Elbus Alícia des de fa uns dies es passeja per la
ciutat de Barcelona fins a finals del mes de gener i, després durant el 2012 visitarà les
comarques i pobles de Catalunya. L’article d’Ariadna Boada de La Vanguardia diu què el
tràiler té previst recórrer més de 1.000 kilòmetres per Catalunya i
estarà a 60 pobles. "El bus visitarà pobles grans i mitjans per
apropar i difondre la feina de la Fundació Alícia perquè tots mengem millor.
El Bus Alícia és
unprojecteitinerant de l’Obra Social de CatalunyaCaixa amb
col·laboració amb la Fundació Alícia, aquesta té la seu a Sant
Fruitós del Bages aMón
Sant Benet
El Bus Alícia s’ha
construït expressament per aquesta exposició. És un tràiler de 14 metres
de llarg, amb un espai expositiu de 50 m2, té molta llum a l’interior pel bon
disseny i l'amplitud de les finestres. És un espai acollidor.
Disposa de recursos audiovisuals i multimèdia on ens va explicant la funció nutricional i la producció dels aliments, en el mateix espai es fan tallers, conferències i demostracions. Aquí us deixo el horaris i les activitats que encara es poden fer a la ciutat de Barcelona. El dia que vaig anar feien un taller per celíacs i el proper 19 de gener un dedicat a al diabetis.
L’exposició té 4 àmbits diferents: El producte, l’ingredient, l’aliment i el nutrient. Per això unes pantalles interactives ens ajuden a conèixer’els. El producte: en una de les pantalla podem veure una seqüència dels 365 dies de l’hort que té a la Fundació; L’ingredient: Un altre pantalla, un audiovisual realitzat a Harvard per la Carme Ruscalledaens prepara una paella amb els diferents ingredients i les transformacions i processos fisicoquímics que es produeixin per després fer tu mateix al teva paella;l’aliment: conèixer de forma conscient, per això hi ha com tres propostes: la piràmide alimentaria i els seus hàbits alimentaris, la qualitat de menjar en família, l’exercici físic, les incompatibilitats, unes rodetes per convinar els aliments, i uns plats on pots fer el teu menú setmanal i el nutrient on es pot veure els diferents processos i funcions en el nostre cos, les malalties, les incompatibilitats o la intolerància.
El Bus de la Fundació Alícia té a més a més una aula de cuina perfectament equipada, per divulgar pel territori les recerques i projectes que en matèria de ciència, salut i patrimoni alimentari es desenvolupen en els laboratoris de la Fundació Alícia.
Podem pensar que tothom sap que és Alícia. Però no tothom que puja al bus ho sap, per això els professionals que aquest dies acompanyen l’exposició: en Felipe, la Mariona i en Marc atenen a les persones quasi de forma individualitzada. Expliquen als nens lapiràmide d’aliments o què vol dir Alícia... i, fins i tot assessorant al turista despistat on pot anar a sopar.
Alícia és la suma dos paraules: ALI-mentació i cièn-CIA. Alícia és una fundació privada i un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic.
O poder pensàveu que estava parlant del conte d’Alícia en el país de les meravelles? doncs no esteu molt lluny, el que fan a Alícia són meravelles. No sé si és coincidència o poder no, aquest any el premi al Millor Mestre Xocolater, es va inspirar en “Alicia al país de les meravelles”.
Des de fa temps els cuiners s’han entestat i han volgut transmetre a les institucions, a les administracions, la seva preocupació per una bona educació alimentària. Aquesta comença a casa, amb la família i també a l’escola. Alícia un lloc excel·lent i referent per tots nosaltres.
Bon Profit!! Alícia, Molta vida i molts kilòmetres de salut, felicitat i ciència.
