dijous, 6 de desembre de 2012

Paladear con el cerebro


Vull recomanar un llibre: ¿Qué sabemos de? Paladear con el cerebro de Francisco Javier Cudeiro Mazaira. L’autor és catedràtic de fisiologia Humana de la Universidad de la Coruña.
El llibre té una il·lustració de portada atractiva i el títol convida a endinsar-se en el que ens vol explicar l’autor. 
Francisco Javier Cudeiro va decidir escriure el llibre arrel de sentir com parlava amb estima Ferran Adrià quan a l’any 2003 va morir de manera sobtada Manolo Vàzquez Montalbán. A qui l’autor també admirava. Qui no!!. Havia un germen i aquesta circumstància va desencadenar per formació i com amant de la gastronomia de l’autor el que avui és aquest assaig.

Ens planteja tot un seguit de reflexions  acompanyades d'anècdotes al costat de raonaments científics per explicar-nos que tot es troba al cervell. I amb aquest plantejament pretén desenvolupar al costat del lector i dels professionals, xefs i tots els apassionats per la gastronomia un altre ciència que ell anomena “neurogastronomia” una nova disciplina, un nou coneixement.  Aquest llibre en el fons diria que estava latent pel coneixement professional de l’autor.

L’autor fa un recorregut per la història de la humanitat, els seus assentaments,  la manera de conrear els cereals, la vinya o els altres productes i, com al cuinar-los ens fa diferents a les altres espècies.

Perquè sempre hi ha un lloc per les postres? Com l’alimentació ha condicionat una forma de percebre la realitat a traves dels sentits?. En alguna part del cervell les neurones diuen que sí!

“….cuando hablamos de saborear un alimento, oler un vino o paladear un postre tenemos que ser generosos y pensar que más alla de los sentidos del gusto o del olfato, porque, si no es así, nos quedariamos, como ya hemos contado anteriormente, tan cortos que se oye con los oidos o se ve con los ojos

També ens explica moltes coses més: com els missatges que ens volen transmetre els xefs en una experiència gastronòmica, o  la cara de satisfacció dels clients quan surten d’un restaurant.
Els colors, els sentits, les emocions, les vivències, les situacions, les influencies genètiques i ambientals condicionen totes aquestes connexions.  Som el que som perquè un nombre molt gran de neurones, cèl·lules nervioses s’intercanvien i es relacionen entre elles entre les quals es transmeten informació.

En definitiva un llibre entretingut i que ens ajudarà a comprendre l'al·lucinat combinació i sinestèsia amb aquesta nova disciplina que l’autor proposa.
Bona lectura!!
Yo soy un cerebro, mi querido Watson, y el resto de mí es un mero apéndice. Sherlock Holmes

8 comentaris:

  1. Es verdad, todos los sentidos deberían de sentarse un rato en el cerebro para sacarles más partido. Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues así es. Los 5 y el 6....sumar sumar sumar!! Gracias por el comentario y la visita!!
      Un agradable y mejor fin de semana. Un abrazo

      Elimina
  2. Moltes gràcies, guapa!
    Feliç cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu!! Per la visita y comentari.
      Igualment per tu,

      Elimina
  3. Amiga Fina:
    Gracias a CUINA CINC –me refiero a tus comentarios- he conseguido una lista de títulos de gran interés. Tu fino sentido señala siempre buenos y bien editados trabajos relacionados con el tema que nos ocupa.
    “Paladear con el cerebro” viaja ya rumbo a mi mesa. Seguro que Javier Cudeiro, catedrático de fisiología humana, será capaz de animarme a descubrir la “neurogastronomia”.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo Sebastián,
      Muchísimas gracias por tu comentario tan positivo. Y más viniendo de tu persona!!
      Espero que disfrutes de él.
      Siguiendo tus blogs aprendo y descubro.
      Que tengas un día muy agradable!
      Saludos,

      Elimina
  4. Este curso hemos visto en la asignatura Empresa e Iniciativa Emprendedora un concepto bastante curioso denominado "neuromarketing". Evidentemente, leyendo tu reseña nada tiene que ver con la "neurogastronomía" que me ha sugerido aquel pasaje de Proust sobre las magdalenas... :-)

    Besitos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Alicia,
      Quizás si "pensáramos" más o pusiéramos más el corazón con la razón y la razón con el corazón? Entenderíamos algo más (?)
      Las neuronas o quien sabe. Nuevas asignaturas, nuevos conocimientos. Nuevos avances. ¿ está todo inventado? Acaso los aljibes árabes no podrían competir con las nuevas formas de recuperación del agua de las nuevas construcciones sostenibles?
      Aquí te dejo una escena, por alusiones ( pasaje de Proust sobre las magdalenas) de la my buena película Ratatoulli http://cuinacinc.blogspot.com.es/search?q=croquetes
      Un abrazo,

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!