Dos pel·lícules (gastronomia, enologia, cine)

S’apropa el Nadal. Una bona època per anar al cine.  Cine, gastronomia però també ens parlen de màgia, de canvi i, sobre tot d'amor, afecta i comprensió que tanta falta fan! un ingredient que vull desitjar que no falti a cap taula.

El Festín de Babette. Pel·lícula estrenada fa 25 anys. De nacionalitat danesa que va rebre l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. El director Gabriel Axel es va inspirar en el relat de Karen Blixen autora també de Memòries de Àfrica

Extraordinària pel·lícula per tots els amants del cine i de la gastronomia que no podem deixar perdre'ns. Ara, tenim l’oportunitat de veure una nova versió  restaurada integralment:  les noves tecnologies han millorat aquest film i tindrem les millors imatges, el color i la definició.

Resum: La història d’una cuinera francesa que fuig d'un malson de França i arriba  a la costa danesa on  trobarà una societat puritana on es acollida. Com a mostra de gratitud té tan sols un gran desig: oferir el millor dels banquets que es pot cuinar i preparar  a les persones d'aquell poble que l'han acollit. Delicada, extraordinària i exquisida pel·lícula.

La parte de los ángeles. (The Angel's Share)

Un pel·lícula del director Ken Loach. Història d'una oportunitat. Retrata la societat actual i el context de molt nois que són hereus d'aquesta maltractada societat on actualment els índex d'atur és dels més alts en molt temps. On segons el  lloc i en  quin entorn hagis nascut el teu futur no serà gens fàcil.  El treball per ells és un somni llunyà. Però el naixement  del fill del jove Robbie farà que ell vulgui una millor vida pel seu fill.

Els protagonistes de la pel·lícula troben en el treball a la comunitat  una oportunitat de canviar la seva vida. El seu educador serà el mentor per iniciar-los amb camaraderia, comprensió, humanitat i en el món del whisky, els ensenyarà a conèixer i apreciar-lo. Poc a poc s’adonaran  que tenen talent i iniciaran el camí d'experts en les millors anyades i coneixedors de les barriques o bótes dels whiskys més cotitzats. Simpàtica, reflexiva i entretinguda pel·lícula amb un final feliç...que poder voldria una segona part:)). Tothom es mereix una oportunitat. Tan sols els àngels ho saben?.

No hi ha una etiqueta pel cine. (poder la faré) De moment hi ha un apartat en del blog de cuina i cine aquí deixo l'enllaç

Paladear con el cerebro

Vull recomanar un llibre: ¿Qué sabemos de? Paladear con el cerebro de Francisco Javier Cudeiro Mazaira. L’autor és catedràtic de fisiologia Humana de la Universidad de la Coruña.

El llibre té una il·lustració de portada atractiva i el títol convida a endinsar-se en el que ens vol explicar l’autor. 

Francisco Javier Cudeiro va decidir escriure el llibre arrel de sentir com parlava amb estima Ferran Adrià quan a l’any 2003 va morir de manera sobtada Manolo Vàzquez Montalbán. A qui l’autor també admirava. Qui no!!. Havia un germen i aquesta circumstància va desencadenar per formació i com amant de la gastronomia de l’autor el que avui és aquest assaig.

Ens planteja tot un seguit de reflexions  acompanyades d'anècdotes al costat de raonaments científics per explicar-nos que tot es troba al cervell. I amb aquest plantejament pretén desenvolupar al costat del lector i dels professionals, xefs i tots els apassionats per la gastronomia un altre ciència que ell anomena “neurogastronomia” una nova disciplina, un nou coneixement.  Aquest llibre en el fons diria que estava latent pel coneixement professional de l’autor.

L’autor fa un recorregut per la història de la humanitat, els seus assentaments,  la manera de conrear els cereals, la vinya o els altres productes i, com al cuinar-los ens fa diferents a les altres espècies.

Perquè sempre hi ha un lloc per les postres? Com l’alimentació ha condicionat una forma de percebre la realitat a traves dels sentits?. En alguna part del cervell les neurones diuen que sí!

“….cuando hablamos de saborear un alimento, oler un vino o paladear un postre tenemos que ser generosos y pensar que más alla de los sentidos del gusto o del olfato, porque, si no es así, nos quedariamos, como ya hemos contado anteriormente, tan cortos que se oye con los oidos o se ve con los ojos”

També ens explica moltes coses més: com els missatges que ens volen transmetre els xefs en una experiència gastronòmica, o  la cara de satisfacció dels clients quan surten d’un restaurant.

Els colors, els sentits, les emocions, les vivències, les situacions, les influencies genètiques i ambientals condicionen totes aquestes connexions.  Som el que som perquè un nombre molt gran de neurones, cèl·lules nervioses s’intercanvien i es relacionen entre elles entre les quals es transmeten informació.

En definitiva un llibre entretingut i que ens ajudarà a comprendre l'al·lucinat combinació i sinestèsia amb aquesta nova disciplina que l’autor proposa.

