Hivern 2025: 8.321 visites
"…cada dia més bones" va escriure la mama quan li vaig dir que m'agradaria que escrivís la recepta de les rosquilles per saber com les feia.
Avui porto un dolç entranyable, les rosquilles que fa la meva mare cada Setmana Santa per a tots nosaltres i també per obsequiar a la família i als amics. Ella fa aquesta recepta des de fa més de 45 anys. La va aprendre d'una senyora aragonesa que era la quarta generació de forners!!
Les rosquilles són uns dolços que es varen començar a fer perquè hi havia excedents de massa del pa o de pastisseria. La Wikipedia diu que són d'origen romà, també he llegit que es troben a l'antiga cuina sefardita i jueva. Una de las característiques què hi ha és la diferència en la cocció. El pa per coure'l s'ha de posar al forn però les rosquilles igual que els bunyols es fregeixen segons descriu el diccionari de Maria Moliner.
D’aquest dolç en trobareu diferents receptes. És tradició de la cuina monacal i conventual n'hi ha moltes ordres religioses què han fet llibres on les expliquen.
Les rosquilles es fan, normalment, en el mateix temps dels bunyols o brunyols com els hi diuen a l’Empordà o altres dolços com els pestiños, les torrijas d’altres zones d’Espanya.
Dolços de primavera o Quaresma o com escrivia en Josep Pla a l'època de les mimoses i les violes.
Hi ha molts tipus de rosquilles: les tontas, no porten cap additiu; les listas es cobreixen amb sucre glass; les de Santa Clara, amb clara d’ou i sucre, els roscos de vino i de Nadal i, tantes com llocs o cuiners hi hagi. A Galícia en fan en moltes festes populars i romeries; a Palència, les rosquilles palentines; a Cantàbria, Reinosa; a molts pobles de l’Aragó transmeses de generació en generació de forners i cases lligades al conreu del blat.
Pots trobar moltes receptes de rebosteria que recullen diferents varietats: Personalitzades amb llimona, taronja, vi, anís o ametlla, com a França. Finalment i, per explicar aquesta passió “rosquillera” un pastisser, Esteban Fernández, de la Pasteleria Valle de Olid de Madrid va dedicar més d'un any i mig a estudiar aquests dolços.
A Catalunya, també en troben, principalment amb anís i, a la Catalunya nord, al Rosselló, segons el llibre de Jaume Fàbrega : “les postres i els pastissos de l’àvia més de 300 receptes".
A la ciutat de Barcelona podeu trobar el forn de Sant Jordi del carrer Llibreteria on venen la seva especialitat que són les rosquilles anomenades de Sant Jordi.
Sens dubte unes rosquilles o uns bunyols casolans són molt més bons que les que poden trobar en les gran superfícies. En algunes receptes les comparen amb els dònuts (doughnut) americans, per ser de la mateixa família, en forma de rosca, però al meu parer les rosquilles són molt més digestives, al no portar tant greix en la seva elaboració.
Sigui com sigui, si hi ha nens a casa passareu una estona divertida i entretinguda i, poc a poc anireu acostumant als nens a la cuina! No us les perdeu!
Les rosquilles de la mare, no són gaire ensucrades, tampoc embafen, lleugeres, com a mi m’agraden i amb una presa de xocolata negre són exquisides, encara avui, són un esdeveniment quasi festiu en el calendari.
Per últim en el darrer Fòrum de Santiago quan va finalitzar la conferència dedicada a l'escriptor i gastrònom, Álvaro Cunqueiro i la cocina gallega actual, els xefs: Iván Domínguez i Iago Castrillón varen preparar unes rosquilles i es va obsequiar a tots els assistents amb rosquilles amb romaní!
Podeu veure el blog: "aprendiz de chef" "una excel·lent crónica i les fotografies del moment. Twitter va twitejar aquesta noticia: “emocionante final de la conferencia de Álvaro Cunqueiro... con rosquillas” així què ja veieu les rosquilles estan de plena actualitat!
Aquí us deixo com un fragment del llibre "A Cociña Galega" on l'escriptor escriu com l'agraden les rosquilles! Que aproveite!!
Apa! anem per la recepta: (podeu posar la meitat dels ingredients sinó en voleu fer tantes, però us asseguro què són tant exquisides que no us en quedaren gaires...!)
Els ingredients: per fer les rosquilles
- 1 Kg. de farina
- 2 o 3 ous segons la mida
- 1 taceta mida de te d’oli d'oliva de bona qualitat
- 1 taceta mida de te de llet
- 1 taceta mida de te de sucre
- 1 cullerada de postra d’anís en gra o/i
- 1 vaset petit d’anís el mono (en els darrers anys incorpora els dos ingredients)
- 1 sobre de Royal
- 1 pessic de sal
A més ens caldrà l’oli necessari per fregir-les.
Consell: un oli neutre com el de girasol.
La preparació:
Posem els ous sencers en un recipient que sigui prou gran perquè ens hi càpiguen tots els ingredients, els barregem amb el sucre amb una batedora manual fins que s’hagin dissolt, tot seguit, anem incorporant la resta d'ingredients per aquest ordre: l’oli, la llet, l’anís en gra i el vaset d’anis el mono
Tot seguit afegiu la farina junt amb el llevat prèviament tamisada, ho remeneu amb l'espàtula i, acabeu amassant amb les mans. Deixar reposar de 10 a 30 minuts.
Seguidament fen porcions petites i anirem fen tiretes petites amb les mans i unirem els extrems, un altre manera de fer-ho seria fer boletes petites com una nou i fer un foradet al mig.
Les deixem en una superfície llisa enfarinada, perquè no s’enganxin i, tot seguit podem començar-les a fregir.
La cocció: fregir bé, molt important!
Quan l’oli estigui calent, no té que fumejar, uns 175º C, les anem posant i les fregim banda i banda, les traiem amb unes pinces i les posen en una plata amb paper de cuina per absorbir l’excés d'oli i, quan estiguin fredes els hi afegim el sucre glass. També les podem guardar i afegir el sucre quan les aneuma menjar o a regalar.:))
Bon profit!!
Els estris: Recipients, batedora manual, espàtula de fusta, colador, fregidora o una paella gran, pinces.
Els consells de la mare per fregir-les:
- A l’hora de fregir l’oli no ha de estar ni molt calent ni molt baix. La rosquilla absorbeix més oli si està fred i, si està la temperatura molt alta es cremarien per fora i no es couran per dins.
- Quan la massa és més dolça més ràpid es couen, tampoc és bo. Un dos minuts és el correcte.
- No s’han de posar gaires rosquilles perquè baixaria la temperatura de l’oli i no es courien bé.
Amb aquesta recepta col·laboro en la proposta del Recetario Mañoso dedicat a la Quaresma. Però, sobretot, està dedicada a la nostre mare que tant ha fet per tots.
Que vagi de gust i bona Pasqua a tots!