Visitar: Fundació Alícia està en un entorn maquíssim. El Bus Alícia, per tots els que teniu interès, ens agrada menjar bé i saber el que mengem. Us deixo dosvídeo
Quasi sempre arribo tard. Diuen que soc optimista perquè em penso que el temps és infinit i, puc fer mil coses. Avui, és el dia de Reis i publico el post el mateix dia. Vaig fer el Tortell ahir vespre, entre una fermentació i l’altra aproximadament unes 4 hores. Val la pena de fer-lo. Ha quedat com de pastisseria, xulu, xulu. No l’he penjat fins ara, volia posar aquesta foto perquè es pogués veure el farcit, l'interior del Tortell i, això no ha succeït fins avui a l’hora de dinar.
La Nit de Reis és la Nit més màgica de totes les festes de Nadal. És la que més m’agrada. A casa, cada any la continuem fen amb la mateixa alegria i també perquè no? amb una mica tristesa, aquest dia s'acaba el cicle de les Festes de Nadal.
Foto d'una part de l'obra dipositada al MNAC de la representació del RRMM Qui eren elsReis d’Orient?: Els Reis Mags d’Orient, eren savis, eren mags, eren astrònoms que fa més de 2000 anys varen venir des de l’Orient, guiats per un estel per adorar al Nen Jesús, en el portal de Betlem, li varem portar regals valuosos. Cada regal tenia un significat especial, més què regals materials representaven un símbol:L’or, l’encens i la mirra. La primera vegada que es representa l'estel de Betlem és en el fresc de "L'adoració dels Reis Mags" de Giotto al 1.305. Devien saber com astrònoms de l'existència d'una conjunció d'estels? Homes de ciència que coneixen el moviment dels astres.
imatge de la wikipedia "L'adoració del Reis" on es pot veure l'estel L’únic llibre que en parla és l'Evangeli segons Mateu, no diu quants eren, només diu que eren Mags,(sacerdots), algunes traduccions diuen que eren homes de ciència, savis. Amb els segles van passar a ser astròlegs i després reis.
La primera representació dels RRMM es troba aRavenna, en un mosaic a la Basílica de Sant'Apollinare Nuovo, s. VI. Una meravella! Aquest mosaic està a molta alçada i poder no va sortir molt nítid. Viatjar, mirar, descobrir, admirar, i gaudir cada instant.
Aquests RRMM no porten corona porten un barret que sembla una barretina....!
Aquell dia els Reis Mags, amb tota la seva grandesa, varen venir de molt lluny, per portar el millors tresors del seu regne a una infant i varen canviar els rols, per fer rei a un infant. Aquest simbolismes es representa amb la figureta amagada en el Tortell de Reis.
Algunes iniciatives com lesRadio Barcelona i, les visites delsjugadors de futbolals hospitals, fan que la màgia d’aquell missatge es torni a fer realitat i, puguem pensar que els RRMM continuen sent màgics.
Ara, tots estem il·lusionats i, esperem que els nostres somnis es facin realitat, almenys aquella nit, per un instant a tots ens agradaria a tornar ser nens.
Els RRMM, més grans, però encara molt més savis, han incorporat les noves tecnologies i, utilitzen les TIC, per fer la seva feina. Ahir, a Barcelona, es podia seguir la Cavalcada per Internet i Google Maps ens donava les últimes dades per on passaven els RRMM.
Els RRMM han previst que els hi pugueu enviar la carta des de la seva web, us la podeu imprimir o si no teniu temps la podeu enviar per correu electrònic. Els RRMM contesten tots els correus i, totes les piulades de twitter. Aquí podeu veure un vídeo de la Cavalcada més tecnològica
El dia de Reis és tradició acompanyar la celebració amb un pastís anomenat Tortell de Reis. D’on ve la tradició de menjar Tortell el dia de Reis?
SegonsDionisio Pérez, aquest pastís va venir a Espanya des de França, imitant el gâteau des rois, que és el nom amb el qual els francesos anomenen el tortell d'Occitània, ja que al nord no se'n menja tradicionalment. L'autor defensa que l'inventà un cuiner reial del Palau de Versalles, on no es menjava el Tortell de Reis (com el català, portuguès o occità) sinó la galeta de pasta fullada i massapà.
