dijous, 28 de juliol del 2016

Brandada o bacallà a la Provençal

Hivern 2024: 3.568 visites

En el post del bacallà vaig escriure que aniria aportant al blog algunes receptes d'aquest peix que va canviar la història. Una de les preparacions més interessants i internacionals és la brandada o bacallà a la Provençal.
La brandada és originari de la Cuina Occitana. Alguns la situen a Nîmes, a la bella Provence, a prop d'Aigües Mortes i Saintes Maries de la Mer i, al nord d'Itàlia a la regió de la Ligúria. Es va incorporar a la Cuina Catalana per proximitat. 
View of Saintes-Maries Vincent van Gogh, 1888, Kröller-Müller Museum, Otterlo, Netherlands
Podeu visitar la pàgina de Vicent van Gogh


La brandada va arribar a París amb la Revolució Francesa i es va quedar, a mesura que es desplaçava cap al nord es substituïa l'oli d'oliva per mantega o crema de llet i amb l'arribada de les patates va ajudar allargar el plat. Inicialment aquest plat no porta patates encara que per alguns ajuda amorosir-lo i quan el bacallà va pujar molt de preu s'augmentava la quantitat de patates. Va entrar al País Basc i es va popularitzar amb el pebrots del piquillo farcits de bacallà. La mare, alguna vegada, ha farcit les flors de carbassó, als estius, com altres cases i cuiners i fa poc vaig escoltar aquesta proposta al xef Víctor Quintillà del restaurant La Lluerna. La brandada era també una de les receptes emblemàtiques del xef Jean Luc Figueres.
flors de carbassó de casa

Hi ha un plat molt similar a la de Cuina Manxega, l'atascaburras, un plat senzill i humil que preparaven els pastors al mig de l'hivern amb el bacallà dessalat i l'oli d'oliva al que s'incorporen patates però no porta la llet. Aquest plat el vaig anomenar a l'entrada del bacallà preparat pel cuiner Mariano Gonzalvo en un dels tallers del primer Fòrum gastronòmic.

L'atascaburras era també un dels plats preferits de l'escriptor i gastrònom Manolo Vàzquez Montalbán, l'agradava prendre'l com entrant.
La brandada és una preparació senzilla i subtil elaborada amb bacallà dessalat i lleugerament cuit, oli d'oliva verge extra i llet o crema de llet. En qualssevol cas es tracte d'una emulsió que ben bé podria ser un all i oli -coincideix la zona geogràfica- al que se li devia afegir el bacallà dessalat. Alguns xefs francesos l'acompanyen amb tòfona ratllada, d'estiu o d'hivern, julivert, nou moscada, pebre blanca o all. La brandada es presenta amb torradetes o pa fregit. A la Fonda Europa de Granollers la preparen deliciosa!
No existeix una única recepta. He consultat bastant bibliografia per poder confrontar, inclús he trobat una de les primeres receptes d'un xef provençal del s. XIX que incorporava una mica de la pell del bacallà per amorosir-lo més, ara, alguns cuiners posem la pell del bacallà fregit al damunt per decorar, donar un toc cruixent i contrastar-la cromàticament.
Finalment, la recepta que aporto és com la fem a casa. És difícil de dir les mides exactes, però intentaré fer una aproximació. El que si està clar que l'autèntica brandada no porta patata, encara que sempre es pot afegir per allargar, amorosir o economitzar.

En la recepta que proposo prefereixo substituir la crema de llet per llet evaporada, resulta més lleugera. L'all només per perfumar perquè com deia en Josep Pla en alguns ingredients cal ser prudent, posem-hi poc.

Una preparació fàcil i bona per presentar com aperitiu o entrant, per compartir, conversar i fer distès el dinar.

La recepta de la Brandada o bacallà a la Provençal:

Ingredients per 4 persones
  • 250 gr. de bacallà d'Islàndia dessalat
  • 200 cc aproximadament d'oli d'oliva verge extra
  • Un gra d'all laminat
  • 50 cc de llet evaporada Ideal aproximadament
  • Sal i pebre blanca
  • Aigua per la cocció
Per acompanyar: torradetes o llesques de pa fregit.

