Tabulé de Jean Luc Figueras

Estiu 2022: 1.495  visites 

Bonjour Monsieur-Madame,

"La cuina es molt més que receptes" - A. Chapel -

Hi ha plats que han anat surtin en aquest blog molt abans imaginats, molt abans pensats i molt més interioritzats. Aquest és un d'ells, el tabulé que en àrab significa amanida condimentada. El tabulé és el plat que va triar Jean Luc Figueras quan un estiu Santi Santamaria va convocar alguns amics, tots grans cuiners, per organitzar un pícnic. Una trobada informal on cada un d'ells havia de portar un plat fàcilment transportable per poder menjar a l'aire lliure. Tots els plats bons, saborosos, gustosos, tradicionals i per compartir, alguns per menjar amb les mans com quan es va a la font, al camp o d'excursió. Santi Santamaria parlava dels seus amics cuiners com persones afables, generoses, espontànies. I escrivia: ...”un recetario sin complejos, que nos ayude a elegir dónde parar, con libertad.”

                                                  Fotografia Cenas solidarias Mercer Restaurant JLF
El tabulé 

És una recepta que és la essència del Mediterrani. Els cereals, l'oli, les hortalisses, les herbes aromàtiques i les espècies; antiga i moderna alhora, fàcil de fer, senzilla, lleugera i a l'abast de tothom. L'èxit del plat és que els ingredients siguin el més frescos possible. La menta, el julivert, el tomàquet, els vaig collir just abans de començar a preparar-lo.

El tabulé originari del Líban o Síria transmès a altres pobles reformulant-se amb els ingredients a l'abast de l'hort segons les regions. La base és el búlgur, o el cuscús barrejat amb el julivert, la menta, la ceba, el tomàquet, la llimona, l'oli, la sal i les espècies. Preparada inicialment sense tomàquet i que va arribar a França de la mà de l'emigració magrebí. Té variacions segons els pobles i com altres plats la mà de qui el prepara l'hi dóna el toc personal i únic.

Faig la recepta del tabulé de Jean Luc Figueras i forma part dels plats dels estius. En les últimes vegades he canviat el cuscús, pel búlgur per ser en essència la base d'aquest plat en els països d'Orient Mitjà.

El búlgur és blat germinat, assecat i trencat es cou amb el triple d' aigua o brou vegetal de la quantitat que posem fins que s'ha evaporat. Llavors s'afegeix mantega o oli d'oliva, les hortalisses tallades a quadrets i es condimenta amb l'oli, la sal, la llimona i les espècies. (El búlgur es troba a les botigues de dietètica o en aquesta secció d'alguns supermercats). 

Les propietats d'aquest cereal són molt bones i positives per l'organisme. Té un contingut alt d'hidrats de carboni, baix en greixos, es digereix molt bé, això és ben cert. Perfecte per esportistes, nens i grans. Per les persones intolerants és fa també amb espelta.  

Ingredients per 4 persones

• 150 gr. de búlgur
• aigua de coure verdures
• 2 tomàquets vermells
• 1 cogombre
• 1/2 ceba tendre
• 1 llimona
• 1 dl d'oli d'oliva verge extra
• 5 fulles de menta fresca
• 2 gr. de comí
• sal i pebre

Imaginat: He afegit uns ingredients que no s'anomenen però que si hi són mirant la foto del plat: Un pensament de canyella, julivert, unes ametlles crues i cibulet per decorar.

Preparació i elaboració

• En un cassó al foc posem el búlgur, amb tres vegades el seu volum amb brou de verdures. Deixar coure a foc mig set minuts. 
• Tapar i deixar reposar uns minuts fora del foc.
• Tallar les verdures a quadrets i barrejar amb el búlgur.
• Amanir i mesclar amb el suc de la llimona (quantitat al gust), la menta tallada fina, el julivert i el comí picats, un pensament de canyella, l'oli d'oliva, la sal i el pebre.
• Deixar reposar vint i quatre hores a la nevera i servir fred. Decorar amb les ametlles i el cibulet.

Va escriure el xef Jean Luc Figueras al final de la recepta: És un plat molt refrescant pels estius.

Nota: La recepta era molt senzilla, la conservo des de fa uns quants anys, 13. Es pressuposen alguns passos previs que poder no caldria dir. M'he permès explicar-la més detalladament el procés per aquelles persones que no l'hagin fet mai.

Cada vegada estic més a prop d'aquesta cuina senzilla i bona dels plats cuinats i preparats amb entusiasme, generositat, sensibilitat, passió, triant cadascun del ingredients, ben pensats, repetint i provant i capaç d'emocionar.

Proposta de maridatge: Espelt coralí rosat. Els rosats són molt agraïts sempre queden bé i molt més a l'estiu.

Ha dit l'home del temps que la propera setmana torna el calor.

Per tots: "Podries" de Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres

o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.


Posts que et poden interessar:
Amanida de quinoa, llenties i salmó fumat:

Anem a un sopar solidari, anem a un sopar per en Santi Santamaria