Hummus - Hommos - Puré de cigrons

Hivern 2026: 3.826 visites

Un plat per la pau al món. Aquest estiu vaig publicar una foto de l'hummus a l'Instagram de CuinaCinc com símbol de la pau i vaig dir que escriuria un post amb la recepta. Aquí el tenim.

L'Hummus és un puré de cigrons, un plat tradicional, popular i patrimoni del Líban, del Mediterrani, dels països d'Orient Mitjà, ha traspassat fronteres i ha esdevingut internacional. L'hummus es ven com menjà preparat en algunes botigues de productes bio i ecològics, una de les marques que l'elabora és d'Holanda, a la prestatgeries dels productes refrigerats, el podeu trobar, però res és millor que fer-lo a casa és molt fàcil i ens omple d'optimisme.

En el post que vaig escriure dels  cigrons i la recepta que l'acompanya vaig intentar transmetre una història. El cigró és una llegum antiquísima que es remunta molt més enllà de l'època de Les Croades, en aquell post explicava com aquest plat va inspirar a Trevor Graham a dirigir el documental Make Hummus Not War. Els personatges transmeten tota la força que els inspira aquest plat des de diversos punts de vista: arqueòlegs, historiadors, polítics, pagesos, cuiners o gastrònoms, parlen i fan l'hummus a les cuines dels restaurant, o en els cors de les cuines de les cases.

El Hummus és un plat saludable i complet (podeu consultar totes les bones propietats pel nostra organisme en el post dels cigrons). Un plat que podem preparar amb antelació per portar en un tupper a la feina, un aperitiu o també com un entrant en un sopar informal acompanyat d'hortalisses fresques o untat amb el pa o bastonets. Als països àrabs aquest plat es prenia tradicionalment de bon matí i era un menjar que acompanyava als nens amb els mestres de camí a a l'escola.

                                             

Deixo una proposta de recepta assequible, fàcil i per preparar en molt poc temps. Admet variacions segons la inspiració, i el podem acabar com més us agradi. Per exemple afegint uns pinyons torradets pel damunt per fer-lo més vistós, hortalisses tallades o alguna herba aromàtica en la presentació.

Ingredients:  (per 2 o més persones)

• 350 gr. de cigrons cuits. (es poden comprar cuits en les parades de llegums, en pots de conserva o coure'ls a casa com explico en el post dels cigrons).
• Reservar dues cullerades de cigrons per decorar.
• Brou vegetal o una part de l'aigua de coure els cigrons.
• 2 cullerades generoses de Tahina* (pasta de sèsam) de bona qualitat. 
• Mitja llimona. Menys és millor sempre podem corregir.
• 1 gra d'all sense el nervi picat (opcional)
• Una cullera sopera de pebre vermell - Pimentón de la Vera-.
• Julivert per decorar.
• Un pensament de comí.
• Una cullera de llet evaporada Ideal.
• Oli d'oliva verge extra he utilitzat el de la DO Les Garrigues.
• Sal

Elaboració:

Posem en la batedora aquests ingredients:

• Els cigrons, la tahina, el suc de la llimona, el gra d'all picat, el comí, una part de brou (el necessari per obtenir la textura desitjada), la sal i la llet evaporada. Reservem.
• En una paella i amb un fil d'oli d'oliva passem els cigrons que hem reservat fins que quedin una mica daurats, afegim un polsim de pebre vermell i els retirem del foc. Els reservem en un paper de cuina perquè absorbeixi l'excés d'oli fins al moment d'emplatar.
• Presentem l'hummus en un plat bonic formant un cràter. Ho decorem amb el julivert picat, els cigrons daurats amb el pebre vermell els posem al mig, afegim un raig d'oli d'oliva i ho portem a la taula. L'acompanyem de pa àrab o un pa bo que ens agradi.

*La Tahina té que ser de bona qualitat sinó és amargant i podria espatllar el plat.

Que vagi de gust!

