diumenge, 13 de novembre del 2011

Les croquetes de la mare (1)

Hivern 2024: 7.542 visites

Les croquetes, són un preparat fet amb beixamel i altres ingredients. Poden ser de dos tipus, salades i dolces, a més unes bones croquetes s’han de fer amb una beixamel*, ni molt lleugera ni molt espessa. Poden ser de moltes varietats, a la massa s’incorporen ingredients com: Espinacs o altres verdures, de rap o lluç, de bacallà , de pernil dolç o del país, de la carn del caldo, de fricandó, bolets, formatge, pollastre rostit, calamarsets -negres-, patata i, moltes altres propostes. Arrebossades d’ou, de pa ratllat i fregides amb oli d’oliva verge extra.

A casa del meus pares, quan érem petits, un dia a la setmana no en faltaven per sopar, després de la verdura o la sopa. Recordo que quan arribava del col·legi, entrava a la cuina per berenar i en una cantó del marbre veia el plat de duralex, ple de la deliciosa massa de les croquetes, ja sabia que hi hauria per sopar. :) de vegades les tastava abans de fer-les,  m’agradaven tant¡¡

Si tingues que posar un nom a les croquetes de la mare els hi posaria amoretes o croquetes mimoses. Les croquetes i els macarrons em penso que són les menges favorites dels nens. Per la textura suau al paladar i  fàcils de menjar.  

Les croquetes són la memòria del gust de la infància que queda fixat en les nostres emocions i és difícil que un altre l'iguali, allò que varem experimentar. La raó és què aquella petita porció de menjar forma part del nostre patrimoni personal i sensorial i, ens ha impregnat tots els sentits. Cap altre serà igual que la que va fer la mare. D'aquí segurament ve que els italians no troben altres macarrons millors que els de la sua mamma

En la pel·lícula Ratatoullie podem veure l'escena on el crític gastronòmic reviu el record de quan era petit.

“Taste is so closely connected with smell, a powerful sense that’s directly connected with your memory and feelings.” - Jan Pinkava, co-director



Ara, les croquetes s’han convertit en una tapa, un aperitiu, un entreteniment, mentre ens porten el menjar, a tots agraden. Per Ferran Adrià la croqueta és la tapa essencial per excel·lència. 

Quan Albert Adrià va obrir L’Inopia, (El Bar Inopia es va convertir aquest estiu en la  Tapería Lolita, es va quedar en Joan Martínez, fundador de la Inòpia junt a l’Albert Adrià) volia un bar, on es poguessin trobar les millors tapes dels bars que a ell l’agradaven, entre elles estava la croqueta i, quan  la revista CG va buscar les millors croquetes de la península, va seleccionar el seu local com un dels llocs on es podia menjar una de les millors croquetes, junt amb  aquests: Alameda 10  a Pontevedra; Echaurren a La Rioja; El quinto vino o La ardosa en Madrid  i la  també la Fonda Gaig de Barcelona,  són els llocs  que la revista va seleccionar com la millor croqueta mestra.

Ara, que estem en temps difícils, hi ha propostes fins i tot de cuina de reciclatge. Els mercats municipals i alguns ajuntaments fan tallers per aprendre a cuinar. Les croquetes poden ser un bon exemple de cuina d'aprofitament.

Sigui com sigui, a les croquetes els hi cal un temps a la cuina, poder ara toca, recuperar un temps per cuinar, un temps de no comprar en excés, un temps de no llençar, en definitiva,  un temps de consciència del que mengem.

Els ingredients ( 6 ó 8 persones)
  • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva.
  • 1 ceba o 1 porro. (segons agradi)
  • 150 gr. (carn del caldo, o pollastre rostit o pernil dolç o país)
  • 150 gr. de farina de blat
  • 500 ml de llet
  • Una mica de mantega de bona qualitat
  • Sal i pebre
  • Nou moscada
  • 1 ou ecològic
  • Pa ratllat.(es pot aprofitar el pa sec). L’últim llibre de Xavier Barriga parlar d’aprofitar el pa.

La preparació i cocció de la massa:

Primer de tot en una paella prou fonda perquè ens hi càpiguen tots els ingredients posem l’oli d'oliva verge extra, afegim la ceba trinxada fins que estigui rosseta. 

Tot seguit afegim l'ingredient que hem triat, esmicolat, ho passeu per la paella, un parell de voltes amb l’espàtula de fusta. 

En aquest moment,  afegiu la farina, remeneu amb l’espàtula de fusta, que es barregin tots els ingredients, ens ha de quedar una mica daurada, la farina s'ha de coure. Tot seguit afegiu la llet, que l’heu escalfat prèviament, salpebreu i, afegir una mica de nou moscada ratllada, remeneu fins que la massa es desenganxi de les parets de la paella.

