diumenge, 11 de maig del 2014

L'ortiga - Sopa d'ortigues amb formatge de cabra tou

Hivern 2024: 4.293 visites

L'ortiga va ser una de les primeres herbes que de petita vaig saber el seu nom, òbviament, també, n'hi ha que li diuen l'herba dels cecs! (perquè no cal veure-la per sentir com pica). L'ortiga formava part del paisatge i dels llargs estius de les vacances de l'escola, de bicicletes, de berenars amb pa amb xocolata, de migdiades – no m'agradava dormir- d'anar a la font i portar el berenar, de jugar sense parar: a la cuita amagat, de col·leccions de cromos, de vendre sorra i fulles dels arbres, buscar papallones i sargantanes, de tardes de pluja i cargols, rascades als genolls, d'anar al riu i trobar els crancs sota les pedres, de picades, de dos hores de repàs i de mirar les aranyes com teixien la seva tela i anar a les 7 a buscar la llet acabada de munyir, les vaques, l'olor a farratja i l'herba acabada de tallar.
                                                                               imatge Viquipèdia

L'ortiga aquella herba que als estius ens picava les cames quan anaven amb bicicleta, quan entraven a l'hort sabien tots els racons i els llocs on era: a la vora dels camins, als marges, als vols dels horts i els jardins, de vegades, sorpresa inesperada quan descobrien territoris estranys, cada any, allà hi era tant dreta, tant singular, on decideix créixer, sempre, en el mateixos llocs. La picada “elèctrica” fins l'últim pel del cap, aquella barreja d'emocions que ens retrobava estiu rere estiu allà d'on venim.
La cuina de pagès i conventual saben o sabien de les propietats guaridores, curatives o verinoses de les plantes. Maig i juny són els mesos de plegar les herbes remeieres, avui diumenge es celebra en molts indrets la diada tradicional d'una festa pagana que la tradició catòlica va dedicar a Sant Ponç i les herbes remeieres, les fruites confitades, l'arrop i la mel, festes de primavera. La més coneguda i reconeguda és la Fira de Sant Ponç, del carrer del carrer Hospital de Barcelona. Aquí es pot veure les fotos i llegir el post.

Dones sàvies, expertes i coneixedores de remeis, les trementinaires feien llargs camins de la muntanya al mar per portar i vendre els seus preparats guaridors. Varen recollir un llegat i cal conservar. Avui es vol retrobar i recuperar tot allò que gairebé hem perdut. Esperem que sigui així.

L'ortiga és una herba emprada des de temps remots, de llarga tradició i amb moltes propietats, bona pel bestiar, pels camps i per l'home, l'agrada tant la seva companyia que tants sols creix quan està prop d'ells.:))
Nom, descripció i utilització: Urtica. L'ortiga és una planta herbàcia remeiera, de la família de les urticàries amb fulles dentades, pot arribar a un metre d'alçada, les seves flors petites i diminutes floreixen de la primavera a la tardor, disposades com un raïm, la característica essencial i de com es coneix és la picor que produeixen els seus filaments en contacte amb la pell. Poc conegudes i són moltes les seves propietats i utilitats: terapèutiques, cosmètiques, medicinals, alimentaries, afrodisíaques,  tèxtils, per fer paper, excel·lent compost per la terra o repel·lent de les cuques.

Aquesta herba és realment una panacea: Tisanes d'aigua d'ortigues per les sangs, per les dones que alletaven, per l'anèmia i enfortir, per aturar hemorràgies, digestiva, astringent, rica en minerals, vitamines, i oligoelements. Té més vitamines i ferro que els espinacs s'assembla bastant en seu sabor. Té molta clorofil·la destaca la gran aportació d'àcid silici.

Varietats: Existeixen moltes varietats destacar les més comuns, la gran Urtica dioica i la petita Urtica urens

Habitat: A prop de camins, als horts i camps humits i ombrejats. Sempre al costa de l'home i els animals. L'ortiga s'utilitza en la cuina dels territoris humits com Galícia, (Hi ha un poble preciós que es diu Ortigueira), el País Basc, al Pirineu Aragonès i, la Catalunya, prop dels Pirineus i rural, a Centreeuropea, França, Luxemburg i els països Balcànics o els pobles Víkings.

Recol·lecció: La primavera, és el millor moment, fins la tardor. Les seves fulles tendres, dentades i petites per amanides, sopes, i cremes. S'utilitzen totes les seves parts: les tiges, l'arrel i les fulles. Assecades ja no piquen.

