La cuina de Picasso “Els genis són a la cuina”

"No hi ha prou de conèixer les obres d'un artista. S'ha de saber també quan les feia, per què, com, en quines circumstàncies.

Segur que algun dia existirà una ciència, que potser rebrà el nom de «la ciència de l'ésser humà», que tractarà d'inquirir més a fons l'ésser humà a través de l'ésser humà creador.

Penso sovint en aquesta ciència i intento deixar per a la posteritat una documentació tan completa com sigui possible. És per això que dato tot el que faig." Pablo Picasso.

El Museu Picasso de Barcelona ha organitzat una exposició temporal dedicada a la Cuina de Picasso, inaugurada el passat 24 de maig fins al 30 de setembre, podem gaudir d'una mostra única on s'han reunit més de 180 obres de museus d'arreu del món i de col·leccions privades presentades en ordre cronològic.

És la primera vegada que es fa una exposició del pintor dedicada a la cuina i no itinerant. El director del museu, Emmanuel Guigon es preguntava: “Una exposició de la cuina de Picasso? Per què no?”

A través de la pintura, l'escultura, els gravats, la ceràmica, els escrits, o aquella factura de la botiga de queviures, la cuina està present com activitat quotidiana. Picasso va ser un geni, un volcà creatiu, com si fos un estel que transforma el seu entorn. Quan es menja una poma i d'aquí un poema, o aquell llenguado que després es perpetua i fossilitza en una espina per formar part d'una ceràmica. El record d'un amic davant d'unes estovalles fins al vi que varen prendre o els estris de cuina transformats en una escultura.

El director del museu vol destacar que la idea de l'exposició resulta d'una trobada amb Androula Michael, dins del marc de les exposicions “Picasso-Méditerranée” organitzades pel Musée national Picasso-Paris i el seu president, Laurent Le Bon.

Qui millor que un altre geni per acompanyar l'exposició sobre la cuina de Picasso que Ferran Adrià?

Ferran Adrià, una persona d'una altra època i d'un altre pensament però evocador i admirat per ell.

La idea de la col·laboració va sorgir l'any passat en una conversa sobre “la sarten de Picasso” entre Emmanuel Guigon i la professora Jessica Jaques. La idea era inicialment un text per l'exposició i posteriorment el director va proposar a Ferran Adrià crear una sala on es recollís una part de l'univers d'elBulli per explicar que és la Cuina? Respostes essencials de l'ésser humà com a ésser creatiu.

Per això, s'ha destinat la Sala Mauri del Museu a recollir gran part del procés creatiu d'elBulli, una porta de vidre com si fos una pissarra, plena d'interrogants, comunica amb el carrer Montcada i ens obre un món de reflexió: un vídeo, els llibres, els dibuixos, les peces i els estris on vaig reconèixer el trepant de Bosch que es va idear per un plat i en Ferran Adrià ens havia explicat en una classe, Japó... i una altra porta de vidre al costat de l'exposició enllaça amb La cuina de Picasso.

Dins de les activitats paral·leles a l'exposició vaig assistir, el passat 7 de juny, a La Cuina de Picasso a partir del gust.

Visita sensorial a l'exposició amb Ferran Adrià i Emmanuel Guigon. La visita va durar més de dues hores. Varem poder gaudir d'una estona màgica, extraordinària, on el temps es va aturar. El director del Museu va explicar com s'havia organitzat l'exposició, una part del procés, amb les persones i l'equip que ho havia fet possible, els Museus i les col·leccions privades que havien col·laborat, els espais del Museu, i el temps que portaven treballant. Un detall o molts detalls que poder varen passar inadvertits. Uns fulls de mà, en el Passadís com si representessin uns draps de la cuina, grans, en quatre idiomes i amb imatges de les obres de Picasso pel record.

Vàrem recórrer cada una de les 10 sales de l'exposició temporal La Cuina de Picasso, primer Emmanuel Guigon feia una introducció del context i de l'obra triada. Després Ferran Adrià és qüestionava, reflexionava i provocava un pensament o una idea amb les seves preguntes i amb la seva exposició.

Ferran va transmetre des des de l'inici que ell no tenia cap pretensió de comentar cap obra, per això estan els experts, ell volia exposar i transmetre la seva admiració a Picasso com a artista, geni i la llarga capacitat creativa durant tants anys i apropar, comparar, què ha significat el món de l'art envers el món de la Cuina. Així aquesta és la pregunta que es formula Ferran Adrià: que és la Cuina? i destacar la gran feina de l'equip d'elBulli durant tot el temps que va estar obert i el que va representar, i els 1.846 plats que varen crear, i la vinculació al món de l'art és evident en molts plats d' elBulli i que podeu ampliar en el post que vaig escriure.

elBulli no tan sols va catalogar i numerar, sinó que va crear un llenguatge propi, un llenguatge capaç de provocar una emoció d'admiració, felicitat, màgia, sorpresa, confort molt més enllà del fet d'alimentar-se.

