i, Viatge a França III. Orange, Châteneuf-du-Pape, Provence. La recepta: Tapenade

La última etapa de l’escapada de l’estiu passat a França  i de tornada cap a Barcelona va ser la Provence, amb nit a Orange per l’endemà visitar a Châteneuf-du-Pape i comprar uns quants vins.

La regió de  Provença es troba situada a unes 5 hores en cotxe de Barcelona, aproximadament. Sempre que anem a França d’anada o de tornada parem a La Provence: Arles, Aix-en-Provence, Cavaillon, Saint Remy, Avignon... Aquesta bella regió de França és un dels llocs emblemàtics de la Mediterrània. Associada a una de les plantes aromàtiques més boniques del territori: La lavanda amb multitud d’ussos: culinaris, decoració, aromàtics, perfums, medicinal. Qui no ha vist els mars de lavanda ni que sigui en foto. Productors de bona part del territori es dediquen al cultiu i destil·lació d'aquesta planta aromàtica. Des d’ara fins al juliol és el millor moment per gaudir-ne en tots el sentits! 

La llum, el sol, el vent, un cel intensament blau que no he vist en un altre lloc més que aquí. Una vegetació profundament Mediterrània. Aquesta regió va atraure i inspirar a pintors: Picasso, Cezanne, Van Gogh. Un riu gran el Rhône  dóna riquesa per allà on passa i busca amb força el mar i l' esplèndida i salvatge Camargue. Els pins, les oliveres, els ametllers i un dels vins més antics de tota la Gàlia. I, que dir de la seva gastronomia tant propera.

La Provence romana, la de l’Edat Mitja, dels trobadors, residència dels Papes, poetes, escriptors d’arreu del món, refugi d’artistes i princeses. Un territori aferrat a les tradicions, amb gran activitat comercial  i  a l’hora modern. Festivals de música i teatre coneguts arreu del món.  Tot això i, molt més és la Provence.

La gent amable, franca, acollidora, gentil on les portes de les cases estan obertes i fan que el visitant sempre es trobi com a casa.

Venint d’Alsace varem fer nit a Orange. Petita i atractiva ciutat. Carrerons, placetes i passeigs amb els plàtans que donen ombra, animades terrasses, botigues de queviures, les boulangeries que conviden a endinser-se pel flaire i el pa tant bo d’aquest país. Els rics camps, les hortes i les vinyes de les Côtes-du- Rhôn. Un mercat de fruites, verdures, mel, olives, i un extraordinari vi.

El nom de la ciutat d’Orange va donar nom a una dinastia real,  a un estat d’Àfrica, a un riu i qui sap si també a la companyia  telecomunicacions francesa.

Orange igual que Arles i altres territoris de la Mediterrània com la majoria de poblacions de la Provence va ser romanitzada. Aquí trobem dos dels monuments més representatius: Le Theatre Antique d’Orange del segle I en època d’August i l’Arc de Triomf en memòria de la victòria de Cesar en la Guerra de las Gàlies del segle I d. C. Tots dos Patrimoni Mundial de la Unesco 

Châteneuf-du-Pape.  Els Papes d’Avignon varen decidir construir la seva residencia d’estiu en aquesta població.  Juan XXII (1316-1334?). Aquest territori produeix els millors vins de les Côtes-du-Rhôn meridionals. El castell va quedar bastant destruït per les Guerres de religió i després per la II Guerra Mundial, val la pena visitar-lo, fer la pujada fins dalt per les vistes i el paisatge des de l’antic castell són espectaculars  de lluny Avignon  i les terres de Vaucluse.

El seus carrers quasi no permeten el pas dels cotxes per això es més còmode i convenient deixar el cotxe a l’entrada del poble i perdés pels seus carrers, on us sorprendreu en cada racó. Podreu admirar les cases, les caves, el cafès i les terrasses. Les vinyes pràcticament  arribant fins al costat de la població. Deixeu-vos portar

Châteneuf-du-Pape té un dels vins negres més famosos i antics de França emparats per  DOC.  Les seves ampolles es reconeixen perquè estan gravades amb la tiara pontifícia.

Les vinyes de   Châteneuf-du-Pape es troben al costat de les ribes del Rhône. Aquest vins van ser rigorosament controlats des de l’any 1923 pel baró Le Roy Boiseaumarie. La DOC té 3.200 Ha entre Avignon i Orange. En aquest espai uns 320 productors elaboren aproximadament catorze milions d'ampolles a l’any. La normativa permet fins a 13 varietats diferents de raïm collides manualment, estipula una producció màxima de 35 hl. I, un nivell mínim d'alcohol de 12,5 % i màxim de 15% En general els vins rosats i negres estan elaborats amb ceps de garnatxa, syrah, monastrell. Els blancs amb picpoul, ugni blanc, clairette, garnatxa blanca.

