diumenge, 28 de desembre del 2025

Galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre de la Masrojana

Verde nací, 
negra me volví,
con piedras me martirizarón
y de oro me volví. 

Ara que els amics i les famílies es troben pensem en algun regal per obsequiar-los i, si aquest regal està fet per nosaltres té el valor del temps que hi hem dedicat: unes galetes dolces o salades, unes rosquilles, un pastís elaborat amb bons ingredients, un aiguardent de fruites o una ratafia acompanyats d’una presentació bonica sempre tindrà un valor afegit.


Per això, quan La Masrojana em va proposar col·laborar amb ells per ajudar a difondre els productes que elaboren i preparar alguna recepta vaig pensar en compartir la recepta d’unes galetes amb olives negres d’Aragó “varietat Empeltre”, pendents des de fa molt al blog. Les havia vist en un newsletter de Medi Ambient que rebo per la feina i m’havien agradat especialment. 

En aquest blog trobaràs tres receptes de galetes dolces:  unes galetes fàcils i especiades, unes galetes de taronja i unes galetes amb mantega Cadí que vaig fer amb motiu del 100 aniversari d’aquesta Cooperativa. També, trobaràs un post dedicat a les galetes Trias de Santa Coloma de Farners. Les galetes són fàcils de fer i es poden preprarar en poqueta estona.


Les olives, el fruit de l’olivera, possiblement l`arbre més mediterrani, són un aperitiu deliciós en qualssevol de les seves varietats i un ingredient imprescindible per acompanyar les amanides. Les olives de la varietat d’Empeltre m’agraden especialment, combinen en molts plats mediterranis; amanides amb pasta, per acompanyar una torrada, amb arrossos, i, la deliciosa esqueixada que amanirem amb oli d’òliva verge extra i posarem color al blanc del bacallà amb unes “perles negres d’olives d’Aragó” de la varietat empeltre.


La Masrojana és el nom de l’empresa familiar de la família Folch ubicada actualmente a Mora d’Ebre en una nau industrial al Polígon La Verdaguera. Tot va començar a El Masroig, a la comarca del Priorat, als anys setanta del s.XX quan l’avi dels germans Folch, propietari d’un molí d’oli elaborava i venia aquest producte.


Mora d'Ebre, la població que porta el nom del riu Ebre i que Avenius va anomenar "oleum flumen" el riu de l'oli.


La Masrojana s’ha especialitzat en l’elaboració de productes a partir de les olives pròpies de les comarques del Priorat, La Ribera d’Ebre i La Terra Alta. (Arbequina, Negra d’Aragó, Trencada, Manzanilla, Gazpacha i Gordal Picant); també elaboren patés d’oliva, una preparació que segons Varró cal situar-la a Sicília; a la Provença el paté d’oliva es coneix com tapenade; també elaboren oli d’oliva verge extra i els olis d’oliva de la varietat Arbequina amb sabors de llimona, taronja, romaní, all, picant i alfàbrega). Totes aquestes elaboracions es fan seguint el mètode tradicional transmés de generació en generació millorat amb el pas del temps.


Els productes que tenen més aceptació en els mercats internacionals són les olives de taula de les diferents varietats elaborades seguint metodes artesanals, especialment l’arbequina; segueix l’oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina de categoria superior, obtingut directament de les olives d’aquesta varietat, de color daurat, dens, dolç, gens amarg i amb un punt subtil picant. A més a més de les seves qualitats organolèptiques cal afegir les propietats i els beneficis que té l’oli d’oliva verge extra per la salut. De l’oli d’oliva verge extra de la varietat d’arbequina trobaràs altres post en aquest blog i que pots consultar aquí i finalment cal destacar els diferents patés d’oliva.


L'empeltre, (oliva, oli i olivera) és una varietat oleícola asimètrica i allargada, de color morat i negra quan ha madurat. Paraula recollida amb les tres acepcions en el Diccionari de la RAE. No és la més habitual però probablement és la varietat amb una història mil·lenària que es situa a l'any 1.000 aC. i, alhora és una les principals senyals d'identitat de l'oli d'oliva de la Denominació de Origen del Baix Aragó.


Aquesta zona productora és una de les més importants del nord d’Espanya. El conreu en terres de secà disminueix la producció però aquesta característica afavoreix la qualitat. El resultat és un autèntic “or líquid”. 


