dimecres, 17 d’abril de 2013

La múrgola, bolet de primavera. La recepta, ofegat de verdures amb múrgoles.

El post més traduït al castellà! abril 2017: 3.875 visites
Diu la dita: "Per Sant Josep, la múrgola treu el bec". La primavera també és temps de bolets. Els boscos ens regalen tresors meravellosos.
Les Guileries amb boires
Diuen dels catalans que som un país tocat del bolet. Dos cops a l’any, a la tardor i a la primavera, els boletaires i els gormands esmolen els bigotis i els agafa com una  mena de deliri. Anem al bosc, al mercat i com si fos el baròmetre que indica el canvi de l'estació anem a caçar bolets per portar a taula aquest producte únic.

El pagès i el boletaire estan molt atents a les pluges i saben què 21 dies després poden trobar bolets si les fades del bosc no els amaguen.

Manolo Vàzquez Montalbán va escriure que hi ha una tendresa indubtable en aquesta estampa de l'avi que s'enduu al bosc al nét petit lliure d'escolaritat per iniciar-lo en els secrets del boletaire. La poca distància que hi ha entre el nen i la terra el fa ser un aprenent àgil i eixerit que provoca en l'ancià falses exclamacions d'enuig.... Tota una cultura i una manera de ser.

Ara, es parla de peatge, peatge per collir herbes aromàtiques, peatge per collir bolets… però encetaríem un llarg tema que ara poder aquí no toca. Prou, que ho saben la gent de l’Alt Urgell, el Pallars, el Bergadà, el Montseny, Les valls d’Olot, Prades, Valls d'Àneu, Vall de Ribes i uns quants més que guarden com un secret els boletaires.

De tots els excel·lents bolets de primavera hi ha un que és especialment preciós: La múrgola una obra d’art dels boscos, com si fos una mena de rusc, d’aquí el seu nom  en castellà  “colmenilla”.  
La Múrgola. Bolet de primavera

Nom científic: (principalment)
Morchella Esculenta:  Més allargada
Morchella Rotunda: Rodoneta
Català: múrgola, rabassola, arigany 
Castellà: colmenilla, morilla

Habitat: A la primavera. Als camins, a la vora dels rius, sota freixes i oms, a les pistes forestals, boscos tallats, remoguts o cremats normalment dos anys després, llocs amb molta matèria orgànica. Llorenç Petràs del Mercat de la Boqueria, escriu que la collita més gran de múrgoles va ser després del desembarcament de Normandia.
Els agrada créixer de manera aleatòria trobar una en un lloc no és garantia de trobar-ne en aquell lloc a l’any següent.
Com és? Té forma de rusc, el peu més claret,  és buida per dins, diferents tonalitats de color marronet
Comestible: Crua és tòxica. S’ha de cuinar.  Es pot conservar seca, podeu veure una foto molt maca de múrgoles seques aquí Aromatitza els arrosos, amanides i pasta acompanya guisats de peix i carn. Són buides per dins és per això alguns xefs les present farcides. Que gran són els bolets!
Als mercats es venen normalment  per unitats són  singulars i molt apreciades.
Un programa: Caçadors de bolets  de TV3
Un llibre: Guia de Naturaleza Blume. Setas 
Altres bolets de primavera: carreretes, moixernons, bolets de Sant Jordi.

La recepta: Ofegat de verdures de primavera  amb múrgoles

Ingredients
1 grapat de múrgoles
1 manat d’espàrrecs tendres
150 gr. de faves tendres desgranades
150 gr. de pèsols tendres desgranats
2 carxofes petites
1 tomàquet
2 alls tendres
1 ceba tendra
1 pastanaga
1 carbassó
100 gr. de pernil tallat a trossets
75 gr. de cansalada
2 fulles de llorer, una branqueta de menta fresca i julivert
1 copa de vi blanc de cuinar
Oli d'oliva extra verge
Sal i pebre

Preparació
  • Desgranem els pèsols, i les faves. 
  • Escaldar els espàrrecs 3 minuts amb aigua i sal. Poseu-los amb aigua molt freda. Escorreu-los i talleu-los.
  • Netegem les múrgoles amb molta cura amb un raspallet molt finet. Les rentem, tallem les més grans i les reservem.
  • Netegem la resta de verdures i hortalisses i les tallem petites.
  • Lliguem les herbes aromàtiques
  • Tallem la cansalada i el pernil de forma regular.

Cocció
  • En una cassola posem l’oli i afegim la cansalada que quedi enrossida. Salpebrem
  • Afegim els alls tendres i la ceba tendra fins que ens agafi una mica de color daurat.
  • Anem afegim les altres verdures i, les herbes aromàtiques, per aquest ordre: les faves, els pèsols, les carxofes, els trossets d’espàrrecs, reservem uns quants per muntar el plat, la pastanaga tallada, el tomàquet tallat, els talls del pernil i les múrgoles.
  • Afegim una copa de vi blanc sec de cuinar. 
  • Rectifiquem de sal i pebre. 
  • Tapem la cassola, (podeu posar un paper d'estrassa) així els vapors ajudant a coure millor les verdures, anem remenat, de tant en tant, perquè no se'ns enganxi. 
  • Controlar el foc uns 20 o 25 minuts.
  • Deixar reposar cinc minuts més perquè prengui tots els aromes i podem emplatar. 
  • Posar les verdures en el plat amb els espàrrecs reservats i les múrgoles de manera es vegi ben presentat. 
Un plat que té tots els sabors i els aromes de la primavera. Que vagi de gust.! 
Gaudiu i bon profit!