Segon. Poseu la massa en una plata untada lleugerament amb mantega, deixeu -la refredar i reposar. Tapeu-la amb film de cuina. 
Perquè ens surtin unes bones croquetes és millor que reposi la massa unes 7 o 8 hores.
Finalment, quan la massa estigui reposada, anem partint la massa i li donem una forma maca, amb les mans enfarinades, la passem per l’ou  batut  i el pa ratllat. Les fregim amb oli d’oliva calent, té que fumejar. Tot seguit, quan estiguin rossetes, les anem traient i,  les  posem en un plat a sobre de paper de cuina,  perquè ens absorbeixi l’excés de l'oli però no molta estona.!

També podeu congelar-les -abans de fregir- i, tenir una reserva al congelador. Consumir-les fregides al moment, estan més bonetes, cruixents per fora i suaus per dins .:)
Bon profit¡¡

Els estris: paella, pots, espàtula de fusta,bàscula, film, paper de cuina.
El consell: Fer la massa amb antelació. (8 hores)
Escolteu: Cançó "Croquetes" de Toti Soler i Cinta Massip 
* Podeu trobar la recepta de la beixamel en l'enllaç i més informació de l'origen de la salsa en les croquetes de bacallà.


Altres varietats de croquetes:
Croquetes negres










Croquetes formidables de bacallà



dissabte, 5 de novembre del 2011

Gelea

La gelea o gelée de fruits és una preparació que resulta de bullir el suc de la fruita amb el sucre. La fruita que utilitzarem és rica en pectina i en general, no li podem  treure el suc, l’haurem de bullir amb l’aigua just per cobrir-la. 

La gelea no l’havia fet mai, tenia ganes de fer-la, em seduïa la seva textura i el seu color. La seva elaboració requereix precisió de temps i exactitud en el procés. Una vegada ho aconsegueixes estareu molt satisfets del resultat, a mi la veritat, em va emocionar, veure la transformació sense cap producte gelificant d’aquell líquid en una textura brillant i solida. Aquí podeu veure l’estructura química de la pectina. Aquest any és l’any internacional de la química i, què és la cuina sinó  un laboratori on transformem els productes?


Es pot fer de moltes fruites, però en general,  es preferible utilitzar fruites que siguin riques en pectina: El codony, a la tardor,  la poma al final de l'estiu i la grosella, a l'estiu,  són les fruites que més pectina contenen.



És un “fons de nevera o rebost”, que ens complementa molts plats o senzillament  la textura tant agradable  damunt d’un tros de pa amb mantega fa delícies en els esmorzars i berenars.
Va,  us explico el procés d'elaboració de la gelea:

Primera part: Agafeu la fruita triada, la netegeu, la talleu a trossos,  si és gran, no traieu la pell, és la part de la fruita on hi ha més pectina, la cobriu just d’aigua, la feu bullir. Si heu fet codonyat, podeu reservar l’aigua de haver bullit els codonys. Ha de bullir aproximadament uns 25 minuts les pomes o les peres i si fos codony uns 45 minuts, per les groselles, gerds o fruita que porti llavors, pocs minuts.

Ho traieu del foc,  agafeu un colador i poseu un drap finet a sobre, també hi ha coladors de roba. Recolliu el suc durant unes quantes hores. Cal paciència.
Segona part: El líquid obtingut uns 1200 ml. Afegiu uns 800 gr. de sucre, i ara ve lo bo, no pareu de remenar, aquí anireu veient com es va transformant, poc a poc, podeu comprovar si va gelificant, si convé aneu escumant, per comprovar si va agafant consistència trèieu unes gotes en un plat i veureu si les gotes van gelificant.
El llibre,  “Melmelades casolanes” de Núria Duran i Montserrat Roig, diu què si disposeu  d’un densímetre, el punt òptim de gelificació correspon a uns 32º Baumé

Una vegada heu acabat,  ho poseu en uns pots de vidre ben nets  i els deixeu oberts uns 2 o 3 dies i,  veureu quina meravella.:))




Bon profit¡¡

Els estris: cassoles, coladors un per escumar i  un altre de roba per colar, espàtules, pots esterilitzats, bàscula, paper siliconat, termòmetre i etiquetes per posar als pots.
El consell: Si voleu fer gelea amb una fruita que té poca pectina, no dubteu, afegiu poma. La reina de les fruites!


Altres receptes:
El codonyat










Pastís de codony, poma i gelea









Els panellets

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Panellets de la Carme Ruscalleda.

Hivern 2025: 16.831 visites

Els panellets són uns dolços que es mengen tradicionalment en la nit de Tots Sants, amb les castanyes i els moniatos. Podeu trobar-los, unes setmanes abans en moltes pastisseries sembla que ja s’han estès a tot el territori de la península.

D’un temps cap a aquí també hi ha la costum, de preparar-los en moltes cases, pot ser per dues raons, per els preus alts o per ser una activitat divertida per fer en família i amics.
Els mercats i les escoles organitzen tallers per aprendre a  fer panellets, és una manera divertida per iniciar als nens en la cuina, junt amb l’ametlla i el sucre podeu trobar trossets de sorra del pati i una mica de plastilina.