“L'Hummus és un símbol de la nostra humanitat. Tenim més en comú que el que ens divideix.” Trevor Graham

Us pot interessar el post dels cigrons amb 26.292 visites i la recepta: Els cigrons a la manera d'en Pep:

Tabulé de Jean Luc Figueres

El Ginjoler a L'Hort del Rector - Sant Feliu de Guíxols - Costa Brava -

Hivern 2023: 1.543 visites

El Ginjoler és el nom d'un arbre, el seu fruit, el gínjol, una fruita que sempre està contenta... El Ginjoler és també el nom d'un restaurant de Sant Feliu de Guíxols a la Costa Brava.

Aquest és un dels restaurants que he anat aquest estiu, m'agradava abans d'anar-hi i després d'anar el recomano molt!.

Hi ha llocs on és fàcil anar i això em passa amb Sant Feliu de Guíxols, on havia vingut amb la meva família a passar els estius, ara, almenys vinc un cop o dos a l'any; he vingut, també, per feina i a visitar als amics que hi viuen. Sant Feliu de Guíxols té un encant especial fora de la temporada d'estiu, almenys per mi, és una ciutat molt agradable i amb vida pròpia en qualssevol època de l'any. 

Un mercat cobert, amb productes del mar i de muntanya i, un mercat setmanal a l'aire lliure de fruites i verdures els diumenges, a la plaça del Mercat i al Passeig que es remunta a l'Edat Mitjana; un carrer dels Especiers ens avisa de l'antiguitat del mercat, on la transacció i l'intercanvi dels productes amb altres països estaria i està present o un carrer de l'Horta, fins on arribava l'hort del rector del Monestir Benedictí on es troba ara el Ginjoler.

El Ginjoler és el restaurant dels cuiners Carme Picas i Xavier Gubau, també sommelier qui s'encarrega a més de la logística perquè el Ginjoler també té servei de càtering personalitzat.

La Carme és de Gombrèn, a la comarca del Ripollès, va començar a treballar de petita, com es feia abans, els caps de setmana, al restaurant del Santuari de Montgrony, després vindria el Racó del Francès, que la va animar a estudiar a L'Escola d'Hostaleria de Girona i començar la carrera de Història, però la seva passió és la cuina i va continuar treballant a La Llar de Roses, al Celler de Can Roca, i una temporada a elBulli per tornar al Celler de Can Roca. Actualment compagina la cuina amb la docència com a professora de tècniques de cuina a l'Escola d'Hostaleria de Girona.

En Xavier Gubau és de Girona. Va ser cuiner a la Roca Petita, de Riudellots de la Selva; al Sa Punta, de Pals; a Can Roca i al Celler de Can Roca, de Girona, i a La Riera, de Sant Martí Vell. Avui és el sommelier del Ginjoler.

Ells amb el seu equip ofereixen una cuina de producte, de proximitat i de paisatge amb molta sensibilitat.

La xef, treballa amb productes de temporada que ella mateixa compra a les parades del mercat situat molt a prop del restaurant i compra a tothom, també a alguns productors directament. El peix de pesca sostenible, de la Llotja de Palamós el compren a un company que té barca i ell els proporciona el peix i que ha pescat amb arts tradicionals i el compren al principi de la subhasta i compren el que aquell dia hi ha a la Llotja i inclús contrasten dos peixos diferents en un sol plat amb diferents textures que sorprèn i alhora agrada molt. La Carme diu: “Només demano que el peix sigui pescat de manera respectuosa i d'extracció sostenible.”

En el restaurant tot està molt cuidat des de la carta que em va enamorar abans d'anar-hi, adaptada a celíacs i vegetarians, si convé, fins la vaixella i els utensilis, les copes.

El pa és d'una fleca artesana i la carta dels vins és extensa. La seva opció són els vins de proximitat, de cellers petits, respectuosos amb la terra que no utilitzant sulfits.

Al Ginjoler també podeu disfrutar de sopars temàtics: les flors, les espècies, la ratafia, o dedicats a l'Espai Carmen Thyssen que està al costat.

