diumenge, 13 de novembre del 2011

Les croquetes de la mare (1)

Hivern 2024: 7.542 visites

Les croquetes, són un preparat fet amb beixamel i altres ingredients. Poden ser de dos tipus, salades i dolces, a més unes bones croquetes s’han de fer amb una beixamel*, ni molt lleugera ni molt espessa. Poden ser de moltes varietats, a la massa s’incorporen ingredients com: Espinacs o altres verdures, de rap o lluç, de bacallà , de pernil dolç o del país, de la carn del caldo, de fricandó, bolets, formatge, pollastre rostit, calamarsets -negres-, patata i, moltes altres propostes. Arrebossades d’ou, de pa ratllat i fregides amb oli d’oliva verge extra.

A casa del meus pares, quan érem petits, un dia a la setmana no en faltaven per sopar, després de la verdura o la sopa. Recordo que quan arribava del col·legi, entrava a la cuina per berenar i en una cantó del marbre veia el plat de duralex, ple de la deliciosa massa de les croquetes, ja sabia que hi hauria per sopar. :) de vegades les tastava abans de fer-les,  m’agradaven tant¡¡

Si tingues que posar un nom a les croquetes de la mare els hi posaria amoretes o croquetes mimoses. Les croquetes i els macarrons em penso que són les menges favorites dels nens. Per la textura suau al paladar i  fàcils de menjar.  

Les croquetes són la memòria del gust de la infància que queda fixat en les nostres emocions i és difícil que un altre l'iguali, allò que varem experimentar. La raó és què aquella petita porció de menjar forma part del nostre patrimoni personal i sensorial i, ens ha impregnat tots els sentits. Cap altre serà igual que la que va fer la mare. D'aquí segurament ve que els italians no troben altres macarrons millors que els de la sua mamma

En la pel·lícula Ratatoullie podem veure l'escena on el crític gastronòmic reviu el record de quan era petit.

“Taste is so closely connected with smell, a powerful sense that’s directly connected with your memory and feelings.” - Jan Pinkava, co-director



Ara, les croquetes s’han convertit en una tapa, un aperitiu, un entreteniment, mentre ens porten el menjar, a tots agraden. Per Ferran Adrià la croqueta és la tapa essencial per excel·lència. 

Quan Albert Adrià va obrir L’Inopia, (El Bar Inopia es va convertir aquest estiu en la  Tapería Lolita, es va quedar en Joan Martínez, fundador de la Inòpia junt a l’Albert Adrià) volia un bar, on es poguessin trobar les millors tapes dels bars que a ell l’agradaven, entre elles estava la croqueta i, quan  la revista CG va buscar les millors croquetes de la península, va seleccionar el seu local com un dels llocs on es podia menjar una de les millors croquetes, junt amb  aquests: Alameda 10  a Pontevedra; Echaurren a La Rioja; El quinto vino o La ardosa en Madrid  i la  també la Fonda Gaig de Barcelona,  són els llocs  que la revista va seleccionar com la millor croqueta mestra.

Ara, que estem en temps difícils, hi ha propostes fins i tot de cuina de reciclatge. Els mercats municipals i alguns ajuntaments fan tallers per aprendre a cuinar. Les croquetes poden ser un bon exemple de cuina d'aprofitament.

Sigui com sigui, a les croquetes els hi cal un temps a la cuina, poder ara toca, recuperar un temps per cuinar, un temps de no comprar en excés, un temps de no llençar, en definitiva,  un temps de consciència del que mengem.

Els ingredients ( 6 ó 8 persones)
  • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva.
  • 1 ceba o 1 porro. (segons agradi)
  • 150 gr. (carn del caldo, o pollastre rostit o pernil dolç o país)
  • 150 gr. de farina de blat
  • 500 ml de llet
  • Una mica de mantega de bona qualitat
  • Sal i pebre
  • Nou moscada
  • 1 ou ecològic
  • Pa ratllat.(es pot aprofitar el pa sec). L’últim llibre de Xavier Barriga parlar d’aprofitar el pa.

