Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aviram i caça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aviram i caça. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 d’abril del 2024

La Fonda - Sala - Restaurant a Olost de Lluçanès

La llebre és una peça de caça de primer ordre, de gran categoria. Josep Pla

A mi em sembla que transcrivint la declaració d'intencions que acompanya la carta del Restaurant de la Fonda Sala n'hi hauria prou per acompanyar aquest post. Seria més que suficient. Però voldria explicar alguna cosa més.

La Fonda - Restaurant Sala d'Olost està situada a la Plaça Major d'Olost, al Lluçanès, al davant de l'església de Santa Maria, i molt a prop del forn de Cal Parra, un dels forns artesans d'Olost que serveixen el pa a la Fonda Sala i guanyador de la millor coca salada (de sobrassada i mel) a la Fira Orígens d'Olot al 2019.

La Fonda - Restaurant Sala és un establiment familiar que funciona des de l'any 1959, fundada pels pares d'en Toni Sala, el cuiner, un home savi i senzill, qui junt amb la seva família, l'Aurora, la seva dona, atén la sala i el menjador de la Fonda, amb l'elegància i el saber estar de qui coneix i valora el que fa, discreta i familiar; junt amb els fills, en Toni, a la cuina, i en Sergi, el cap de la sala i el sommelier, qui t'aconsellarà i recomanarà per una millor elecció, grans professionals, amables i propers.

La família Sala t'ho ofereixen una estada amb el serveis propis de la Fonda i una cuina casolana molt ben feta, sincera i de principis; una cuina honesta i que no podrien fer d'un altre manera, respectuosa amb la terra i amb tots els sentits; una cuina elegant, avalada pels anys d'aprenentatge, de trajectòria i molt d'ofici. Reconeguda amb una estrella Michelin des de fa més de trenta anys.”La guia dels millors restaurants del món ha definit la seva cuina com “d'una gran finesa”

Hem anat algunes vegades a la Fonda Sala diria per “querencia”, aquesta paraula tant difícil de trobar la traducció i que es podria assimilar a l'afecte per tornar algun lloc i, en aquest cas, retornar a la Fonda Sala és tenir la certesa de que tot anirà bé, del que representa, el que transmet i on t'ofereixen un menú diari excellent.

El menú de la Fonda canvia cada dia, s'elabora amb productes de temporada, de proximitat i de gran qualitat. El preu del menú és de 18,00 Euros entre setmana i de 25,00 euros el cap de setmana.

A més, una vegada travesses el menjador de la Fonda accedeixes a El Restaurant: una sala acollidora, amb una decoració càlida i elegant on ofereixen el millor de la gastronomia sense oblidar els orígens, el saber fer de la cuina rural i de la caça.


Algunes obres i il·lustracions decoren les parets amb detalls de la natura, del món rural, de la caça i la tòfona, amb un menú especial en temporada, que ens recorden el paisatge i la història del Lluçanès i els seus protagonistes; així com els records i els reconeixements del Gremi i dels companys de professió al cuiner Toni Sala.

El Restaurant es va obrir a la dècada dels vuitanta com una conseqüència natural de la seva llarga experiència.

El celler, al fons de la sala, on pots trobar els millors vins d'Espanya i la millor representació de vins d'altres països amb més de set centes referències i a un preu molt correcte.

En aquest espai el cuiner Toni Sala i l'equip de cuina prepara per tu menús especials de temporada; un menú en record de Perot de Rocaguinarda; destaca el menú dedicat a la caça i la tòfona que elabora, cada any, al mes de febrer i del que el cuiner, Toni Sala, és una gran mestre i referent.

Havien anat al Restaurant per la celebració de l'aniversari i el sant de la mare. En aquesta ocasió volíem tornar al Restaurant Sala per provar Le lièvre à la royale, un dels plats més emblemàtics i importants de la cuina francesa de caça com va escriure Nèstor Luján i del que havia llegit però no l'havíem provat. Així que aquest dinar era un autoregal de Nadal.

Le lièvre à la royale és un plat de caça de la cuina francesa. Un referent gastronòmic; de llarga elaboració, de paciència, de gran coneixement i de sensibilitat.

