Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tapes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tapes. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 d’agost del 2020

Restaurant Lagunak – Barcelona

Lagunak és des de fa més de 30 anys, un restaurant de referència de la cuina donostiarra a Barcelona, situat al carrer Berlín número 19, al barri de Les Corts, molt a prop de la plaça i de l'estació del metro Centre.

Lagunak significa amic en basc, aquesta és la filosofia d'en Peter, el seu propietari, que ho trasllada en la forma d'entendre la cuina i el que ofereix.

Lagunak té dos espais diferenciats, la barra on trobaràs excel·lents pintxos, tapes, “cazuelitas” i els Goxonacs, recent incorporats, són deu entrepans diferents, elaborats tots amb productes escollits de la gastronomia basca, que pots degustar directament o també pensats per emportar, poder per veure un partit de futbol amb els amics sense pensar en fer un pica-pica.

Una tina de fusta on s'escriuen les tapes del dia, pots triar les que van sortint de la cuina al moment o el que veus exposat amb una extensa varietat. Lagunak pot ser un lloc de trobada amb els companys i els amics per prendre una copa de vi, un zurito, una sidra, un txacolí, mentre esperes per sopar, de la mateixa manera que passa a San Sebastián o a La Rioja on els amics es troben sense necessitat de quedar.

El menjador, al costat, on podràs degustar el millor producte de l'horta, del mar i de la terra, seleccionat diàriament i comprat al mercat per en Peter o el que es fa portar, directament, des de San Sebastián o quan ell mateix hi va, perquè no podem perdre de vista un fet, els anys d'ofici, la trajectòria i l'experiència del seu pare, qui va ser gran part de la seva vida professional el cap de sala de l'Hotel Maria Cristina de San Sebastián i ho va saber transmetre, i això sens dubte el va permetre adquirir una amplia cultura gastronòmica. Sobretaules dels amics recordant els caps d'any del pare i tot el que  compartia i sabia en aquells anys on aquest país començava a despertar.

Destacar l'exquisida rebosteria tradicional acompanyada d'un bon cafè.

Àmplia carta de vins majoritàriament de La Rioja i selecció de licors. Mencionar, a part, la sidra, una tradició del País Basc, on cada any, des del mes de gener fins a l'abril, i com un ritual comença la temporada de la sidra i la visita dels bascos a les sidreries, com aquell que recorda i acull tota una cultura al voltant de la taula i de la degustació de la primera sidra acompanyada de l'autèntic menú de les sidreries i que podràs degustar també a Lagunak.

L'entrada del restaurant de color verd que identifica finestrals i portes al País Basc, a l'interior, la fusta li dona calidesa; records de la terra, imatges, fotos de San Sebastián, de la seva gent i del paisatge, el mar, els quadres, o l'esport tant present com el futbol, una samarreta de la Real, el Barça, la doma, el rugbi, les traineras, la pelota vasca, les quadrilles, els amics, una txapela, el lauburu, les trobades gastronòmiques, els reconeixements i els diplomes com els Fogons d'Honor de la Confraria del bacallà.

Havíem quedat per sopar amb uns amics i família de San Sebastián, una bona excusa per sopar a Legunak. Aquest va ser el sopar, poc abans de l'estat d'alarma. Descobreix la carta i deixat aconsellar per en Peter.

Ens va portar els últims fesols de Santa Pau amb xipirons en la seva tinta. La xef, Fina Puigdevall de Les Cols, anomena els fesols de Santa Pau DOP com “el caviar de La Garrotxa”, són de producció limitada i ecològics. Es presenten de manera senzilla, sortint de l'olla, amb oli d'oliva verge extra amb julivert, acompanyats de “xipironets” amb la seva tinta.

Amanida de ventresca amb tomàquet, escarola, enciam francès amb ceba tendre, deliciosa!

L'excepcional truita de bacallà, una de les preparacions més bones que he provat i que també pots trobar al menú de la sidra. Cuita al punt i melosa, Peter em va explicar el secret. :)


No podien faltar les carxofes amb pernilet que tan m'agraden!
Xipironets amb la seva tinta acompanyats com no podia ser d'un altre manera del clàssic flam d'arròs blanc.

Un bacallà al Pil Pil, un plat aparentment senzill però amb una perfecte elaboració amb el millor producte, l'oli d'oliva verge extra, l'all i les “guindillas

El peix del dia, un magnífic turbot salvatge, cuinat al forn amb patates, acabat amb amb oli fregit, alls laminats i julivert, per compartir entre dos.

Pa d'aquí i de San Sebastián


Vi blanc José Pariente 2018 varietat verdejo de la DO Rueda. Un vi afruitat, fresc, elegant, net i llaminer.

