dimecres, 21 de desembre del 2016

Montébore -gener- 12 formatges per un any-

Hivern 2026: 1.353 visites

Al mes de gener, d'aquest any que ara acaba, vaig començar a escriure una petita ressenya sobre un formatge artesà al facebook de CuinaCinc. Ara que hem arribat al mes de desembre he pensat en traslladar la feina feta durant tot aquest any al blog com si fos una “taula de formatges” per poder-los degustar i alhora recollir tota la informació. 

El formatge triat a més té una relació directa amb el mes que el presentava. Aquesta connexió podia ser perquè el formatge està en el seu millor moment de degustació, per ser un formatge de temporada, apropiat al clima, la temperatura, o acompanya un moment, el paisatge o és un mes especial en el calendari.

El món dels formatges és inabastable, triar un no suposa excloure un altre. Un recorregut per les fires formatgeres del territori és el testimoni, la varietat, les formatgeries, els artesans, l'impuls de les escoles de pastor, les noves formatgeries, els espais de tasts i degustacions, els llibres, els blogs, botigues i espais a les revistes especialitzades han anat creixent i apropant el món formatger. Un camí ben llarg des de que als anys 70 algunes persones varen apostar por un altre manera de viure, eren els neorurals. Gràcies a ells es varen poder recuperar i preservar tot aquest patrimoni.
Montébore és un d'aquests formatges i que vaig presentar al mes de gener com primera proposta formatgera. Montébore és un formatge italià de la regió del Piemont que havia conegut en una presentació de formatges artesans italians que es va fer a Barcelona. Un formatge que no deixa indiferent. Té forma de pastis nupcial, formes cilíndriques superposades que representen també una torre de defensa d'un castell. 

Aquest formatge té un origen molt antic, cap a l'any 1489 en el casament d'Isabel d'Aragó i Gian Galeazzo Sforza. El mestre de cerimoniers era Leonardo Da Vinci, home de ciència i gran gastrònom, va triar com únic formatge per acompanyar la taula del casament. En realitat es té notícia de l'elaboració de Montébore pels monjos benedictins al S. XI-XII.

Montébore es deixa de produir després de la segona Guerra Mundial. Als anys 90 i gràcies al moviment Slow Food Italià, Maurizio Fava amb una gran feina ells diuen d'arqueològica recuperen la recepta que conserva Carolina Bracco i que avui en dia han preservat i continuant elaborant Roberto Grattone i Agata Marchessotti de la Cooperativa Vallenostra

Montébore és un formatge artesà, de pastor i de la regió del Piamonte de llet crua 75% de vaca i un 25 % d'ovella elaborada amb quall natural. Després vindrà la salaó i la maduració de 20 dies ja es pot tastar; 45-60 dies i més. De pasta blanca i tova amb l'escorça blanca. Al començament té gust suau i nata final gust a les herbes del camp. Zona de producció: Província d'Alessadria. 

Acompanya molt bé amb mel de castanyes o una melmelada de pera, en amanides, verdures, patates, pasta, arrossos. 

Maridatge vins blanc afruitats o negres joves. Montébore és un formatge resultat de l'esforç d'unes persones entestades en recuperar un patrimoni, una tradició que transforma i ajuda a conservar el paisatge i una manera de vida.

Manifest Slow Food en defensa del Formatge de Llet Crua 
Compra a Barcelona: Vilaviniteca i Formaggeria Minelli (va tancar)
A Itàlia es pot trobar a les millors formatgeries i a la regió de producció directament al formatger.

T'agradarà descobrir:
  • El Serrat Gros, el primer post d'un formatge al blog al 2012.
  • Tots els formatges amb un post al blog
  • Les Receptes amb formatge i propostes de maridatge al blog.
  • Fires de Formatges

dimarts, 13 de desembre del 2016

Ànec amb peres - tiró amb peres

Hivern 2026: 11.101 visites

“A casa nostra aquest au té un prestigi més que merescut gràcies als platillos, entre ells els famós ànec amb peres de l'Empordà”. Santi Santamaria
Un platillo no és un plat petit, el que si està clar és que la paraula és un castellanisme i es refereix a la categoria gastronòmica com és, en aquest cas, l'ànec amb peres, en general, els platillos són plats elaborats amb salses i molt ben cuinats.

La recepta de l'ànec amb peres d'aquest post és com la fa la mare, de vegades, les peres que acompanya són les que tenim en almívar. Així dins de la mateixa família pot haver variacions en la preparació, la qual cosa demostra que es poden trobar tantes receptes com cases i cuiners, on cada un té el seu toc personal i la manera de fer. Poder és l'individualisme que caracteritza aquest país com escrivia Nèstor Luján. La recepta de l'ànec amb peres es troba recollida, també, en alguns llibres: El Corpus Culinari Català, o a la La Teca on trobarem l'oca amb peres, al final, l'autor, en un acte de reconeixement i agraïment diu que la recepta és de Lluís Duran de Figueres. En gairebé tots els receptaries s'anomena qui és l'autor de la recepta.