De tot el que he llegit es pot concloure que hi ha tres maneres de cuinar le lièvre à la royale però no és aquí el moment d'escriure sobre aquest plat. Necessitaríem un capítol per escriure primer, sobre la llebre, el camp i els caçadors i, poder conclouríem on són les llebres i on són el caçadors i, existiria un segon capítol, on escriuria sobre la història i l'origen de Le lièvre à la royale que requeriria un altre post.

Així que em centraré en l'excel·lent dinar que ens va oferir el cuiner Toni Sala, l'equip de cuina i la seva família.

Quan vaig fer la reserva vaig preguntar si era possible adaptar el menú i no fer el menú sencer. Em varen dir amablement que es podia fer el que ens agrades més i es podia adaptar al que convingués millor. Detall important i d'agrair per tenir en compte els menús molt llargs i que personalment són massa llargs per mi.

Aquest va ser el nostre dinar, l'últim dia de la temporada, del menú dedicat a la caça i la tòfona a la Fonda Sala d'Olost:


Per començar i com aperitiu:
Unes tapetes:

  • Oliva esferificada amb anxova de l'Escala.
  • Croqueta de tòfona i faisà més que excellent.
  • Un deliciós sorbet-escuma de taronja sanguina amb vermut negre. Deliciós

Quan estàvem llegint la carta, en Sergi, cap de sala i sommelier ens va indicar que aquell dia tenien “caixetes” recomanació del cuiner i si les volien provar com aperitiu.

Les caixetes són un marisc, diria que poc conegut, propi del Mediterrani. És habitual trobar-lo a la zona del Delta de l'Ebre i Vinaròs, on les vaig provar per primera vegada. Sorprèn la seva closca o petxina molt rugosa com si fos una pedra a l'interior recorda a l'ostra, té el sabor del mar.

La millor manera de assaborir-les són obertes al vapor.

Com entrant varen decidir partir-nos uns cors de carxofa amb brandada de bacallà. Va ser un primer generós i deliciós.


Tot seguit l'esperada Llebre a la Royal "a la cullera", perfectament cuinada amb tot el que comporta la caça i els plats de llarga elaboració com és aquest. Una presentació elegant acompanyada dels colors taronges de l'albercoc, el moniato i el codony que tan bé acompanyen els plats de caça.

Un plat memorable i excellent. Un plat amb història elaborat amb coneixement i saber fer.

Cada vegada queden menys caçadors, i cada vegada menys llebres i, en conseqüència, cada vegada serà més difícil assaborir i gaudir d'un plat com aquest. 

Per acompanyar el dinar i seguint les recomanacions d'en Sergi, el sommelier, vàrem triar Oest, un vi ecològic, Collbaix del Celler El Molí de la DO Pla del Bages, “on acaba el dia i neixen els somnis”. Em va agradar la descripció del vi que va fer el sommelier i la indicació de la situació de les finques de Collbaix on es troben les vinyes del Celler El Molí formant part del Geoparc de la Unesco a la Catalunya Central en un territori privilegiat. Oest és un vi agradable, fresc i llaminer, elaborat amb les varietats de raïm merlot, syrah i mandó. Quan el vi va arribar a taula, llegint l'etiqueta on es descriu el vi i la contribució a una causa solidaria en favor de les persones amb discapacitat.


Les postres:

Flam de poma, gelat de vainilla i fruits dels bosc acompanyat d'una copa de Calvados de Roger Groult Pays d'Auge. Molt bé.



El cafès perfectes.
En comptes de les delicioses postres vaig demanar un segon cafè que vàrem acompanyar amb petits fours: trufa de xocolata i galetes de llimona i gingebre.

Acompanyo el compte del dinar. Bona relació qualitat preu. Toni Sala, l'equip de cuina i la seva família, grans persones i professionals. Un gran lloc al Lluçanès, un gran lloc a Catalunya.

Les estovalles de fil, la vaixella de porcellana de grans marques, el servei de taula, les copes Riedel i cada detall es transforma per la mà de les persones; l'atenció i la hospitalitat.
Un dia molt agradable en tots els sentits, la conversa, l'amabilitat i la sobretaula.

Ara que en Toni Sala és candidat a osonenc de l'any en reconeixement a la seva trajectòria toca més que mai votar per ell.

Fonda - Sala - Restaurant
Pl. Major, 17
Olost de Lluçanès
info@fondasala.com
T. 938 880 106

Nota: De la caça i de la tòfona, en aquest blog, he anat escrivint posts de la caça i de la tòfona, les receptes de la cuina de la caça com les he après de la mare, he escrit, també, algunes reflexions, escrits i ressenyes dedicats al meu pare i els seus bons amics, l'Antonio i en Josep M. i, a la mare que sap cuinar molt bé aquests plats, ara, amb els anys, cada vegada, costa més recordar. Possiblement sense el que vaig conèixer, viure i he anat aprenent no els hagués pogut escriure ni cuinar, clar.

Recentment al Fòrum gastronòmic de Girona va dedicar un monogràfic al senglar i en aquelles conclusions es va destacar l'oportunitat d'incrementar el consum de la seva carn en les llars com a conseqüència de l'augment de la població de senglars. A diferència de la llebre que és molt escassa, no com abans i que havia pogut veure i provar, però com he escrit abans això seria per un altre moment.

No sé si va ser aquesta circumstància però aquells dies els posts de la caça eren i són en temporada dels més visitats. Les noves tendències i la falta de relleu generacional, ha fet que la caça no estigui present a les llars i són molt pocs el restaurants on es poden degustar plats de caça.

diumenge, 30 de desembre del 2018

Resum d'un any, aniversari blog i una recepta: Conill de bosc amb codony inspirat en una recepta de la xef Carme Ruscalleda

Hivern 2024: 1.529 visites

“La felicitat és lluitar per allò que vols” Carme Ruscalleda

El codony ens acompanya i el podem conservar en un lloc fresc, fins ben entrar l'hivern, amb aquesta fruita vaig començar el blog, el 29 d'octubre del 2011, 7 anys! Però crec que existia molt abans, un projecte s'inicia quan el comences a imaginar.

Aquestes són els postsles receptes i les propostes amb codony que he fet durant aquests anys: el codonyat, i una proposta de “maridatge” amb deliciosos formatges, la gelea, els panellets amb una recepta de la xef Carme Ruscalleda, el codony al forn, l'all i oli de codony de casa dels avis, una Tarta Tatin de codony, un pastís de codony, poma i gelea, una amanida de magrana,codonyat, i formatge fresc, inspirada en el Motel Empordà; la ratafia de codony, el codony amb Marsala de la cuina Siciliana junt amb les receptes recollides en el llibre del codony de la col·lecció productes de mercat publicat al 2013.

De nou he triat aquesta fruita per celebrar o per explicar que compleixo un any més de blog. Aquest any, ho faig amb un plat de temporada, un conill amb codony, inspirat en una recepta de la xef Carme Ruscalleda, l'any que ha decidit finalitzar junt amb el seu marit, una etapa de més 30 anys al capdavant del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, també propietària del Sant Pau de Tòquio, amb una bella història de com va sorgir al 2004 i al 2009 el restaurant Moments.
Reconeguda mundialment, ha finalitzat aquesta etapa i coincidint va presentar un nou llibre: Felicitat de la periodista Rosa Rivas i la fotografia de Carles Allende. En la coberta el seu peix icònic, “el llorito”, imprès com un record i ple de simbolisme, il·lustrat amb la tècnica japonesa anomenada Gyotaku, significa plasmar o traslladar la imatge del peix a un paper, amb tot els seu esperit, diu el llibre: “és una tècnica japonesa per extreure l'ànima dels peixos. Una vegada pintat el peix amb tinta xina se li passa un paper d'arròs (washi)”. Aquesta tècnica va sorgir perquè un pescador volia conservar la imatge dels peixos que havia pescat en una nit de captura. El llorito, el peix elegant, de la coberta porta el llavis pintats amb un somriure, traslladant l'esperit de la xef que continuarà amb altres projectes i compartint el seu coneixement i bon fer.
Foto Ed. 62
Vaig assistir a una classe magistral que va impartir la xef fa molt poc, uns 10 dies. Sempre brillant,  excellent comunicadora i qualitat humana.

En el blog està recollida la tradicional recepta dels panellets de la xef Carme Ruscalleda, una de les deu receptes més visitades del blog, on vaig escriure sobre l'origen d'aquests dolços que es prenen la Nit de Tots Sants i també trobareu la seva interpretació de la confitura de Vieux Garçon.

Tinc alguns llibres de Carme Ruscalleda, sempre que puc l'escolto, aprens i t'emociona. La seva cuina elegant sempre ha prioritzat el producte proper, del Mediterrani, de temporada, al costat de l'excel·lència i els seus bons consells i recomanacions.