La preparació i cocció de la massa:

Primer de tot en una paella prou fonda perquè ens hi càpiguen tots els ingredients posem l’oli d'oliva verge extra, afegim la ceba trinxada fins que estigui rosseta. 

Tot seguit afegim l'ingredient que hem triat, esmicolat, ho passeu per la paella, un parell de voltes amb l’espàtula de fusta. 

En aquest moment,  afegiu la farina, remeneu amb l’espàtula de fusta, que es barregin tots els ingredients, ens ha de quedar una mica daurada, la farina s'ha de coure. Tot seguit afegiu la llet, que l’heu escalfat prèviament, salpebreu i, afegir una mica de nou moscada ratllada, remeneu fins que la massa es desenganxi de les parets de la paella.

Segon. Poseu la massa en una plata untada lleugerament amb mantega, deixeu -la refredar i reposar. Tapeu-la amb film de cuina. 
Perquè ens surtin unes bones croquetes és millor que reposi la massa unes 7 o 8 hores.
Finalment, quan la massa estigui reposada, anem partint la massa i li donem una forma maca, amb les mans enfarinades, la passem per l’ou  batut  i el pa ratllat. Les fregim amb oli d’oliva calent, té que fumejar. Tot seguit, quan estiguin rossetes, les anem traient i,  les  posem en un plat a sobre de paper de cuina,  perquè ens absorbeixi l’excés de l'oli però no molta estona.!

També podeu congelar-les -abans de fregir- i, tenir una reserva al congelador. Consumir-les fregides al moment, estan més bonetes, cruixents per fora i suaus per dins .:)
Bon profit¡¡

Els estris: paella, pots, espàtula de fusta,bàscula, film, paper de cuina.
El consell: Fer la massa amb antelació. (8 hores)
Escolteu: Cançó "Croquetes" de Toti Soler i Cinta Massip 
* Podeu trobar la recepta de la beixamel en l'enllaç i més informació de l'origen de la salsa en les croquetes de bacallà.


Altres varietats de croquetes:
Croquetes negres










Croquetes formidables de bacallà



8 comentaris:

  1. Visca les croquetes de la mare!!!!! En el meu cas les de l'àvia, que ma mare fa la meva recepta... jejeje M'ha agradat molt, una entrada molt completa... de fet la meva mare mare vol participar a la recepta del 15 amb unes croquetes que va provar a la Taperia Lolita! :P
    Moltes gràcies per enviar-nos l'enllaç :)
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca "elsfogonsdelabordeta" i la seva capacitat de convocatòria.
      Gràcies a vosaltres per venir, compartir i per valorar les croquetes de la mare.
      Ella està una mica "mosca" amb la presentació. Diu que he posat al post les del dia que van sortir pitjor d'aspecte, però us asseguro que sempre són d'un sabor de matrícula. On és l'encant de les coses? l'encant està en la no perfecció són entranyables i bonetes...:))
      Petons, Sandra

      Elimina
  2. M'han agradat molt les teves croquetes amb cançó i tot! :)
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari i per venir a Cuina Cinc.
      Me n'alegro que t'agradin!! són molt bones:))
      Demà posaré un comentari en el teu blog, he passejat una mica, (una mica) i, m'he quedat gratament impressionada.
      Bona nit blaukitchen,
      Petons,

      Elimina
  3. Que bones les croquetes de les mares... Ai! Sembla que mai les farem com elles... Però tot arriba! :) Sí que és veritat que recorden a l'infància. A mi em tornen boja. I ja no sóc tan petita...Haha!
    Moltes gràcies per participar!
    Molts petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marina, Vols dir que algun dia les igualarem??
      jo tampoc soc tant petita!!
      Gràcies a vosaltres.
      El teu blog està mb.
      Petons fins aviat,

      Elimina
  4. Auténticament casolanes, que bones!!! jo també tinc el record del plat duralex ple de massa per fer croquetes.... petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joaquina,
      Si senyora de veritat veritat!!
      El plat de duralex és autèntic, les truites, la farina etc..
      Ja he visitat el teu blog, més endavant faré més passejades,
      ens seguim, petons, i gràcies per visitar Cuina Cinc,

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!