Equip imprescindible: Uns guants, estisores i pantalons llargs

A la cuina: truites o remenats, sopes, cremes, amanides, com un altra verdura bullida, acompanyada de patates, cebes o porros, arrebossades, galetes, pastissos, per acompanyar el peix, amb formatge, amb pasta, vinagre d'ortigues, infusions o tisanes, condimentar o fins i tot cervesa!

Important: Quan recollim les ortigues el temps d'espera des de que les collim fins que les utilitzem a la cuina té que ser molt curt perquè émarceixen molt ràpid. Una vegada cuinades no hi problema es comporta com una verdura. Sempre és millor collir i cuinar. Km. "0":))

En Jaume Fàbrega ha escrit una sopa d'ortigues i en el llibre infantil Cuinar és cosa màgica que vaig recomanar en el Sant Jordi 2013 recull entre altres exquisides receptes una sopa d'ortigues per la nit de les bruixes.

Els xefs Patxi Moliá, guipuscoà, Martin Àlvarez de la Nova Cociña Galega han treballat, i preparat nous plats, redescobrint i conservant els valors d'aquesta herba tant rica i extraordinària.

Martín Álvarez, quan va escriure el llibre era professor de Cuina del IES de Vilamarín (Ourense) i president de l'Asociación Cultural As Ortigas, porta molts anys experimentant i investigant els valors nutricionals i gastronòmics de l' ortiga va escriure el llibre 45 RECETAS CON ORTIGAS A proposta máis imaxinativa da Nova Cociña Galega  Un llibre que recull un receptari imaginatiu d'aquesta herba poder menyspreada. La feina, d'investigació del xef, labor divulgativa d'aquest llibre únic va merèixer al 2006 dos premios Gourmand i “Mención de Honra” del jurat internacional, Medalla de Plata.

L'autor diu del seu llibre:“Mi libro nos brinda la oportunidad de acercarnos a las recetas tradicionales gallegas pero con un elemento diferenciador –señala–, además de estar estas enriquecidas en su valor nutricional. 45 receitas con ortigas es la demostración del potencial gastronómico de la ortiga y su versatilidad como ingrediente culinario”.

La recepta que acompanya aquest post és una sopa d'ortigues, la més senzilla que trobareu, sense mides, assilvestrada, tal com l'he fet, i el que em deia la inspiració. Hi ha altres varietats que incorporen patates, ceba, porros. La que he preparat porta simplement ortigues (com una mena espinacs) i he afegit per acompanyar-la un formatge de cabra tou o el que mes us agradi.

En Jaume Fàbrega diu que és essencialment depurativa i s'estima més prendre-la sense gaires ingredients.
Suggeriment qualssevol formatge de productors que trobareu aquí o un cabra fort de la Gomera em sembla molt apropiat.

Una sopa brillant d'ortigues
Ingredients
  • Un grapat de fulles tendres d'ortigues collides per nosaltres, uns 600 gr. Pot ser una quantitat adequada. (és important conèixer el lloc on anar a buscar-les)
  • Aigua mineral la quantitat necessària per cobrir les fulles de les ortigues. Es pot posar, també un caldo suau.
  • Sal marina
  • Pebre en gra molt al moment
  • Oli d'oliva verge extra
  • Formatge de cabra tou per acompanyar. Podeu consultar productors locals al blog
Preparació i bullir:
Hem anat de bon matí a collir les ortigues amb l'equip (guants i tisores)
  1. Rentem les fulles tendres de la primavera, trèiem les tiges més gruixudes
  2. En un cassó que ens hi càpiguen una bona quantitat, almenys, per dos persones posem l'aigua, la sal i les fulles i portem a ebullició. Quan comença a bullir compteu 10 minutes més 5 minuts més.
  3. Triturem les ortigues bullides, afegim una mica d'oli i fem un puré amb el minipimer veureu quin color tant bonic, verd intens i brillant ple de clorofil·la! Com si fos el color dels espinacs però més intens. Posem una mica més d'oli extra verge com quan s'amaneix una verdura. Afinem de sal i pebre molta al moment.
  4. Si creieu que té fibra passar pel xino
  5. Emplatem i acompanyem amb formatge de cabra tou i un fil d'oli d'oliva.
   el formatge com si fos un iceberg!
Bon profit!
Suggeriment: acompanyar amb crostons de pa torrat untats amb all. Bullir una patata o una ceba i mixar amb les ortigues bullides

Proposta de maridatge: Un vi rosat o blanc una mica dolç, afruitat, floral. Un Viña Esmeralda per exemple o els bons vins d'Alsàcia i el Rhin

Us agradarà veure:
Sopa d'all










Sensacions al plat













Herbes remeieres, Sant Ponç

11 comentaris:

  1. Amb la feinada que em porten a l'eixida de casa, que creixen de manera incontrolada entre la grava.... I cada 3 mesos, les assassino fumigant-les amb herbicida....

