Cuina Cinc: L'Hostal de Ca l'Enric a La Vall de Bianya

La Vall de Bianya és una de les poblacions més grans de la comarca de La Garrotxa, formada per diferents i dispersos nuclis de població al voltant d’esglèsies romàniques i un conjunt de valls, boscos i rierols que van canviant de color en cada estació de l’any. No és gaire coneguda si la comparem amb altres comarques malgrat tenir un dels paisatges més bonics i interessants de Catalunya.

El paisatge, la terra i la cuina amb productes propis i excepcionals gràcies a la qualitat i les propietats d’una terra volcànica i generosa amb el tarannà singular de la gent que la conforma i transforma a través de la cuina.

De fet, des d’Osona, una de les comarques limítrofs de La Garrotxa, per referir-se a la gent de la Garrotxa, des de sempre, han dit amb admiració: “els de l’altre cantó” per la situació geogràfica i l’orografia que conforma la Serra de Cabrera que separa les dues comarques.
Aquí, a La Vall de Bianya es troba Ca l’Enric, un dels restaurants de més pretigi del país pels veritables gastrònoms.

Com descriu la web de Ca l’Enric a l’any 1882 Joan Juncà va obrir un hostal per a passavolants amb tres habitacions i una petita botiga per abastar els pagesos de la zona.

A l’any 1965 prenen el relleu el seu fill Desideri i la seva dona Dolors i comencen a preparar platillos, cassoles i el cap de setmana incorporen la brasa. Actualment tot un restaurant. Des dels anys 90 al front de Ca l’Enric, els seus fills: Joan, Isabel I Jordi Juncà.

Va ser a l’any 2019, com aquell qui retroba a un amic, varem assitir a una classe magistral dedicada a la becada i altres plats històrics de Ca L’Enric impartida per la Isabel i en Jordi Juncà, dins de la Fira Orígens, a Olot. La becada és, tambe, el logo de Ca L’Enric. Segurament la saviesa, el coneixament i el respecte en l’elaboració d’aquesta au i el refugi de caçadors gastrònoms varen ser els responsables d’aquesta elecció.

La becada - Scolopax rusticola - és un au misteriosa i aristòcrata, lligada profundament a la natura i només aquelles terres no contaminades. La becada és l’emoció continguda del bon caçador per aquell que la caça és el seu compromís respectuós amb la natura com regulador de l’equilibri del medi natural i no un esport. De fet, actualment, no hi ha relleu generacional per aquesta activitat. Les persones que s’hi dediquen o dedicaven s’han anat fent grans I les noves generacions no hi interès o n’hi ha poc per aquesta activitat. Però això seria objecte d’un altre post.

En aquest blog he escrit sobre la caça i he recollit alguns dels plats més representaius d’aquesta activitat. La mare ens ha ensenyat els plats de cacera que ella preparava i cuinava magistralment. He recordat i he escrit el que m’han transmés, escoltant aquelles converses quan es preparava amb entusiasme un dia de caça, escoltant al pare, els seus amics i els companys de la colla dels caçadors quan preparaven una sortida i, també l’esperada l’arribada amb aquella illusió. Segurament no podré escriure un post d’un dia de caça de la becada com havia pensat però si tindré els records per escriure les seves vivències.

El pare va marxar massa aviat i, l’últim amic i company caçador va marxar, de manera sobtada, no fa gaire. Haviem planificat una sortida quan fos temporada de la becada, quan el fred arriba al Nord Europa i aquesta petita au inicia l’emigració a terres més càlides del vell continent, com també, el coneixement de la cuina de la becada i el seu ritual.

Tot això venia pel que simbolitza per a molts el Restaurant Ca l’Enric I fent aquest parentesi, al meu entendre, és una manera de transmetre l’estima i l’admiració al pare i els seus amics de colla com va ser aquella classe magistral dels germans Juncà que varem poder assistir a Olot al 2019.

Poc mesos després d’assistir aquella classe vindria “la parada obligatòria” de la pandèmia del 2020, la cuinera i propietària de Ca l’Enric, Isabel Juncà junt amb la seva família varen habilitar una part de l’espai destinat a celebracions i events obrint L’Hostal de Ca l’Enric, a molts pocs metres del Restaurant Ca L’Enric.

Segurament una manera de tornar als seus origens i a uns preus més assequible. Aquí Isabel Juncà, dirigeix la cuina, i amb el seu equip elaboren plats tradicionals, majoritàriament amb productes locals i de temporada, sempre actualitzats. La àmplia sala a càrrec de Jair Rodriguez i un equip jove, amable i atent.

L’espai on està ubicat L’Hostal de Ca l’Enric és un descobriment i la sensació d’endinsar-te en un preciós bosc de bedolls amb continuïtat que arriba al menjador creant un entorn agradable per la decoració interior i un respir en els mesos de molta calor i la calidesa de la tardor i l’hivern en cada canvi d'estació.

A l’Hostal trobaràs un excellent menú diari, de dimecres a divendres a 25 euros, aigua, pa i IVA inclòs. Aquest menú s’elabora setmanalment, i et permet triar entre quatre primers, quatre segons i quatre postres, sempre acompanyat d’un snak de benvinguda. També, tens l’opció de la carta. Tenen un ampli celler amb vins sorprenents i interesants on trobaràs moltes DO d’aqui, del resta d ela península com internacionals. Destaca l’apartat dedicat als vins naturals.

Aquest va ser el menú diari d'un dia d’aquest estiu:

Snak de crema de carbassó amb alfàbrega

Brandada de bacallà

Costelló de porc a la brasa amb parmetier i endivies escalivades

Per la meva part vaig demanar un únic plat a la carta consisten en una varetat de tomàquets de l’horta, amb salmorejo, bonítol i encortits.

Per les postres un semifred de maduixes i unes maduixes presentades en un bol a manera de macedònia.

Acompanyat en aquesta ocasió del vi de la Ribera del Duero, Lumbreon, elaborat amb la varietat de raïm 100% tinta fina (ull de llebre) de vinyes situades a Pesquera de Duero i Peñafiel. Un vi fresc i afruitat adequat pel dinar i per aquest dies.

L’aigua Sant Aniol de la Garrotxa i el pa de la petita fleca Nàsia de La Vall de Bianya.

Destacar l’excellent qualitat de cafè Callís

Des de que va obrir L’Hostal de Ca L’Enric hem anat cada estiu. Anar-hi sempre és un encert.

Totes les cases haurien de tenir una Isabel.

Després podeu visitar Sant Joan de les Abadesses o passar per les Preses i comprar productes locals com el pa artesà i ecològic que podeu trobar al Forn La Fogaina. Guanyador de la millor coca de forner a la Fira Orígens d'Olot en l'edició del 2021.