dilluns, 31 de juliol del 2017

Arròs amb llet -La mitad del cielo -

Hivern 2023: 2.795 visites

Sempre havia pensat que si un dia hagués d'explicar la recepta de l'arròs amb llet hauria de recordar La mitad del cielo, pel·lícula dirigida i escrita per Manuel Gutiérrez Aragón i interpretada per Ángela Molina, la protagonista, en el paper de Rosa, acompanyada de grans actors com Fernando Fernán Gómez, en el paper de Don Pedro o Margarita Lozano, en el paper de l'abuela.

La pel·lícula és com si fos un conte on es relata la vida de Rosa, una noia d'una família humil d'una aldea de Cantàbria, mare i vídua que ha d'emigrar i emprendre un nou camí per guanyar-se la vida a Madrid.

Rosa té una personalitat capaç de canviar i superar el seu entorn, entre somnis, realitats, històries d'amor en un sentit ampli en un món de vegades oníric i alhora màgic.
El títol de la pel·lícula prové d'una frase anterior a Mao per dignificar i respectar a les dones maltractades quan diu que les dones sostenen la meitat del cel, l'altra meitat, els homes.

Sinó l'heu vist us animo a descobrir-la us agradarà i commourà amb les interpretacions excel·lents d'Àngela Molina, en el paper de Rosa i tot l'equip d'actors que varen intervenir. Els brillants papers de Fernando Fernán Gómez, el jefe d'abastos del mercat central de Madrid, entranyable o Margaria Lozano, l'abuela màgica. El reflex del context social, les feines, els mercats, els oficis, les classes socials o la picaresca. 

La protagonista és una dona avançada al seu temps. Treballarà com a dida en la casa de Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, gràcies a ell aconseguirà una parada de -casqueria- en el Mercat per acabar tenint un restaurant i el seu reconeixement on es reuniran els polítics, escriptors i empresaris del moment perquè al voltant de la taula i el menjà es decideixen, es celebrant o es resolen moltes situacions de la vida.
L'olla d'aquesta foto és de casa dels pares, especial i única només per bullir la llet de vaca. Recordo els estius, a les 7 de la tarda i un camí que llavors em semblava immens, anàvem a buscar la llet de les vaques, acabada de munyir, amb la lletera per esmorzar a l'endemà.

El menjar té un paper important en la pel·lícula com un fet cultural i social. Una de les escenes que tothom que l'ha vist recorda, és quan Don Pedro, Fernando Fernán Gómez, menja amb entusiasme i voracitat l'arròs amb llet que li ha preparat la protagonista. 

Com pot ser que el jefe d'abastos no tingui res per menjar?!! Exclama en una escena Don Pedro. Quan algú ha preguntat a l'Ángela Molina qué té aquell arròs amb llet? Ella respon: “Pues ese arroz con leche tiene amor”.
                                             imatge per compartir de Google
Aquesta és la clau perquè un plat sigui no tan sols bo. L'arròs amb llet és fàcil de fer però vol paciència i temps, no el podem deixar que es faci sol l'hem d'acompanyar com si preparéssim un risotto. Bons ingredients: arròs rodó preferentment de la varietat bomba, perquè absorbeixi tots els sabors i els aromes, la llet de vaca de bona qualitat, la pell de la llimona, i la canyella de Ceilan.
I com cada any he presentat unes postres làctics: La crema catalana, el gelat de crema catalana, les pomes farcides amb crema, el flam clàssic o el pastís de formatge. Aquest any, he pensat en l'arròs amb llet, postres tradicionals i casolans possiblement cuinats arreu del món i que varen introduir els àrabs a la península.

La recepta amb diverses variants la trobareu en moltíssims receptaris antics i actuals. He consultat fins a una vintena de llibres. En tots està recollida amb algunes variacions: alguns fan bullir l'arròs primer amb aigua i després afegeixen la llet al meu entendre perderia cremositat.
En Josep Pla reconeix que són unes postres molt apreciats en el Nord i escriu que per ell no tingueren cap preferència.

En Santi Santamaria no el recull en cap dels llibres o articles que tinc d'ell ni tant sols en un llibre dedicat als arrosos.

L'arròs amb llet el recullen la majoria de llibres de cuina, receptaris, rebosteria, i en cadascun, una manera diferent de preparar-lo, cada casa té la seva manera. En Jaume Fàbrega, Ferran Adrià, Joan Roca, Pep Nogué, La cuina de l'arròs de Pals de l'Editorial Cossetània o recentment Xesco Bueno, en el llibre Escuela d'arroz i molts i molts altres llibres de rebosteria.

