diumenge, 31 d’agost de 2014

La sardina -amanida amb sardines de llauna-

A l'estiu sardina. Sergi Arola va dir en una entrevista que una de les coses que més l'agradava dels estius era tornar a Catalunya per menjar les sardines a la brasa que li feia el seu avi a la platja.

      "La Graciosa"
Aquest peix poder menyspreat, potser per l'abundància o per un preu baix? Va ser recuperat pels nutricionistes i dietistes per les seves propietats excel·lents per la salut: ric en omega 3, per tant és aconsellable per la prevenció de problemes cardiovasculars, ric en calci, proteïnes, vitamines del grup B, D i minerals. És a l'estiu quan venen a les aigües més càlides i estan en el millor moment per poder de gaudir-ne.

Els pescadors, encara, diuen: “La sardina de Verge a Verge”. La temporada de la sardina arriba des de ben entrada la primavera fins el començament del mes de novembre. Els canvis meteorològics, el calendari fan que no es pugui assenyalar amb precisió quin és el moment exacta. La natura no té gaire exactitud. És l'estiu quan són més grosses i estan més bones, el seu color plata brillant destaca sobre qualssevol altre peix a la parada del mercat.
                                "els autèntics plats de duralex de casa de la mare, per fer les truites, les croquetes, per posar les sardines i les costelles que surten de la brasa :) m'agraden"!!!

Les sardines mai han passat desapercebudes pels gastrònoms i els cuiners. Assaborir-les a l'aire lliure, a la brasa, amb festes populars i sardinades és quan són més bones i menjar-les amb els dits. Manolo Vázquez Montalbán escrivia sobre les sardines de la costa, a la brasa, en amanida, en escabetx; en Josep Pla considerava la sardina el millor peix blau i la defensava per damunt de qualsevol altra i afegia que la millor manera era a la brasa mai a la planxa, si us plau! Com ell, Álvaro Cunqueiro: “As sardiñas” fetes amb carbó vegetal “sarmentos” i escrivia: “Unha sardiña de xullo ou agosto, poño por caso, esta perfecta per asar, ten a grasa a todo punta”; o en Santi Santamaria escrivia sobre les sardines i aconsellava mirar-les als ulls que fossin vius mai esmorteïts. Escrivia sobre el seu periple, sardines viatgeres i concloïa del Mediterrani, per proximitat, el Golf de Roses les millors.


A casa, hem d'idear altres maneres per cuinar-les, totes prou bones segons el moment i l'ocasió: amb all i julivert, fregides, arrebossades sense espines, fumades, marinades, en escabetx, en panades, de "xocolata"! o com preparen els xefs: Ferran Adrià amb sèsam i amanida de pastanaga; les sardines marinades de Compartir; amb arròs o fideus Carme Ruscalleda , o en Joan Roca en el seu últim llibre les sardines amb alfàbrega i pela de llimona.

A la casa del pares el plat de duralex de la massa de les croquetes era substituït quan arribava el bon temps, coincidint amb el final del curs, per una cassola de fang amb sardines escabetxades que resolien una sopar improvisat, un menú de tapes, un aperitiu per qualssevol moment o per l'esmorzar.

Encara que en Josep Pla deia que la millor manera era a la brasa mai a la planxa. Si vivim en un pis podem empestar tota l'escala i revolucionar el veïnat.

Les “parrillas” de Guipúzcoa a la vora el mar, en el muelle, en el port, en Pasajes, al Cantàbric acompanyades de sidra o xacolí fins l'estimada Galícia d'Àlvaro Cunqueiro: Sardines fins a la fi del món “Finisterrae” i que “pringan el pan” com agraden als gallecs i acompanyades d'Albariño.

El Mediterrani, sardines de la costa. “Nena avui tinc sardines”...barates, molt barates. aquest any diuen que són cares a 4,50, 5,50 o 6,60 i són petites, les grosses a 11,00 €. Les millors se les queden a la costa per fer la brasa.... les grans gairebé no arriben!! n'hi ha petites prou bones, te'n poso? Deien ahir al matí.

Les sardines peix popular i a l'abast. S'acaba el carnaval i enterrem la sardina. Les Sardines de moltes maneres i les sardines en llauna? Sense feina i en amanida? Abans no en faltaven en entremesos i amanides, va ser la tonyina, que poc a poc va desbancar a la sardina, els fruits secs, les varietats d'amanides, o la pasta, l'arròs i les llegums.

