Hivern 2026: 2.807 visites
Fa una setmana, aproximadament, Bacallà d’Islàndia va convidar a fer un tast de bacallà als blogs: Bea mamá de dos, La Gulateca, Las recetas de Mon, L’hora del taper , blog guanyador de premis blogs de Catalunya, edició 2013, Food and cakes, Margot cosas de la vida; i Cuina Cinc, el meu blog personal - finalista premis blogs de Catalunya en l’edició 2012 i 2013. L'acte va tenir lloc a l'Espai Columbus.
Fa una setmana, aproximadament, Bacallà d’Islàndia va convidar a fer un tast de bacallà als blogs: Bea mamá de dos, La Gulateca, Las recetas de Mon, L’hora del taper , blog guanyador de premis blogs de Catalunya, edició 2013, Food and cakes, Margot cosas de la vida; i Cuina Cinc, el meu blog personal - finalista premis blogs de Catalunya en l’edició 2012 i 2013. L'acte va tenir lloc a l'Espai Columbus.
M'ha fet il·lusió que Bacallà d’Islàndia es fixi en Cuina Cinc, un honor. Qui vagi seguint Cuina Cinc sabeu de la meva fascinació per aquest peix que va canviar la història. I que vaig dedicar-li un post que seria l’inici d’un camí, si la vida m’ho permet.
Siglufjordur
El bacallà possiblement mereix una enciclopèdia o un blog en exclusiva. Per la gran importància que ha suposat en la cuina, la gastronomia, la pesca, la cultura, la indústria que hi ha al voltant i el motor de l’economia al llarg de la història per molts pobles.
El bacallà és un peix que mai falta a casa, afortunadament. Les seves possibilitats a la cuina són infinites, com són tantes les receptes de cultures i pobles ben diferents. Us remeto a aquella entrada que m’omple de satisfacció i passió. Ara, toca escriure sobre aquesta trobada que vaig gaudir de debò com si fos una aficionada de futbol en la final de la Champions League
Quan vaig arribar a la trobada, el xef Rubén Barrios estava preparant tots els detalls dels plats que cuinaria i volia oferir-nos.
Rubén és un xef jove que va començà a treballar als 12 anys, amb molta inquietud, ganes de descobrir, dialogant, obert a compartir, intercanviar coneixements i aprendre constantment. Nascut a Valladolid, terra endins, va voler ampliar els seus coneixements amb una molt bona formació i l’experiència adquirida en tots aquests anys. Pertany a la primera promoció de l’Escola Hispano Árabe de Dieta Mediterranea; xef de l’Hotel Villapadierna , un 5 GL; estatge a la regió de l'Alsace a França, després va arribar a Barcelona on ha treballat a Fernández, Javier de las Muelas i xef de l’ Hotel Mercer. En l'actualitat Rubén està treballant en nous i diversos projectes, segur sorprenents.
Quan vaig arribar a l’hora de la trobada, el xef, devia portar una bona estona treballant perquè tenia molta feina avançada, la seva llibreta de notes molenskine, amb anotacions, apunts i dibuixos perquè tot resultés com ell esperava i que cada detall sumat aconseguís un bon resultat.
Després de les presentacions, les paraules dels representants d’Islàndia varen presentar l'acte Astrid Helgádottir, secretària general del Consulat d'Islàndia i Agnar Brynjolfsson, representant comercial del bacallà a Catalunya i introduir el producte: El bacallà. Es va explicar les possibilitats i la tradició d’aquest peix a la cuina, el gran consum a Catalunya i les maneres de cuinar-lo. El bacallà va lligat a una cultura i una antiga tradició de països catòlics, principalment en temps de Quaresma. El xef també ho va confirmar per haver nascut en una ciutat d'interior i amb tradició.
El consum i venda de bacallà a Catalunya és veritablement important, així, un país com Islàndia té especial interès en donar a conèixer i promocionar aquest producte tant important per la seva economia.
Vázquez Montalbán va escriure: “Catalunya va fer dels guisats de bacallà un dels seus senyals diferencials en el context de les cuines de l’Estat espanyol, amb assoliments gairebé d’excel·lència com la basca..”
El dessalat del bacallà, en en les parades dels mercats, moltes vegades al costat dels llegums cuits, únic en el territori de la península i fet diferencial de Catalunya, va ser conseqüència de la incorporació de la dona al treball, en temps de la revolució industrial. Una manera de facilitar les feines i les tasques domèstiques. Podeu llegir en el post dels cigrons on al meu entendre confirma el sentit pràctic i una manera de viure i fer en l’organització dels menjars quotidians.
