dimecres, 28 de desembre de 2011

La Nit de Nadal. Toza o tronca de Navidad i “Ponche”

Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes."

Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.

Els pobles del Pirineu aragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en el  La Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.” 
El tronc o la toza de Navidad  en la zona oriental de l’Aragó  dóna regals  i en la zona occidental es crema la tronca o toza.  Aquesta tradició coincideix  amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien  a dins de les cases,  els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure. 
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera  per tenir-ne per   l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i,  ara  a casa en guardem de roure o d’alzina.


El foc s’havia de mantenir  viu  fins Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i adapta.


El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme de beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que  avui són regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil  que arribessin als pobles dels Pirineu. 
                               Els trossets de torró de la foto són casolans
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent. 


Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.


A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota la foto, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa  en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant  i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí. 
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanas después de asarlos." Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia. 

Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
                                   La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites 

Els ingredients:
  • 75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano   
  • Un codony, 1 o 2  pomes o peres
  • Orellanes de préssecs o albercocs dos de cada
  • Prunes seques un grapadet
  • Nous com us agradin més 
  • Castanyes seques
  • Figues seques
  • Una branca de canyella 
  • 4 c/s de sucre

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa

La preparació i la cocció
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem. No han d’estar cuites del tot, després les courem amb el vi. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi,  afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales,  guariu-vos del fred.

Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots.
Visitar: Els Pirineus

Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet

14 comentaris:

  1. Amiga Fina:
    Maravillosa historia, original receta y preciosas fotos. A mi amigo José María Pisa –editor, librero y aragonés acérrimo- seguro que el encantaría.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
  2. Me ha hecho mucha ilusión ver "mi ponche", gracias. Me llamo Angelines, pero es igual.
    Muchas gracias y un beso.

    ResponElimina
  3. Bona nit Sebastián,
    Muchisimas gracias por tu comentario, vaya.))!!
    Un comentario así da calor para el invierno, gracias, amigo.
    Me alegra que te guste, intento escribir y transmitir lo mejor que puedo y sé. Escribir y encontrar personas cómo tu, ya es una satisfacción grande. Saber què hay alguien que recibe tu trabajo y tus pensamientos, que bien.!!
    Muchas gracias , también por ele enlace, lo miro.
    Te tengo que dar otra notícia que creo te va alegrar.
    Tendría que ampliar el post, he encontrado una receta del Ponche de un escritor/gastrónomo que seguro conoces, me refiero a Dinisio Pérez en su "Guia del Buen Comer".
    Hasta pronto, seguimos,
    fina

    ResponElimina
  4. Angelines,
    Me alegra de verdad que te guste y que te haga sentir un poco mejor,
    Un profesor decía que en la vida debemos o podemos poner unos "caramelitos" que nos endulcen la existencia, si este pequeño detalle te ha dado un poco de felicidad, ya hemos avanzado...
    Un abrazo,

    ResponElimina
  5. Me ha encantado leer este post.
    Yo también soy muy aragonesa y peleo por recuperar todas estas antiguas tradiciones.
    Para ser sinceros pocos son los que conocen esta tardicón de la Tronca incluso dentro de Aragón aunque ahora ya hay mucho movimiento por recuperar todas estas cosas.
    Muchas gracias por compartirla con todos nosotros.
    En cuanto he leido tu comentario en el Recetario mañoso, al cual pertenezco, he corrido a leer la entrada
    Feliz 2012 o, como se dice en aragonés:
    Goyosa añada 2012.

    Pochoncicos.

    ResponElimina
  6. Feliz Año te deseo con todo mi cariño. Hasta pronto.

    ResponElimina
  7. Muchas gracias por tu comentario wivith
    ¡Feliç Any 2012 !
    Me alegra que os sea útil, os guste y, aquí tenéis mi aportación al "Recetario Mañoso".
    Dedico bastantes horas a cada post, pero me divierte y lo paso bien haciéndolo.
    Una parte de mis orígenes están en vuestra Comunidad. Por este motivo tengo interés en recuperar y documentar algunas recetas que he visto en mi casa. Espero que http://cuinacinc.blogspot.com/, lo consiga,
    Pero, ya veis, el concepto de esta bebida lo podemos encontrar en diversas regiones europeas!!!
    Feliç 2012, gracias por venir a CuinaCinc.
    Acabo de contestar allí, también.:))
    Saludos cordiales,

    ResponElimina
  8. ¡Bon dia trimbolera!
    Con todo mi afecto, Feliz 2012!!
    Que estemos bien y con fuerzas para seguir adelante:))

    ResponElimina
  9. ¡Feliz Año!
    Me alegra mucho que gustara.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  10. El mejor antihistamínico del mundo y mucho más rico que el de las farmacias.

    ResponElimina
  11. ¡Feliz año para ti también Irmina!
    :))
    Cuando te dan el resultado de la receta, es de las cosas que más gustan, gracias de nuevo!.
    Bienvenida y gracias por venir a CuinaCinc!!
    Un abrazo. Hasta pronto.

    ResponElimina
  12. Pues sí, Alicia, totally agree!!
    Te aseguro que cuando hace mucho frío, reconforta y sube el tono.
    Bienvenida y gracias por venir a Cuina Cinc. Un lugar dónde compartir.

    ResponElimina
  13. Que delicia de preparación. Me ha gustado mucho la historia que hay detrás.

    Gracias por participar.

    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, María Pilar,
      Si lees la respuesta del Recetario Mañoso a mi aportación podrás leer que no puedo participar. Una de las normas del RM es que la receta sea dentro de un periodo de tiempo.?
      Pero bueno, ahí queda! que la disfrutes!!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!