L'ànec amb peres és una recepta de la Cuina Catalana i tradicional de les comarques de L'Empordà, Osona, La Selva i part de l'Alt Urgell.
La costum de cuinar la carn acompanyada de fruita està documentada des de l'època medieval i, encara ara, reservada per dies de festa i de celebració.
De l'ànec com es diu del porc gairebé s'aprofita tot, a França les dones de les granges confitaven la carn de l'ànec amb sal del que treien el foie que venien per Nadal. Ara, moltes d'aquestes granges es dediquen principalment a la cria dels ànecs i continuen elaborant els confits, els patés, els foies i per obtenir més ingressos han ampliat la seva activitat al turisme rural.

A Catalunya algunes cases de pagès tenen ànecs i oques per la cria i la venda per les festes assenyalades almenys des de fa sis o set generacions enrere.

La carn de l'ànec és molt gustosa i saborosa i la fruita l'arrodoneix, un gran plat amb contrasts i sabors. Alguns diuen que la fruita absorbeix l'excés de greix, si el plat està ben cuinant cada un dels ingredients s'enriqueix i complementa els sabors de l'altre
Aquest plat es pot fer també amb oca, de fet, en alguns receptaris la recullen amb aquesta au que és molt més gran, més delicada i més difícil de trobar. L'oca com és més gran necessita més temps de cocció.
Oques majestuosos, elegants, oques guardianes i vigilants de les cases i els masos. A pagès és costum que els ànecs i les oques vagin junts s'acompanyen uns als altres. El dia que vaig anar a fer les fotos era per la tarda i els ànecs estaven tancats tan sols un ànec acompanyava a les oques.
A la regió d'Alsàcia formen part del seu paisatge integrades en les cases com animals que acompanyen, vigilen, defensen i tenen cura, també com elements de la seva decoració: gravats en les portes, finestres, vaixella o les cortines i com part molt important de la seva gastronomia maridades o cuinades amb els excel·lents vins d'aquesta regió de França; també les trobem en les il·lustracions dels contes, llibres, cartolines i en les cartes d'alguns restaurants. A Catalunya hi ha empreses a Girona, Lleida i el Delta de l'Ebre que es dediquen a la cria i elaboració de productes de l'ànec.

Els ànecs són més petits que les oques, resulta més fàcil preparar-lo i comercialitzar la seva carn que la de l'oca. És un gran plat de Festa del que vaig escriure aquest post i la recepta de l'ànec amb taronja que ha arribat a les 22.416 visites i pensar que al principi no el mirava ningú!.

Vaig conèixer al xef francès André Bonnaure, el xef pertany a una família de cuiners de llarga tradició que es remunta a la Revolució Francesa, ha ensenyat en les cuines de més prestigi la cuina de l'ànec. Em va obsequiar i dedicar un dels seus llibres arrel d'aquell post.

De les peres, que haig de dir de les peres? Aquesta fruita extraordinària que podem tastar les primeres per Sant Joan fins les més tardanes que arriben pels vols de Nadal també vaig escriure aquest post on podeu veure a més a més una cassola de l'ànec amb peres i un llibre de com preparar-la 11 vegades.

