Hivern 2024: 5.555 visualitzacions
Als vols de Sant Joan arriben les primeres peres, aquelles tant petites, gustosos que porten el nom de Sant Joan o Castell com si tímidament no es volguessin presentar de cop i ho fan amb una de les varietats més boniques, bones i llamineres del calendari. Després vindran les ercolines, les llimoneres, les d'aigua, les Conference, les Williams..., un món de varietats fins arribar a la tardor amb més varietats com les de Puigcerdà, unes peres que necessiten els contrasts dels dies i les nits.
Als vols de Sant Joan arriben les primeres peres, aquelles tant petites, gustosos que porten el nom de Sant Joan o Castell com si tímidament no es volguessin presentar de cop i ho fan amb una de les varietats més boniques, bones i llamineres del calendari. Després vindran les ercolines, les llimoneres, les d'aigua, les Conference, les Williams..., un món de varietats fins arribar a la tardor amb més varietats com les de Puigcerdà, unes peres que necessiten els contrasts dels dies i les nits.
Les fotos d'aquests post són de les peres de l'hort de casa
Peres saboroses, sucoses, dolces i fresques per menjar a mossegades, acabes de collir, de proximitat, algunes de final d'estiu es conserven fins als vols de Nadal o al mig de l'hivern, avui, amb les càmeres frigorífiques s'aconsegueix que arribin fins a la primavera, però no hi ha res més bo que una pera acabada de collir, ho ben asseguro.
A casa, algunes peres perquè no es facin malbé les conservem en almívar, després tindrem un bon recurs al rebost per preparar o acompanyar altres plats que aniré presentant al blog. Una de les fotos de la capçalera del blog és-era una caixa de peres, són de casa, com les altres. Escric sobre allò que conec, m'entusiasma, m'agrada, tinc curiositat.
Les
peres de casa són peres tardanes i resistents, unides als records de
llocs on fa fred i no hi ha molta fruita. Aquesta fruita del perer o
perera - un arbre que té nom masculí o femení segons les
comarques- té moltes possibilitats a la cuina, com el préssec les
podem acompanyar amb vi, també fer pastissos, confitures o
melmelades, un suc de pera és excel·lent, amb formatge és
deliciosa, o cuinar diferents tipus de carn o peix. Una de les
combinacions més bones i llamineres, al meu entendre, és amb crema
pastissera. En un viatge a París vaig trobar casualment una
pastisseria de barri, petita, de conte, feia fred i amb gana vaig
comprar un pastisset petit de massa brisa, farcit amb lleugera crema pastissera i cobert de làmines de pera, senzillament extraordinari!
Els
perers són arbrers que poden créixer en torrents, solitari,
silvestre, bord, també n'hi ha als horts les cases dels poble, a
pagès una, de vegades tres, a l'hort del rector, de vegades passen
desapercebudes però elles continuen any rere any donant els fruits.
No se'ls cuida gaire, algunes per no dir gens, van creixent i amb la
poda i amb l'aigua de la pluja van fem els seu fruit. És una arbre
agraït i generós. Els nens sortint de l'escola agafaven les peres, l'amic Pep té un perer, varietat blanquilla a l'hort, les seves branques arriben fins al balcó que té al costat de la cuina, ell si que pot dir: "Acabades de collir", un perer és, també, l'element necessari per aconseguir un dels
millors formatges d'aquest país. Ve-t'ho aquí!
Al Pallars, a l'Alt Urgell o la Cerdanya, hi ha varietats antigues i
recuperades que eren pel consum i gasto de les cases o es venien en
els mercats locals: peres grans, grosses, algunes dures que tan sols
poden menjar-se cuites, per fer la sopa, cuinar i acompanyar l'oca o
l'ànec.
Malgrat
això si es volen peres bones i sucososes s'ha de cuidar la terra i
regar-la. La pera necessita més calor i sol que la poma per
aconseguir bones les varietats tardanes.
Per
això, en qüestió de peres, Lleida ha sabut i ha
aconseguit conrear perers en gran part de la Plana de Lleida (el
Segrià, les Garrigues, la Noguera, l'Urgell, el Pla de l'Urgell) amb
tres varietats: la
Blanquilla, sucosa i refrescant; la Llimonera, dolça i granulada i
la Conference, dolça dolça. Aquest any la pera de Lleida han tingut una bona temporada i han aconseguit fer
arribar al públic
a través
de campanyes on
convidaven
a la gent a aprendre
a collir i conèixer les
peres.