De fet, la paraula ve del terme aragonès: “Olivo injerto, pequeño, muy fructífero, de aceituna negra, buena para adobar y para el molino.” 'injertar' o 'impeltar', que significa empeltar en català. L’origen de la paraula i la seva història ens connecta en totes les oliveres que l’han precedit i possiblement l’arbre més mediterrani de tots i símbol de la pau.


També trobem la varietat d’empeltre a Navarra, La Rioja, Mallorca i per descomptat en algunes comarques de Tarragona com la que ara ens ocupa. També, em va semblar interessant l’origen de la paraula i la seva història perquè quan plantes una olivera, de la varietat que sigui, és filla d’empelts millenaris, perquè les oliveres sempre nèixen d’un “empelt” d’un injerto mai d’un pinyol. Filles de filles i amb més de 7.000 anys d’història com descriu Rafael Fontán Barreiro en el seu Llibre: La almazara de Catón, Olivos i aceite en Grecia y Roma -Godall-  


Per tot això, avui et porto unes galetes amb parmesà i olives negres de la varietat d’empeltre elaborades per la Masrojana. Unes galetes per acompanyar una copa de cava a mitja tarda, un aperitiu o simplement un pica-pica, soles o per acompanyar amb salmó fumat, una anxova, una crema de formatge, un tallet de fuet o simplement embolicar-les en un paper de cel·lofana per regalar aquestes festes o en un altre ocasió especial. 




La recepta: Aquestes galetes són fàcils de fer. Et recomano utilitzar un formatge Parmesà o un formatge de pasta dura. 


Ingredients: (per fer unes 20-25 galetes)


- 100 gr. de farina

- 150 gr. de formatge Parmesà que ratllaràs a casa. 

- 100 gr. de mantega de bona qualitat. He utilizat Cadí.

- 15 a 20 olives negres d’Empeltre de La Masrojana

- Una branqueta de farigola


Preparació i elaboració:


Treiem els pinyols de les olives negres d’Empeltre.


En un bol que ens hi càpiguen tots els ingredients posem la farina tamisada, el formatge Parmesà ratllat a casa i la mantega tallada en cubs. 






Incorporem les olives tallades en trossets.


Escampem la farigola fregant-la amb les mans, de manera que les petites fulles aromatitzin les galetes i ens recordin el Mediterrani.


Barregem tots els ingredients amb les mans (ens posem uns guants) de manera que ens quedi una massa homogènia.


Donem forma d’un cilindre d’uns 4 cm de diàmetre i emboliqueu-lo amb paper de film i el reserveu  a la nevera, damunt del calaix de la fruita, per una hora o el temps necessari sinó ho podeu fer tot seguit.


Després d’aquest temps treiem la massa de la nevera i l’estenem damunt del marbre enfarinat i amb l’ajuda d’un corró fins aconseguir una làmina d’1cm aproximadament. 


Mentrestant encén el forn a 180ºC.


Amb l’ajuda d’un motllo de fer galetes (he utilitzat l'aro petit del Set de Zwilling dessert) feu talls rodonets d’uns 5 cms de diàmetre i els disposeu en una safata de forn amb el paper de forn per evitar que s’engantxin. Repeteix l’operació fins que acabis la massa.


Poseu la safata del forn, en el nivell mitjà, i fornejeu durant 15 minuts o fins que quedin les galetes lleugerament daurades.



Recomanació: Tingueu en compte que al portar mantega i l’oli de les olives us quedarà oli a la safata del forn al voltant de les galetes. Per això, si teniu una reixeta disposeu les galetes cuites i amb compte perquè es refredin el més aviat possible. També serveix la placa de reixeta del forn o un paper absorvent. De manera que no quedi estancat el greix.


Una vegada fetes les podeu conservar en un pot de vidre a la nevera. Però si feu un aperitiu poden desapareixer totes! Una delícia per aquests dies o en qualsevol altre moment.





Acompanyeu amb una copa de cava o similar.


Us agradarà i repetireu!


“Quan s’han recollit les olives i l’oli d’oliva s’ha premsat arriba el fred de veritat a les comarques mediterràneas.” 