La recepta
Ingredients per 6 persones
  • 1 ànec de bona qualitat
  • 4 peres conference o Puigcerdà, de casa
  • 1 ceba de Figueres segons la mida
  • 2 alls de l'hort
  • una branqueta de julivert del jardí
  • Oli d'oliva verge extra DOP les Garrigues
  • 1 copa de vi ranci
  • una branqueta farigola i una fulla de llorer del jardí de casa lligades
  • 500 ml de brou que tinguem preparat o podem fer un brou amb el coll de l'ànec, els menuts, les potes, un porro, una xirivia, un nap, dues pastanagues i una branca d'api, sempre és millor.
  • Sal i pebre molta al moment segons el gust. Sempre és millor rectificar
  • Podem arrodonir el plat amb una picada: Una galeta Maria, avellanes o pinyons
Preparació:
  1. Netejar bé l'ànec. Per fora i per dins. Repassar que no quedi cap ploma ni canó.
  2. Podem demanar on el comprem que ens els tallin en octaus, salpebrem i ens reservem el coll, les potes i els menuts per fer el brou.
  3. Picar la ceba fineta, escaldar el tomàquet i treure la pell.
  4. Fer la picada amb antelació.
  5. Pelar i tallar les peres a meitat de la cocció. Deixar alguna sencera per presentar el plat.
Cocció:
  • Posarem en una cassola gran l'oli d'oliva i enrossirem els trossos de l'ànec. 
  • Trèiem els trossos de l'ànec de la cassola i els reservem en una plata.
  • Retirem una mica el greix i en la mateixa cassola preparem el sofregit amb la ceba picada fineta, els alls picats, i la branqueta de julivert picada. 
  • Afegim el tomàquet ratllat i deixarem coure, a foc molt baix, fins que estigui caramel·litzat.
  • Incorporem, en aquest moment, els trossos de l'ànec amb la pell cap a sota.
  • Afegim la branqueta de farigola, la fulla de llorer i la copa de vi ranci fins que s'evapori.
  • Cobrir amb el brou que hem preparar i coure a foc lent almenys 1 hora, bé, anem controlant.
  • Mentrestant bullim les peres 5 minuts i les deixem refredar. 
  • Afegim la picada, posem una mica del suc de la cocció en el morter i incorporem a la cassola ens els últims 15 minuts incorporem les peres.
  • Rectificar de sal i pebre si cal.
                           
Que vagi de gust!

Maridatge: Un plat magnífic correspon un vi que sigui de gran qualitat. També em sembla adequat un bon cava que sempre fa festa.


diumenge, 13 de novembre del 2016

Ratafia de codony

Hivern 2026: 6.308 visites

"Que l'embruix de l'aiguardent, el poder de les herbes, l'essència de les espècies i l'encís del sol i la serena omplint els vostres esperits" Ratafiat
                               vinyes, oliveres, figueres, xiprers...paisatge Mediterrani
La tradició de fer aiguardents, nets i transparents i ratafies amb fruites, herbes, arrels i espècies és força habitual a molts països de Centre Europa: França té una gran tradició en l'elaboració de ratafies i aiguardents amb pomes que adopten el nom de la regió d'origen; Alemanya, en fa de moltes varietats, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Itàlia, Polònia o Bulgària, amb peres, prunes, aranyons, cireres, groselles-cassis, nous o gerds.
A Catalunya des de fa molts anys s'elaboren ratafies, tradicionalment a les comarques de La Selva, La Garrotxa, Osona, El Pla de l'Estany, El Ripollès, El Pallars, La Vall d'Aran, Girona, en definitiva, allà on hi ha nous es fan ratafies. No en faltava en cap casa dins de la franja que vaig escriure en el post dedicat aquesta beguda. 
                                                              nous verdes de casa a l'estiu
                                    herbes aromàtiques, espècies i flors macerant per fer la ratafia
Les Festes i Fires, per festejar la ratafia es fan moltes activitats i celebracions, l'han popularitzada i l'han recuperat, de totes elles, la de Santa Coloma de Farners és la que té més prestigi. La Festa de la Ratafia Santa Coloma organitza: tallers, tasts, degustació, concursos, mostres de pintura, artesania, exposicions, concerts, presentacions, intercanvi d'herbes remeieres, parades amb productes locals i una Confraria que la promociona, aquest any la 35 edició per celebrar una beguda amb màgia.
La màgia de tot el procés comença amb la selecció de les plantes aromàtiques en un dia determinat del calendari, al punt del solstici, la maceració amb l'aiguardent, el xinxolar, el repòs al sol i la serena, colar la beguda que s'encetarà per tradició per Nadal i qui no pugui esperar ho farà per Tots Sants acompanyada poder dels panellets.
Com diu Jaume Fàbrega sense l'aiguardent no existiria la ratafia.

Per entendre'ns l'aiguardent és una beguda d'alta graduació que resulta de fermentar la fruita i després destil·lar els líquids d'aquesta fermentació.

La Ratafia és una beguda que resulta de la maceració de les fruites (generalment nous verdes) amb altres plantes aromàtiques i algunes espècies amb l'aiguardent.

Navarra, i La Vall d'Aran elaboren patxarans, aiguardents, licors d'aranyons, cassis i groselles; El Priorat, La Terra Alta i La Ribera d’Ebre, han conservat ratafies transmeses de generació en generació com la romàntica ratafia de magnòlia o els aiguardents de magrana i de cireres de pastor o la destil·leria artesana Brisfere, a Marçà, de la família de René Barbier i Philippe Geeraert qui van impulsar la recuperació d'aiguardents amb les millors lies dels seus vins; A l'Alto Aragó maceren les cireres amb aiguardent com fan a Dinamarca; Mallorca o el Llevant elaboren begudes artesanes amb herbes i fruites.

