Hivern 2024: 2.802 visites
Els codonys ens fan companyia tota la
tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i
al·legòrica -
Narcís Comadira -
Quan arriba el temps dels codonys publico una recepta amb aquesta
fruita amb la que vaig començar el
blog.
Aquest any se m'ha fet una mica tard,
i ara tothom pensa en els Nadals, els preparatius o en les temps
difícils que estem vivint dels que no ens podem excloure ni tampoc
ignorar.
En aquest aniversari del blog volia recordar a tots els bloggers que en aquest temps ja no hi són o han
deixat la xarxa. Han estat alguns. Tots dediquem esforços per tirar
endavant el nostre projecte i el nostre somni o si més no un lloc on compartir o comunicar. Fins aquell dia, que arribarà, que posarem
un final.
No tinc temps de publicar cada setmana
i fer un post com voldria, uns dos posts al mes com vaig escriure en
les intencions del blog quan el vaig iniciar. Compagino la feina que
em dóna per viure amb el blog i de vegades no és fàcil arribar a tot.
Cuina Cinc m'ha regalat bons moments i el reconeixement de la feina que vaig fen i que comparteixo amb els que ho van llegint. Aquesta és la gran incògnita per qui escriu
saber si arriba algú.
Un amic fotògraf em va recomanar que
em fes
Instagram. Em va costar una mica decidir-me, però cada vegada que
parlàvem m'ho recordava. :) Instagram és avui la xarxa més
mediàtica i un manera fàcil i còmoda d'explicar que fas o que vols vendre i que poc a
poc, al meu entendre, va desplaçant a
Facebook. Tot vol el seu temps.
Que passarà amb els blogs? Doncs no
ho sé. El que sí he vist, en aquest temps, és que els comentaris han
baixat però no el numero de visites. Els blogs continuaran existint
mentre existeixi algú que tingui alguna cosa per explicar o
compartir i algú que els vagi seguint. CuinaCinc té un promig de 700 vistes diàries principalment d'Espanya, segueix EEUU, i d'altres països d'Europa
fins la Xina o el Japó.
Aquest any han publicat el meu segon
llibret,
La pera, aquesta fruita que ens acompanya gairebé des de
l'estiu fins a final d'any. Altres propostes i altres llibres estan
en camí.
He escrit
un post de viatges de la
regió del
Piemont que podria ser suficient per tot un any. No va ser fàcil.
Carne de cordero i Crianza de nuetros mares em varen demanar si volia col·laborar amb ells per ajudar a
incentivar i promoure els consum d'aquest productes, d'aquella
trobada dos post el producte i les receptes fàcils de preparar i
bones.
De la feina que que he anat fen amb
els formatges artesans i de la idea
#12formatgesperunany, amb un
hastagh propi, vaig participar com a membre del jurat en la Fira de
formatges artesans
Lactium de Vic en la categoria de matons i
formatges frescos. La medalla d'or d'aquesta categoria se la ve
emportar
el Recuit de la formatgeria de
La Seu d'Urgell Cal Majuba, vaig anar a visitar aquest estiu i vaig escriure aquest
post al blog.
La combinació de
formatge i
codony és coneguda i apreciada en les postres tradicionals i familiars ho escrivia en el primer post del blog.
El codony marida molt bé amb un un
formatge fresc o un
formatge curat d'ovella com un Idiazabal, un Zamorano o un
Serrat d'ovella català, acompanyat de
fruits secs com
les nous per posar sabor a
sobretaules entretingudes.
Aquest any no he escrit el post de
Sant Jordi.
Cinc Sant Jordi's és un temps suficient, he
dedicat molts esforços i energia. Són llibres que no passaren en el
temps i els trobareu en
la pestanya Biblio per qui els vulgui
consultar. El que faré, ara, serà un llibre, un post.
Vaig assistir a la presentació de la
primera poma de Girona, en el blog trobareu diferents propostes amb
aquesta fruita tan versàtil i bona.
He escrit algun post de restaurant,
El Ginjoler i
han quedat altres pendents, alguna escapada que miraré de publicar,
he visitat mercats, formatgeries artesanes, museus i fires, he llegit
llibres. El proper
post serà un que em fa especial il·lusió i
me n'alegra el reconeixement al professional i artesà d'un establiment
familiar de més de quatre generacions.
Vaig participar en una tertúlia de
productes de tardor amb Glòria Baliu, Núria Bàdena i Veva Barba
organitzada per l'editorial Sd Edicions a la llibreria
Casa Usher.
He tornat a Itàlia i fa uns dies vaig
anar al
Senyor Parellada en un dinar recordant a
Néstor Luján,
periodista, escriptor i gastrònom. Vaig publicar les fotos i la ressenya del dinar a
Instagram.
I acabant la tardor no renuncio a
escriure una recepta amb el codony.