Les postres per compartir: la tradicional combinació d'Idiazabal i codony, “cañitas de hojaldre” farcides de crema pastissera, i el pastís de formatge de la casa. 




Un preu correcte si es té en compte la qualitat del producte, l'atenció de Peter, i si es compara amb altres establiments similars. Un lloc recomanable on estaràs molt bé i a gust.

Lagunak ha tancat després de l'estiu 2020 per jubilació. L'any de la Covid-19

dilluns, 2 de setembre del 2019

Ajoblanco amb raïm a la manera de Màlaga

Estiu 2025: 3.259 visites

Gaspatxo, Salmorejo, Ajoblanco, aquestes són algunes de les tradicionals i clàssiques sopes fredes dels estius. Sopes humils i senzilles de la gent del camp d'abans, dels “jornaleros” andalusos, aliment i beguda per refrescar les llargues i dures jornades dels estius. Sopes que varen traspassar la cuina rural per retrobar-les a les millors cuines i taules.

El gaspatxo m'agrada sense gaires sofisticacions, té un post al blog per gaudir-lo. Aquesta sopa freda ha estat versionada amb diferents ingredients com remolatxes, alvocats o cogombres; cada regió te la seva manera de fer-lo, com cada cuiner o cada casa fa el seu, però em quedo amb el de sempre i a la manera com el vaig descriure aquí.

La saviesa popular es va avançar a les recomanacions de nutricionistes i dietistes com ho va fer el Salmorejo, de camí a convertir-se en Patrimoni Immaterial la Humanitat per la Unesco, aquests junt amb altres cremes fredes tenen posts al blog, perquè senzillament m'agraden, tenen un argument i a més a més, estudis recents avalen tots els beneficis que ens aporten: vitamines i antioxidants, ens hidraten, refrigeren i refresquen, són lleugers, fàcils de digerir, ens ajuden a controlar algunes malalties i per sobre de tot són bones. 

Estudis mèdics, des de Gregorio Marañon al recent treball de recerca, publicat pel professor Cambra, doctor en Ciències Químiques, avalen les propietats i els beneficis del gaspatxo com un gran preventiu antitumoral, i del que La Contra de La Vanguardia va fer una entrevista aquest estiu. 

L'Ajoblanco l'he anant posposant per diverses circumstancies i per falta de temps, sabia que tard o d'hora sortiria, no ha pogut ser fins avui. Aquest estiu es va anar complicant. Havia llegit, recollit la informació i la bibliografia a finals de juny; al juliol, sortint de la feina, em vaig matricular a dos cursos, un monogràfic a l'Escola d'hostaleria Hofmann, i un altre per millorar el blog, No quedaven hores. Els dies d'agost feina a casa i a l'hort que no espera, però aquí està.

L'Ajoblanco segons els autors pertany a la categoria de gaspatxos blancs que tants es poden descobrir en la amplia, rica i variada gastronomia andalusa. El pa és fonamental per elaborar el gaspatxos i Andalusia té una gran qualitat i varietats de pans en les diferents regions. Com vaig escriure en aquella sopa d'all, la paraula sopa en si mateixa és una redundància perquè sopa ve de suppa, és a dir qualssevol líquid sucat amb el pa. Perquè el gaspatxo originari d'Andalusia té com a base el pa i l'oli d'oliva com ho té també el salmorejo.

Poc a poc va haver la necessitat de recollir aquestes receptes rurals que tan sols es coneixien per tradició oral. Els autors, gastrònoms o viatgers fins i tot escrivien la varietat de pa que s'havia d'utilitzar en l'elaboració.

El diccionari descriu l'Ajoblanco com una sopa fría que se hace con almendras y ajos crudos machacados, miga de pan, sal, aceite, vinagre y agua. La definició ens ajuda a entendre i saber on som.

Per Enrique Mapelli, escriptor i gastrònom, descrivia que el distintiu fonamental de l'Ajoblanco malagueny són les ametlles.


De l'ametlla es podria fer fins i tot un tractat apassionant. L'ametlla, la fruita dels ametllers conreats des de temps immemorials en tota la riba mediterrània. Un arbre amb gran simbolisme; les seves flors floreixen quan encara fa fred com el primer indici d'una estació que vol acabar i un altra que vol començar; les aplicacions, els usos, les possibilitats a la cuina o la rebosteria, recull de tota la tradició àrab; les cultures i les creences. La llet d'ametlla Almedrina que sempre prenia la iaia.! iaiona :)

Per això, podríem dir sense por a equivocar-nos, que de totes les sopes fredes que podem trobar o innovar, l'Ajoblanco és la més Mediterrània de totes per cada un dels ingredients que porta en la seva elaboració.