    A la propera "collita", a veure si les aprofito... ;)

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Ricard!
      Ja veus:)) De moment si l'has ensulfatat no les facis servir. Deixa que es regenerin una temporada o dos!
      Encara, que el meu consell és que busquis en algun mas o en un lloc que sàpigues que no tingui cap tractament o si més tractat amb un compost natural. (very important)
      Tan sols que agafis una mica de grana quan vagis al camp l'escampes i ja tens de nova.
      Les herbes que faig servir a la cuina és molt important saber d'on venen, Totes!!
      farigola, llorer, romaní etc 4 torratxes ho poden solucionar.
      fins aviat, gràcies per la visita i comentari.
      Bona setmana!

      Elimina
  2. 45 receptes diferents amb ortigues??? Uau, jo que només conec la sopa d'ortigues, i que ni tan sols he tastat mai...
    La teva t'ha quedat amb un color verd brillant preciós. No imagino quin gust deu fer... amb el foramatge i els crostons de pa, ha de ser molt bona.
    Creus que podria ser un bon ingredient de pastisseria?

    ResponElimina
    Respostes
    1. 45 receptes... i la teva imaginació!:))
      Gràcies. Tenia un color verd intens molt brillant. El gust seria com els espinacs.
      També en algun lloc especialitzat venen en pols, el gust deu canviar. per pastisseria per exemple.
      El formatge i/o el pa són una bona combinació.
      Cremes, galetes, els gelats una delícia

      Elimina
  3. Amiga Fina:
    Siempre nos sorprendes por donde menos lo esperábamos. ¡Ortigas!, el recuerdo que tengo es que producían picor y había que evitarlas.
    Nos comentas sus bondades y cualidades. He consultado en algunos libros y, además de picar y producir irritaciones, si tienen muchas propiedades. Nos mencionas la sopa de ortigas para la noche de las brujas en “Cuinar és cosa mágica”. Magia es la que tienes para sugerirnos una “sopa brillant d’ortigues”, que tiene hasta buen aspecto.
    Pero no nos engañemos, voy a comprar el libro que nos descubres, “45 recetas con ortigas”, pero… la sopa ni la pruebo.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas, Sebastián,
      Si, llevas razón, la verdad es que las pobres ortigas no caen muy bien.:))
      Si te gustan las espinacas se parecen mucho.
      El libro “Cuinar és cosa mágica” es precioso, las ilustraciones realmente salidas de un sueño.
      Muchas gracias por estas palabras tan bonitas, llenas de optimismo, que animan y reconfortan. Gracias:)).
      Estaba segura que la sopa no la probarías... me haces reir!. "un montón"
      Fins ben aviat!, amic.

      Elimina
  4. òndia, molt interessant aquesta entrada! Quantes coses que ens expliques de l'ortiga! Per mi també és molt familiar, perquè a l'hort de casa sempre en creixia i l'arrencàvem sense respirar, que ens deia el meu avi.... he he he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, això deien sense respirar!
      Una sopa molt habitual fa temps segons recorden els grans o, ahir un amic alemany em deia que al seu país se'n menja sovint i se'n troben plats diferents, bé, a tota Centreeuropa, Nòrdics, País Basc l'he vist en "revoltillo" i Galícia ja veus fins i tot aquest receptari. Territoris humits.
      Gràcies¡

      Elimina
  5. Sempre tant documentada!
    Tinc un viu record de quan era petit:un estiu vaig caure per un marge d'un camí, vaig rodolar una bona estona per damunt d'un mantell molt gran d'ortigues. Anava amb pantalonet curt i camisa de mànigues curtes. Els pares em van agafar i em van submergir sencer dins d'una bassa que hi havia allí mateix per calmar-me les picades que tenia per tot el cos! Ara, a veure si tasto un plat d'ortigues o aquesta sopa brillant i faig les paus amb aquesta planta. Ja seria hora! Gràcies. NTB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia NTB,
      Una experiència ben traumàtica per un nen i tota persona.
      A veure.
      Un col·lectiu vol, compartir aviat la recepta i el post en la seva revista.
      També hi ha algun restaurant que la té a la seva carta. És bona en tots els sentits.
      Gràcies a tu per venir i escriure.
      Fina

      Elimina
  6. Bon dia, estic a frança a la Bretanya, i he tingut l'oportunitat de poder collir un munt d'ortigues i fer diferents preparacions culinaries amb elles. aquesta sopa d'ortigues amb el formatge de cabra fresc o cremos, MAGNIFICA!!. Salutacions

    ResponElimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!