La sardina en llauna va crear tota una indústria al seu voltant, va moure la història conservera, va donar feina a les dones, va ser la manera que el peix al igual que la salaó arribes a tota arreu, va solucionar l'alimentació en temps difícils i en les guerres. La industria conservera tant important al nord de la península.

Els fabricants i dissenyadors amb noves il·lustracions d'avantguarda reformulen els antics dibuixos de les capses de les llaunes per oferir-les com productes gurmet ideant noves maneres, fer-les més atractives i atreure el consum. Així que proposo i reivindico una amanida de sardines de llauna.

                                         foto de José Gourmet

Amanida de sardines

Ingredients per l'amanida de sardines de llauna per 4 persones:
  • 2 llaunes de sardines amb oli d'oliva extra verge
  • 8 talls de bull blanc
  • Algunes fulles de ruca
  • mesclum
  • 2 pebrots del piquillo
  • 1 o 2 albergínies segons la mida
  • 2 raves
  • olives negres de l'Aragó
  • oli d'oliva extra verge
  • vinagre
  • sal Maldon
  • mostassa

Preparació:
  1. Netejar les hortalisses i hidratar la ruca, el mesclum, el pebrot, l'albergínia i el raves. Reservar.
  2. Untar amb oli d'oliva l'albergínia. Coure-la al microones uns minuts. Treure-li la pell, tallar en tires i reservar.
  3. Tallar els pebrots i el raves.
  4. Muntar el plat: Posar l'albergínia al mig, al costat els talls de bull blanc. Posar les fulles de mesclum i ruca que quedi bonic. Afegir els talls de pebrots verd i piquillo i les olives negres.
  5. Per últim posar dos sardines de llauna a cada plat.
Fer una vinagreta:
Preparar una vinagreta de mostassa (proporció 4 c/s d'oli d'oliva extra verge per 1 c/s de vinagre tipus Jerez), sal i dos olives negres picades ben petites i un pensament de mostassa.


c/c = cullera de cafè  
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa


Bon profit!

Maridatge: Una cervesa fresqueta blanca de blat...assaborir-la molt bona!

Sa núvia d’Algendar
avui ella és en terra
demà serà al mar.
Avui menja capons i gallines
i demà menjarà sardines
a la vora de la mar. - Llegenda de Menorca -

Cada any per les festes de Sant Antoni de Pàdua, a Lisboa, es convoca un concurs per ceràmiques Bordallo. Les sardines són decorades per artistes i es presenten en paper de diari com es venien abans.
                                            imatge de Bordallo el collage l'he fet jo

Altres amanides a Cuina Cinc
Amanida de tardor









Amanida Niça- niçarda


6 comentaris:

  1. Bona nit Fina,

    Les sardinades sempre fan festa. És un àpat social que convida a fer gresca amb la colla.

    M'ha agradat molt haver-te conegut en persona. Quina casualitat!!!

    Fins ben aviat.

    Ramon Roset

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit Ramon,
      Si que fan festa. Fan pensar en el mar, l'estiu, en trobades i són molt bones!
      A mi també...:)) De vegades costa trobar un dia, tots anem de bòlit i, sense proposar-s'ho les casualitats de la vida.
      Gràcies per comentar.
      Fins ben aviat

      Elimina
  2. Les sardines del Joan Roca amb alfàbrega i llimona han de ser ben bones...
    Un post que reivindica un producte humil, però molt sa i molt bo! Senzillament a la brasa és com m'agraden més a mi. I el recurs de la llauna per una amanida és ideal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma,
      La recepta que proposa Joan Roca és molt bona i fàcil de fer.
      Les sardines a la brasa de les millors, en escabetx, i de moltes maneres totes bones!
      Bona rentrée
      Gràcies! Fins ben aviat

      Elimina
  3. Es cert, quan es temporada les sardines a la brasa son insuperables.
    Però el recurs de les de llauna amb l'amanida a l'estiu es fantàstic. M'hi falta una mica de tomàquet fresc acabat de collir. Mmmmh
    Gràcies Fina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola PEP!
      Quina sorpresa i que contenta que estiguis per aquí.
      Tens raó el tomàquet és tant bo! Em faltava un tomàquet de l'hort de casa teva:))
      Una abraçada i gràcies a tu per venir, welcome!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!