La pera de Lleida té
la D.O des del
2011; destacar les peres de La Rioja Rincón de Soto amb DOP, a Barcelona les he vist en algunes fruiteries amb productes gourmet.
La
pera és el fruit del perer o perera i igual que la poma i el
codony pertany a la família de les rosàcies. Té flors delicades,
blanques o rosa clar. Floreix entre l'abril i el juny
Nom:
Pyrus communis
Origen:
Nèstor Luján va escriure: “La pera és una de les fruites més
antigues de l'agricultura del països mediterranis, tot i que alguns
autors pretenen que van venir d'Àsia i arriben a precisar que la
pera va néixer a Armènia”, es possible que aquell continent també
en tingués algunes varietats si bé és cert que la pera ja era
apreciada per grecs i romans i que les menjàvem fresques, assecades,
en confitura o melmelada. Plini, segons l'autor recull més d'una trentena de
varietats, també a Centre Europa s'han trobat moltes varietats a més
a més de les silvestres. En aquests països fins i tot fan licors i aiguardents.
Varietats:
Igual que la poma hi ha moltíssimes varietats, en el post he
anomenat algunes de Catalunya: Peres de Sant Joan, Peres de
Lleida (Blanquilla, Conference, Llimonera), les de Puigcerdà, les Williams...
per anomenar algunes.
Propietats:
La Dra. Senpau, com lleidatana, recull totes les bonances de les
peres: Els minerals, que són molt valuosos pel nostre organisme com
el seleni, coure, manganès, potassi. La fibra, les vitamines,
especialment les del grup B i poques calories. Totes aquestes
propietats són bones per la salut: Per la prevenció de malalties
degeneratives, cardiovasculars, per les persones hipertenses, pels
ossos, la vista i el creixement.
A
la cuina: Fresques, en amanides, amb formatge, acompanyades de fruits secs com les nous o els anacards, els meravellosos raviolis de pera, macedònies, amb
vi, amb xocolata, pastissos, la Cuina Catalana combina la carn amb
fruita en molts plats dels més emblemàtics destacar l'ànec o l'oca
amb peres i que cuina la mare en dies assenyalats de manera excel·lents, el conill amb peres, un plat tradicional i molt apropiat a la tardor, el xef David Heras, en el llibre La cuina
dels cartells modernistes presenta unes espatlles de conill amb
cervesa i peres, el barat que acompanyava amb peres Santi Santamaria o el bacallà amb peres, les sopes de pera, o el meravellós all i oli de pera que podem combinar amb altres fruites com el codony o la
poma.
Setembre
és una mes de molta feina. La mare fins l'any passat es passava alguns matins sencers
pelant fruita quan arribava aquest temps, la posava en almívar i la guardava al rebost.
Aquelles
peres sortien
a taula al mig de l'hivern, els dies de festa i els diumenges amb
xocolata desfeta, amb vi o amb nata per acompanyar. Aquest any no pot preparar-les ens anem
fen grans,
les
forces i la salut no l'acompanyen. Començo per aquesta recepta bàsica i el propòsit primer del blog recollir les receptes de casa i de la meva família.
Peres
en almívar: El prefix “al” ens avisa del seu origen àrab una de les maneres
més antigues de conservar la fruita, amb sucre :))
L'almívar és una preparació bàsica consisteix en coure aigua amb sucre després d'uns minuts de cocció s'obté l'almívar que pot tenir diversos graus segons el temps de cocció.
Ingredients:
- 1 kg de peres
- 1/2 litre d'aigua mineral
- 400 gr. de sucre
- una llimona
- Preparem un almívar de la següent manera: En un cassó posem l'aigua i el sucre. Després de coure uns minuts és quan es comença a fer l'almívar s'ha de remenar constantment amb una espàtula de fusta. S'han de formar unes gotes grans i planes. Llavors estaré fet l'almívar. El retirem del foc. Reservar.
- Triem unes peres maques i sense cops. Les rentem, pelen, les podem partir per la meitat i els hi trèiem la grana interior o deixar-les senceres. Posen unes gotes de llimona per evitar l'oxidació.
- Empotem les peres en pots de vidre “reciclats” i esterilitzats, afegim en cada pot l'almívar que hem preparat
- Tanquem.
- Posem els pots al bany Maria durant 15 minuts.
Bon
profit!
Estris: Cassó, espàtula de fusta, pots de vidre reciclats i esterilitzats i una cassola gran per fer el Bany Maria.
Post actualitzat, novembre 2016, amb un nou post de peres .
Aquesta recepta es troba recollida en el llibre de La pera del que sóc autora.
De la mateixa família que les peres i altres propostes:
