Aquest estiu des d'Aitona Gourmet em varen fer arribar unes capses de figues La Negra de la varietat Negra cabezuela perquè les conegués, les provés i pogués preparar algun plat on les figues fos un dels ingredients i alhora col·laborar amb ells per donar a conèixer els seus productes.
Aitona Gourmet és una empresa familiar especialitzada, des de 1947, en la producció de fruita, majoritàriament de pinyol: préssec, nectarina, paraguaià i cireres.
Des d'Aitona, al Baix Segrià, coneguda per la floració dels seus camps d'arbres fruiters als inicis de la primavera, distribueixen la seva fruita, recol·lectada a mà, a tota Catalunya, la resta de la península i Portugal.
El seu producte és excepcional i de gran qualitat resultat de la dedicació de les persones al costat de la tecnologia més avançada i els millors coneixements.
Un dels objectius d'Aitona Gourmet és aconseguir que la fruita de més qualitat arribi al consumidor de més proximitat, sense haver de marxar a altres països, on es paga més bé, i distribuir-la a les comarques més properes, garantint l'entrega al consumidor en 24 hores des de que es collida de l'arbre sense intermediaris.
A banda de les fruites de pinyol, abans esmentades, acabada la temporada al mes d'agost, Aitona Gourmet està promocionant altres fruites i altres productes de proximitat d'Aitona i, també, d'altres poblacions veïnes com seria Alguaire. Reconeguda per l'excel·lent qualitat i les característiques de les seves figues, majoritàriament de la varietat de coll de dama on els seus productors treballen, tenen cura i mimen cada una de les figueres i les figues.
Aquesta fruita tant preuada, ens arriba dues vegades a l'any segons les varietats de les figueres, al principi de l'estiu, la figaflor, i al final de l'estiu fins l'octubre.
La figa és saborosa, melosa, dolça, gormanda i culturalment arrelada al nostre entorn. Les figueres sempre han acompanyat els masos i, una figuera, al costat de la sèquia, és el testimoni del conreu, en temps de recursos escassos. La figuera -Ficus carica- i la seva fruita junt amb el blat i l'olivera ha estat el conreu propi dels països del Mediterrani i d'altres indrets del món. Una figuera a l'hort o al jardí, avui, és l'ombra acollidora d'un berenar d'estiu.
La figa és, també, l'anunci del final de l'estiu, encara que aquest any s'estigui allargant tot el mes d'octubre. Com em deia en Jordi, productor de Figues La Negra d'Aitona, la temporada de les figues, tradicionalment, s'allarga fins a Tots Sants.
Per això, abans d'acabar la temporada i en la recta final vaig pensar en preparar les figues on la fruita fresca fos la protagonista per un aperitiu saludable, una sobretaula o un berenar.
De la figa, fruit de la figuera - Ficus carica – amb la varietat de coll de dama vaig escriure aquest post que pots recuperar aquí. Allà trobaràs la descripció, l'origen, les propietats, algunes de les moltes varietats, les característiques, el simbolisme cultural tant arrelada als països de la Mediterrània o com utilitzar-la a la cuina.
Vaig acompanyar aquell post dedicat a les figues amb una amanida de tardor junt amb altres fruits que, també, arriben a finals d'estiu, unes fulles d'enciam i la descripció d'alguns formatges blaus artesans i de pastor que tant bé combinen en aquest moment de l'any.
La figa és un producte molt delicat i acusa molt la climatologia. Per això, els productors i els pagesos que s'hi dediquen han de extremar les precaucions i estar ben atents en cada moment del cicle fins la collita.
Hi ha una cançó a Catalunya i Balears que ens indica quan és bona la figa i diu:
ha de tenir tres senyals:
crivellada, secallona i picada pels pardals."
Una de les moltes varietats de figues de final d'estiu són les de coll de dama n'hi ha verdes i negres, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; considerada com una de les millors i més preuades.
Les figues negra cabezuela són una de la varietats més primerenques, de pell negra i fàcil de pelar, per dins són sucoses, meloses, fines, i dolces amb la molla rosada i d'una mida més gran que ens permet fer presentacions ben maques per portar a taula i fer alguns plats llaminers i saborosos.
Amb aquestes figues vaig preparar unes torradetes amb formatge fresc i pernil per un dia de festa. Aquestes preparacions on es combina el dolç i el salat, plenes de contrast, són perfectes per un aperitiu, per un entreteniment o manera de tapa.