Les vinyes gaudeixen de clima mediterrani. El terra, la geologia han contribuït al costat dels productors en aconseguir un dels vins amb més fama mundial. Les“galets” o còdols en aquest sòl d'argila vermella afavoreixen el drenatge i l’escalfor acumulada durant el dia es transmet durant la nit. Dóna uns vins intensos, forts, els entesos diuen sensuals, que els hi calen anys en ampolla per arrodonir-se.

Varem comprar els vins al productor Domaine du Père Caboche, Domaine familiar amb més de quatre segles de tradició i cultura de la vinya i el vi. Respecte al mètodes tradicionals i d'envelliment.

• Le Châteneuf-du-Pape rouge Domaine du Père Caboche té les 13 ceps autoritzades en la DOC. Vi de gran finesa, equilibrat, elegant. Presència de fruits.
• Le Châteneuf-du-Pape blanc Domaine du Père Caboche és perfumat amb aromes de pera i préssec blanc és un vi subtil i fresc.
• Le Châteneuf-du-Pape rouge Elisabeth Chambellan té les 13 ceps autoritzades. Gran selecció de les velles vinyes de 80 a 100 anys. Aromes d'espècies, fruits negres trufa i cuir.
• Le Côtes du Rhone rouge Domaine du Père Caboche. Garnatxa, Syrah. Aromes de fruits vermells, cirera i cassis.
• Els vins del pays “Le Petit Caboche” rouges, roses, blancs. Suau i fresc

Podeu veure tota la informació en la seva plana web

Tot un món de sabors, gustos i colors

La tapenade, el meló de Cavaillon, la bouillabaisse, l’anchoïade, les tourtons, els formatges, l’all i oli provençal, sol o per acompanyar el bacallà o les carns, les verdures i hortalisses, llegums, herbes aromàtiques com el romaní o la farigola.

La recepta de la tapenade és del llibre de Glòria Baliu.

Aquesta preparació és molt bona untada amb el pa o amb torradetes o també per farcir tomàquets. Aquí tenim una preparació semblant anomenada olivada.

Ingredients

• 2 anxoves amb sal grans

• 500 gr. d’olives negres

• Herbes aromàtiques: Una mica de farigola i ½ fulla de llorer 

• 1 c/p de mostassa*

• 1 c/p de salsa Worcester

• 3 c/s d’oli d’oliva verge extra

• 1 c/p conyac 

• Una mica de pebre

La recepta original porta tàperes d'aquí el seu nom a mi m'agraden molt i en  poso.

Preparació i elaboració

Traiem les espines de les anxoves i els pinyols de les olives. Passem per un molinet les anxoves, les olives negres, la farigola, les taperes, la fulla de llorer; afegim la mostassa i la salsa Worcester; es barreja bé. Afegim l’oli, el conyac i el pebre. Ho barregem i guardem amb pot de vidre i posen un raig d’oli abans de tancar. Tindrem un excel·lent preparat o aperitiu per qualssevol moment

Bon appetit!!

* c/c = cullera de cafè

  c/p = cullera de postres

  c/s = cullera de sopa

La primavera amb la força dels colors,  la tardor que inunda els boscos de colors rogencs o l’estiu amb els festivals de música o teatre i la Fête de la Véraison al mes d’agost i la Ban  des Vendages abans de la verema. Tot temps és meravellós per visitar aquesta regió.

Un dels escriptors  occitans més importants per la renaixença de la llengua occitana al segle XIX, Frederic Mistral

Les altres etapes d'aquest viatge: 
Bourgognne

Alsace

Quan estava acabant aquest post varen donar la noticia que George Moustaki havia marxat...M'ha semblat adequat dedicar-li aquest post com homenatge, ell va viure a La Provence.

 À Bientôt! Moustaki

Pour vivre ma vie en la rêvant - J'ai suivi le soleil et le vent - Sans jamais mettre une goutte d'eau dans mon vin - J'ai fait de chaque jour un festin. Merci Monsieur Moustaki.

Els jardins del Teatre Grec de Barcelona creix des de fa un parell de setmanes un roser amb nom propi, el de George Moustaki. Les seves flors, una nova varietat nascuda en homenatge al cantautor francès, són de color rosa, de perfum lleuger i afruitat i d'abundant fulla verda fosca. elPeriodico