En Joan Amades escriu en el Costumari Català una llegenda i, diu què, la Mare de Déu en veure els regals tant valuosos que li portaven els RRMM va llagrimejar i, a l’instant varen baixar del cel uns àngels i de les seves ales varen deixar anar una polsin i, la Mare de Déu va començar a fer una coca per obsequiar al RRMM. La fruita confitada que decora el tortell vol simbolitzar les pedres precioses de les corones dels reis.
Els reis, las faves, també les trobem en la tradició pagana en les festes saturnals de Roma. Menjàvem: mel, dàtils i altres llaminadures.
Sigui com sigui, la tradició del Tortell està estesa a molts altres països del nostre entorn, a Portugal, Grècia, els Països Catalans i d'Occitània, a més de la resta de l'Estat Espanyol i fins i tot, a través d'ell, a alguns llocs d'Amèrica, una tradició semblant la trobem en elking cake de Nova Orleans o Mèxic.
Com és el Tortell de Reis? és un pastís de brioix, de forma circular i segons els llocs farcit de massapà, el farcit més tradicional; també de cabell d'àngel, de confitura, nata, crema, trufa, aquests últims farcits són els que, actualment, agraden més; Adornat, sovint, amb fruita confitada, pinyons o ametlla esbocinada. Dintre el tortell s'hi posen ha unes figuretes: un rei i una fava.
Segons la costum qui troba la fava haurà de pagar el Tortell i, qui troba la figureta és coronat rei. Els tortells porten un verset que diu:
Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.
I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.
El Gremi de Pastissersha calculat vendre uns 850.000 Tortells de Reis a Catalunya.
La recepta que comparteixo és del programa de “Dolça Catalunya”deTV3, arano fan aquest programa, però em sembla bé poder recuperar-la. És del Mestre Pastisser Miquel Tolosa de la Pastisseria del Passeig 40 de Berga Està molt ben explicada i, si seguiu pas a pas podeu demostrar que sou uns excel·lents pastissers. Estareu molt contents i alegres dels resultat. En aquest enllaç podeu trobar el vídeo.
He variat dos ingredients respecte a la recepta original:
He substituït la ratlladura de llimona per aigua d’atzar i, la llard per mantega per fer-la més adequada al sabor actual. Poder perdrà esponjositat, però és més agradable al gust i més fàcil de pair. Així convé en aquest dies que hem fet algun excés en el menjar.
Apa!! anem per aquest fantàstic Tortell.
Tortell de Reis farcit de crema pastissera
TORTELL DE REIS FARCIT DE MASSAPÀ Els ingredients: (per 6 persones)
Per a la primera part de la massa:
10 gr. de llevat premsat
35 gr. d'aigua
75 gr. de farina de força (farina de la millor qualitat la flor de la farina)
Per a la segona part de la massa:
35 gr. de sucre
20 gr. de llard, ho he substituït per mantega. (temperatura ambient, la podem treure unes hores abans)
ratlladura de llimona (he posat un tap ple de l’aigua d’atzar en comptes de la ratlladura llimona)
65 gr. d'aigua mineral
Pel massapà:
150 gr. de pols d'ametlla
150 gr. de sucre
aigua (la necessària)
Per a la decoració:
fruites confitades a voluntat
10 gr. sucre bolado o esponjat.
1 ou batut per pintar el Tortell
una fava
una figureta
La preparació de les masses, el massapà i fornejar
La primera massa
En un bol, triturem el llevat premsat amb la mà, notem com es desfà mentre hi afegim l'aigua i ho batem a mà. Hi afegim la farina de força. Ho remenem fins que obtenim una massa homogènia. Tapem la massa amb un drap de cuina i, la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire, a uns 22ºC. El forn, sense encendre, pot ser un bon lloc. Deixem que dobli el volum: uns vint minuts.
Mentrestant, preparem el massapà: mesclem la pols d'ametlla i el sucre. Quan estiguin ben barrejats hi afegim l'aigua i fem una massa prou tova perquè no se'ns trenqui. Sobre la superfície enfarinada fem com un xurro i hi col·loquem el rei o reina i la fava a l'interior.
