Al número 103 del carrer
Sant Gervasi de Cassoles, gairebé tocant a la Plaça Bonanova de
Barcelona, està ubicat el Restaurant familiar Bonanova.
Els germans Herrero, Adolfo, a la sala, atent al client, proposa el
millor plat del dia, aconsella i ajuda a triar, Carlos, al
capdavant de la cuina, amb un bon equip i la nova cuina de gama
alta Charvet, dissenyada per a ells, en forma d'illa i
integrant alguns elements exclusius. Estrenada fa un any quan varen
reobrir després del confinament, apostant pel millor producte de
temporada. I Cristina, qui porta els números perquè tot quadri.
Els tres germans varen
prendre el relleu dels pares, Adolfo Herrero i Pilar Salvador,
originaris de Terol, qui varen començar, amb tota la família,
l'emblemàtic restaurant del barri del Sant Gervasi, a l'any 1964,
amb llargues jornades i sense vacances.
El Restaurant Bonanova és
una “casa de menjars” on trobaràs el millor producte de
temporada i d'origen amb elaboracions tradicionals, gormandes,
apresses o incorporades de la cuina “casera i familiar”.
El restaurant està
situat en un edifici modernista, conegut com Café del Norte i més
tard com Cal Tonet, Els Billares, El Casinet, era lloc de trobada i
de reunió dels veïns i les colles d'amics fins que als anys
seixanta els pares dels germans Herrero varen iniciar el restaurant.
Els agradar recordar que
el nom del carrer “Sant Gervasi de Cassoles” significa cases
“soles” fent referencia a les cases que es feia la burgesia
barcelonina quan buscava un lloc d'estiueig a prop de Barcelona com
també seria l'antic carrer major de Sant Gervasi, provinent d'un
camí que passava un temps vora la riera i que el municipi convertí
en carrer eixamplant-lo, l'any 1849. Per Joan Coromines l'origen és
en la idea de l'olla, cadolla, gorja (avenç o pas entre cingleres),
format en cassola. El significat de cassola escau perfectament a
l'orografia i la hidrografia primitiva de Sant Gervasi.
El restaurant Bonanova ha
conservat l'encant de tots aquests anys, ha mantingut els elements
que l'atorguen carisma, prestigi i alhora una decoració renovada i
actual.
El restaurant té tres
espais: l'entrada amb portes de fusta i vidre et convida a entrar a
un espai acollidor, un petit rebedor, com si fos una talla fred
separa el menjador, on hi havia el billar, ara, substituït per una
gran taula i d'altres per diferents comensals.
En aquest menjador s'ha conservat l'antiga barra on pots prendre un cafè o un aperitiu; les prestatgeries, o altres records com l'antic número de telèfon de cinc xifres o “un millón” endollat i a punt d'una partida; el terra hidràulic amb un disseny que recorda alguna obra d'Esher, o l'escala interior, amb la barana de ferro, que comunica el restaurant amb l'habitatge familiar; el segon espai és un menjador interior, decorat amb rajoles blanques i amb dibuixos d'ocellets blaus que combina amb la paret crema i una il·luminació càlida. Diferents il·lustracions com les d'Opisso, el dibuixant i cronista d'un temps, o d'altres autors s'exposen a la sala, les neveres amb les aigües minerals, els vins i caves de les DO Catalunya i de diferents DO d'Espanya, o una ceràmica de Terol, verda i marró, al costat de la llar de foc, et recorda l'origen familiar; un passadís comunica aquest menjador amb la cuina i la terrassa exterior, espai molt agradable. El terra d'aquest passadís el va idear i fer el pare dels germans Herrero amb peces de marbre de les taules del Casinet que s'anaven trencant formant un bonic collage i record, al final, el tercer espai, la terrassa exterior.
Es recomanable fer reserva.
Una taula rodona, en un corner del menjador, per un dinar d'aniversari d'un diumenge durant "el curs".
Adolfo, el cap de sala, va seure una estona amb
nosaltres, comentant la carta, suggerint i recomanant els millors
productes dia que podíem trobar a la carta.
Per començar uns "bocaditos" de pasta de full farcits de chistorra
Les croquetes de la casa, d'espinacs.
Torradetes de pa de vidre, del Forn de Can Bertran, amb mantega i Anchoas Sanfilippo, excels.
Pèsols llàgrima
del Maresme...amb panceta , bons, bons.
Carxofes confitada i
un punt de brasa: producte, brasa, escames de sal i oli d'oliva
verge extra de les varietats morrut, arbequina i Sevilla
.L'amanida de
tomàquet, bonitol i cebeta tendra deliciosa.