Preparació, cocció i emulsió:
Dessalem el bacallà com podeu veure aquí o el comprem dessalat.
Necessitarem 3 olletes petites d'uns 18 cm de diàmetre:
  • Una per coure el bacallà
  • Una per escalfar lleugerament l'oli d'oliva verge extra
  • Una tercera per escalfar lleugerament la llet evaporada
i una espàtula de fusta de boix i, per acabar, el minipimer o batedora elèctrica.
  1. Posem el bacallà dessalat en una cassola cobert d'aigua freda, portar a ebullició el temps necessari fins que surti una escuma blanca.
  2. Retirar i escorre una mica, treure les espines i la pell (n'hi ha que deixen la pell perquè diuen ajuda a l'èxit del plat).
  3. Mentrestant, a les altres dues olletes, una, amb l'oli d'oliva, que hem posat un gra d'all en làmines per perfumar i que les retirarem quan l'oli hagi arribat a la temperatura adequada i l'altre olleta, amb llet evaporada, es va escalfant moderadament sense bullir.
  4. A l'olleta del bacallà, una vegada cuit i escorregut, anem afegim l'oli d'oliva i xafant els trossets de bacallà, mesclar els ingredients amb una cullera de fusta, alternat l'oli i la llet evaporada, anar xafant fins que quedi una massa homogènia.
  5. Recollim amb una espàtula i ho posem en el recipient de la batedora, rectifiquem de sal i pebre blanc, afegir una mica més de oli d'oliva fins que l'absorbeixi completament. Com si féssim una maionesa amb el minipimer.
  6. La brandada està llesta quan s'han desfet els trossos de bacallà i els tres ingredients (bacall'a, oli i llet evaporada)  s'han emulsionat perfectament.
  7. El resultat és una pasta blanca i espessa que permet farcir o untar-la sobre el pa torrat.

Presentació:
Es posa en un bol amb els trossets de pa torrat o fregit al voltant i cadascú el va provant i degustant.
Opcionalment acompanyat d'olives negres. Un plat per compartir.

Maridatge: Els vins recomanats en el post del bacallà, o un vi blanc com podria ser Emina, de la varietat de raïm verdejo de la DO Rueda o un vi de La Provence per acostar el plat a la terra.
Que vagi de gust!
Notes:
  • La brandada pren el nom de l'acció del verb en la seva elaboració, brandar: Moure enèrgicament d'un cantó a l'altre. Abans es feia amb una cullera de fusta que es movia, avui, es fa amb el minipimer o batedora
  • La brandada s'ha de preparar amb bacallà dessalat si és un altre peix o bacallà fresc el sabor i el gust no és el mateix. És tan important aquest precisió que França té una manera diferent de designar el bacallà quan es dessalat o quan és fresc.
  • La brandada també es comercialitza feta.
  • Es poden afegir patates per allargar el plat.
  • També làmines de tòfones d'hivern, d'estiu o julivert.
Llibres: He rebut correus on em pregunten informació i dades sobre el bacallà i que recomani alguns llibres. Es pot trobar la bibliografia per anar més lluny en l'apartat Biblio del blog i en especial en el post del bacallà La cuina dels països càtars d'en Jaume Fàbrega.
La brandada també es troba recollida en el Corpus Culinari Català i en les cartes de molts restaurants.
Comentari: He donat moltes voltes per escriure aquest post...feia dies! fet!

