La Nit de Sant Joan. Focs, revetlles, herbes remeieres, la recepta de la coca

Primavera 2024: 3.336 visites

Vaig redactar aquest post el 23 de juny. Amb una mica de retràs surt avui. De coques i tortades en podem fer tot l'any! 
Al final del post el vídeo d'Antònia Font :)

La nit de Sant Joan és la nit més curta de l’any. El dia de Sant Joan coincideix amb els solstici d’estiu. Des de la nit de Nadal fins aquesta nit han passat sis mesos. El dia en què el sol ens il·lumina més hores. Aquesta diada té un origen pagà, ple de tradicions i costums que trobem en tota la Mediterrània i està relacionada amb la societat rural on el temps i la natura eren molt importants.

Un  element important d’aquestes dates i nit són els focs que s’encenen en les diverses parts del territori i tenen el mateix protagonisme com varen tenir la Nit de Nadal. Podeu veure una descripció en el post que vaig escriure de la Nit de Nadal. Unes festes ancestrals que es transformen. Una festa popular que surt de les cases per anar al carrer i, si tot això ho ajuntem en què el cole s’acaba l’èxit està garantit. Les festes de Sant Joan són el tret de sortida de l’estiu. Canviem els mitjons per les sandàlies! 

Molts pobles dels Pirineus, (muntanyes de focs) celebrant aquesta nit amb  les baixades de troncs: les Falles de Durro, Vilaller, Alins, Isil on el foc és el protagonista. Aquestes festes són molt populars en la comarca de l’Alta Ribagorça i el Pallars on es relaciona el culte primitiu als deus per donar les gràcies de les collites i l’arribada del bon temps.

Actualitzo aquest post al 2015: La baixada de falles "Les festes del foc del solstici d’Estiu als Pirineus" són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Aquestes festes es celebren en seixanta-tres pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus (34 de França, 17 de Catalunya, 9 d’Aragó i 3 d’Andorra) 

Les festes es "festegen", d’una manera o d'altre, a les dues bandes dels Pirineus: A Arties de la Vall d’Aran, Andorra i a  Luchon (França).  És una celebració que significa fecunditat i regeneració; A Menorca, a més a més, de l’extraordinària festa de Sant Joan de Ciutadella hi ha els bruixots que es planten a les portalades de les cases i després s’encenen a Maó i a Sant Lluís.

Un altre festa significativa del foc és la Flama del Canigó que s’escampa per arreu i és el símbol dels països de parla catalana. Cada any es renova la flama i es reparteix per tots els pobles. És festa grossa a Perpignan. 

Revetlles populars, piules i petards. També és el moment de recollir les herbes remeieres, com l’hipèric coneguda com l’herba de Sant Joan que té moltes propietats guaridores, la berbena i la rosada. Diu la dita: "Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any".  Les peres de Sant Joan que només les trobem ara. Comença, també, el temps de la preparació de les ratafies i les boníssimes coques acompanyades de cava en la nit més màgica de tot l’any. De vegades cadascú tenim la nostra nit màgica!!

                       Les peres al blog
La Coca 

Coques dolces, ensucrades, tancades, de forner o de pastisser, de recapte a les comarques de Lleida, de trempó a Mallorca. També les coques de Sant Joan i de llardons. Cada festa i territori té la seva coca.  Diu el  llibre: "Les coques catalanes"  de l’escriptora nord-catalana Eliana Thibaut on recull un món de varietats i també les de Sant Joan. Aquest llibre és extraordinari. 

Eliana Thibaut i Pere Sans diuen que aquest pastís s’inventa de les masses que no s’havien estufat o de refer, d'aprofitar, les restes de fer pa. 

Jaume Fàbrega En el "Lèxic culinari dels Països Catalans" al volum VII de La cuina catalana descriu la “Coca: massa de pasta plana dolça o salada guarnida amb diversos ingredients. Coca de pa a Girona, Coca d’aire, panous, a València. A l’Alguer, Girona i la Catalunya Nord: dolces i de pa. Altres comarques: dolces, salades, tapades o farcides.” 