Aquest any la collita de codonys ha
anat bé, el codonyer és un arbre agraït, malgrat l'escassetat de
la pluja, ell ha donat fruits saborosos que sempre ens recordaran el
codonyat i el sol de a tardor.
Havia pensat en dues receptes des de fa temps i amb les fotos fetes de fa més d'un més no trobava el moment, ara si. He triat la més fàcil,
la més perfumada: Els Codonys al forn amb vi de Marsala.
Poder perquè
Itàlia m'és tant propera, perquè fa poc que he tornat, per la besàvia i perquè és
en aquest temps quan ve més de gust un plat tebi i reconfortant de color
ambre i daurat com les fulles de la tardor com descrivia el poeta
Josep Carner i l'escriptor Narcís Comadira.
Els codonys al forn també els podríem
acompanyar d'un
Xeres, Oporto o Madeira vins similars que
mariden molt bé amb aquesta fruita, acompanyat del toc subtil de l'anís
estrellat i el sucre.
Codony al vi de Marsala són una de
les postres que va prendre Frank Sinatra en un dinar en un viatge a
Sicília i que vaig trobar en un llibre de menús de personatges
famosos i em va agradar.
El Marsala és un vi italià que porta
el nom de la ciutat on va desembarcar Garibaldi, artífex de la
unificació italiana, situada a l'oest de Sicília, la magna Grècia,
amb una gastronomia, uns productes i una cuina molt rica i elaborada,
on el producte és el gran protagonista i l'orgull d'un país on
s'està produint un moviment de retorn dels joves que varen anar a
estudiar a la ciutat per retornar a l'entorn rural on vivien els avis
i recuperar el producte per presentar-lo o elaborar-lo d'una manera
diferent i més exquisida per ser més competitius en el mercat.
Marsala és un vi generós que es va
fer famós quan a l'any 1773 l'anglès Woodhouse va enviar de Trapani
a Anglaterra 60 bótes d'aquest on havia introduït alcohol per parar
la fermentació. El resultat va ser el reconegut vi de Marsala.
Marsala va ser un dels gran vins
italians al món, després d'estar gairebé tocant el cel va arribar
a la decadència per retornar a la qualitat quan l'any 1984 es va
revisar la DOC.
Les varietats de raïm que
s'utilitzen, en general, per la seva elaboració són: Catarratto, Grillo i Inzolia, actualment la DOC permet fins a deu varietats de
raïm.
El vi de Marsala segons
la seva categoria, el seu envelliment pot tenir fins a cinc varietats
diferents. Aquestes categories es complementen segons els color i el
contingut de sucre. Es pren, en general, d'aperitiu, en la elaboració
de plats deliciosos, en les postres i per acompanyar rebosteria.
El vi Marsala que he
triat per preparar els codonys és un Marsala Ambra Demisec, Gran
Chef, de color ambre i daurat com les fulles d'aquesta tardor que
acaba, sec, amb aromes i gustos d'ametlla i poder una mica de
regalèssia final.
La recepta (Per 4 o 6
persones)
4 codonys o els que vulgueu
1 copa generosa de vi de Marsala
El sucre morè
necessari, una cullera per cada meitat de codony
1/2 llimona o 1
segons la mida
3 estrelles d'anís
La mantega necessària per untar la plata que va al forn.
Preparació i cocció:
Preescalfem el forn
a 180º C
Netegem els codonys
del borrissol, els partim per la meitat i els hi trèiem la grana.
Reguem els codonys
amb suc de llimona per evitar l'oxidació. Sempre amb prudència mai
en excés.
En una safata per
anar al forn i prou ampla perquè ens hi càpiguen tots. La untem
amb mantega de bona qualitat i posem els codonys, afegim en cada un
d'ells una cullera de sucre, i al damunt de cada un dues culleres de
vi de Marsala i les estrelletes d'anís les posarem repartides en la
safata en els últims 30 minuts de la cocció.
Podem tapar amb
paper d'alumini i deixem coure aproximadament dues hores a 180º C i anem
controlant cada 30 minuts.
Presentació: Poseu mig
codony o un per persona :) i acompanyar-lo, si voleu, com les postres originals que
va prendre
Frank Sinatra en aquell dinar a
Sicília amb un tros de
flam i sinó tot sol recent sortit del forn o a l'endemà els podem temperar una mica amb el microones.
El flam es va trencar una mica però estava deliciós, la recepta del flam la podeu trobar aquí.
Nota: En els anteriors posts del
codony podeu trobar les
propietats i característiques d'aquesta fruita tant tardoral, només afegir que
l'anís estrellat és utilitzat en la medicina xina per les seves propietats guaridores i beneficis pel sistema
digestiu, també el codony al forn ho és, d'aquesta manera dos productes units per ajudar a pair bé o quan no ens trobem gaire bé, a més de gaudir d'unes postres delicioses.
Que vagi de gust!