Els ametllers conreats a la regió de Màlaga, la seva fruita, les ametlles, l'oli d'oliva verge extra, símbol del Mediterrani, on Andalusia i aquesta regió té excel·lents denominacions d'origen; els cereals de gran qualitat són decisius per l'elaboració de bons pans, com seria el pan cateto, el més tradicional i habitual a les taules dels malaguenys. És un pa reposat, amb molta molla, i pocs alvèols, saborós, gran i que millora amb el pas dels dies. La qualitat de la farina és fonamental; l'all, aquesta hortalissa originaria d'Àsia i que va ser introduïda pels grecs i els romans en l'intercanvi comercial d'oli i cereals. Té moltes propietats i aplicacions fins i tot es considera un antibiòtic natural igual que l'ametlla també podria tenir un article exclusiu; després vindrien l'aigua bona, la sal, tot un món, i el vinagre.

Per últim, per guarnir, donar color i contrastar posarem raïm, preferiblement raïm de la varietat moscatell, pelat i sense el granets, si tenim la sort de trobar aquesta varietat serà un plat exquisit.

L'Ajoblanco s'estén a les regions de Còrdova, Granada i els pobles de la província de Màlaga. Una salsa amb el nom d'Ajoblanco la troben a Almeria, porta els mateixos ingredients però sense aigua. Acompanya les verdures i els peixos. 


José Carlos Capel, en el seu llibre Comer en Andalucia, descriu l'Ajoblanco malagueny com el rei des gaspatxos blancs i anomena els seus ingredients: les ametlles, els alls crus, la molla de pa, l'oli oliva verge extra i la sal. També assenyala les diferencies entre la capital on la molla es mulla amb llet i els pobles de la província on la molla es mulla amb aigua fresca, i s'afegeix “pescadito” raïm i passes. 

Néstor Luján i Joan Perucho en el llibre de la Cocina española consideren que l'Ajoblanco con uvas és un gaspatxo de gran entitat i delicadesa: “Lo tomamos en cierta ocasión en una casa particular de Granada y se nos antojo excelente. Años después en un empirogotado hotel de la Costa del Sol, de cuyo nombre preferimos no acordarnos, nos sirvieron un engrudo, casi helado, bajo este nombre." Per això els autors, i exceptuant també el que podeu trobar la xarxa que sempre recomano contrastar, recorden la recepta del gran cuiner malagueny José Gómez González com la millor que es pot trobar.

Els escriptors i gastrònoms catalans, entenen que aquesta sopa ve de la sopa d'ametlles de Màlaga, en canvi a Madrid només es presenta o presentava una sopa d'ametlles per la Nit de Nadal.

Jaume Fàbrega, en el seu llibre Totes les sopes recull, també, l'Ajoblanco i la sopa d'ametlles. La primera la situa en la categoria de les sopes fredes, sopes de reciclatge, aprofitament, i d'una rica gastronomia i la sopa d'ametlles com una sopa antiga que s'ha sabut adaptar als temps actuals, si es menja freda es podria assimilar al menjar blanc tan habitual a les comarques de Tarragona.

Enrique Mapelli, escriptor i gastrònom, autor del llibre Màlaga Mesa i Mantel, va escriure que la persona que més va elogiar l'Ajoblanco va ser Dionisio Pérez qui va recollir en el seu inventari de la Cocina clàssica, en un requadre específic, la recepta de l'Ajoblanco con uvas del gran cuiner malagueny José Gómez González. L'autor considera que després dels “pescadito frito” és el plat més definitori de la gastronomia malaguenya i manifesta que és un orgull que cal respectar i conservar la forma i la manera de fer-lo. He consultat diferents receptes fins aconseguir, al meu entendre, una bona fórmula actualitzada.

Pots trobar, també, l'Ajoblanco preparat a les prestatgeries refrigerades dels supermercats, o a les botigues gourmets, on algunes empreses s'han especialitzat en l'elaboració només de gaspatxos i sopes fredes. Hi ha marques que ho elaboren amb bons ingredients i ens poden ajudar a resoldre el dia a dia. Tampoc falta als estius en la carta d'alguns restaurants, reformulada pels xefs amb gelats que refresquen els dies d'estiu. 

En els cursos de formació que he fet a l'Escola d'hostaleria Hofann, sobre les noves tendències en sopes i gaspatxos, els xefs i professors Fede Álvarez i Dani Morros varen incloure l'Ajoblanco: Un original Ajoblanco amb Meló, verat marinat i gelat d'ametlla o un exòtic Ajoblanco de coco i pinya amb navalles. Una sopa tradicional actualitzada i innovada.

Doncs bé, aquí està la recepta, per qui la vulgui, inspirada en l'Ajoblanco clàssic de la Cuina andalusa, dels cuiners José Gómez González, revisada pel receptari de Fernando Rueda García, i la comprovació d'altres. 