El diccionari  etimològic de Joan Corominas diu que la paraula coca té origen germànic koka. Pel gastrònom Jaume Fàbrega la paraula coca del seu llibre: “El gust d’un poble” comparteix l'origen amb la parla occitana que vindria de coc - a moltes comarques coc o pastis com a Menorca-. En la seva opinió l'empremta germànica a Catalunya va ser molt forta, ja que Carlemany parlava fràncic (antecedent del germanoholandès). Els mateixos catalans varen ser coneguts com francs per parts dels castellans i dels àrabs. Aquesta paraula, koka, va passar a l’anglès com cake o paraules similars a l’holandès com coek o a l’alemany kuchen. Altres autor diuen que vindria del llatí (cocta). Ell diu que li sembla més versemblant la primera versió o un encreuament de les dues paraules. 

En els territoris de l’àrea mediterrània trobem: la foccacia, la pizza o la fogassa de la Catalunya Nord, la crostada, el clafotis, etc.

La coca típica de la nit de Sant Joan, abans era rodona i amb un forat al mig, semblant a les mones de Pasqua. La seva forma circular volia representar el sol, el signe de l’estiu.

Coques amb fruita, amb pinyons, amb massapà, de full, amb llardons, de cabell d’àngel del que vulgueu..:))

La coca deu ser una cosa molt bona perquè el Gremi de Pastissers en farà 1.600.000 coques de brioix, fruita, llardons i el preu anirà entre els 16,00 euros i 30,00 euros. Aquest anys per la crisi s’han fet més petites. 

La coca que menjarem d’aquí una estona, m’he entestat en fer-la i més d’una estona he pensat que fracassaria perquè les masses no és l’ho meu i sempre m’agafa pànic. Porto tot el dia enfeinada i són les set de la tarda. Aquest post no el penjaré fins demà...

La recepta de la coca de Sant Joan no és de cap llibre ni de cap blog. És la recepta de l'amic Joan. Re-formulada per mi. L’agraden tant les coques que cada divendres de l’any fa una. No trobava bones les coques quan comprava i menys les de les grans superfícies. Així que es va entestar en fer la seva pròpia coca i no va parar fins que li va sortir com a ell l’agradava i sembla que li surt molt bé.

Un dels trucs que en Joan em va explicar és la temperatura de la cuina. Hem d'aconseguir que sigui superior a 21º C, sinó la massa no puja i, quan la fa a l’hivern diu que posa un estufa per mantenir el calor constant a la cuina.

Ahir a la tarda, el vaig anar a veure’l, per preguntar-li algun dubte que tenia i em va dir que ell ja havia preparat 6 coques!!. El seu pare també es diu Joan així que a casa seva fan festa grossa. 

Segurament quan pengi aquest post ja haurà passat la revetlla  de Sant Joan. Bé us podrà servir per la revetlla de Sant Pere o per altres Sants Joans o per quan vulgueu. Aquí us la deixo amb molt afecte. Ja sabeu: en Joan se'n fa una cada divendres!!

Haig de dir que he conservat tots els ingredients que em va dir però he modificat la quantitat de llevat fresc perquè els professionals diuen que de llevat fresc s’ha de posar molt, molt poc entre 2 gr. i 5 gr. Incorporar més llevat a la massa seria irreconciliable!!

Apa!! anem per la recepta i bona festa, bones revetlles i bon estiu:

Els ingredients

Per la primera massa:

• 75 g de farina de força

• 45 g de llet a temperatura ambient

•  3 a 5 g de llevat fresc

Esperar 3 hores perquè fermenti  una mica.