La segona massa
A la màquina d'amassar hi posem, per aquest ordre perquè es desfacin ben bé:
Primer el sucre, després la sal, el llard o la mantega (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona o l'aigua d'atzar, un tap és la mesura, aquest ingredient és per perfumar. Hi afegim l'ou, que haurem trencat a part per assegurar-nos de no posar cap resta de la closca, l'aigua i, la farina. Amassem fins que ens quedi la massa ben elàstica i, hi afegim la primera massa amb el llevat, que ja ha pujat el doble del seu volum.
Tornem a amassar i, quan tota la massa ens quedi ben elàstica (com un xiclet) ja està a punt. Per comprovar-ho, el millor és estirar-la amb les mans: si se'ns trenca, vol dir que encara falta treballar-la. Una de les tècniques és la que explica Dan Lepard en el seu llibre "Hecho a mano" i les recomanacions d' Iban Yarza i Xavier Barriga: Pastar 10" i reposar 10'. Ho repetim 3 vegades. Reservem. Tornem a deixar reposar uns 15 minuts, tapada amb un drap i en un lloc tebi sense corrent d’aire. Tot seguit l'estirem sobre el marbre tot fent un xurro, amb l'ajuda d'un corró. Hi col·loquem el massapà a sobre i, amb la massa, l'embolcallem. Ens ha de quedar el massapà a l'interior, com en un farcit.
Ara, la deixarem fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapada amb un drap, en un lloc tebi i sense corrents d'aire. Durant 2 horesaproximadament o fins que hagi doblat el seu volum. Un cop ha llevat ho pintem amb ou batut.
Decorar ambles fruites confitades al gust. I el sucre bolado o esponjat.
Finalment el posem al forn a 230º C durant uns vint minuts. (aneu alerta cada forn és diferent), en el meu forn ho he posat 200º C. Hem de tenir la precaució de col·locar-lo ben bé al mig de la safata perquè ens pugi de manera uniforme.
Brindem amb cava i Cacaolat! Molt bon profit!
Que els RRMM siguin generosos en afectes, en comprensió, ens portin la força necessària que tant ens convé i ens cal per tirar endavant. Us deixo el vídeo de Manelens en sortim.
Demà: dieta!!! Per tornar a la normalitat.
Els estris: Atuell de pastar, ratllador, bols, pinzell , espàtules,
Visitar:Moltes tradicions de les nits de Reis; fires de Reis. Cavalcada dels Reis d'IgualadaCavalcada d’Alcoi,La primera representació de la cavalcada està documentada en 1866. A mi m'agrada molt la de Barcelona els Reis venen per mar.:)) Tortell Poltrona.
Post actualitzat 4 de gener 2013 amb el vídeo de la Cavalcada més tecnològica. Un altre post relacionat en el calendari llaminer i en el solstici d'estiu la Coca de Sant Joan
Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes." Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.
Els pobles del Pirineuaragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en elLa Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.”
El tronc o la toza de Navidaden la zona oriental de l’Aragó dóna regals i en la zona occidental es crema latronca o toza. Aquesta tradició coincideix amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien a dins de les cases, els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure.
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera per tenir-ne per l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i, encara ara, a casa, en guardem un de roure o d’alzina.
Aquest foc s’havia de mantenir viu fins l'Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i s'adapta.
El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme: beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que avui són els regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o la toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil que arribessin als pobles dels Pirineu.
Els trossets de torró de la foto són casolans Les cendres de la tronca o la toza es guardaven, una part a la casa i, en alguns llocs com Benasquees portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent.
Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.
A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota a la foto es pot veure, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí.
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanasdespués de asarlos." Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia.
Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites
Els ingredients:
75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem. No han d’estar cuites del tot, després acabem la cocció amb el vi calent. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi, afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales, guariu-vos del fred.
Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots. Visitar:Els Pirineus
