25 Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra d’Agramunt - Copa de Torró -

Torró ara? Doncs sí. Aquest cap de setmana té lloc Agramunt la Fira del Torró i la xocolata a la pedra es celebra des de 1989 i aquest any arriba al 25 aniversari.

El Torró és un dolç de tradició àrab estès per tota la riba mediterrània. Així trobem torrons: de guirlache a l’Aragó, el nougat francès de la Provence, a Itàlia el torroni, a Alacant, Toledo, Xixona, Cadis fins a Turquia. 

El diccionari el defineix com la massa feta d’ametlles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o fet amb coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. I anomena els Torrons de Xixona, d’Alacant, d’Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema.

La tradició torronaire d’Agramunt, "terra de muntanyes" es remunta més enllà del s.XVII. La seva situació estratègica entre tres comarques, encreuament de cultures, els productes de la terra,  país d’acollida va fer d’aquesta població un bon lloc pel creixement d’aquesta activitat que va ser inicialment complementaria a les feines del camp.

L’elaboració del torró va continuar malgrat, les diverses guerres i tot el que va comportar les postguerres, el camp es va abandonar i obtenir avellanes era difícil, alguns artesans varen continuar elaborant  torrons i anaven  a les fires i als mercats per donar a conèixer els seu producte.

Un altre dificultat va venir als anys 60 per l’expansió del torrons del Llevant que varen ampliar el mercat i oferir un ventall de varietats difícil d’igualar pels artesans. D’aquesta manera el sector va haver enginyar   noves fórmules que consistiren, essencialment, en apostar per un bon producte i la creació de la fira que ha impulsat el reconeixement. D’aquesta manera el torró d’Agramunt  té una Denominació de Qualitat i, l’any 2002 va ser reconegut en l’àmbit de la UE amb una IGP. Un torró de molta qualitat.

                                                El collage dels xefs és de la web de la fira 
Aquest any és festa grossa a Agramunt han arribat al 25 aniversari. Aquí deixo l’enllaç d’aquesta fira tant important pel sector i pel numero de visitants: professionals i públic en general. L’edició passada va arribar a més de 80.000 visitants. En aquesta edició és realitzaran moltes activitats, hi haurà espais gastronòmics, demostracions i assistència de pastissers i xefs de renom, com Oriol Balaguer, Albert Adrià, Pep Nogué, Raul Bernal, Albert Marimon, Carles Manpel; tallers, tasts, propostes de maridatge, demostracions de cuina i tallers pels més petits. 

Els artesans de la zona: Torrons Vicenç, (que ha adquirit xocolata Jolonch, una de les marques més antigues del món), Torrons Fèlix, Torrons Roig, Torrons  LLuch i altres empreses torronaires d’Agramunt.

Però, a tot això hi ha la història d’una persona, d’un emprenedor que em va cridar l’atenció des de fa temps,  arrel d’una entrevista que vaig llegir i de sobte una sèrie d’esdeveniments han fet que estigui ara redactant aquests post.

Un dia veig en un súper un torró que feia molt temps que no veia, però recordava, tenia el logo de sempre, però era tot més nou i renovat, amb un envasat transparent i atractiu, el logo de la marca era igual, el pagès de la barretina,  el torronaire i aquelles oblees on veus l’avellana i ve tant de gust de trencar un trosset. A Barcelona, vaig veure com s’obrien botigues en llocs estratègics/turístics de la ciutat, com la del Carrer Consell Cent on tot està molt ben cuidat i convida a entrar, a prop de la Casa Batlló, del Passeig de Gràcia. El torró d'Agramunt està de moda.

El gerent  de Torrons Vicens: Àngel Velasco, anomenant el Ferran Adrià del Torró. Àngel és un pastisser, fill de Barcelona i propietari des de fa 12 anys de Torrons Vicens. Un dia un amic li va parlar d’una empresa que estava passant dificultats i que possiblement tancaria. Ell va anar a Agramunt i va veure un mont de possibilitats. Persona creativa, amb empenta, que sap de les dificultats que comporta en els moments actuals qualssevol iniciativa. Ell va fer la seva revolució i encara continua. Ha creat més de 100 varietats, ha apostat per la diversificació, ha fet arribar els torrons de la pastisseria al supermercat, ha obert nous mercats internacionals. Ha creat el Museu del Torró, ha apostat pel producte de la terra al costat de la tecnologia. Per això inverteix el 3% de la producció en recerca, innovació i noves tecnologies. Ha creat i reinventat. En aquest cas ha trobat el suport de les institucions.