8 comentaris:


  1. Fina; Una entrada molt i molt encertada -com sempre- sobre el bacallà i més concretament, com fer la brandada de bacallà.
    Precisament fa poques hores, l'Anna del blog; Retalls de cuina, ha fet una entrada dels tomàquets i de la fira que es fa a Santa Eulàlia de Ronçana, et deixo l'enllaç per si vols donar-hi una ullada, doncs crec que val la pena.
    http://www.retallsdecuina.cat/2016/07/showcooking-la-fira-del-tomaquet-de.html
    L'estava llegint, doncs a la vegada, jo, vaig trobar del blog; La cuina del pare, una recepta feta amb tomàquets, fercits amb brandada de bacallà, és a dir; que si poso els tomàquets a llesquetes i a sobre acompanyada de brandada de bacallà, pot ser una molt bona combinació, bé sigui per compartir, conversar o fer distés el dinar.
    Ahir -dijous- vaig anar a buscar el bacallà a la meva bacallaneria de confiança, i vaig comprar per fer esqueixada, bunyols i també la brandada amb les explicacions de la teva recepta.
    Resumint, que tot a sortit rodó. Unes llesquetes de tomàquets del Vallés, la brandada del teu blog i el bacallà que vaig anar a buscar, amb la recepta i les explicacions del blot de la cuina del pare... dau al set¡¡
    Aixó sí, estic d'acord amb tu, la brandada sense patata.
    Salutacions Fina, moltes gràcies per compartir aquestes entrades tant interessants. :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josepb,
      Moltes gràcies per venir i escriure. Un blog com el teu que porta el nom de "Menja bacallà"!
      Acabo de visitar blog de l'Anna, Retalls de cuina ja he deixat un comentari. Que bé!!
      Des de que vaig escriure el post del Pa amb tomàquet tinc pendent anar-hi!! Allà posava l'enllaç de la Fira del tomàquet de Santa Eulàlia i m'agradaria anar.
      Caram quantes coincidències i tot ve rodat!!
      És molt important tenir un bacallaner de confiança.
      Normalment baixo sempre a la Ribera, al Born. Comprem un de sencer i fins que s'acaba. A casa, afortunadament..intentem que no falti.El guardem amb el paper estrassa al calaix de les verdures i l'anem treien a mesura que el consumim.
      Gràcies per totes les referències. Més tard miraré l'altre blog.
      És el millor bon temps pels tomàquet!! m'agraden de totes les maneres.
      Fins ben aviat, bona cuina i bon cap de setmana d'estiu!
      Records Teresa.
      Salutacions, Josepb,
      PD: Si pots i parlant de tomàquets no et perdís la columna d'ahir del Quim Monzó a La Vanguardia!... parlant de tomàquets!
      Fina

      Elimina
  2. Hola Fina,
    Estic totalment d'acord amb el què afirmes que la genuïna brandada no porta patata, tanmateix, afegida amb moderació, allarga el plat sense modificar-ne bàsicament el sabor.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Manel,
      Si està molt bé i agrada molt!!
      La majoria de llibres i receptes en posen.
      Una abraçada.
      Fina

      Elimina
  3. No sé si jurar que es un dels meus plats preferits de totes les cuines del món. Per a mi un plat de brandada es un primer, segon i postres, de debò que es adictiva i no me'n cansaría mai. Feta amb oli, patata o llet, m'encanta! T'ha quedat amb un aspecte bestial, suau i cremosa que fa goig.
    La veritat es que no tenía ni idea que venía d'Itàlia ni de la seva influència francesa, tota la vida creient que nosaltres erem els creadors!! Es genial aprendre del que mengem! Unes fotos molt maques;)
    Un petó Fina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé Mireia!!... és un plat molt, però que molt llaminer! :)
      Invita a la conversa. Moltes gràcies! sempre queda molt bo i és fàcil de fer!
      Un petó! :)

      Elimina
  4. He començat a llegir totes les publicacions que tens sobre el bacallà i he après un munt de coses!!! Et vull agrair tota la feina que fas, no només publicant les receptes sinó recopilant tanta informació per posar-la al nostre abast d'una manera tan amena. Moltes felicitats pel teu blog! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna,
      Sempre aprenent.
      Gràcies per escriure!
      Una abraçada:)
      Fina

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!