                               Magnòlies
El Ginjoler està situat en l'antic monestir benedictí del segle X i XI de Sant Feliu de Guíxols. Aquest monestir va estar ocupat pels monjos fins la desamortització de Mendizabal al 1835. Diria que està ple de bones energies no tan sols per la filosofia en tot el que fan sinó també en la manera respectuosa i agradable de l'equip que forma El Ginjoler.

La cuina del Ginjoler està situada en el mateix lloc on cuinàvem els monjos ...”un cuiner mai està sol... es troba acompanyat per totes les generacions que l'han precedit i de totes les generacions futures”.

El Ginjoler té dos menjadors: el d'estiu o quan fan bon temps, situat en L'Hort del Rector, un espai molt agradable, on les taules estan disposades com bancals de l'hort. 

Totes tenen un camí amb flors, plantes aromàtiques i maduixeres de bosc com a centre de taula. En aquest espai, al vespre es fan concerts o s'escolta el silenci molt a prop del mar. Un excel·lent espai per un sopar o dinar a la fresca envoltat de vegetació i dels murs que ens acollen.

El menjador de l'hivern correspon al que havia estat l'antic refectori dels monjos, es conserva el lloc de lectura mentre els altres monjos dinàvem, aquest menjador està decorat per una amiga de la parella, la Carme Saurina, té una temperatura agradable i constant durant tot l'any per les amples parets on està construït.

                                         detall dels seients 

El Ginjoler té dos menús: El Menú Tasta-Picas, el més emblemàtic i més complert de 48,00 € i el Menú de L'Hort del Rector de 38,00 €, perfecte elecció per ser el nom del lloc on dinaríem i perquè ens va agradar. Inclou el pa artesà i l'aigua (acabada de fer), els vins i els cafès a part. Una excellent relació qualitat preu. Una cuina molt ben feta amb molta sensibilitat i bon fer.  Una cuina femenina? Fins ara, en el blog no havia publicat cap restaurant on la xef fos una dona.

Per començar:

Una sopa freda que tan de gust venen als estius i tan m'agraden, el gaspatxo de remolatxa, amb oli d'alfàbrega i recuit* del Pauet. (podeu veure un post del recuit aquí)  

Una “Ensaladilla” d'un altra manera: Patata, pastanaga, mongeta tendra i fina, bonítol confitat, i maionesa d'olives.

“Tu-maca” Amanida de tomàquets, salmorejo, burratina i alfàbrega. Excel·lents tomàquets de les hortes de Guíxols. Són tan bons els tomàquets ja no sé si són una fruita o una hortalissa, dolços sucosos, boníssims!

Temps de carbassó, farcits amb una suau brandada de bacallà amb olivada. Uns plats d'essència mediterrània. Lleuger, subtil, perfecte arrebossat.

Per continuar el peix de la Llotja, en aquest cas molla i bonítol amb puré de carbassó i alfàbrega, picada de tomàquets amb cansalada. Contrasts de sabors i textures deliciosos.

Per les postres:

Meló refrescant amb sorbet de mojito deliciós per la calor d'aquest estiu! amb la menta refrescant.

Préssec de Calonge amb escuma de vainilla.

(sense foto!- no la trobo)

i la melmelada de xocolata banca, llima i fruits vermells amb contrast de l'hort amb una fulla de menta per refrescar.

El vi que varem triar per acompanyar aquest dinar va ser Amic Blanc del Celler Clos d'Agon, a Calonge -Costa Brava-. Entre el Mediterrani i Les Gavarres.anyada del 2013 classificada com excel·lent. Elaborat amb les varietats de raïm: 40 % Garnatxa blanca, 40 % Macabeu, 8% Viognier, 8 % Marssanne, 4% Roussane. raïms en un terra d'argila i pissarra.   
La vinya està situada en un espai protegit i recuperat entre oliveres, pins, sureres i altres arbres mediterranis. 
La personalitat que l'atorguen els vents: la brisa que bufa del mar a la terra i el vent que ve del nord, la tramuntana, imprimeix caràcter a les persones i la terra.
Tots aquest elements al costat de les persones descobrim un vi alegre, elegant, agradable i fàcil de beure. Aromes de fruites, perfums de flors i cítrics que tan m'agraden. 
Una etiqueta optimista! Un vi que porta per nom amic té el millor dels auguris. ✨🍇🍷 
Un vi molt bo per l'estiu i en consonància amb el tarannà del Ginjoler

Final del dinar cafès expresso  de casa Cornellà i visita als espais del Ginjoler.