Vaig tornar de nou al Museu el 19 de juny, sortint de la feina i amb l'ànim d'absorbir i de veure el que no havia pogut veure en aquella primera visita. També vaig anar a la Sala Mauri, que en l'anterior visita no varem visitar, per recordar i refrescar aquella exposició que es va fer al Palau Robert.

En la visita guiada varem recórrer cada una de les 9-10 sales:

La cuina catalana: Els restaurants que va freqüentar Picasso en la seva etapa a Barcelona, Els Quatre Gats, on no tan sols va escriure els menús i dibuixava els cartells, l'obra el Plat del dia. Una cuina popular, amb productes frescos, moltes fruites i verdures que trasllada en la seva obra impregnat per les estades a pobles com Gósol i la pregunta des de quan existeixen els restaurants?

Després de l'etapa de Barcelona vindria París i la Cuina Cubista, l'obra “El restaurant”, un collage amb un pollastre esplèndid poder taponat de tòfones acompanyat del menú del dia descrit pel director.

Els objectes de la vida quotidiana: una pipa, un sifó, una guitarra o una ampolla d'Anísdel Mono. L'exposició presenta també un document poc conegut, el Manifeste de la cuisine cubiste, de Guillaume Apollinaire, on es recorden els sopars cubistes que s'organitzaven a París.

Ferran Adrià ens parla de la capacitat creativa de l'artista en comparació a l'activitat creativa dels cuiners i un recorregut per la història de la gastronomia: Auguste Escoffier, la nouvelle cuisine, que va canviar la història de la gastronomia i a mitjans dels anys 90, un moviment que va tenir lloc aquí amb un nom, la cuina tecno-emocional. Qualssevol persona que l'agradi el món de l'art pot veure relacions en la cuina.

La cuina, els aliments, els objectes, la copa blava o el vas d'absenta, les paraules, la poesia, i els estris, que passaria si arribessin a casa i no tinguessin res per cuinar o cap cassola on cuinar? Quants colors coneixem?  Quantes persones coneixeu que hagin sabut interpretar un plat?

La cuina i la penúria en temps de guerra i el bufet de Le Catalan, les natures mortes perquè també criden i expressen el seu enuig i també inspiraven a Ferran Adrià per explicar el fet de menjar i de com mengem; Els fruits de mar que tan l'agradaven a Picasso, els peixos, les sípies, les garotes, els pops, les sardines; de la terra l'aigua i el foc i la representació de plats quotidians com els ous ferrats, els peixos, o la botifarra. La cuina a l'aire lliure i el Mediterrani.

                   Natura morta. Museu Picasso Barcelona

La seqüència de fotografies de David Douglas Duncan, el fotògraf escrivia d'aquesta manera: “Picasso acabava de filetejar un llenguado a la meunière amb una precisió quasi quirúrgica, i va agafar l'espina per escurar-la. Semblava que toqués l'harmònica, i vaig fer-li aquesta fotografia sense importar-me que tingues la mirada perduda...Després, Picasso va deixar l'espina al plat, va anar-se'n al corredor de l'entrada de la casa i va tornar amb un fragment d'argila de terrissa tendra. S'havia menjat el llenguado, però pensava immortalitzar-ne l'espina. He pensat en unes altres espines...que es varen reformular per un altre gran de la cuina. 

Picasso a La Californie realitzant Plat amb fòssil de peix Canes, abril de 1957. David Dougles

Fotografies Arxiu Museu Picasso, Barcelona © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2018

L'exposició acaba amb l'obra “La Cuina” de 1948 i uns expositors de vidre on es conserven les factures, llistes de la compra o encàrrecs de Picasso. La dieta de l'artista, el que comprava per ell, les seves dones o pels seus amics. Testimoni d'una cuina mediterrània.
Perquè Picasso ho guardava tot i elBulli també.

Davant d'aquesta obra i sense preveure-ho, ens varem fer una foto, poder era un resum de tant. "Fa uns quants anys"...però encara estem aquí! somriures, gràcies de tot cor.

Paral·lelament a l'exposició: tertúlies, visites, xerrades, conferències i menús Picassians en diferents restaurants de la ciutat.

Una recomanació no us perdeu aquesta exposició és única. És una gran sort que es celebri a Barcelona i la tinguem tant a prop. Estic segura que si es celebres a París, Londres o Madrid hi anirem. Aneu-hi! Podeu recórrer, els carrerons de Barcelona, en un indret únic.

La Cuina de Picasso

http://www.museupicasso.bcn.cat/

Comissaris:

Emmanuel Guigon

Claustre Rafart i Planas

Androula Michael

Et pot interessar: 
Ferran Adrià i elBulli 1961-2011 Risc llibertat i creativitat. Els somnis són possibles

Hannah Collins. El festí fràgil. Rutes a Ferran Adrià