He utilitzat els millors productes i els ingredients que tenia més propers, a Catalunya. He substituït el morter per la batedora per facilitar la feina. Pel que fa als ingredients vaig comprar les ametlles de la varietat marcona que venen pelades, el pa de pagès al forner, l'oli d'oliva verge extra de Les Garrigues, els alls de casa, el vinagre de poma per mantenir el color clar, l'aigua mineral i la sal.

Ingredients per 4 persones: 
  • Uns 200 gr. d'ametlles crues i pelades de la varietat marcona.
  • La molla d'un pa de pagès de mig del dia abans o de dos dies 
  • 2 grans d'all sense el nervi 
  • 1 litre i mig d'aigua mineral freda però no gelada 
  • 1 vas d'oli d'oliva verge extra DOP Les Garrigues 
  • 2 o 3 culleres soperes de vinagre de poma o segons el gust. Sempre, menys és mes. 
  • Sal 
  • Per decorar 4 o 5 raïms pelats i sense el gra i ametlles laminades per plat. 



Preparació i elaboració
  • Posem la molla del pa a remullar amb una part de l'aigua mineral mentre anem preparant la resta.
  • En el vas de la batedora posem per aquest ordre: les ametlles, la sal, els grans d'all i una mica d'aigua, ho passem per la batedora i anem incorporem l'aigua poc a poc, batre i anem posant l'oli d'oliva com si es tractés d'una maionesa i incorporem la resta de l'aigua, controlar la batedora. Provar i corregir de sal i, si convé, afegir-ne, si ho creus convenient també una mica més d'oli d'oliva verge extra. 
  • Ho reservem a la nevera aproximadament una hora. Abans d'emplatar, remoure i servim acompanyat dels raïms, les lamines d'ametlla i si vols un fil d'oli. 


Proposta de maridatge un vi Protos Verdejo del Celler del mateix nom. Agradable, fresc afruitat, d'un color daurat, net i brillant. Sensació de frescor és estiu!

Que vagi de gust!

Agrair a la Biblioteca Provincial de Màlaga l'ajuda en la recerca de la bibliografia per buscar l'origen del plat, la recepta, i la millor tècnica per l'elaboració de l'Ajoblanco a la manera de Màlaga.

Poder buscant les arrels podem comprendre millor i tenim una base per innovar.


Aquí la "gatona" molt concentrada

dijous, 28 de juliol del 2016

Brandada o bacallà a la Provençal

Hivern 2024: 3.568 visites

En el post del bacallà vaig escriure que aniria aportant al blog algunes receptes d'aquest peix que va canviar la història. Una de les preparacions més interessants i internacionals és la brandada o bacallà a la Provençal.
La brandada és originari de la Cuina Occitana. Alguns la situen a Nîmes, a la bella Provence, a prop d'Aigües Mortes i Saintes Maries de la Mer i, al nord d'Itàlia a la regió de la Ligúria. Es va incorporar a la Cuina Catalana per proximitat. 
View of Saintes-Maries Vincent van Gogh, 1888, Kröller-Müller Museum, Otterlo, Netherlands
Podeu visitar la pàgina de Vicent van Gogh


La brandada va arribar a París amb la Revolució Francesa i es va quedar, a mesura que es desplaçava cap al nord es substituïa l'oli d'oliva per mantega o crema de llet i amb l'arribada de les patates va ajudar allargar el plat. Inicialment aquest plat no porta patates encara que per alguns ajuda amorosir-lo i quan el bacallà va pujar molt de preu s'augmentava la quantitat de patates. Va entrar al País Basc i es va popularitzar amb el pebrots del piquillo farcits de bacallà. La mare, alguna vegada, ha farcit les flors de carbassó, als estius, com altres cases i cuiners i fa poc vaig escoltar aquesta proposta al xef Víctor Quintillà del restaurant La Lluerna. La brandada era també una de les receptes emblemàtiques del xef Jean Luc Figueres.
flors de carbassó de casa

Hi ha un plat molt similar a la de Cuina Manxega, l'atascaburras, un plat senzill i humil que preparaven els pastors al mig de l'hivern amb el bacallà dessalat i l'oli d'oliva al que s'incorporen patates però no porta la llet. Aquest plat el vaig anomenar a l'entrada del bacallà preparat pel cuiner Mariano Gonzalvo en un dels tallers del primer Fòrum gastronòmic.

L'atascaburras era també un dels plats preferits de l'escriptor i gastrònom Manolo Vàzquez Montalbán, l'agradava prendre'l com entrant.
La brandada és una preparació senzilla i subtil elaborada amb bacallà dessalat i lleugerament cuit, oli d'oliva verge extra i llet o crema de llet. En qualssevol cas es tracte d'una emulsió que ben bé podria ser un all i oli -coincideix la zona geogràfica- al que se li devia afegir el bacallà dessalat. Alguns xefs francesos l'acompanyen amb tòfona ratllada, d'estiu o d'hivern, julivert, nou moscada, pebre blanca o all. La brandada es presenta amb torradetes o pa fregit. A la Fonda Europa de Granollers la preparen deliciosa!
No existeix una única recepta. He consultat bastant bibliografia per poder confrontar, inclús he trobat una de les primeres receptes d'un xef provençal del s. XIX que incorporava una mica de la pell del bacallà per amorosir-lo més, ara, alguns cuiners posem la pell del bacallà fregit al damunt per decorar, donar un toc cruixent i contrastar-la cromàticament.
Finalment, la recepta que aporto és com la fem a casa. És difícil de dir les mides exactes, però intentaré fer una aproximació. El que si està clar que l'autèntica brandada no porta patata, encara que sempre es pot afegir per allargar, amorosir o economitzar.

En la recepta que proposo prefereixo substituir la crema de llet per llet evaporada, resulta més lleugera. L'all només per perfumar perquè com deia en Josep Pla en alguns ingredients cal ser prudent, posem-hi poc.

Una preparació fàcil i bona per presentar com aperitiu o entrant, per compartir, conversar i fer distès el dinar.

La recepta de la Brandada o bacallà a la Provençal:

Ingredients per 4 persones
  • 250 gr. de bacallà d'Islàndia dessalat
  • 200 cc aproximadament d'oli d'oliva verge extra
  • Un gra d'all laminat
  • 50 cc de llet evaporada Ideal aproximadament
  • Sal i pebre blanca
  • Aigua per la cocció
Per acompanyar: torradetes o llesques de pa fregit.

Preparació, cocció i emulsió:
Dessalem el bacallà com podeu veure aquí o el comprem dessalat.
Necessitarem 3 olletes petites d'uns 18 cm de diàmetre:
  • Una per coure el bacallà
  • Una per escalfar lleugerament l'oli d'oliva verge extra
  • Una tercera per escalfar lleugerament la llet evaporada
i una espàtula de fusta de boix i, per acabar, el minipimer o batedora elèctrica.
  1. Posem el bacallà dessalat en una cassola cobert d'aigua freda, portar a ebullició el temps necessari fins que surti una escuma blanca.
  2. Retirar i escorre una mica, treure les espines i la pell (n'hi ha que deixen la pell perquè diuen ajuda a l'èxit del plat).
  3. Mentrestant, a les altres dues olletes, una, amb l'oli d'oliva, que hem posat un gra d'all en làmines per perfumar i que les retirarem quan l'oli hagi arribat a la temperatura adequada i l'altre olleta, amb llet evaporada, es va escalfant moderadament sense bullir.
  4. A l'olleta del bacallà, una vegada cuit i escorregut, anem afegim l'oli d'oliva i xafant els trossets de bacallà, mesclar els ingredients amb una cullera de fusta, alternat l'oli i la llet evaporada, anar xafant fins que quedi una massa homogènia.
  5. Recollim amb una espàtula i ho posem en el recipient de la batedora, rectifiquem de sal i pebre blanc, afegir una mica més de oli d'oliva fins que l'absorbeixi completament. Com si féssim una maionesa amb el minipimer.
  6. La brandada està llesta quan s'han desfet els trossos de bacallà i els tres ingredients (bacall'a, oli i llet evaporada)  s'han emulsionat perfectament.
  7. El resultat és una pasta blanca i espessa que permet farcir o untar-la sobre el pa torrat.

Presentació:
Es posa en un bol amb els trossets de pa torrat o fregit al voltant i cadascú el va provant i degustant.
Opcionalment acompanyat d'olives negres. Un plat per compartir.

Maridatge: Els vins recomanats en el post del bacallà, o un vi blanc com podria ser Emina, de la varietat de raïm verdejo de la DO Rueda o un vi de La Provence per acostar el plat a la terra.
Que vagi de gust!
Notes:
  • La brandada pren el nom de l'acció del verb en la seva elaboració, brandar: Moure enèrgicament d'un cantó a l'altre. Abans es feia amb una cullera de fusta que es movia, avui, es fa amb el minipimer o batedora
  • La brandada s'ha de preparar amb bacallà dessalat si és un altre peix o bacallà fresc el sabor i el gust no és el mateix. És tan important aquest precisió que França té una manera diferent de designar el bacallà quan es dessalat o quan és fresc.
  • La brandada també es comercialitza feta.
  • Es poden afegir patates per allargar el plat.
  • També làmines de tòfones d'hivern, d'estiu o julivert.
Llibres: He rebut correus on em pregunten informació i dades sobre el bacallà i que recomani alguns llibres. Es pot trobar la bibliografia per anar més lluny en l'apartat Biblio del blog i en especial en el post del bacallà La cuina dels països càtars d'en Jaume Fàbrega.
La brandada també es troba recollida en el Corpus Culinari Català i en les cartes de molts restaurants.
Comentari: He donat moltes voltes per escriure aquest post...feia dies! fet!