Bona lectura!!
Yo soy un cerebro, mi querido Watson, y el resto de mí es un mero apéndice. Sherlock Holmes

Les croquetes de la mare (2): "Croquetes negres de calamars"

Hivern 2024: 2.271 visites

“Aquestes croquetes negres de calamars són per a la Taula  7.000 milions de persones d’Intermón Oxfam, perquè l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia”  

Per començar us agradarà llegir i veure el primer post que vaig fer dedicat a les croquetes. Aquest entreteniment sensacional que tant agrada i, ve tant de gust. A més a més les podem preparar amb antelació i congelar. Un bon recurs! 

La recepta que porto avui està inspirada o va ser conseqüència d’un dinar a Can Tito de Cadaqués on les vaig provar per primer cop. Són delicioses, sorprenents i a l’hora diferents de les que havia menjat, eren de color negre. Així que li vaig explicar a la mare només arribar. Vaig preguntar: com es deuen fer?   La mare que fa les millors croquetes de pernil, pollastre, bacallà (per nosaltres, clar:)). No em va dir res i es va entusiasma amb el repte, les va preparar sense que ningú li donés la recepta!

Aquestes croquetes es fan amb un producte de temporada: el calamar, queden uns 10 a 15 dies per acabar la temporada em va dir la peixatera. Convé aprofitar-la. 

El calamar és de la família dels cefalòpodes com la sèpia i el pop. Poden arribar a tenir grans dimensions a Luarca hi ha el Museo del Calamar Gigante. Històries del mar on un temible cefalòpode engolia marins i barcos o Jules Verne quan va escriure Vingt mille lieues sous les mers al 1870.

Els millors calamars són els de potera es diuen així per la forma de la seva captura. El seu gust és deliciós. Hi ha moltes varietats,  quan són petits es diuen calamarsons, els "chipirons" de la costa Cantàbrica.

La temporada del calamar comença a finals de setembre i, ara, ja s'està a punt d'acabar. És un bon moment per fer-ne uns quants.  Els poden cuinar de moltes maneres:  farcits, a la romana, en aperitius, entrants, acompanyant els arrossos, o senzillament amb all i julivert  o, com us proposo fen unes croquetes negres.

Aquí teniu un altre tipus de croquetes més que bones i que ja s’han incorporat a la cuina de casa. Són exquisides. Si les congeleu teniu un aperitiu sorprenen per les festes de Nadal. 

Les croquetes de la mare II

• 3 c/s * d’oli d’oliva.
• 1 porro mitjà si voleu podeu afegir també un all tendre.
• 1 o 2 calamars segons la mida (150/175 gr.)
• La bosseta de la seva tinta
• 150 gr. de farina de blat
• 500 ml de llet
• Sal i pebre
• Nou moscada
• 1 ou
• Pa ratllat el que us calgui (podeu aprofitar el pa sec)
• Oli d'oliva DO el necessari per fregir 

c/c = cullera de cafè

c/p = cullera de postra

c/s = cullera de sopa

Preparació i cocció

Primer netegem el/s calamar/s i separem la bossa de la tinta. Reservem. Els deixem a l’escorredora per treure l’excés d'aigua. Separem les potetes i les aletes. Ho tallem molt finet. També podeu picar  els calamars amb l’1,2,3. Netegem el porro i  piquem finet.

En una paella prou fonda perquè ens hi càpiguen tots els ingredients posem l’oli, afegim el porro picat ho deixem coure fins que estigui rosset.  

Tot seguit afegim  els calamars trinxats, els  passeu per la paella,  un parell de voltes amb una cullera de fusta. Uns 2 minuts. 

En aquest moment  afegiu la farina remeneu amb la cullera de fusta,  que es barregin bé tots els ingredients, ens ha de quedar una mica daurada. Llavors afegim la tinta si penseu que no us queden gaire negres podeu afegir un sobre de tinta comestible. Tot seguit, afegiu la llet, que l’heu escalfat prèviament, salpebreu, una mica de nou moscada, remeneu fins que la massa es desenganxi de les parets de la paella.

Segon. Poseu la massa en una plata untada lleugerament amb mantega,  deixeu refredar i reposar  Tapeu-la amb film de cuina. 

Perquè ens surtin unes bones croquetes és millor que es refredi i reposi la massa unes 7 o 8 hores.

Finalment, quan la massa estigui reposada, anem partint la massa i l'hi donem una forma maca, amb les mans enfarinades, (podeu utilitzar dos culleres de sopa) la passem per l’ou  batut  i el pa ratllat.

Fregim amb suficient oli d’oliva calent, té que fumejar, anem retirant quan estiguin daurades i les posem en un plat en el que hem posat paper de cuina que absorbeixi l'excés de l'oli. Consumir-les tot seguit de fregir, al moment, estan més bonetes.:))

Bon profit¡¡ Cruixents per fora i finetes per dins:))

Estris: paella, cullera de fusta, bàscula, film, picadora

Consell: Fer la massa amb antelació. (8 hores)
Un poema de Miquel Martí i Pol
Croquetes

Se'ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te'n menges, en devores .
En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.

Jornades: per promocionar el calamar les Jornades Gastronòmiques del Calamarenys del calamar i el peix o Luarca on es va celebrar les  I Jornadas Científico-Gastronómicas de los Cefalópodos bajo el título “Calamares de Luarca: Ciencia y Gastronomía

Altres croquetes
Croquetes de la mare 1

Croquetes formidable de bacallà