Aquesta proposta està inspirada en una recepta del cuiner Martin Berasategui. A diferència del cuiner vaig substituir la mozzarella de búfala per formatge fresc. També, pots substituir les torradetes de pa per les torradetes que trobaràs als supermercats o botigues gourmets que porten alguns fruits secs o les clàssiques.
Ingredients:
- 10 figues
- 20 torradetes
- 5 talls de pernil ibèric
- Formatge fresc
- 60 gr. vinagre Jerez
- 125 gr d'oli oliva verge extra varietat arbequina de Molí del Set.
- 1/2 escalunya
- Sal
- Pebre
- Unes fulles d'alfàbrega per decorar
- Unes fulles de ruca per acompanyar
Preparació i presentació:
- Netegeu les figues amb un drap de cotó net.
- Talleu i torreu el pa o compreu unes torradetes petites especials per aperitiu.
- Talleu les 10 figues per la meitat i una petita làmina a la base perquè ens quedi millor presentat i alhora es pugui recolzar en la safata.
- Talleu el formatge fresc en lamines que posareu al damunt de cada figa.
- Fem la vinagreta: Poseu en un bol la sal i els 60 gr. de vinagre i amb una bareta remoure bé perquè la sal quedi ben integrada.
- Afegiu l'oli d'oliva verge extra, batre fins que quedi emulsionat.
- Talleu l'escalunya ben petita o brunoise i afegir a la vinagreta.
- Reserveu fins el moment de portar a taula.
- Enceneu el forn a 180ºC, poseu les figues només 3 minuts per temperar. Al meu entendre si fa molta calor no caldria.
- Trèiem del forn, amanim amb unes gotes de la vinagreta i pebre molt al instant.
- Poseu una torradeta en cada figa, afegim el formatge fresc, i un tall de pernil, i unes fulles d'alfàbrega pel seu aroma i decorar.
- Presentació: Una base d'enciam o ruca i al damunt les figues “guarnides”.
Que vagi de gust!
Proposta de maridatge: Kombutxa Orange Jamaica d'Enso Ferments
Una figuera, amb el tronc torturat, es recolza amb dues crosses al davant de la Facultat de Dret de Barcelona, la meva Facultat, i un banc llarg de pedra arriba fins la figuera i la seva ombra és el refugi de l'últim repàs abans dels exàmens, un lloc de trobada, de conversa, d'espera i festeig; l'ombra de la figuera ens protegeix del sol, és acollidora i reconfortant descans; la seva ombra amb un flaire subtil i abundant sempre ens recordarà l'estiu, algun berenar sopar abans de la baixada del sol o les matinades camí de l'horta.
La Figuera - Ficus carica - de la Facultat de Dret és un arbre d'interès local. Té una edat estimada de més de 126 anys. Ajuntament de Barcelona - Parcs i Jardins
Interessant tot el que expliques, és una de les fruites que més m'agrada i sempre em porta records de quan era petita, l'avi tenia un hortet i no hi podia faltar una figuera, les menjava una rera l'altra...
ResponEliminaEnhorabona a Aitona Gourmet, hem de fer que es conegui tota aquesta riquesa que tenim a les terres de Lleida
Una abraçada Fina i endavant amb la feina ben feta!
Maria Teresa
Moltes gràcies Maria Teresa per escriure i recordar! Som una mica tot el que hem viscut i ens permet construir el nostre món. Són records inesborrables. A mi em passa semblant en un camí de Fraga quan anàvem al poble de la mare. Sempre em recordarà les figueres i les figues que m'agradaven moltíssim.
EliminaAitona Gourmet és una empresa familiar formidable i molt bé per tot el que teniu a Lleida.
Una abraçada i un bon dia :)
Felicitats pel post, valores la feina dels productors, el fruit ha perdut molta actualitat a casa nostra, li dones una oportunitat, en tinc de congelades de coll de dama verdes i per Nadal sortiran. La figuera de la Facultat molt mimada, per sort
ResponEliminaMoltes gràcies Josep Mª per escriure i les teves paraules ajuden i donen sentit al que vaig fent.
EliminaQuina bona idea no havia pensat en congelar-les. Un gran regal a la taula pel dia de Nadal.
Em va semblar bonic recordar la figuera de la Facultat en certa forma recordava aquells anys i el simbolisme dels arbres.
Un bon dia,