dilluns, 30 d’abril de 2018

Les cabretes del Serrat Gros



“Les cabretes del Serrat Gros” és un conte i també la història real de la Mercè i en Raül, una parella que sempre que podien s'escapaven a Josa de Cadí, i fa 15 anys varen deixar la seva feina de Barcelona per anar a viure a Ossera de La Vansa, a l'Alt Urgell, als Pirineus per tenir cura d'un ramat de cabres de raça alpina, amb la seva llet elaborant un formatge extraordinari i com va escriure l'Enric Canut: "El formatge Serrat Gros, creat i elaborat per l'Eulàlia és el millor formatge de cabra de Catalunya, i segurament de tota Espanya."  
La Mercè i en Raül varen prendre el relleu de l'Eulàlia, una de les primeres formatgeres que a finals dels anys 70 va iniciar una nova vida amb unes quantes cabres a la petita Vall de Forn i va començar a elaborar els formatges que tant l'agradava, un formatge d'una gran qualitat, només amb la llet dels seu propi ramat, en un temps que no havia internet i en un altre context social. El relleu és l'inici del conte seguirà l'estructura clàssica de la història fins al final.
Com diu la Mercè en la seva feina i en la forma de vida conviuen amb altres sers vius. Les cabretes d'aquest ramat són les protagonistes del conte, totes tenen un nom, surten a pasturar cada dia, acompanyades del pastor, els ensenyen les millors herbes i els millors paratges pel seu benestar, els dies solejats o els dies que no fa tant bo.

Amb la seva llet que han de munyir dues vegades al dia, elaboren un producte artesà que es transforma per la seva cura, el clima i un entorn únic. Un formatge que no deixa indiferent i de rebre reconeixements en fires, concursos i certamens tan d'aquí com internacionals. Penso que elles ho saben i estan ben orgulloses. Cada una té la seva personalitat i manera de ser, això a través d'altres anècdotes es trasllada en el conte. Un relat ben explicat, divertit, un punt de suspens i unes il·lustracions ben maques asseguren que sigui un bon conte per totes les edats. Des dels més petits fins els més grans.

En aquest conte no falta ningú i cada un ocupa el seu lloc en aquesta gran família, també la Coloma, l'ovella mascota del ramat, diferent i singular que fa poc conviu amb ells, uns aprenem dels altres, perquè no tots som iguals, i d'aquesta manera aprenem també a ser tolerants; el gosset que acompanya al pastor carregat de paciència i de comprensió és imprescindible per portar las cabretes i ajudar al pastor.
El conte va ser una idea de Pepita Clop, autora d'altres contes infantils, nascuda a La Seu, ella diu que és de la muntanya, del Pirineu. La seva vida l'ha dedicat a la docència i va pensar en explicar aquesta història a través d'un conte per transmetre als nens l'amor a la natura, el valor de la feina ben feta, l'estima, la comprensió, l'aprenentatge a través dels animals, i donar a conèixer la feina i la vida de tants artesans en un entorn rural.

El conte està il·lustrat per Carolina Botella, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, viu a Tuixent i treballa al Pirineu com a conductora de la Lletera, un transport singular de persones i mercaderies que comunica La Vansa i Tuixent i La Seu d'Urgell, també és monitora d'esquí de fons i, en el seu temps lliure, imagino poc, es dedica a il·lustrar. Per aquest conte ha fet uns dibuixos simpàtics, entremaliats i dolços que transmeten l'harmonia i poder també la rauxa que pot haver en els Pirineus.

Aquest any en Raül i la Mercè han engegant la 13 temporada d'un formatge que va començar a elaborar-se fa 38 anys, gràcies a persones com ells que amb la seva feina ajuden a preservar l'entorn a través d'una manera de viure i sense ells possiblement haguéssim perdut.
El conte és d'Edicions Salòria de la col·lecció El petit Pirineu.
El podeu trobar a la formatgeria del Serrat Gros, a totes les llibreries del Pirineu i directament a l'Editorial.

Actualment el ramat de les cabretes està a Josa de Cadí, on tenen també l'obrador on elaboren productes frescos, com els matons i els iogurts, també mantenen l'obrador d'Ossera on continuen fen els altres formatges com s'ha fet durant tots aquest anys.

He visitat la formatgeria algunes vegades, el primer post de formatges d'aquest blog és del Serrat Gros, després, he escrit altres varietats de la mateixa formatgeria i altres formatges, he anat a les fires i mostres formatgeres, he tastat, he preparat receptes amb formatges, he llegit els tres llibres de la formatgeria Serrat Gros i altres llibres sobre formatges, i a l'any 2016 vaig publicar un formatge per cada mes del calendari acostant els formatges al moment de l'any, amb un hastagh propi #12formatgesperunany, al  2017 vaig visitar més formatgeries i he escrit posts  i, com diu la Mercè els formatges són la fotografia del paisatge. Per tot això i molt més aquest conte no podia faltar!

Us agradarà,
El Serrat Gros
Lo Pebrat
Lo Cadinell en una Amanida de peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa 
A Josa de Cadí el restaurant Ca l'Amador on el xef Diego Alías elabora una cuina excellent. En el blog trobareu tres posts d'aquest restaurant en diferents estacions de l'any. 

4 comentaris:

  1. Caram Fina, quin post tant bonic!
    Transmet poesia i ha fet aflorar el nen que porto a dins, tanco els ulls i m'imagino partícip de la història.
    Gràcies per ser com ets.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Manel,
      Moltes gràcies. No sé que afegir :) Gràcies de tot cor a tu.
      T'haig de dir que la Mercè, la formatgera es va emocionar quan ho va llegir.
      Si un dia teniu ganes no deixis d'anar a Josa de Cadí. Us agradarà molt i podreu provar un gran formatge, a prop del paisatge, en la Serra del Cadí. També teniu el restaurant de Ca l'Amador que te'l recomano.
      Una abraçada i un molt bon dissabte!

      Elimina
  2. Bon dia, Fina!
    Post molt maco i interessant! Bravo!!
    Jo vaig tenir la fortuna de conèixer l'Eulàlia perquè vaig passar a Ossera una bona part de l'estiu de l'any 1998 (o va ser el 97?). Jo feia pràctiques amb en Peter Elmer i la Suzette, molt interessat en el conreu de les herbes aromàtiques com estava en aquell moment. Vaig conèixer l'Eulàlia, les seves cabres i el seu formatge de pura casualitat. Grans regals que ens ofereix la vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Ivanot!

      Moltes gràcies! Disculpa, no havia vist aquest comentari. Ho pots ben dir "la fortuna" de conèixer l'Eulàlia, una de les precursores del món formatger i qui va començar, amb el seu propi ramat de cabres l'elaboració d'un dels millors formatges de cabra que es fan, Serrat Gros

      Gràcies per venir i escriure, gràcies. Quan algú escriu dóna sentit al que fas.
      Et deixo l'enllaç del post que vaig escriure sobre el formatge que va crear, Serrat Gros

      També hi ha un post de Lo Pebrat, recent medalla d'or a la Fira de Formatges Artesans del Pirineu de Sant Ermengol 2018, a La Seu d'Urgell, i un post d'una amanida amb peres amb Lo Blanejat.

      També conec a en Peter Elmer i la Suzette d'Ossera!! :)
      Sempre és temps de tornar-hi. Les bones herbes del Pirineu!
      Una abraçada, vinc aviat! :)

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!