Vaig estar al Sant Pau, de Sant Pol de Mar, dues vegades, llavors no tenia blog. Conservo la carta, els dibuixos que acompanyen el dinar i les combinacions de codony i formatge de les postres. Recordo la preciosa vaixella com si fos ara. La última vegada, va venir a la sobretaula per interessar-se com havia anat el dinar - experiència, va compartir una estona, plena d'optimisme i vitalitat. Era un dia laborable del mes de setembre, estàvem de vacances i havíem triat anar al Sant Pau per celebrar el sant, l'aniversari i perquè teníem ganes de tornar.

...“mireu quines taules tinc avui!: una taula d'un persona que ve amb el seu metge i amic que l'ha operat d'un trasplantament de fetge. Imaginat! va dir; un altre, un aniversari de casament i vosaltres que torneu! Que més es pot demanar ?
Aquell dia ens va explicar com va sorgir el projecte de Tòquio. Una meravella! Entusiasta, treballadora i vital.

Així que m'ha semblat adequat acompanyar aquest post amb una de les seves receptes. Podia haver triat un pastís, un còctel o algun plat que fes més festa però he triat una recepta de temporada, de proximitat i de territori com ella l'agrada i a mi també.
Les fotos i el plat els vaig fer a primers de novembre, sento el retard però no arribo a més.

Abans de la recepta, una ressenya del que ha estat aquest 2018 en el blog.

L'any va començar amb el post del restaurant Pa i Raïm, allà la Roseta i en Pep fan una cuina amb productes locals i de tradició en un espai únic, la casa familiar i pairal de Josep Pla. Podeu trobar en els enllaços tota la informació del dia que varem anar aquí junt amb la descripció del plat local i palafrugellenc Es Niu.

Dos restaurants més en aquest any: Disfrutar, el restaurant d'Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateo Casañas. Hem tornat per segona vegada des de que varen obrir. Els xefs ofereixen tota la seva creativitat i no deixen de rebre reconeixements i, el tercer restaurant, que he escrit un post, és l'Horta a Tavertet que podeu veure aquí. El xef i propietari Jordi Corominas va ser un dels cinc candidats a millor cuiner jove de l'Any 2018 al Fòrum Gastronòmic.

Un post dedicat a persones que creuen en una feina i alhora que sigui viable:
  • Mas Corcó Pagesos Forners, pagesos i forners, un ofici habitual a França per elaborar un bon pa on tenen cura de tot el proces i cada detall.
  • La sidra a Catalunya, Mooma, el projecte d'una sidreria a l'Empordà de la família Frigola.
Un post d'un conte, les cabretes del Serrat Gros, escrit per Pepita Clop amb il·lustracions de Carolina Botella d' Edicions Salòria. El conte d'una de les formatgeries més representatives dels Pirineus que va iniciar la Eulàlia i la Mercè i en Raúl varen prendre el relleu farà tretze anys. “El Serrat Gros és molt més que un dels millors formatges del món; representa un canvi profund en el desenvolupament social i econòmic de les comarques de muntanya a finals del segle XX i principis del segle XXI”. D'aquesta formatgeria trobareu també en el blog tres posts: de formatges: El Serrat Gros, Lo Pebrat, Lo Blanejat

El post de l'exposició La cuina de Picasso “Els genis són a la cuina”, que s'ha celebrat aquest any a Barcelona, vaig anar dues vegades, la primera amb una visita organitzada pel Museu que varen oficiar el director del Museu i Ferran Adrià, la segona vegada per preparar millor el post que volia escriure.
                   Foto cedida per l'exposició
Les receptes d'aquest any a més més d'altres que he compartit a Instagram.
Volia destacar també les receptes més visitades del blog en aquest 2018: el post de la sopa de ceba continua sent el trending topic del blog, segueix la pàgina de les receptes, després els posts de l'esqueixada, l'estofat de senglar, el bacallà a la llauna, el rap com el fa la mare, els cigrons, la sopa de síndria, l'ànec a la taronja i amb peres, l'empedrat i els panellets per dir els 10 post més visitats del blog.

El blog té un promig de 700 o més vistes diàries d'arreu del món, aquests dies de Nadal molts dies ha superat les 1.000 visites.

Recentment un post del Curs intensiu de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués podeu veure el post aquí.