Aneu-hi! No us el perdeu. Després, perdeu-vos per Sant Feliu, per la seva Rambla, els seus espais oberts, les platges, el Mercat o la seva gent.

El Ginjoler 

Restaurant a L'Hort del Rector

Pl. del Monestir, s/núm.

T. 620 623 454

www.elginjoler.com

Després de dinar varem visitar a L’Espai Cendrós l'exposició Comadira/Udaeta, Udaeta/Comadira. Coincidències i dissensions: una conversa, entre la producció pictòrica del mestre Narcís Comadira amb les escultures d’Alberto de Udaeta i també una part de l'exposició permanent Carmen Thyssen.

Comadira - Retaula Blau 

                                               Udaeta - Gaugamela. Peça única. Ferro colat

A Sant Feliu de Guíxols es celebra el Festival de música Porta Ferrada

Deixo l'enllaç al post del blog El racó del pare per passejar pel cor de l'Albera, un paisatge protegit, i veure unes precioses fotos d'un ginjoler i el seu fruit.

A Barcelona, un grup de veïns va salvar un Ginjoler centenari de la remodelació urbanística. Aquest arbre és un símbol del Mediterrani, conreat per grecs, romans i àrabs. I el seu fruit és el gínjol.

Vaig anar aquest estiu a fer una foto de l'arbre en un espai que el dignifica amb les dites que l'acompanyen dissenyat pels alumnes de l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona.

Aquest post va guanyar el premi d'un dinar d'Es Niu en el restaurant Pa i Raïm de Palafrugell de RAC1 per la millor recomanació d'un restaurant fora de Barcelona. 

Primera Poma de Girona 2017

Bona per la terra bona per nosaltres.

No tinc aquí el llibre per reproduir la seva frase exacta però en en Josep Pla escrivia alguna cosa així: “Allà on acaba el Ter, a l'Empordà petit, s'han plantat molts fruiters...sobre tot pomeres. Les pomes han anat bé.”

Ahir, 7 d'agost, es va celebrar l'acte de la collita de la primera Poma de Girona 2017 de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). L’acte es va celebrar a la Fundació Mas Badia a Canet de la Tallada amb l'assistència dels productors-pagesos, del president de la IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, el director-gerent de la Fundació Mas Badia, Joan Bonany, els tècnics assessors, la premsa i la cantant i compositora empordanesa  Cèlia Pallí qui va apadrinar l'acte.

La recollida de la poma d'aquesta any s'ha avançat entre 5 i 8 dies per les conseqüències climàtiques i ha disminuït lleugerament un 2% les previsions de la collita, sobre tot a la zona de La Selva, per les pedregades i les gelades tardanes en relació a la temporada anterior segons varen explicar en la presentació el President del Consell Regulador Llorenç Frigola qui va assegurar que la collita de la IGP és “molt segura i estable tot i les condicions climatològiques adverses que hi pugui haver”.

La collita ha començat per la varietat Gala, varietat de poma bicolor, cruixent, de polpa blanca i dolça i s'acabarà al novembre amb la varietat Pink Lady. Gala és una de les 4 varietats de poma de Girona IGP i dues textures. En el post que vaig escriure sobre la poma podeu ampliar amb més informació. 