L'Enciclopèdia Catalana els defineix: “Dolç de dimensions petites i forma diversa, fet essencialment de massapà, al qual de vegades s’afegeix pinyons, coco, fruita confitada o altres ingredients i cobert amb sucre, ametlles i pinyons torrats, etc"

D’on venen aquest dolços?. Són una tradició àrab? L’ametlla i els pinyons són fruits que podem trobar en  tota la Mediterrània. Sigui com sigui, fa poc vaig llegir que l'origen dels panellets és les mans de la persona que els ha elaborat. 
Per la festivitat de  Tots Sants,  sembla que els campaners es quedaven tota la nit a l’església i els feligresos s’acostaven i, els hi portaven fruits secs, castanyes i vi dolç. Per ajudar a passar la nit i, guarir-se del fred amb una menja molt energitzant. I, ...com la Nit de Nadal, proposo des d'aquí acostar-nos als hospitals, a les cases o allà on hi hagi algú sol i portar panellets, castanyes i moniatos per acompanyar i escalfar l'ànima amb afecta i estima.

Els fruits secs s’utilitzen força a la nostre cuina: La picada, les postres de músic, el menjar blanc, los huesitos de santo, el refrescant ajo blanco dels estius, o el massapàSigui, per la festa religiosa, festa pagana, festa importada o sigui per la tradició dels fruits secs, aquí teniu els panellets

De receptes de panellets en podeu trobar les que afegeixen patata o moniato a l’ametlla fins les que no en posem. A mi m’agrada la recepta de la xef Carme Ruscalleda del seu llibre: Cuinar per ser feliç,  la faig cada any i, el resultat  és extraordinari, ja m’ho direu¡¡. 
El dia que varem anar a dinar al Restaurant de la xef vaig portar el seu llibre que tinc a casa des de que va sortir i aquesta va ser la seva dedicatòria. Llavors no tenia blog. Conservo l'escrit,el menú i els dibuixos amb els plats del Menú Degustació. Però sobre tot l'experiència. Extraordinària. 

Els ingredients: (per 6 persones)
  • ½ kg d’ametlla en pols
  • 350 gr. de sucre
  • 150 gr. d’ aigua mineral
  • 1 clara
  • 1 rovell
  • 200 gr. pinyons del Montseny 
  • 200 gr. coco ratllat
  • 200 gr. codonyat
La preparació de la pasta mare:
1. Mesclar dins una cassola prou ample el sucre i l’aigua, arrencar el bull per convertir-ho en xarop. Abocar-hi les ametlles en pols i no parar de remenar contínuament fins a fer una pasta lligada que es desprèn de les parets uns 2 minuts. 
2. Apartar del foc i deixar refredar. Incorporar a la massa la clara d'ou sense muntar, remenant bé. Deixar reposar la massa unes 2 hores a la nevera. (És molt pràctic fer la massa mare la vigília)
La preparació i la cocció dels panellets:


1. Partir la pasta mare en tres parts.

2. PER ELS DE PINYÓ: D’una de les parts de la pasta, formar boles petites i regulars i arrebossar-les amb els pinyons. La pasta mare és prou enganxosa per retenir el pinyons ben enganxats. Col·locar-los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat i pintar-los amb rovell d’ou, mesclat amb 6 gotes d’aigua. Fornejar a 200 º C., pocs minuts; només el temps de daurar els pinyons amb un color ben agradable i deixar l’interior ben tendre. (orientació 6 minuts)

3. PER ELS DE CODONYAT: Una altre de les part de la pasta mare, estirar-la amb un corró, entre dos papers siliconats, aconseguir un gruix d’1 cm. Tallar-la a quadrats prou grans per embolicar-hi uns tacs de codonyat d’1cm x 1cm. De mida. Tancar aquesta mena de paquetet i donar-li una bona forma, com un cub i arrebossar-los amb sucre. Col·locar-los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat. Fornejar a 200 º C., pocs minuts, just el temps de fer una crosteta i deixar l’interior inalterat. (orientació 5 minuts)

4. PER ELS DE COCO: L’última part de la pasta mare que ens queda, amassar-la amb el coco ratllat i formar boletes ovalades. Col·locar- los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat. Fornejar a 200 º C., pocs minuts. (orientació 4 minuts)
Bon profit i bona castanyada ¡¡
La proposta d’inspiració: La pasta mare permet fer totes les combinacions i formes que agradin: Des dels clàssics, fins barrejar a la pasta mare amb cafè, llimona, o taronja, maduixa, grosella, gingebre, xocolata, fins i tot he vist de gintònic. ¡¡

Estris: Cassola ampla, espàtules, paper siliconat, pinzell.

Consell imprescindible: Preparar la pasta base la vigília!!!

Maridatge:El Moscat Fabra Masia Pairal Can CarrerasVi dolç natural 2010 o Moscat Espelt. D.O Empordà.

Un vídeo: Els panellets, la nota dolça de Tots Sants.


Et pot interessar el Calendari Llaminer de Cuina Cinc
o