Ell i com moltes persones anònimes són el motoret d’aquest país que el que els mou són les “ganes”. El desencís i la tristesa de molts que han hagut de marxar per la crisi econòmica i la incompetència de molts gestors. Demostra, una vegada més que la clau és la confiança de la gent. Un amic fa poc em va dir: "he marxat perquè aquí no es pot fer res aquí la majoria està anestesiada, a fora hi ha moltes més oportunitats". Poder encara som a temps! Un cop més és la força de les persones qui mou i tira endavant els projectes i la vida.

Amb motiu de la fira,  d'aquesta història d’èxit, tenacitat i ganes i, tot preparant propostes per Nadal o per quan vulgueu, porto una recepta per fer amb els més petits o en aquest taller pels nens que es farà a Agramunt.

La recepta que escriure la vaig fer per primera vegada amb 12 anys. Era Nadal i, el meu pare em va regalar el meu primer llibre cuina. Aquell any no era un llibre contes, era un llibre amb unes il·lustracions molt maques i amb una coberta blau marí i la descoberta d’un llibre: clar, fàcil i senzill que encara m’acompanya: “La cuina d’avui” de  Glòria Baliu

Llavors, després  mirant-lo amb sorpresa, el meu pare em va dir: "faries alguna recepta...?"

Vaig mirar, un altre cop el llibre i, em vaig decidir per la copa de torró, era tant fàcil!! Estava emocionada, havia de fer alguna cosa per tots. De gran, vaig pensar que també era una manera de “reciclar” aquell torró que no varem acabar per les festes de Nadal. M’imagino el torró un dia de muntanya, amb fred, un concentrat energètic i amb uns ingredients molt saludables. El torró ve de gust més què després d’un bon dinar, a esgarrapades.  

Copa de Torró

Ingredients

• 1 barra de torró tou d’ametlla
• 1 ampolleta de 200 ml. de nata liquida per muntar. (Cadí o  Granja Armengol, tenen molt bones qualitats de de nata i mantega)
• 200 gr. Fruita gebrada de colors diferents per decorar
• ½ barra de xocolata negre per desfer
• 1 tassa de llet desnatada si voleu

Preparació

Muntem la nata. Una tècnica que va molt bé és posar el recipient de batre al congelador almenys ½ hora abans. Puja millor i ens quedarà amb la textura desitjada. No feu servir nata d’esprai no és el mateix.

1. Tallem en trossets petits la fruita per decorar. Reservem
2. Desfem la xocolata de pedra amb la tassa de llet. No ens ha de quedar molt espessa.(deixo la manera aquí)
3. Piquen el torró, el poden “desconstruir” amb una forquilla en un plat o en la fusta de treball i anem posant proporcionalment en les copes o en el recipient que us agradi.
4. Afegim la nata. Sempre queda millor utilitzar la màniga pastissera.
5. Decorem amb la fruita gebrada. Un altre opció és posar fruits secs.
6. Deixar les copes a la nevera fins al moment de presentar-les a taula.
7. Afegim la xocolata desfeta calenta just en el moment de portar-les a taula. És interessant provocar aquests contrasts.

Estris: Batedora, ganivet, copes o recipients, un cassó petit, tassa, màniga pastissera.

Bon profit i per molts anys bona fira!!

El President Lluís Companys va morir el 14 d'octubre de 1940. Va demanar, com darrer desig que volia menjar pa amb xocolata d'Agramunt, com la que menjava de menut en el seu poble de Tarrós.

Dita: Calentet com torró...quan un espai està molt confortable i plou i fa fred al carrer
http://blog.firadeltorro.com/

Un lloc per anar a més de la Fira, l'Espai Guinovart 
Actualitzat 21:49 h

Us agradarà veure:
El gelat de nous, torró i ratafia