Nota: El Parmesà - Parmigiano Reggiano - és un formatge italià, de llet de vaca, que s'elabora fa més de 700 anys a la regió Emília Romanya. En la seva escorça, elaborada amb llet desnatada sense pasteuritzar de les granges acreditades d'aquesta regió, té gravat l'any de producció, el productor i la marca del Consorzio Parmigiano Reggiano. La llet de les vaques de la munyida de la tarda i de la munyida del matí, amb tot el seu greix, segueix un procés estricte i controlat d'elaboració. Afegint el quall tradicional. Després de sumergir-se durant 24 dies en salmorra es trasllada a les càmeres de maduració. Es considera un dels formatges més saludables del món. La curació mínima és d'un any.

diumenge, 14 de desembre del 2025

Crumble de poma i codony amb crema anglesa - 14 anys de blog -

El passat 29 d’octubre aquest blog va fer 14 anys de la publicació del primer post i, com és habitual, cada any, quan arriba l’aniversari comparteixo una recepta on el codony és el protagonista.



Josep Carner va escriure al 1906 el poemari Els Fruits Saborosos on l’autor dona el nom d’un fruit a cada poema i alhora reflexiona sobre el pas del temps. En aquest poemari no falten els codonys, una fruita tardoral i amb tantes possiblitats. D’aquell poema em quedaria amb la última estrofa quan el poeta escriu: 


“Llavores el codony qui’s feu vell a la branca

Dintre’l calaix perfuma la nostra roba blanca;

I si l’amorosím al caliu de la llar

I l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar!


Aques paràgraf, també, acompanya el llibre d’El codony que vaig escriure al 2013 per la col·lecció Productes de Mercat de SD Edicions.


Narcís Comadira, també, escriu algun article dedicat als codonys quan arriba la tardor. El codony, és una fruita resistent i romàntica si la sabem valorar. “Una fruita que té vida, una vida llarga. I ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica” 


El cuiner Santi Santamaria era un entusiasta del codony. Va escriure sobre les qualitats i les propietats d’aquesta fruita en si mateixa o com acompanyant de plats de cacera. Si et fixes el codony coincideix amb la temporada de caça. El codonyat és la confitura que fem amb aquesta fruita, el codony transformat en confitura, compota o gelea és, també, un dels millors "maridatges" per acompanyar els formatges, des dels més tendres fins als més madurats fent un recorregut per tota la geografia. 


La primera recepta amb codony que vaig recollir en el blog no podia ser un altra que el codonyat una de les millors maneres de conservar aquesta fruita i segurament una de les més antigues recollides al Libre de totes maneres de confits, del segle XV, i, també a La cuynera catalana, recollida en el pròleg del llibre del codony. La confitura de codony es conserva i ens acompanya, sense cap classe d’additiu i conservant, fins que poguem recollir els codonys de la propera temporada.


Aquesta any, la recepta que he triat és un crumble de poma i codony. Una recepta esplèndida cuinada en dos temps i molt fàcil de preparar. Inicialment havia pensat preparar una altra recepta però, aquest any, el codonyer de casa, gairebé, no ha donat fruits. No sé si s’ha fet vellet o les altes temperatures d’aquest estiu i alguna pedregada quan estava en plena floració va malmetre el que seria el fruit. Per això, he acompanyat els codonys amb poma. Sempre versàtil i de la mateixa família que els codonys.


El resum d’aquest any al blog és positiu, continúen les visites de diferents països, malgrat tot passi per les imatges, amb un promig de 700 a més de 1.000 visites diàries, de diferents països com EEUU, França, Austria, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, els Països Nòrdics, o, també, de més lluny com el Japó, Xina, Singapur, Sudàfrica o Sudamèrica. No he pogut publicar tant com voldria perquè havia d’entregar abans de l’estiu el llibre Els millors 25 bolets que es va publicar el passat 3 de setembre i del que pots recuperar el post de la ressenya que vaig escriure aquí.


L’any va començar amb una formidable sopa de fredolics o fredolucs, “els bolets que venen del fred”, tant adequada pels mesos d’hivern i que ara està tenint moltes mnés visites que quan la vaig publicar al gener.


Vaig escriure un post dedicat al bacallà a la Talamanquina, recollida, també, en El llibre del bacallà i alhora destacar la importància de les receptes amb bacallà pròpies del Bages on vaig proposar el maridatge amb un vi elaborat amb la varietat de raïm picapoll present en la comarca del Bages des de fa segles i la presentació del llibre del bacallà en aquesta població. Una entrada més en aquest blog dedicada al bacallà. Destacar que aquest post ha estat el més visitat del blog de tots els publicats aquest 2025.


