diumenge, 20 de novembre del 2011

Mongetes del Ganxet a la manera de la "yaya".

Hivern 2024: 33.628 visites

La mongeta del ganxet és una mongeta blanca de forma arronyonada, molt ganxuda i plana. Amb una pell rugosa, però una vegada cuita és molt fina. Amb gustos que ens recorden al temps que estem, la tardor

S’identifica amb el paisatge, amb flaires de moniato i castanya. Sembla mantega és molt suau i bona. Es pot menjar calenta o freda simplement amb un a raig d’oli n’hi ha prou,  no li cal res més.

També és coneguda amb el nom de mongeta fesol i filaire, nom que es manté en algunes localitats. La qualitat i característiques d’aquesta varietat de mongeta ha fet que sigui reconeguda com a DOP
Aquesta mongeta va venir de Amèrica Central, a través dels “indians”, entrant pel Maresme. Amb el temps aquesta mongeta es va encreuar amb altres de no tan bona qualitat. Fins que quasi es va perdre. Val a dir que en alguns pobles de Catalunya i de l'Aragó, molts pagesos la varen conservar, any darrera any, com un tresor. Aquesta afirmació no l'he llegida l'he viscuda.:))

Llavors, va venir un llarg procés de recuperació i, selecció gràcies a un equip de l’Escola d’Agricultura de Barcelona  i  la UPC. La mongeta és una realitat des de 1992, amb certificació DOP  i el reconeixement del Moviment SlowFood 

La mongeta del ganxet com altres llegums, acompanyada de col o altres verdures constituïa la menja bàsica de les cases de pagès, tant és així, que en algunes pobles de La Franja el dia que havia mongetes deien: “hoy ponemos comida”.  
                                 Mongetes del Ganxet -presentació 2018 per l'Instagram de Cuina Cinc

Aquest plat, després, en temps de bonança es va acompanyar de botifarra, convertint-se en una icona dels plats típics de Catalunya què ha anat evolucionant gràcies a la feina dels restauradors que han sabut convertir-les en un plat amb moltes possibilitats: mongetes en amanides delicioses a l'estiu, acabades de treure de l'olla són tan bones! amanides amb un fil d'oli d'oliva verge extra no els hi cal res més, també són bones amb bacallà esqueixat, l'empedrat, amb cloïsses, passades per la paella amb una mica de cansalada, amb botifarra, amb carxofes o bolets. Diferents propostes que podeu trobar aquest dies en les Jornades Gastronòmiques del fesol del Ganxet al Maresme fins a al 31 de desembre. 

Escric una recepta molt fàcil de fer, la feia la besàvia Pilar, la meva iaia, la mare, i la continuem fen quan arriba aquest temps i ens agrada molt. Podeu trobar una versió semblant en el Corpus Culinari Català
Els ingredients: ( 4 ó 5 persones)

500 gr. de Mongeta del Ganxet D.O.P
180 gr. d’orella de porc
180 gr. de morro de porc
1 trosset de xoriço de casa o de La Rioja de bona qualitat
1 cabeça d’alls 
Sal i pebre molta al moment

La preparació i cocció:
  • Si les mongetes les compreu ara, en aquesta època de l’any, no caldrà que les poseu en remull la nit abans, són tant tendres que es desfarien. 
  • Comencem rentant en compte les mongetes, i les carns.
  • Posem en una olla ampla, les mongetes, el morro, l'orella, la fulla de llorer, la cabeça d’alls, salpebreu, (el xoriç posar-lo 10 minuts abans d’acabar la cocció, això al gust).
  • Cobrim amb aigua mineral freda tots els ingredients, uns dos dits. 
  • Encendre el foc i el posar alt, fins que bulli, una vegada bull, baixar el foc, deixar coure uns 20 o 25 minuts anem controlant, no us despisteu¡¡. 
  • Deixem reposar 5 minuts tapat amb un drap i tot seguit emplatar.
Teníem a casa un vi negre que vàrem portar de França, acompanya molt bé amb el menjar d'avui, un dissabte com si fos festa! 

Tot plegat està molt bo.¡¡


Aquest va ser el bon vi que vàrem acompanyar amb les mongetes. Els caps de setmana ens regalem alguna cosa especial. Havia coincidit que a l'estiu vàrem ser-hi uns dies a la Bourgogne on vàrem comprar uns quants vins d'aquesta regió:))

Bon profit¡¡ 

Comentari: Quan arriba la mongeta nova va molt bé comprar-ne per tenir per tot l'any, omplim el rebost i tenim un recurs bo i saludable per fer un bon dinar. Les llegums són bones per la terra i també per nosaltres.

Els estris: Olla, escorredor, cullerot.
Visitar: La comarca del Maresme. Les mongetes són DO d'aquesta comarca podem maridar amb un DO Alella una vinya entre el mar i la muntanya.

Amb aquesta recepta familiar de la yaya i la mare col·laboro amb el Recetario Mañoso del mes de novembre de 2014 dedicat a les alubias i del que és amfitrió el blog Cangrejo GrandeFeliç de recuperar aquesta recepta. Una gran feina que fa aquest grup per la Cuina Aragonesa.
Les mongetes és un bon acompanyant del  Bacallà esqueixat - Esqueixada










Mongetes del Collsacabra amb botifarra del perol













Empedrat amb mongetes
















Els cigrons a la manera d'en Pep










Amanida  de quinoa, llenties i salmó fumat

5 comentaris:

  1. Tot molt català i agafeu un vi frances? Si a catalunya tenim del millors vins del mon, quina contradicció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si després de llegir un post tant currat, arribes a aquesta conclusió, potser, només potser, ets molt ruc. Fina, ara que no ho llegeix ningú, "no se hizo la miel para la boca del asno"

      Elimina
  2. Un trosset de xoriço ? A la cuina catalana,no es fa servir!
    Això és com amb moltes altres receptes una distorsió,per unificar la mostra cuina amb la española y perdre's l'as arrels
    Un altre exemple és la crema catalana
    que es generalitza amb moltes receptes el dir que no porta midó/Maizena o que en portà molt poc quedant el resultat líquid ,com una natilla el què produeix que la capa de sucre cremada surti negre i amarga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sr.-Sra. Anònim:
      Si, un trosset de xoriç. A la recepta original el xoriç era fet a casa.
      Si llegeix el post ho podrà entendre i veure l'explicació
      La cuina catalana és diversa, com cada una de les seves comarques, i alhora té una gran capacitat d'assimilació. Com deia algun autor a la història em puc remetre.
      Pel que fa a la crema catalana hi ha un post al blog.

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!