dilluns, 26 de maig del 2014

Bunyols de bacallà

Hivern 2025: 11.359 visites !! :) 

"En tots els pobles on es menja bacallà no hi ha cap plat tan comú com els bunyols d'aquest peix. A finals del segle XIX, mentre el Senat dels EUA debatia una llei sobre la puresa dels aliments, el senador George Frisbie, que ocupava la mateixa butaca des del qual Daniel Webster havia parlat sobre les virtuts de la caldereta de peix, es va posar en peu i va pronunciar un llarg discurs sobre el gust exquisit d'uns bunyols de bacallà menjats un diumenge al matí " M. Kurlansky

El post que vaig escriure sobre el Bacallà va ser la base per poder continuar escrivint sobre aquest peix que va canviar la història. Entre les moltes preparacions que podem fer amb el bacallà, els bunyols són un clàssic dels receptaris, de les cartes de les fondes, dels bons restaurants i dels bars de tapes.

Els bunyols de bacallà els trobem en tots els països amb cultura de bacallà des de Boston, Jamaica, Portugal, França, Itàlia, Espanya i, a Catalunya un dels territoris amb més consum n'hi ha fins i tot dos maneres d'anomenar-los: bunyol, crispell o crespell. Segurament les varietats de parles del Principat o pobles, en cert temps aïllats, com Cadaqués, han conservat algunes paraules pròpies de dialectes o subdialectes dins del mateix idioma.

El diccionari etimològic de Joan Coromines, “El buñuelo” es troba per primera vegada en el segle XIV derivat del català bunyol, el qual al seu torn procedeix de la paraula bony. Segons els filòlegs Warzug i Meyer Lübke, bony deriva possiblement d'una paraula pre-romana, bunia amb el mateix significat. 

Els bunyols són una massa batuda feta amb farina, aigua o llet i algun ingredient més com pot ser bacallà, ou, verdures o espècies. La massa es fregeix amb oli o saïm. Poden ser salats o dolços.

La paraula bunyol significa també una cosa mal feta o que no ha sortit bé o com esperàvem. Albert Adrià  aconsegueix uns bunyols rodonets i ben presentats introduint la massa en un motllo de silicona i congela la massa, llavors poder s'haurien de dir boletes de bacallà.:))
                                          imatge de Bacallà d'Islàndia
Els Bunyols
Aquestes petites preparacions que podem menjar amb els dits i agraden tant com les croquetes. Els bunyols igual que les croquetes poden ser dolços o salats. Els podem prendre com aperitiu, entreteniment o un pica-pica deliciós, per les postres o en qualssevol ocasió. S'han de fregir al moment i no es poden reescalfar. N'hi ha bunyols de moltes varietats: de l'Empordà, els de Quaresma, de poma, de carbassa, de diferents verdures, de bacallà, de salmó o formatge i abans es feien també de cervell.

La Teca d'Ignasi Domènech dedica un apartat del llibre amb aquest títol: com es fan tota classe de bunyols. Tant important és la manera de fregir-los com la qualitat dels ingredients que utilitzem en la seva elaboració: Un bon oli d'oliva, la farina adequada, i en els de bacallà la qualitat d'aquest peix. Encara que, en Jaume Fàbrega escriu els primers bunyols que es devien fer varen ser el resultat de les farines i trossets de bacallà restants d'altres preparacions. Possiblement fos així.
Aconseguir el punt just de la temperatura de l'oli per fregir-los, rossos i no torrats, incorporar la massa en petites porcions a una paella amb l'oli de oliva suficient amb la temperatura justa, poc a poc, per no refredar l'oli i aconseguir que no siguin oliosos és una de les maneres mes llamineres de menjar els pica-pica.
Ferran Adrià va dir que Andalusia pot presumir de ser un dels territoris que millor domina la fritura. Aquesta tècnica de cocció en la que introduïm l'aliment en l'oli calent és pròpia de tota la Mediterrània. Perquè sigui un èxit els bunyols s'han de menjar just en el moment d'acabar de fer-los.