He continuat assistint a fires, cursos, tallers i he visitat alguns productors sempre que he pogut, llegir llibres i revistes.

La revista Maresme Gourmet, coincidint amb el Nadal, va dedicar un espai de la seva revista i va recomanar dues receptes del blog: L'ànec amb peres i les perdius amb farcellets de col.

Via Lliure, el programa del cap de setmana de Rac1, em va convidar per cercar les millors cremes catalanes. Aquí el post que vaig escriure.
Em va agradar molt l'entrevista que em va fer Patrícia pel programa entre vins i fogons de Radio Francolí i molta il·lusió, quan fa poques setmanes, em varen convidar a les Jornades el gust de la paraula a Caldes de Malavella molt agraïda.

Tot porta temps i el dia té les hores que té. Compatibilitzar la feina i el blog no és fàcil. Tot porta el seu temps i mantenir les xarxes també!!

La recepta del conill amb codony està inspirada en un plat de la xef Carme Ruscalleda i també en una proposta de los hermanos Torres. L'he fet vàries vegades i cada vegada surt millor. La combinació de fruita i carn es força habitual en la Cuina Catalana, serà el contrast del dolç i el salat que agrada.

Podeu consultar altres receptes de plats amb fruita recollint aquesta tradició. Aquest plat també queda molt bé amb pomes o peres, com l'ànec, les dues també les podeu trobar el llibre de la pera, plat que agradava molt a Nèstor Lujàn. Aquestes fruites combinen molt bé i són de la mateixa família.

Del conill trobareu aquest post, fa poc el traduïen al castellà i del codony algunes referències de tots aquesta anys per anar més lluny.

Els codonys són de l'hort de casa i el conill, pot ser de bosc, estem en temporada de caça, o un conill de corral o compra-lo en alguna botiga, com el Bon Preu, on garanteixen que està alimentat amb herbes i gra. (el temps de cocció en aquest cas és inferior-controlar)

Ingredients: per 6 persones
  • 1 conill d'un kg.
  • 1 codony gran o 2 si són més petits
  • 1 llimona
  • 2 porros
  • 2 grans d'all sense el nervioses
  • 250 ml de cervesa blanca
  • 250 ml d'aigua mineral o brou vegetal si en teniu
  • herbes aromàtiques: farigola, romaní, llorer i julivert
  • oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues
  • sal
  • pebre molta al moment
  • un grapadet de dàtils, prunes seques, passes, orellanes i pinyons per acompanyar
  • una o dos nous de mantega
Preparació:
  • Tallem el conill en octaus o diem que ens el tallin a la botiga.
  • Salpebrem. (podem utilitzar la tècnica de salar que m'agrada molt) podeu veure aquí.
  • Netejar els porros i tallar, treure la part més verda
  • Pelem els codonys i els traiem la grana, els tallem en trossets d'un cm com si fossin patates, posem un raig de llimona perquè no s'oxidin o ennegreixin i reservem.

Cocció:
En una cassola gran, posem un raig d'oli d'oliva i quan estigui calent posar els talls de conill salpebrats fins que estiguin enrossits, banda i banda uns 5 minuts. Reservar en una plata.

En la mateixa cassola on hem enrossit el conill, posem el codony tallat, com si fos una patata, ho marquem i daurem una mica uns cinc minuts. Retirem el codony i el reservem.

Posem el porro, afegim una mica més d'oli si cal, salar, remenar i deixar enrossir uns 20 minuts, afegir els grans d'all picats, continuar i deixar sofregir cinc minuts més.

Posem de nou el conill que hem reservat i ja està enrossit, el codony, afegir la cervesa i si convé una mica d'aigua que quedi cobert i les herbes aromàtiques que ens recordaran el bosc i donaran un sabor excel·lent.
Tapar la cassola, deixar coure a foc ben baix i lentament uns 40-50 minuts, comprovar la cocció i que estigui ben tou i si convé deixar-ho una estona més.


La xef prefereix fer un puré amb els codonys per acompanyar el plat. Ho he fet de les dues maneres, en aquesta ocasió ho he fet cuinat tot junt, em sembla també una bona opció fer-lo d'aquesta manera.
Per últim, en una paella posem una nou de mantega i passem el fruits secs que acompanyen el plat dos minuts i ja estarà llest.
Presentem el plat amb dos talls de conill una cullerada de codony i una dels fruits secs.
Poder algú repeteix!
Un plat de temporada d'una cuina reconfortant i fàcil de fer amb tot el sabor.