Trinxat amb tòfona de Terol
El peix arriba al restaurant directe de la llotja com aquest tall de turbot, rèmol o rodaballo
de carn ferma i saborosa, a la brasa amb verduretes
Costelletes de xai amb patates rosses
Un flam...de la
casa! Que seria de les cases de menjar sense el flam i les postres de
la casa.
La resta, ens
reservàvem pel pastís d'aniversari Sacher de la Pastisseria
Canal, molt a prop del restaurant, on el vàrem comprar i brindar amb
un cava Trepat de la família Sans Travé a Solivella.
Per acompanyar el
dinar, aigua mineral i vi rosat ecològic, Aurora d'Espiells del Celler Jové i
Camps, elaborat amb les varietats de raïm: Pinot, Syrah, i Xarel·lo
de la DO Penedès. Bonic color rosa pàl·lid, fresc, afruitat i
elegant. El disseny de l'ampolla poder recorda un perfum.
Cafès no vaig fer
foto.
Preu per persona, 65,00 Euros, aproximadament.
Falta la foto del compte
Restaurant Bonanova Carrer de Sant Gervasi de
Cassoles, 103 Tel: 934 171 033
08021 Barcelona Pàrquing al davant del
Restaurant
Quan
anava al col·legi, un dia per setmana, em sembla que era els dijous,
ens donaven per berenar pa amb xocolata, un tros de pa i una
xocolatina individual Nestle. Encara recordo una gran cistella de
vímet, protegida amb roba, on anava el pa i la capsa amb les
xocolatines, la cistella la posaven damunt d'un banc sota les voltes
del patí, i els escolars ens posàvem en fila tot esperant el torn
del berenar.
Els berenars dels altres dies: pa amb formatge o dos quesitos El Caserío, un
altre dia, s'acompanyava el pa amb un embotit semblant al salami o
pa amb codonyat; i els divendres, em penso que no ens quedaven a
berenar.
A casa dels pares teníem un calaix a la cuina on no faltava i es guardava la xocolata, era una xocolata de la casa Nestle, que la mare anomenava, encara ara, “pijama”.
De
tant en tant, anàvem tota la família a Andorra, d'aquest país
portàvem algunes coses bones que aquí eren difícils de trobar com
els formatges, la mantega, alguna mostassa singular, patés, begudes
lliures d'impostos, o música i també xocolates de rajola diferents, amb
atractives il·lustracions, bonics dibuixos i embolcalls d'altres
països que no es trobaven aquí.
Nous aires i nous canvis vindrien i poc a poc la xocolata de rajola va començar a tenir un lloc al mercat, artesans, mestres xocolaters, botigues i comerços especialitzats varen començar a elaborar i portar bons xocolates de diferents orígens i s'equiparaven a les ciutats europees més xocolateres.
Igualment quan vaig alguna ciutat o altres països intento descobrir i portar diferents xocolates d'origen singulars, alguns amb sorprenents combinacions, visitar xocolateries, comprar algun llibre o receptaris amb xocolata.
La
iaia, també, guardava la xocolata “amagada” o preservada a dins
d'una sopera que tenia a l'aparador del rebost de la cuina.
Aquella xocolata era de la marca Les Comas-Cemoi, emblemàtica marca
de xocolata d'Olot. D'aquells estius recordo, també, els "colompius" o gronxadors que xocolates Torras obsequiava a molts pobles de les comarques de Girona quan els ajuntaments, segurament, no tenien prou recursos per fer parcs infantils.
Un
trosset o més de xocolata amb un crostonet de pa era un dels
berenars preferits dels estius. I la xocolata sola, “la propina”
esperada i la complicitat necessària.
La
mateixa casa, Les Comas-Cemoi, també, elaborava una xocolata en pols
per fer la xocolata desfeta i que tantes vegades havíem fet. La mare
afegia un trosset de xocolata a la pedra, fórmula alquímica, que
millorava la xocolata desfeta i exclusiva de casa. La xocolata en
pols de Les Comes anava en una paperina de color vermell i daurat amb
el logotip i el nom de la marca en cursiva.
La xocolata desfetaera la única manera de prendre el xocolata fins al
s. XIX considerat un producte car i només pel consum de les famílies
amb un alt poder adquisitiu. Quan es varen idear les rajoles de
xocolata es va popularitzar el consum de la xocolata. Aquest detall seria important per aproximar en quin moment es devia generalitzar el pa amb xocolata com berenar o esmorzar.