La recepta: Bunyols de bacallà

Ingredients:
  • 250 gr. de bacallà del morro dessalat i esmicolat
  • 40 gr. de farina de blat
  • 1 ou
  • 1 patata mitjana
  • 1 vas de l'aigua de coure el bacallà i la patata
  • 2 grills d'all
  • julivert
  • sal
  • pebre blanca molta al moment
  • oli d'oliva verge extra per fregir
Preparació, cocció, fregir
  • Retem i pelem la patata, la tallem en trossets i la posem a bullir. Retirem del foc i afegim el bacallà que es courà amb l'escalfor de l'aigua, uns 10 minuts.
  • Escorrem la patata i el bacallà i reservem un vas de l'aigua de coure'ls.
  • En una paella o cassola posem l'oli d'oliva i l'escalfem.
  • Afegim els grills de l'all, prèviament els xafem una mica amb una espàtula de fusta, els incorporem quan l'oli estigui una mica calent per perfumar l'oli. Retirem els alls.
  • Posem el julivert picat i el fregim lleugerament sense que perdi el color verd
  • Incorporem l'aigua de la cocció del bacallà i la patata, la farina remenen, aproximadament durant un minut i mig per coure bé la farina i sense grumolls. Retirem l'olla del foc, afegim l'ou, remenem bé amb una espàtula.
  • Afegim la patata i el bacallà escorreguts continuem remenant fins obtenir la massa dels bunyols. 
  • Rectifiquem de sal i una mica de pebre blanc. Ja tenim la massa preparada per fer el bunyols.
  • Posem l'oli d'oliva en una paella i esperem que sigui ben calent. A continuació i amb l'ajuda de dues culleres fem com unes boletes no han de ser perfectes, la gràcia està en que surtin irregulars! També podem fer servir una màniga pastissera.
  • Anem fregim, donem la volta. 
Una vegada fregits els retirem i els posem en una plata amb paper absorbent. No s'han de deixar gaire estona perquè podrien quedar humits amb el mateix oli que quedi al paper. Fets i menjats!
Es poden acompanyar amb confitura de tomàquet o una mica d' all i oli de codony
Proposta de maridatge: Raimat Chardonnay altres propostes al post del bacallà.

Bon profit que vagi de gust! És una recepta exquisida!

Trucs: Per saber si l'oli està prou calent, tirem una mica de farina a la paella i si es desfà ràpidament vol dir que ja està al punt. Abans d'agafar un altra cullera de pasta convé mullar-la amb el mateix oli perquè no s'enganxi la massa. Podeu utilitzar una màniga pastissera es més còmode.
Repassar les tècniques de fregir en el post de les rosquilles.
Estris: Cassola, paella, espàtules de fusta, ganivet, tallant escorredor i el paper absorbent.

El Bacallà a Cuina Cinc





















dimarts, 15 d’abril del 2014

AXOL

Primavera 2025: 1.378 visites

Albert Ortiz, candidat a millor cuiner jove de l'Any 2014 al Fòrum Gastronòmic
Molt a prop de Barcelona, a la comarca del Maresme on hi ha, segurament, l'oferta gastronòmica més alta per km2 de Catalunya. Una horta esplèndida, el mar i les vinyes d'Alella, al mig d'una urbanització trobem l'AXOL, inaugurat el 14 de febrer de 2008, el dia no va ser triat a l'atzar i, al cap davant el xef Albert Ortiz i la seva germana Xènia, cap de sala i sommelier, al seu costat l'Anna, en Marlon i en Carlos.


AXOL és l'aposta de l'Albert i la Xènia, fills dels propietaris d'un altre restaurant de Cabrils, el Xaret, situat al centre del poble. Axol és també l'esforç d'una família, de treballadors incansables, entusiastes, amb ganes, aprenent cada dia. La cuina de l'Albert es basa en la tradició del que ha après i ha viscut a casa del seus pares i ha aplicat la innovació i les tècniques de les millors cuines del món.
L'Albert es va formar a l'Escola Universitària de Hostaleria i Turisme a Sant Pol de Mar va voler continuar treballant en restaurants de reconegut prestigi: Com El Racó de Can Freixa on va ampliar els coneixements.

Després, elBulli amb Ferran Adrià, va aprendre la disciplina que s'ha de tenir a la cuina, a més a més de conèixer la tècnica i la creativitat.

El seu tarannà i la seva passió el va portar a fer pràctiques al restaurant Arzak a San Sebastián on es va trobar molt ben acollit per la família i l'equip de Juan Mari Arzak.
els llibres i  alguns records d'anyades
Va tornar a Catalunya i va entrar a formar part de l'equip del Celler de Can Roca on li van oferir la possibilitat de portar una partida durant dos anys. Va conèixer la tècnica d'en Joan i en Jordi Roca i sobretot la saviesa i la professionalitat d'en Josep Roca. De qui parlar amb gran admiració.

L'Albert anava aprenent al costat dels grans, amb entusiasme, amb il·lusió, sense calendari i totes les hores del món, quan acabava la jornada continuava en la cuina dels seus pares els dies que tenia lliures.
Aquesta foto m'agrada...:)) la sincronització de tots, optimisme

L’Albert, al 2011, va ser el segon semifinalista del Concurs "Cocinero del año"Que es celebra cada dos anys. El passat 3 abril, dins d'Alimentaria,  entre els cinc millors va arribar a la final, va quedar segon. "Continuarem treballant, com sempre hem treballat amb el mateix esforç i amb el mateix entusiasme". 