Les qualitat del bacallà, notablement millorat amb els anys que de plat humil va passar a les cartes dels millors restaurants l’han convertit en un producte “quasi gurmet”. Quan algú creu que el bacallà és car tan sols una reflexió: Caldria qüestionar-nos que hi ha darrera d’aquest producte fins que el podem assaborir a taula. Conèixer el bacallà ens ajudar a valorar-lo, reconèixer i apreciar aquest peix tant sublim!
Em va agradar especialment el diàleg i, la complicitat que va generar el xef amb els assistents, en compartir l'elaboració i participació dels plats. Transcric les receptes amb alguns comentaris: Que gaudiu d’aquest peix! Anem pels tasts que va preparar el xef Rubén.
Esqueixada de bacallà crec que és un plat singular i amb majúscules. Recomano que llegiu l’entrada que vaig dedicar aquest estiu d’aquest plat. Us agradarà de debò i a l’hora podeu veure un altre manera de presentar-lo, totes delicioses. Aquest estiu, en un dia, el facebook de Cuina Cinc va arribar a més de 1800 visites... jo mateixa estava sorpresa i va ser el dia que es varen fer més fans.
En l’esqueixada es posen trossets de bacallà “esqueixat” però les noves tendències i maneres de presentar-lo ho fan en forma daus de bacallà. Per fer més atractiva la presentació però, els puristes prefereixen "l'esqueixat", el bacallà absorbeix i s'impregna més dels sabors de les hortalisses i l'oli d'aquesta manera.
Em va agradar quan el xef va preguntar: vosaltres poseu vinagre?... aniria a gustos no?
Els ingredients de l'esqueixada pel xef Rubén:
- Bacallà esqueixat
- Oliva negra sense os
- Pebrot vermell
- Pebrot verd
- Tomàquet madur
- Ceba
- Oli d'oliva verge
Elaboració
Tallarem els pebrots en una brunoise grossa, afegirem les olives i el bacallà esqueixat, amanirem amb abundant oli d'oliva i ho deixarem a la nevera.
A les dues hores ratllarem tomàquet, donarem punt de sal i estarà llest per servir
Bacallà amb samfaina:
Els ingredients:
- Llom de bacallà dessalat net d'espines
- Farina per a fregir
- Ceba
- All
- Pebrot vermell
- Pebrot verd
- Albergínia
- Carbassó
- Tomàquet
- Bouquet Garni * Podeu trobar com preparar-lo en el post de Cuina Cinc “Sensacions al plat”
- Oli d'oliva extra verge
- Sal i pebre
Preparació i elaboració
Per preparar les hortalisses i verdures de la samfaina consultar el post de Cuina Cinc aquí. Després podeu continuar com indica Rubén:
- En una cassola ampla i baixa posarem dues cullerades d'oli d'oliva extra verge, afegirem els alls sencers i els donarem color .
- Quan tinguem daurat l'all, ofeguem la ceba , i quan aquesta estigui , afegirem el pebrot vermell i el verd .
- Pujarem una mica el foc i afegirem l'albergínia . Aquesta operació ha de ser ràpida , perquè sinó l'albergínia xuclarà tot l'oli.
- Després afegirem el tomàquet concasse i, al final , gairebé fora del foc, el carabassó. Personalment m'agrada que quedi més sec, més concentrat de sabors, així el bacallà s'impregnarà el just .
- Per acabar la samfaina la salpebrem i ja estarà a punt. Em va semblar una samfaina perfecta sense impregnacions i l'excés d’oli, perfectament cuinada. No tens la sensació que t'embafes, molt bé, molt correcte.
- D'altra banda, tallarem racions generoses de bacallà. Alhora, col·locarem una paella amb oli , que cobreixi el bacallà, a uns 180 º C i en aquest moment enfarinarem un a un els lloms. (El xef va dir que és molt important utilitzar una farina de bona qualitat especial per fregir) També és important no fregir tots els lloms alhora perquè sinó l'oli baixarà de temperatura i impedirà que el fregit quedi com desitgem. Molt importants les expilacions i tècniques del xef per fregir.