Que vagi de gust!

Recomanació:
Aquest plat resulta més bo si el cuinem el dia abans.

El pa el vaig comprar al Forn de pa artesà Meskpa a Manlleu de Miquel Saborit, davant de les piscines municipals. És un pa rodó de campagne, elaborat amb massa mare natural, farina ecològica de sègol, molta amb molí de pedra.

Proposta de maridatge un vi negre Carles Andreu, elaborat amb la varietat autòctona dels ceps trepat. De vinyes velles de més de 50 anys. La recol·lecció i selecció és fa manual. És un vi negre, afruitat, lleuger, elegant i amb molta personalitat.

dimarts, 30 de gener del 2018

Pa i Raïm -Es Niu- Palafrugell - Josep Pla

Hivern 2023: 1.879 visites

“Potser ara seria convenient, per als que mai l'han tastat, dir quatre coses sobre què és i com es fa el Niu. De fet, i per entendre'ns, el més fàcil és dir que el Niu, en el fons, és un suquet de bacallà” -Narcís Comadira-
El programa amb molt de gust de Rac 1 va preguntar als oients quin és el restaurant heu descobert a Catalunya i us ha agradat especialment?

Vaig participar recomanant el restaurant El Ginjoler de Sant Feliu de Guíxols, del que havia escrit un post recent al blog i vaig pensar que podia agradar.

La sorpresa sempre és que l'atzar es fixi en tu. Sobre tot quan llegeixes articles que et confirmen que, encara, ser fill o amic d'algú determina la teva sort. Possiblement. Al cap dels dies vaig rebre un correu del programa on em deien, amb molta il·lusió, que els havia agradat molt el post que vaig escriure d'El Ginjoler i que havia guanyat un premi.

El premi consistia en un menú per dues persones d'Es Niu a Palafrugell, un plat únic, local i especial, dins de les jornades que es celebren en aquesta vila per recordar i promocionar aquest plat històric, un plat de colla, un plat de mar i de muntanya, en el restaurant Pa i Raïm, un dels restaurants que participen en les jornades d' Es Niu.
                  imatge de la mare i la filla de la xef preparant Es Niu Foto d'Enrique Marco cedida per Roseta Jorba
               
El premi em va fer molta il·lusió per diverses raons: Anar a Palafrugell, on va néixer Josep Pla, sempre et pot fer feliç i molt més quan l'escriptor és un dels meus referents i està present en aquest blog. Ell és la memòria dels avis, la crònica del que hem menjat, ningú descriu els fets i les coses vistes com ell, i també, era un dels clients habituals de dos restaurants que tenen un post en aquest blog: El Motel Empordà de Figueres, on també, un cop l'any, en Jaume Subirós oficia aquest plat i la Fonda Europa de Granollers; i altres raons que anaven sumant serien: descobrir aquest plat que no l'havia tastat, però podia imaginar, per tractar-se d'un plat de mar i de muntanya, habitual en la Cuina Catalana, a més a més del dinar, una bona ocasió per visitar la Fundació Pla i per últim incorporar al blog un nou plat de bacallà. Plovia a bots i barrals.

Pa i Raïm és també el nom del protagonista d'un relat amb el mateix nom de Josep Pla dins de la serie Coses Vistes i Històries de Mar. Cadaqués és l'escenari d'aquesta història de contrabandistes, paisatge, costums, vent i mar.

El Restaurant Pa i Raïm està situat en la planta baixa de la casa pairal de la família de Josep Pla, on va viure des dels 7 anys aproximadament fins que va marxar a estudiar a Barcelona. L'escriptor havia nascut al carrer Nou, uns carrers més en allà, on ara està la Fundació Pla. Uns anys més tard, la família es va traslladar aquesta casa senyorial situada al carrer Torras i Jofama, núm. 56 de Palafrugell
La família Pla Casadevall va tenir quatre fills: en Josep, l'escriptor, qui passava llargues temporades al Mas Llofriu; en Pere, el químic, va ser qui es va quedar amb la casa pairal on està ara el restaurant, però per poc temps, la vida dóna tombs i ens encara als imprevists, va enviudar molt jove i va decidir deixar la feina de químic a la surera de Palafrugell i va marxar a Lisboa, la casa va quedar tancada durant 30 anys. Al morir els nois sense descendència “coneguda”, somreia la Roseta quan reconstruíem l'arbre genealògic; les noies, La Maria, va heretar Mas Llofriu, i la Roseta, la xef de Pa i Raïm, és la filla de la Rosa, besnéta de la Rosa i germana de Josep Pla, qui va rebre l'herència la casa on ara està el restaurant i la casa familiar.