Joan Bonany, director-gerent de la Fundació Mas Badia va exposar les previsions de collita i les novetats de la campanya 2017 aquesta any es superarà la collita del 2015 però hi haurà un descens respecte a l'any passat en un 2% degut a les gelades i al fred. Amb tot, des de IGP Girona es preveu que serà una bona collita tant en la producció com en la qualitat. Es tracta d’una producció “propera, sostenible i confiable”  La gran qualitat és també el resultat de la investigació, l'assessorament dels tècnics i el bon fer de tots els productors.

Poma de Girona agrupa a 79 socis-productors que representen 1.700 hectàrees productives. Les empreses que els agrupen i que se'n carreguen de la comercialització són Girona Fruits, Girona Costa Brava i Frutícola de l'Empordà.

Les plantacions on es conrea la Poma de Girona tenen un clima excepcional, la proximitat del Mediterrani i els Pirineus on les temperatures són suaus i fresques, amb contrasts molt marcats de dia i de nit, una humitat relativa i una solana elevada durant l'estiu. Color, aroma perfecta i el punt de sucre adequat. Que garanteix una producció estable i fiable.

La Zona de producció de la IGP està situada als camps de les comarques del Gironès, Baix Empordà, Alt Empordà, La Selva i Pla de l'Estany tenen una topografia plana, amb mínima erosió i un drenatge òptim. El clima, el sòl, i uns productors pagesos que coneixen la seva terra i estan formats, uns tècnics especialitzats que els assessoren i investiguen constanment, l'ús de tècniques de producció integrada respectuoses amb el medi ambient, la salut dels pagesos i els consumidors, els controls de qualitat i la implantació de la traçabilitat fan d'aquesta poma que sigui mereixedora de la IGP. Bona per la terra bona per nosaltres.

Les finques on es conreen les pomes de la IGP compleixen les normes de la producció Integrada com varen explicar això significa que per poder produir la poma s'utilitzen mètodes respectuosos amb el medi ambient, la salut dels pagesos i els consumidors. La producció integrada minimitza l'ús de productes agroquímics i aplica els processos que afavoreixen la diversitat de l'ecosistema agrícola amb la finalitat de preservar la flora i la fauna autòctones i alhora conservar el medi rural i el paisatge.

Avui les varietats de la IGP Girona són: Golden (de color groc, pell fina, polpa blanca, sucosa, dolça i aromàtica per portar-la sobre i menjar-la en qualssevol moment, per fer amanides, pastissos o cuinar-les al forn o farcides de crema!!); Gala (té un color molt atractiu, és molt bona, cruixent, dolça amb el punt adequat de sucre, la pell és de color vermell és bona per der amanides o per consumir fresques); Red Delicious (pell vermella, molt dolces, sucoses i ensucrades, bones per fer sucs, amanides o pastissos) i Granny Smith (color tirant a verd amb puntetes blanques, és sucosa poder una mica àcida, es cull a l'octubre, consumir fresca, al forn i preparar pastissos).

El 25% de les pomes que es conrea a les 1.700 hectàrees de la IGP de Poma de Girona s'exporten a tot el món. Una part es queda a Europa, Portugal i Regne Unit. D'altres marxa més lluny, Amèrica Central, Colòmbia i els Emirats Àrabs.

En el blog trobareu un post de La poma i un pastís elaborat amb les quatre varietats de la IGP i dues textures. 

A més a més, d'aquesta recepta on la poma és un ingredient principal, al blog, també, trobaràs una proposta amb la poma per cada estació o qualssevol moment de l'any:

• Gelea de poma – tot l'any-
• Crema freda d'api-rave i poma molt bona per prendre ara -estiu-
• Pomes al forn farcides amb crema catalana – primavera-
• All i oli de codony i poma -tardor-
• Els ceps en amanida pomes i castanyes -tardor-

En Ton, cosí germà del pare, cada any quan arribava aquest temps anava fins a Torroella a comprar les primeres pomes i feia un bon dinar a L'Empordà. Després a les tardes treia la pallaresa i menjava, cada dia, una poma mirant el seu l'hort que era un jardí. Sempre deia: “que bones són aquestes pomes; quan havia algú, sinó segur que també ho pensava”.