Per la segona massa:

• 500 gr. de farina de força

• 100 ml de llet fresca temperatura ambient

• 100 gr. de sucre

• 1 gr o un pessic de sal

• 40 gr de crema de llet de bona qualitat

• 3 ous de gallines felices

• la ratlladura de la meitat de la pell d’una llimona

• 50 gr. de mantega Cadí de bona qualitat. (veure enllaç)

Per decorar:

• Fruita confitada

• pinyons 

• sucre

La preparació de la primera massa:

En un recipient desfem el llevat  amb la llet a temperatura ambient i afegim la farina i anem pastant  amb les mans. Té que quedar una massa flonja. Fem una boleta i la tapem amb un drap i la reservem a una temperatura entre 21º C a 25 º C. Unes 3 hores. Ho deixem llevar. Han de  sortir bombolletes.

Com he fracassat moltes vegades en això de les masses i cadascú explica la seva. He fet servir el sistema de pastar del llibre "Hecho a mano" de Dan Lepard. I els bons consells de Xavier Barriga i Iban Yarza. Es pasta 10’’ i es deixa reposar 10’ Ho repetim tres cops. Reservem.

La preparació de la segona massa

En un recipient prou gran poseu els ingredients en aquest ordre: primer els ous, el sucre, barregem fins que es dissolgui bé el sucre, seguidament la farina i el pessic de sal, pastem fins que els ingredients tinguin una textura homogènia a llavors incorporem la primera massa, la llet, la crema de llet, la ratlladura de llimona i per últim la mantega. 

Pastem amb l’ajuda de l’aparell elèctric. Quan la massa tingui la textura adequada ho traiem i ho he acabat a mà sobre el marbre. He pintat la superfície de treball amb mantega i he empolsinat  amb farina i he continuat pastant a mà 10’’ i ho deixo reposar 10’. Si creieu que la massa vol més farina afegiu heu de sentir que podeu treballar la massa. Acabem, deixem la massa en forma de bola. Folrem un recipient amb un drap de cuina, enfarinem i deixem reposar la bola fins que llevi de nou. 

Estirem la massa amb un corró, amb un gruix de 1 cm i li donem forma de coca ovalada, la posem en una plata del forn prèviament folrada amb paper de fornejar. Posem la coca al mig i la decorem amb la fruita, els pinyons i el sucre.

Fornejar a 200º C  temps aproximadament de 15’ a 18’. Us aconsello que controleu el forn cada un té la seva “personalitat” no el perdeu de vista. Quan estigui daurada estarà.

Bon profit i bon estiu!

Consells: 

• utilitzar preferentment ous de producció ecològica
• la fruita confitada i els pinyons es poden comprar a les parades dels mercats
• la farina de força la podeu trobar en molts supermercats i també al forn
• respectar els temps de pastar és molt important. D'aquesta manera us sortirà bé
• la mantega i la crema de llet assegureu-vos que siguin de bona qualitat sense additius.

Si podeu i teniu prou temps feu la coca a casa no hi ha color:)

Estris: Atuell de pastar, ratllador, bàscula, bols, pinzell, espàtules.

Revetlles populars i baixades de les Falles en tots els territoris de parla catalana.

Festes per Sant Joan: Valls, Perpignan, Ciutadella...

Sant Joan va acompanyat de música!!  Especialment en aquests moments.

Alegria d'Antònia Font.

“La Nit de Sant Joan és nit d’alegria" ..així comença una cançó de Jaume Sisa

"Sant Joan" és una preciosa cançó popular del Baix Camp recuperada pel grup Amansalva. "M'han dit que diuen".

Les fotos dels nens encenent coets i la foguera del Mercadal cedides per Salvador Palomar, etnòleg. El seu blog es diu la teiera. Moltes gràcies.
Actualitzat: 29/06/2012. Aquest post haurien de ser dos. Un amb la nit de Sant Joan i un altre amb la recepta de la coca.

Us agradarà veure el post de la ratafia

La coca de ratafia

Les coques. Coca de recapte