La Roseta, la xef i descendent de l'escriptor, junt amb el seu marit, Josep Ferriol, cuiner i de família de restauradors són els que regenten els restaurant des del 2004. Ella i el seu company, en Pep varen triar el nom del restaurant i la història d'aquell contrabandista que en Josep Pla va voler conèixer a Cadaqués i va donar nom aquell relat i es manté ara, a través del nom del restaurant.

La Roseta, “la cuinera dolça” va estudiar disseny i ceràmica, la cuina va venir després. A l'any 1995 va entrar en el món de la restauració a través del Celler de la Planassa de Palamós. El seu pilar és la cuina familiar, sobretot la que va aprendre de l'àvia, dels amics cuiners i cuineres, del seu company, en Pep Ferriol cuiner i fill del Celler de a Planassa, del que aprenia, els llibres, els viatges, o en cursos monogràfics, on la pastisseria va ser el que més la va entusiasmar com si vulgues reflectir en aquestes preparacions els seus coneixements artístics. Ella destaca el curs que va fer per recomanació dels seu sogre amb el mestre pastisser Carles Mampel.

Parlant amb ella vaig percebre que era una dona independent, que no està de romanços, que no fa la claca i s'estima molt la llibertat, no vol estar subjecte a canons o reconeixements que la podrien condicionar, però té molt clar l'educació, l'elegància i el bon fer, el respecte al client, el que convé i el que cal fer i ho fa el millor que sap per compartir i oferir una bona experiència i tinguis ganes de tornar.
Viatges a Paris i New York on va mostrar la cuina empordanesa. Aprendre l'ofici amb tots els elements necessaris per aconseguir una cuina propera, familiar, elaborada amb productes de proximitat, amb la sensibilitat necessària per fer plats bons, gustosos i ben presentats com pot fer una artista. La seva cuina es sincera, ben feta, basada en la confiança del productor amic, el valor de l'artesà i tots aquells que tenen cura en l'elaboració del que fan. Una cuina que combina la tradició amb les tècniques modernes.

La Roseta és autora del llibre de La poma dins de la col·lecció Productes de mercat i alhora ella i en Pep, el seu company, han col·laborat en reculls i receptaris com el llibre Cuines del programa de TV3 o la Nova Cuina Catalana, també col·laboren en Festivals de música i diferents programacions de l'Empordà
El restaurant està situat a la planta baixa d'aquesta casa senyorial de finals del XIX. La casa és preciosa, amb diverses estances, amb un jardí interior, amb til·lers, que refresquen la casa als estius, i convida a vetllades agradables, decorada amb bon gust, amb tonalitats pastels o contrastades i acollidora per la fusta dels mobles ben conservats i les làmpades de cristall, records, fotos i teles que ens recorden on som. Una quadre de garoines, una marina, escenes quotidianes, un dibuix d'un raïm i un tros de pa, fotos de l'àvia i la filla de la Roseta, la Maria, com es deia la mare de l'escriptor, preparant Es Niu, símbol d'aquest plat transmès de generació en generació o quan la memòria no recorda com va començar a elaborar-se. Revistes, llibres, sobretot de cuina i vins de l'Empordà.


Es Niu
Josep Pla va escriure: “el fonament d'aquest plat és purament i simplement el bacallà amb patates, elaborat de la manera més habitual i familiar: el sofregit de sempre, la picada, i el bacallà i les patates”. Després l'escriptor va relatant els altres ingredients que s'afegeixen, la tripa, que li atorga el gust de mar, l'estocafix, que es cou a poc a poc fins obtenir una massa esponjosa i, així darrera de cada element el plat es va enriquint, finalment s'afegeixen els ocellets, si pot ser tords, vaig llegir que una vegada al Motel havien posat perdiu, sublim. Un plat de temps i paciència, no podem aconseguir bons plats sense aquests ingredients. Tot aquest conjunt forma un plat de mar que es converteix en un Niu per les aus que s'incorporen. S'acompanya d'all i oli. És un plat consistent, que té que prendre al mig de l'hivern. Un plat que si es fa com s'ha de fer no oblidareu.
En Jaume Fàbrega també escriu sobre el Niu i afegeix és un plat cuinat per colles d'homes – terrissaires, pescadors, i tapers, autèntics gurmets quan la industria surera va arribar al màxim esplendor.