Estris: Paella alta, espàtula, ganivets, tallant.
Proposta de maridatge: Vi rosat fresc o un cava


Per acabar, ja sabeu que falten pocs dies per Sant Jordi. Un cavaller  cada any quan arriba aquesta diada no li porta una rosa a la seva estimada. Sabeu que li porta? Una preciosa múrgola dels boscos de primavera! un llibre i música. Ahir va sortir l'últim disc de ManelAtletes, baixin de l'escenari, ja el tenim:)).
Us agradarà veure:
Els ceps en amanida, pomes i castanyes. El bosc al plat

16 comentaris:

  1. ostres, és un bolet molt apreciat, no? serà que crec fora d'hores i llavors el valorem més. aquesta setmana santa n'hem parlat molt durant les passejades pel bosc, però no hem tingut la sort de trobar-ne.
    un plat deliciós!
    petons, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no? tots els bolets tenen "fans":)) Gemma no entenc la següent frase teva: "serà que crec fora d'hores i llavors el valorem més" Poder ja és molt tard.
      Quan vagis al bosc has d'anar en silenciiiii:)) s'amaguen! (broma)
      Moltes gràcies:)) Igualment una abraçada!
      PD: El canelons de bledes súpers!!

      Elimina
  2. Dentro de un par de semanas voy a Barcelona con la familia. Una reomendacion de un buen restaurante, preferiblemente en un pueblo que este cerca a no mas de 60 kmt.

    Que sea agradable tanto en comida como en ambiente. Digamos que mas bien clásico y no uno de esos lleno de gente famosa por dos minutos. Cuidate

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciso el sitio que has puesto, cuando hagas la entrada ya te preguntare que tal seria para quedarse unos dias en el...... Ya que tengo que ir, igual aprovecho y paso algún día mas por ahí...Cuidate

      Elimina
  3. Són tan bones ls múrgules que qualsevol preparació que facis amb elles agafa la categoria de celestial!!! (que cursi m'ha quedat avui aquest comentari, heheh, però és cert)
    PTNTS
    Dolça)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones..., Dolça, amb una mica de retràs però aquí estic!
      cursi o no cursi és la realitat:)) Gràcies. Són extraordinàries.
      Petons

      Elimina
  4. Ese pariente cercano de la trufa, micorizas de por medio, que conocemos por un sinfín de nombres, es una de las joyas con la que la naturaleza nos sorprende de tanto en tanto.
    Me fascina su textura cartilaginosa, esa que se asemeja a los "tendrums" y que me entretiene mandibuleando al encontrarla camuflada entre los granos de un arroz bien resuelto, un humilde plato de pasta o en un "ofegat" como el que propones.
    En gastromimix, hace un tiempo ya, hablamos de ella, por si quieres curiosear.
    Búscalas en un bosque quemado recientemente, allí se sienten bien, solas, haciendo revivir el terreno en su corto ciclo de vida, puro instinto de supervivencia, la magia de la Tierra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Xesco,
      Al leer tu comentario en seguida he visto que te gustan y aprecias el secreto de los bosques!! Con arroz y/o pasta están deliciosas. Eres un poeta/xef por la forma de describir el producto.
      Si, si territorio quemado,
      Iré a "curiosear" cómo me indicas, a tu espacio. Me gusto la escapada al Matarranya, las viñas en medio de la nieve y la escapada casi improvisada! Felicidades "Carpe diem".
      También leí que no faltaron las senderuelas!
      Fins aviat, amic,

      Elimina
  5. hola Fina!! poc a poc estan fent una guia de productes gastronòmics, que fa goig... molt útil!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Victor! Moltes gràcies. Me n'alegro que t'agradi.
      Avui vaig amb retràs, retràs...el Sant Jordi està fet però no el podré posar fins demà a la tarda.
      L'any passat un dels llibres el vares comprar recordes?

      Elimina
    2. i tant que me'n recordo!! enguany n'he comprat un que tothom m'ha dit que està fet ambn molt de gust. Aquesta vegada és un còmic de temàtica vínica: http://libros.fnac.es/a700014/Etienne-Davodeau-Los-ignorantes

      Elimina
    3. Víctor!
      Acabo de publicar....no m'ho puc creure....!!
      :)))
      Mira la última entrada
      T'endevino el pensament!

      Elimina
  6. Amiga Fina:
    Con algún retraso, pero aquí estoy. Casi me pierdo –mentalmente, claro- en ese maravilloso bosque brumoso que nos presentas. A pesar de que, en mi época de Masnou, me inicié con la setas en los montes de Argentona, generalmente no voy más allá de los rovellons en cuestión de hongos.
    Lo de colmenilla –múrgola, rotundo nombre- me suena de los libros de cocina. Pero tu plato “primaveral” , me ha encantado. Lo he recomendado en Amigos de La Tana.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Sebastián,
      También voy con retraso... ya ves, Gracias por venir y estar por aquí siempre.
      Dicen que los "rovellons del Maresma" son los mejores. ¿ Será la marinada?
      En tu blog publicaste un plato de pescado con múrgula de Mey Hoffman!!
      Me alegra que compartas el plato de verduras de primavera!
      Saludos,
      PD: Mañana, aquí es laborable pero es la fiesta del libro, y más:
      Voy con retraso,
      Bona nit,

      Elimina
  7. Una seta exquisita. En Zaragoza, en una centrica zona de tapas, hay un bar que tine entre sus especialidades una tapa a base de colmenilla, jamon y foie. Pá que más, que dicen en mi pueblo. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rebuena...:)) Me apunto! que delicatessen. Debe estar insuperable!

      Pá que más, que dicen en mi pueblo. Besos, Pilar!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!