No
recordo com vaig aprendre o en quin moment vaig tenir la pensada de
posar ColaCao damunt del pa i un fil d'oli d'oliva, o primer el fil
d'oli i després el ColaCao, segurament hauria associat algunes
converses o les coses apreses: els records dels relats dels grans
d'un pa amb oli i sucre, poder en temps de vacances d'estiu junt amb l'enginy
llaminer o l'entusiasme d'assaborir la xocolata que tant m'agrada,
una fórmula deliciosa per si un dia no havia xocolata de rajola i
que en certa forma inspira la proposta que acompanyo.
El
pa amb xocolata va ser durant molts anys un dels berenars preferits
de molts nens com recolliria un poema del poeta rodenc Miquel Martí Pol fins que la brioixeria industrial va treure al mercat els
bollicaos o preparacions semblants i tota una nova moda alhora de
berenar, al meus germans els agradava el Tigretón de Bimbo i el
donuts, a mi m'entusiasmava el Bony.
Poema de Miquel Martí Pol i la il·lustració de Carme Solé Vendrell del conte que tinc a casa
Que
dir de la combinació més gormanda de croissants amb xocolata o
aquelles trenes cruixents amb xocolata de la cafeteria Caracas i, que
de tant en tant, ens comprava la mare, quan anàvem al mercat de
Gràcia.? Res lluny del pain au chocolat o la fórmula de presentar el
pa amb encenalls petits de xocolata als Països Baixos més a prop
d'un pastís que d'un entrepà.
Uns
anys després descobriria la carta de les postres de la Vinoteca Torres o Tapes 24 i com els turistes del Passeig de Gràcia
s'entusiasmaven i sorprenien amb unes postres que consistien en
oferir unes llesquetes de pa, oli d'oliva verge extra, xocolata
ratllada o gelat de xocolata i sal.
Així quan Olis Mas Macià em va fer
arribar una ampolla del seu oli d'oliva verge extra perquè el tastes
i els ajudes a través del blog i les xarxes a promocionar-lo vaig
pensar que no havia res millor que el pa, amb xocolata i l'oli
d'oliva i sal.
Foto feta durant el confinament. Buscant una imatge per acompanyar l'oli
Per
fer aquest pa amb xocolata amb oli d'oliva s'han d'utilitzar bons ingredients: un bon pa, un
xocolata amarg, l'oli d'oliva i unes escates de sal. L'oli d'oliva arbequina verge extra
és de qualitat superior i de collita pròpia obtingut de la manera
tradicional i artesana elaborat amb olives arbequines 100% de la
finca els Vinyols i els Arcs a Tarragona.
Diu
l'etiqueta que té aroma de
fruita madura i d'herba fresca. En boca és dolç i té una nota
d'ametlla fresca. Resulta perfecte per amanir, acompanyar torrades,
un bon pa amb tomàquet, pasta o fregir. M'ha semblat molt adequada
preparar el pa amb xocolata d'avui.
He
triat la xocolata de la casa Valor de molt bona qualitat amb un 82 %
de cacau, m'agrada amarg i l'he acompanyat d'un un pa de de farina
d'espelta que vaig comprar a l'Obrador.
He seguit i m'ha
inspirat la recepta del pa amb xocolata i oli d'oliva de Ferran Adrià del llibre la Comida de la Família recomanat en aquest Sant Jordi.
Ingredients per dues persones
Un pa de farina d'espelta de 1/2
quilo (una llesca per persona)
60 gr. de xocolata negra
2 culleres d'oli d'oliva verge
extra
Com ho fem?
1. Ratllem la xocolata
2. Torrem les llesquetes de pa
3. Posem la xocolata damunt del pa,
encara calent
4. Afegim un fil d'oli d'oliva verge
extra
5. Acabem amb unes escates de sal de lluny
Qui s'apunta? Per les postres, per berenar o per esmorzar?
Sempre
vaig pensar que la xocolata desfeta tindria un post al blog.
Segurament perquè m'agrada, és habitual a casa i forma part de la
memòria familiar; també el pa amb tomàquet, amb un post, on el pa
de pagès, el tomàquet, la sal o l'oli tenen un apartat i, aquell
pastís de pera amb oli d'oliva verge extra són els tres posts que
t'agradaran descobrir i els ingredients i els productes complementen aquest.
A l'extrem més oriental de La Rioja, a
Alfaro, Bodegas Palacio Remondo, celler familiar, des de 1948.
“La Rioja más árida, cálida y
ventosa. La más mediterránea. Este es nuestro origen familiar: el entorno agreste y alto del
Monte Yerga, donde llegaron los primeros monjes del Císter. Donde
hoy recuperamos la viticultura tradicional de la garnacha como
protagonista y símbolo de nuestra propia historia vitícola.” web Palacios Remondo