Manolo Vázquez Montalbán va escriure no és un plat exquisit és un plat rotund. Un plat marró, agressiu i melós, tant antifrancès com el tambor del Bruc però per motius més sòlids. És un plat fill de la tramuntana i parit a la barca més boja que mai més tornes a cap port.

Imagino aquest plat, com altres, resultat de la improvisació dels productes que es tenien a l'abast. Aquells homes, els surers, portaven a bosc, productes fàcils de transportar i amb durada llarga, poder havien amagat en una cova i qui sap si havien deixat remullat l'encartonat peixopalo en un amagatall per recuperar quan tornaven a bosc, després farien el foc a terra, traurien la cassola, i anaven preparant i cuinant mentre pelaven les alzines i si es feia curt, em resulta natural pensar-ho, poder un dia, algú va dir: afegirem un ocell d'aquest que volen per aquí. En aquell temps era un plat de festa, gresca i poder en algun moments de supervivència perquè bacallà bacallà no n'hi havia i molta gent passava gana.

L'Ajuntament de Palafrugell, conscient de la importància que representa tenir un plat únic i local, organitza des de fa 20 anys, als mesos d'octubre i novembre les jornades gastronòmiques dedicades aquest plat per preservar i donar-lo a conèixer per qui no l'hagi tastat mai. Es Niu. En realitat aquest plat es feia tradicionalment els mesos previs a la Quaresma, al mig de l'hivern, i no portava carn. Inicialment es preparava amb la tripa de bacallà, que li dóna viscositat, peixopalo, les bones patates i ou dur, amb els temps, es varen anar incorporant altres elements com els ocellets, salsitxes, sèpia o carn de caça. Sembla, que Es Niu va prendre aquest nom quan al plat es varen incorporar els ocellets a la cassola.
Ara és un plat de mar i de muntanya, com molts que trobem en la Cuina Catalana. Narcís Comadira escriu sobre la Festa del Niu, que cada any es prepara en el Motel Empordà de Figueres, (aquest mes de febrer hi serà de nou en la carta del Motel) perquè el Niu és en realitat una Festa, un motiu per celebrar, una excusa per reunir-se al voltant d'un plat poder barroc, o "recargolat" llarg en la preparació, que vol ser oficiat, es fa el silenci, es gaudeix i em els cafès llargues sobretaules. Es Niu era el plat que preparaven els surers, els dilluns a la seva barraca, un plat de pescadors, de colla, però sobre tot dels surers quan aquest ofici estava en el seu moment d'esplendor.

Aquest és el menú de la Festa de Es Niu (noteu l'article salat que acompanya el plat)

Aperitiu de benvinguda
xips de patates de diferents varietats amb cacauets salats-ensucrats
vi blanc Celler Espelt 
Crema de carbassa, magrana i pernil ibèric
Suflé de ceba i formatge 


Tapes i Vermut
            
                                                         Musclos de roca al vapor

 Flor de carxofa confitada i fregida extraordinari
                                          Bolets de temporada saltejats

Es Niu
Es Niu s'acompanya d'all i oli

Les postres
Copa refrescant de magrana amb iogurt en textures.


petits fours 
El pa de Can Rodà, fleca artesana i familiar de La Bisbal, utilitzen farines naturals i antigues que han recuperat.

El vi que acompanyava Es Niu era El Vailet del Celler Espelt. Un vi jove i fresc, aromàtic, sec.
50% Lledoner blanc (garnatxa blanca) 50% Macabeu. No es pot ser més empordanès.
La carta de vins de Pa i Raïm és amplia, els productors de la comarca i cellers petits respectuosos amb el medi ambient i que tenen cura en tot el que fan.
Cafès i petits fours.
Preu 40,00 Euros -Iva Inclòs-
Restaurant Pa i Raïm
C. de Torres i Jonama, 56
Tel. 972 304 572
Tanca: el diumenge nit, dilluns i dimarts