A casa, el preparem bullint l'arròs amb la llet d'aquesta manera té més cremositat. L'he vist fer moltes vegades, de manera improvisada, quan s'acaba de recollir la cuina els dissabtes fins i tot la mare el fa sense pesar els ingredients. Escric la recepta com la fa ella amb alguns consells, suposo, que útils.
Per fer aquestes postres no s'ha de tenir presa, s'ha de tenir paciència i remenar lentament amb una cullera de fusta, si pot ser de boix. Una especial pels dolços va molt bé per allò de no transmetre els sabors.

Els ingredients - 2 persones-
  • 400 ml de llet de vaca sencera
  • 80 gr. arròs de gra rodó varietat bomba
  • 45 gr. de sucre
  • 1 tira de la pell d'una llimona sense la part blanca
  • mitja branqueta de canyella
  • canyella en pols per decorar
Elaboració:

  • Posem la llet en una cassola de fons gruixut i ampla o millor en una antiadherent amb la tira de la pell de la llimona i la meitat d'una branqueta de canyella. 
  • Deixar infusionar uns cinc minuts.
  • Graduar el foc, entre mig i alt, fins que comenci a bullir la llet, en aquest moment s'afegeix l'arròs en forma de pluja i anem remenant amb una espàtula de fusta, baixem el foc, continuar remenant gairebé constantment perquè no se'ns enganxi l'arròs, no és necessari fer-ho tota l'estona però si cada 3 o 4 minuts. Quan porta uns 10 minuts de cocció, retirem la pell de la llimona i la branqueta de canyella i hi afegim el sucre i continuem remenant aproximadament uns 45 minuts, amb el foc baix i vigilant que no s'enganxi.

  • Posem l'arròs amb llet en bols individuals, deixar refredar i els conservem a la nevera.
  • Aconseguirem un tel fi de crema al damunt.
Presentació: En el moment de portar-lo a taula afegim canyella en pols al damunt.
L'arròs amb llet d'Astúries té fama de ser uns dels millors, una de les singularitats és afegir en els últims cinc minuts i abans d'acabar la cocció una punta de mantega i en el moment de presentar a taula en comptes de canyella en pols afegeixen sucre per sobre i ho cremen com si fos la crema catalana cremada.

Cada casa té la millor recepta. L'èxit d'un plat són: els ingredients, la intenció, la manera i l'amor que posem quan el fem.
Que vagi de gust!
Bona cuina i bon cine!
"La sonrisa cuesta menos que la electricidad y da más luz" -Proverbi escocès- 
Premi Goya a la millor música original
Ángela Molina - Concha de Oro a la mejor pel·lícula i Concha de Plata a la mejor actriz en el festival de San Sebastián.

6 comentaris:

  1. No sóc massa de postres, i tampoc de l'arròs amb llet, no és un plat que em faci ni fred ni calor.
    Dit això, he llegit amb molt d'interès el teu treball, excel·lentment elaborat, amb un munt de dades i referències interessants.
    Fina, em trec el barret. Enhorabona.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Manel,
      Sí! sembla que l'arròs amb llet o agrada o no agrada. No té "grisos"
      Moltes gràcies de tot cor. Sempre agraïda. Feia molts dies que l'havia fet, les fotos, documentar-me. Finalment ja veus he fet la recepta de casa.
      El cine, d'altra banda, m'agrada i el "maridatge cuina i gastronomia" sempre ve de gust!.
      Un feliç cap de setmana! Que estiguem bé!
      Fina

      Elimina
  2. He gaudit llegint aquest post. L'arròs amb llet m'agrada molt i ara he recordat la película. Gràcies, Fina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Nerea per llegir-lo. Em fas feliç!
      Et desitjo un bon dia!
      Fina

      Elimina
  3. No tinc record d'aquest postre a la infantesa, la mare no el feia no sé si per desconeixença o perque no li agradava. A en Cesc no li fa fred ni calor tot i que el fa molt bo perque sap que a mi m'agrada molt. Un postre de "punt" complicat.Gràcies Fina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia vist el comentari Margarita.
      Si, són unes postres que té entusiastes i altres persones que no els hi fa res.
      Vaig pensar que havien de ser-hi i aquí estan.
      Gràcies a tu! per llegir-ho :)
      Bona Pasqua!!
      F.

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!