- Escorrerem els lloms i els deixem assecar sobre paper absorbent per treure-li la quantitat sobrant d'oli
- Per acabar el nostre plat, introduirem els lloms a l'olla amb la samfaina i li donarem un breu bull. Ho deixarem temperar i ... llest per menjar!
Perfecte preparació de la samfaina, textures cruixents, sense excés d’olis que embafam i fan les digestions pesades. Em va semblar lleuger i molt ben preparat cadascun dels ingredients perfectament elaborats. El xef va assenyalar la excel·lent qualitat de bacallà que havien portat
Tempura de bacallà amb soja
Ingredients :
- Llom de bacallà no gaire alt
- Farina
- Aigua amb gas Vichy Catalán
- Soja
- Llimona
- Sèsam
Elaboració
- Abans de res provarem el punt de sal del bacallà, ja que no volem que quedi massa saborós, netejarem d'espines i pell el bacallà i el tallarem a daus de centímetre i mig més o menys . Serà per menjar d'un mos així que no ens interessa que siguin massa grans.
- En un bol afegirem el bacallà i una mica de soja, el bacallà s'impregna de seguida així que ho deixarem uns deu minuts .
- Mentrestant, en un bol barrejarem farina i aigua amb gas ben freda fins a fer una barreja homogènia ; estarà quan fiquem el dit i ho cobreixi . La barreja la reservarem a la nevera.
- Agafarem una paella i podrem a escalfar oli a 180 º C.
- D'altra banda, en un plat , posarem el bacallà i part de la tempura . Aquí podem afegir la ratlladura de llimona i el sèsam.
- Escorrem bé el bacallà , d'aquesta manera tindrem la quantitat justa de tempura .
- Fregim , en poques quantitats , el bacallà en tempura i anem posant en un paper absorbent.
- És una preparació que queda bé amb qualsevol salsa o per si sol.
i, per últim Rubén va preparar un plat tradicional de la Cuina Peruana
Causa limeña: És un plat tradicional de la Cuina Peruana on la patata acompanya perfectament amb el bacallà. Extraordinari, fresc, picant i gustos i a l’hora sorprenent.
Les “papes” patates com és sabut es van incorporar a la Cuina Europea després dels descobriment d’ Amèrica i, igual que l'arròs allarga i complementa qualssevol plat, bons transmissors de sabors, delicioses, excel·lent amb qualssevol preparació de bacallà o altres productes.
En la Causa Limeña s’utilitza la varietat de les papes grogues o “amarilles” d’una qualitat excel·lent i saborosa, i per potenciar el sabor es prepara una salsa ajil, maionesa i bacallà esqueixat amb oli de cítrics.
Ingredients
- Bacallà esqueixat
- Patata monalisa. En el plat tradicional del Perú s’utilitza la varietat “amarilla” té una textura molt suau. Excel·lent per preparar purés
- Ají groc
- Ou
- Oli de gira-sol
- Oli d'oliva
- Carabassó
Elaboració i muntatge plat
- Posarem a bullir les patates a foc mitjà.
- Quan estiguin ben cuites les pelarem i les aixafarem .
- Afegirem a aquest puré oli , sal i pasta de ají groc, al gust , tot això abans que es refredi.
- Estendrem el puré en un paper film i farem rotllos amb el puré.
- Un cop fets els rotllos els reservarem a la nevera .
- D'altra banda, farem una maionesa amb oli de gira-sol , afegint una mica d'ají groc, i el posarem en una mànega.
- Tallarem en brunoise fina la part de la pell del carabassó , aquesta serà la part cruixent del plat
- Donarem una mica de calor a les molles de bacallà en una paella amb una mica d'oli d'oliva.
- Les escorrerem i les barrejarem en un bol amb una mica de maionesa perquè amalgami .
- Per muntar el plat, traurem els rotllos (la causa ) del film i amb un ganivet mullat anirem tallant petits cilindres . Sobre cada cilindre col·locarem una mica de bacallà, un punt de maionesa i la la brunoise de carabassó.
Bon profit! Les propostes de maridatge estan el post del bacallà:))
De petita, quan estudiaven els noms de les ciutats i països, havia el nom d'una ciutat: Reikiavik que em resultava difícil escriure-la bé. Una tarda, vaig decidir escriure-la moltes vegades fins que em quedes memoritzada i, no dubtes mai més com escriure-la. Segurament estava “escrivint” la primera paraula de la meva passió pel bacallà, un auguri del meu compromís i passió per aquest peix.
Llarga vida al Bacallà!
Us agradarà:
