diumenge, 16 d’agost de 2015

El Gaspatxo - Gazpacho

En la primera "sopa freda" que vaig escriure, vaig dir que el Gaspatxo el deixaria per un altre moment, doncs aquí el tenim.
Si alguna preparació representa els estius aquesta és el gaspatxo. Gaspatxo de Sevilla, cortijero, andaluz, extremeño, senzill o sofisticat. Associada als dies de calor. El Gaspatxo d'origen andalús, rural i humil que alleugerava les feines del camp, va millorar i enriquir-se amb els productes que varen venir d'Amèrica com el tomàquet i el pebrot, després a les cases, als restaurants i envasat amb millor o pitjor fortuna.

El gaspatxo és l'essència de la Cuina de la Mediterrània un còctel de vitamines, antioxidants, lleuger, hidratant i saciant.

Escriptors i gastrònoms han escrit sobre ell. Sempre s'ha valorat en la Cuina Andalusa però no li donaven importància perquè formava part de la seva quotidianitat. La prova és que fa uns anys, segons he llegit, era difícil trobar la recepta escrita. Per això, entenc, la diversitat de fórmules en la seva preparació. De la cuina més humil i rural es va anar sofisticant i reformulant en plat destinat a convertir-se en un dels menjars més habituals dels estius.

El cap de setmana passat vaig anar a l'Empordà conduint per les carreteres locals tractava d'imaginar-me com seria aquell país on vivia en Josep Pla sense la immediatesa de com vivim ara. Recordava els seus escrits quan la comunicació era lenta i les visites dels amics eren l'al·licient que trencaven la monotonia del dia dia i l'avorriment com ell escrivia. Quan tan sols el color dels arbres alertava del canvi de cada estació.
Un estiu, l'amic i escriptor Joan Fuster va dir-li: “Avui podríem menjar gaspatxo”.
I en Pla li va dir: “Impossible amic, Fuster. No sabria pas trobar aquest plat a vint-i-cinc quilometres de radi.”
Avui, és fàcil trobar-lo gairebé a tota arreu i molt a prop d'on ell vivia a l'Hotel Duran de Figueres està en la carta del restaurant des de fa anys com en molts restaurants d'arreu. Aquest plat, fàcil de fer, va traspassar el territori i es va estendre i penetrar en altres comunitats.

Per elaborar el gaspatxo s'ha de se prudent en els ingredients. Triar amb afecte i complicitat cadascun dels productes, anar al mercat, sospesar els tomàquets, l'olor, el color, la varietat i la mida; el cogombre no tot, els pebrots mig de cada color, el flaire i el perfum de l'all, subtil,; l'oli d'oliva extra verge, el millor de cada terra; el vinagre, m'agrada de Xerès, en aquest plat; un bon pa de pagès, d'hogaza, de poble o d'aquells elaborats amb fermentacions lentes, sobre tot que sigui sec, del dia abans i l'ajuda imprescindible de la batedora elèctrica. No soc partidària de posar ceba i com escrivia en Josep Pla: “La qualitat d'un gaspatxo ve donada, sobretot, més pel que conté pel que cal evitar de posar-hi. Primer l'all ha de ser insensible i molt allunyat; segon, el vinagre a de ser present, però evitant tots els excessos que aquest líquid por comportar.../... Finalment, aquesta sopa, no s'ha de servir a temperatures massa baixes. Freda i res més. El fred és arrasador i ho uniforma tot: Destrueix el matisos que les coses tenen i els plats. No es tracta de menjar gelats en forma de gaspatxo. Sinó aquesta sopa simplement freda.”

Sigui com sigui cada casa, cada cuiner té la seva manera de fer-lo, cadascú defensa que el seu és el millor i té la fórmula màgica.

La periodista Cristina Jolonch va entrevistar als dos xefs andalusos amb més reconeixements internacionals i, així Dani García l'agrada el gaspatxo passat pel thermomix, sense cogombre amb un 75 % de tomàquet de branca ben madur perquè l'aporta més aigua i aroma i, el xef d' Aponiente, Àngel León recorda el gaspatxo de la seva mare i el “gusto de la memòria” refrescant i nutritiu, com el preparava ella,“el gaspasho del güeno”, fet “con musho amó”. Treure les llavors del cogombre, anar incorporant lentament l'oli d'oliva extra verge i fonamental el vinagre de xerès. La seva mare no posava all. Prefereix el minipimer de tota la vida.

Proposta o com m'agrada preparar el Gaspatxo:

Ingredients: Per 4 persones
  • 8 tomàquets madurs vermells i sucosos.
  • Una llesca gran de pa sec de dos o tres dies.
  • 1/2 cogombre
  • 1/2 pebrot verd
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 gra d'all sense el nervi
  • 5 o 6 glassons
  • 8 c/s d'oli d'oliva extra verge
  • 2 o 3 c/s vinagre de Xerès
  • sal
c/c = cullera de cafè  
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa
 


Per acompanyar:
  • 1/2 ceba de Figueres (opcional)
  • 1/2 cogombre
  • 1/2 pebrot verd
  • 1/2 pebrot vermell
  • crostons de pa fregit

Preparació i elaboració:
  • Netegem les hortalisses.
  • Posar aigua en un cassó al foc.
  • Escaldar els tomàquets, treure la pell i la grana. Els tallem en 4 trossos.
  • La llesca de pa l'amanim amb l'oli i una mica de vinagre, (això va molt bé, s'estova mentre el preparem)
  • Pelem, tallem i trèiem la grana del cogombre.
  • Tallem i trèiem la grana dels pebrots.
  • Pelem el gra d'all i l'hi trèiem el nervi.
  • Afegim 4 o 5 glaçons.
  • Triturar amb la batedora tots els ingredients.

Presentar a taula en bols individuals. 
En una plata acompanyar la resta d'hortalisses tallades en trossets i els crostons de pa fregit.
El podem guardar a la nevera fins al moment de presentar-lo a taula.
Bon Profit!

Nota: Amb el nom de gaspatxo també es coneix un dels plats amb més renom de la Cuina Manxega que es prepara amb carn de caça acompanyat d' una mena de tortites.


It's Raining Again - Roger Hodgson - estiu concert Peralada Festival


Les sopes fredes dels estius de Cuina Cinc :)


La crema freda de poma àcida i api-rave  1.467 visites, elegant :)
Salmorejo Cordovès   659 visites, esplèndida :)

5 comentaris:

  1. A l'estiu venen de gust totes... els diferents tipus de gaspatxo (que no cal estiguin massa tunejades, com en algun cas pretenen alguns xefs guais), els salmeorejos, el ajoblanco, m'encanta també.... fins i tot el vichisoise que tot i que no té res a veure, també ve de gust fresc quan fa calor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Ricard,
      Doncs si, no cal que estiguin gaire tunejades. La calor, el com estem nosaltres la sopa més senzilla pot convertir-se en la millor del món. Poder, ara´, vindria a cuento la
      sopa d'all del rei Jaume.
      M'agraden gairébe totes les sopes, la vichisoise és molt bona. Gràcies per escriure i venir:)
      Pendent "Als meus restaurants"
      Bona setmana.!

      Elimina
  2. Avui Fina ens has fet un gaspatxo molt bo i molt delicat; jo el faig de can passa via, sense escaldar els tomàquets i sense passar-ho pel xino i també resulta...
    La veritat és que s'és un plat agraït perquè amb cinc minuts tothom té un plat a taula super sa, deliciós i molt refrescant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Viqui! Gràcies també per venir.
      Segur que està deliciós amb els bons productes que teniu a casa! El gaspatxo és un "còctel de vitamines, ho té tot, molt fàcil de fer on cada casa té els seu toc personal.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!