També són aiguardents: El cognac de França, el brandy, la grappa d'Itàlia o l'orujo de Galícia i León que no falta en aquestes regions en el moment del cafè. Aiguardents, licors o ratafies de nous verdes, d'una sola fruita o combinacions amb raïm, pomes, o pomes i codonys, peres, prunes, aranyons o cireres en maceració i, de vegades reposant, algunes fins a trenta mesos en nobles bótes es podria escriure tot un tractat amb entitat pròpia. En el post de Neichel, dels viatges a França i en el post de les prunes pots veure algunes.
Regalar una ampolla d'aiguardent de fruita o fer-la per nosaltres és un regal original i una bona opció per un sopar amb família o els amics. Cases especialitzades elaboren de manera artesana aquestes begudes amb reconeixements internacionals. Alguns productors de ratafies han innovat per ampliar el mercat amb altres tipus de ratafies com les de fruites del bosc o de codonyat, i també podem preparar-les a casa amb més facilitat i fer una petita quantitat per nosaltres amb il·lusió.

Així, aquest any he pensat en fer una Ratafia de codony, coincidint amb les celebracions de La Fira del Codony de Tremp, La Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i l'aniversari del blog. 
De ratafia amb nous verdes, per casa, en faig cada any però amb codony és el primer cop que en faig he mirat aquí i allà, he buscat en llibres editats d'altres llocs. Els codonys de casa, l'aiguardent i el sucre més els 60 dies de maceració, i veurem el resultat!

El codony és la fruita que vaig triar per començar el blog i la fruita que Tremp va escollir fa 15 anys per la seva Fira de tardor. Organitzada per l'Ajuntament i la única al món dedicada aquesta fruita i que ajuda a promocionar els productors locals i de les comarques veïnes: Una mostra gastronòmica, esmorzars populars, més de 70 expositors i un concurs d'all oli de codony que entusiasma a tothom on s'escull el millor. Em varen convidar per parlar dels productes de la tardor i també d'aquesta fruita tot coincidint amb el 5è aniversari del blog. Va ser un cap de setmana sense treva: Anar a Tremp, fer panellets, collir els codonys i preparar aquesta ratafia de codony.
                                               Il·lustració de Mur Tarragona

Així que entre la Fira del Codony i la Festa de la Ratafia d'aquest cap de setmana res era més adequat que preparar la ratafia de codony que encetarem i provarem per Nadal:

Els ingredients:
  • 3 o 4 codonys segons la mida
  • 1 litre d'aiguardent o anís sec
  • 250 gr. de sucre
  • 1 branqueta de canyella

Preparació i elaboració:
  • Esterilitzen els pots de vidre. He reciclat dos que tenia a casa.
  • Netegem els codonys del borrissol amb un drap, els rentem acuradament i els ratllem.
  • Empotem: Fem capes de codony ratllat i sucre, tot alternat el codony ratllat i el sucre. 
  • Omplir el pot fins 3/4 parts, uns 4 cm per arribar a dalt, llavors l'omplim amb l'aiguardent.
  • Tanquem els pots.
  • Deixem reposar, almenys, uns 60 dies aproximadament en un armari fresc o al rebost. Anem xinxollant de tan en tan com es fa amb la ratafia.



  • Quan hagin passat aquest dies filtrarem amb un drap i ja tindrem la ratafia de codony per degustar. Tenir mesura amb el sucre, sempre podem millorar-lo, una vegada filtrat, amb un almívar lleuger.
  • Quan acabi el procés posaré una foto de com ha quedat aquesta ratafia de codony com vaig fer en el post de la ratafia.
  • Tan de la ratafia com del codony podeu trobar al blog més informació i diverses receptes amb aquests dos productes. 
He consultat diversa o molta bibliografia i del que he llegit m'ha semblat que la millor manera de fer-la era aquesta més alguna inspiració personal.
Que vagi de gust! Proveu-la si voleu :)

"Veig brivalls àgils de mans,
pugilats de pesos-mosca,
feinotes d'amor de fosca,
tavernes al bany maria
pel baf de tertulians,
bevedors de Ratafia"
-Salvador Espriu-

Alguns llibres:
  • Ratafies i licors d'herbes de tot el món. Jaume Fàbrega Editorial Cossetània
  • Licors Tradicionals, aiguardents i vins generosos: Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre. Anna Figueras i Ma. Teresa Castelló. Farell Editors
  • Petita història de la ratafia, Carme Gasull i il·lustracions de Pilarin Bayés de l'Editorial Mediterrània, que es va presentar el divendres.

Altres propostes:
Així és com va quedar la ratafia de codony després de la maceració:













El codony i altres receptes amb codony!










La Ratafia i totes les receptes fetes amb ratafia