Al mes d’abril es va celebrar a Barcelona el Concurs d’Escoles Culinàries Bacalao d’Islàndia on 16 estudiants de diferents Escoles de Cuina de la península, amb un gran nivell, s’han trobat a Barcelona, com a reconeixament a L’ESHOB, guanyadora de l’anterior edició. Aquest any ha resultat guanyador Bryan Quintero, alumne del CETT, de Barcelona. Així que, el 2026 el Concurs es celebrarà de nou a Barcelona i en aquesta escola i d’aqui aquest post.


Després vindria una Torta Caprese All’Aranja, un pastís tradicional i formidable de la rebosteria italiana i com la majoria de preparacions de la cuina italiana s’han adoptat per la cuina internacional. Al meu entendre aquest post va passar desapercebut, sino el vares llegir m’agradaria que el poguessis recuperar. Es tracta d’una un tortada suau i lleugera amb xocolata de molt bona qualitat i amb l’aroma dels cítrics que ens transporta a Itàlia. La recepta està documentada en el llibre El país donde florece el limonero - La historia de Italia y sus cítricos - El llibre té post al blog, també.


Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres, per això, aquest any, des de la DOP Pera de Lleida varen fer una campanya per afavorir el consum d’aquesta fruita amb el sufragi de fons de la Comunitat Econòmica Europea. Així quan, la DOP Pera de Lleida em va proposar una col·laboració em va semblar interessant escriure i fer una amanida de peres amb anxoves, avellanes i l’oli d’oliva verge de la varietat arbequina, grans productes de la cuina mediterrànea i de proximitat, unint el mar i la terra i que vaig maridar amb Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre per proximitat geogràfica.


Aquest any he escrit dos posts de dos restaurants: Compartir Barcelona, cuina mediterrània moderna, on varem anar per celebrar aniversari i que post recuperar aquí i un post de L’Hostal de Ca l’Enric, la proposta del menú diari a La Vall de Bianya. Aquest mes desembre, sinó hi ha cap imprevist, escriuré un nou post dedicat a un restaurant…lluny d’aquí, al centre d’Europa.


Un post que em va agradar molt escriure i, pendent de fa temps, és el que vaig publicar en plena canícula: Cafè fred, cafè amb gel de cafè -una tarda a Sícilia. On vaig compartir una de les millors begudes per apaigavà la set i que va agradar molt.


L’últim post publicat al blog, fins ara, és la ressenya del llibre Els Millors 25 bolets -Guia per trobar-ne i per cuinar-ne- de Sidillà Edicions i del que sóc coautora.


A més a més del blog he continuat publicant contingut a Instagram compartint propostes per cada moment i per cada estació de l'any seguint el calendari. Des d'aquí agraeixo el suport a tots els que m'acompanyeu i les empreses i entitats amb que han confiat amb el que he anat fent. Gràcies! 


La recepta de l’aniversari del blog és aquest crumble de poma i codony. Una proposta amb el punt just de dolçor, acidesa i alhora reconfortant pel contrast dels ingredients per aquests dies de tardor quan les temperatures més fredes ens comencen acompanyar. Anteriorment i, també, en un post d’aniversari, havia combinat la poma i el codony per un pastís del tercer aniversari del blog i que pots recuperar aquí.


La primera vegada que vaig veure prepapar el crumble va ser quan va venir a visitar-nos una amiga alemana. Ella cuina de meravella i amb gran sensibilitat. És molt metòdica. Només utilitza productes ecològics i de proximitat. En aquella ocasió va preparar un crumble amb prèssec acompanyat d’una crema anglesa. Deliciciós contrast!


El que he fet és seguir les indicacions de la nostra amiga però en comptes de prèssec he posat poma i codony. Obviament el codony necesita més temps de cocció que la poma que es  cou deseguida.


La versió clàssica del crumble és la que s’acompanya amb poma, encara que és possible preparar infinitat de combinacions, dolces o salades; amb fruits vermells, amb peres, prunes, figues o verdures com les bledes, els espinacs o les endívies amb formatge o fins i tot peix o carn. Em va semblar interessant incloure el codony per ser unes postres associats a la tardor i perquè el codony combina molt bé amb la poma per ser de la mateixa família que les pomes.


Hi ha alguns llibres anglesos dedicats al crumble. Aquesta preparació anglesa ha traspassat fronteres i s’ha fet internacional i la trobareu en la majoria de receptaris dedicats a la rebosteria.


El Larrouse Gastronòmic descriu el crumble com una especialitat britànica que es prepara amb pomes amb pasta o “galeta” esmicolada. En realitat seria una galeta desfeta. Per tant es senzilla i fàcil de preparar i el resultat a taula sempre és esplendid. Imagino l’origen d’aquesta preparació seria un excedent de fruita i una manera de preparar-la a més a més de la conservació de la fruita en melmelades i confitures.


El Diccionari Collins recull dues aceptacions: (bread) la primera és la que ens interessa: esgrunar o desmigar o esmicolar per referir-se a la cobertura que posem damunt de la fruita.


“Aquesta galeta” esmicolada és fa amb tres ingredients: farina, mantega de bona qualitat molt freda i sucre moré. És possible que trobis receptes en les quals s’afegeix civada o fruits secs. He afegit unes avellanes “trencades”, lleugerament, amb la mà del morter per donar un punt cruxent i més saborós.


Per fer aquest recepta, sincerament, he seguit, en gran part, la meva intuició, aquelles fòrmules alquímiques, per la cocció de les pomes i els codonys i he respectat les quantitats del crumble. 


En molts receptaris trobaràs que posen la fruita crua, sempre dependrà del tipus de fruita, i tot seguit cobreixen la fruita amb el crumble i fornejant la preparació. Al meu entendre la fruita l’hem de coure lleugerament previament abans d’enfornar amb el crumble. No és el mateix unes prunes que pràcticament es desfan i es couen ràpidament que el codony que vol molt més temps de cocció.






Ingredients (per a 4 persones)


Per la fruita:


- 3 codonys

- 3 pomes de la varietat Golden Delicious

- Sucre moré

- Una branqueta de canyella

- L’aigua necessària 

- El suc de mitja llimona

- Una branqueta de canyella


Per el crumble:


- 100 gr. de farina

- 100 gr. de mantega de bona qualitat- He utilitzat Cadí. Molt freda

- 80 gr. de sucre

- Un grapadet d’avellanes




Podeu acompanyar el crumble amb un gelat de vainilla o una crema anglesa


Preparació i cocció de les fruites

Netegem el borrisol dels codonys amb un drap, els pelem, treiem la grana i els partim en quarts. Afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació.

 

Posem els codonys en una cassola i afegim una cullera petita de sucre per cada peça de fruita. Cobrim amb aigua. Tapem i anem controlant vigilant que no s’enganxin.


Deixem coure els codonys lentamente fins que estiguin una mica tous. Uns 30-35 minuts, aproximadament. Comproveu amb la punta d'un ganivet si està una mica tou. Reserveu. Recorda que acabarem la cocció al forn quan posem el crumble per sobre.


Mentre es couen els codonys netegem les pomes, les pelem, els hi treiem la grana i les partim en quarts. Com hem fet amb els codonys afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació. Posem en una cassola amb una mica d’aigua i la branqueta de canyella, el punt just perquè no s’engantxin. Les pomes treuen els seus propis sucs. No poso sucre a les pomes. Deixem coure, lentament, com si fos una compota però la meitat dels temps. Es a dir només coure uns 10 minuts. Recorda que, després, acabarem la cocció quan enfornem. Reservem.


Per fer el crumble:


En un bol, posa la farina, el sucre i la mantega molt freda en trossos, barreja amb les mans, lleugerament, tots els ingredients. No ho desfacis gaire. No té que quedar una pasta.

Afegiu les avellanes trencades. Reserva a la nevera.




Enceneu el forn a 180ºC.


En una safata per anar al forn posem la poma i el codony que hem cuit, superposeu les fruites a la safata i afegiu un polsim o un "pensament" de canyella en pols.


Cobriu les fruites amb el “crumble” i enfornem durant uns 30 - 35 minuts o fins que el “crumble”estigui lleugerament daurat.

Assaboriu tebi és deliciós!

Presenteu a taula acompanyat d’una quenelle de gelat de vainilla, un gelat de crema catalana que post veure aquí o una crema anglesa.

Per si vols fer la crema anglesa 


Ingredients:


 -1 ou

- 125 gr. de sucre

- 30 gr- de mantega

- 1/2 llimona


Elaboració i cocció


Bateu l’ou en un bol. Afegiu el sucre. Remeneu fins que quedi integrat. Afegiu un raig de llimona i la mantega.

Poseu al bany Maria i sense parar de remenar perquè us quedi una crema fina. 

Coure uns 10 minuts.