Rigorós, disciplinat, senzill, alegre, obert, optimista, molt treballador i enamorat de la seva feina són els trets que caracteritzant la seva personalitat que ha transmès en la seva cuina i en allò que fa. Siguin quin siguin els pronòstics i els resultats, aquí està la seva feina incansable.
reconeixements
A l'AXOL hi ha tres menús però com el motiu era una trobada familiar, la Xènia va proposar un menú especial per grups de 35,00 €, que més es pot demanar? Qualitat, producte, honestedat i professionalitat, alegria i divertiment.
Per començar: Els aperitius, snacks i un pica-pica divertit

Soja amb tandori garrapinyada
3D de Guacamole


Les olives arbequines, les prepararen i mariden ells mateixos de l'olivera que ens rep a l'entrada.
L'Olivera d'AXOL
Cornette de Camembert amb avellanes i tartufo - tòfona blanca -
La croqueta de sobrassada amb mel i poma espectacular. Una sobrassada molt bona. L'elaboració es pot veure en aquest enllaç en la presentació que va fer en el programa cuines de TV3


Les patates braves

Les tapes:
Terrina de sardines i pebrot del “Piquillo” amb un toc de crema de cansalada fumada i oliva negra, finíssim sobre una coca de forner.
Les llenties líquides... la classe de elBulli amb nota! esferificació de les delicioses llenties de casa dels pares "passades pels sedàs" de la tècnica de l'esferificació. Extraordinàries. Diu l'Albert: Són les llenties que fan a casa del pares amb la tècnica de elBulli presentades en una cassoleta petita.

El plats
Ou potxat amb espàrrecs silvestres i tòfona. Aquest plat em va sembla sensacional. Perfecte. Al punt totes les coccions: L'espàrrec cruixent, la crema fina, els flaires de l'aromàtica tòfona. Tots els productes de la cuina d'AXOL gairebé són de proximitat, per això, l'Albert supervisa, prova, tasta, controla i se n'ocupa personalment de la selecció de cadascun del productes.
El proveïdor de les verdures i hortalisses en Marc Pruna, pagès de Mataró de Pruna fresc. Sis generacions de pagesos, una horta variada en el clima immillorable i suau del Maresme 
Arròs melós amb llobarro i formatge Mogent, L'Albert tria el peix de temporada quan està en el millor moment, el llobarro fresa al Mediterrani a l'hivern i és quan està en l'òptim moment pel consum, per això, confia en Karlos Ander, basc de Zarautz, que viu a Cabrils i, que cada dia porta de Mercabarna el millor peix i marisc del mercat amb tota l'essència, com agrada als pescadors.
Per últim i sense foto:((... una cua de bou amb Parmentier que es desfà, macerada, acompanyada a l'hivern amb el bolets de temporada i a la primavera amb les múrgoles.

Els vins que varen acompanyar el dinar Blanc Libalis 11 D.O Valles de Sedacia i Negre Marmellans 11 D.O Montsant. Aigues minerals amb gas Vichy Catalán i natural. Tres varietats de pa que el fan ells. Encara que m'agraden molt les bombolletes del Vichy.... ningú va demanar cava?
                                            el vi i el boli


                                                  el pa
La Xènia, sommelier, s'encarrega de la Sala i de la Bodega de l'AXOL que compta amb més de 90 referències.
Per les postres l'Albert va fer un pastís d'aniversari de xocolata lleuger, suau i aeri, ho aconsegueix muntant la clara.

Cafès, sucre blanc i morè, gominoles i petit fours

Un menú esplèndid, de gran qualitat, llarg, a un preu immillorable. Cabrils, El Maresme aquesta comarca a prop Barcelona, té una costa, té una serralada, i té unes vinyes acariciades per la brisa del Mediterrani. L'Albert rigorós, disciplinat, senzill i, generós, amb un equip que l'acompanya i una cuina moderna sense perdre la tradició i tan sols a 25 minuts de Barcelona.
Que res us tregui la força, l'entusiasme i la felicitat!
Menú grup hivern 2014

Albert Ortiz, Cuiner de l'Any en el Fòrum Gastronòmic 2014. Enhorabona!! per fi ha arribat!! El premi Cuiner de l'Any s'atorga als joves cuiners que representen la nova Cuina Catalana i que destaquen per la utilització de productes de proximitat, el respecte a la terra i la relació amb el productor
Post actualitzat el 20 d'octubre de 2014

AXOL
www.restaurantaxol.com
Can Cabot - Arboç, 6
08348 Cabrils
937 538 645