dimarts, 20 d’agost del 2019

Melmelada de les prunes de casa amb panela

Estiu 2025: 4.304 visites

Como sorpresa
Entre olor a ciruelas
El sol se asoma -Matsuo Bashō-

De les prunes vaig escriure aquest post on explicava una petita història de voluntat i estima a la terra; algunes de les varietats de prunes que tenim a casa, les propietats, les possibilitats a la cuina i una recepta: un pastís de prunes amb ratafia, també, amb un post al blog.
Havíem collit les primeres prunes de casa, "les grogues", dolcetes i sucoses, aquelles que tenen el nom de la Verge del Carme, per indicar que són madures a meitat de juliol i es poden collir quan arriba el dia de la celebració marinera, però aquest any, no varen estar al punt fins final de juliol. Aquesta varietat podria ser, també, la varietat Golden Japan
Per la primavera, les pruneres havien florit bastant i no les vàrem clarejar, així, dels poquets arbres hem tingut una collita de prunes petitones com si fossin mirambells, varietat francesa molt apreciada.

Podem conservar les fruites i els aliments gairebé durant tot l'any. Cada estació ens proporcionar fruits saborosos, com diria el poeta i ens permet guardar els productes de l'horta, el bosc i el jardí com agrada dir als anglesos. Però si hi ha una estació de l'any on la natura desplega tota la força, aquesta, és l'estiu.

De la melmelada, la confitura, les conserves, la gelea, l'almívar, l'alcohol, el vinagre, els escabetxos o salaons pots trobar altres posts al blog. Alguns són especialment bonics com les peres amb almívar o la melmelada de taronges, a més a més aporten informació per anar més lluny i entenc que no cal repetir.

La tardor del 2011 va ser l'estació que vaig començar el blog i el primer post està dedicat al codony i com fer el codonyat. Possiblement una de les confitures més antigues i sovint oblidada.

A la xarxa i els llibres trobaràs maneres d'elaborar diferents receptes de melmelades. Algunes recomanen treure la pell de la fruita, altres triturar-la o deixar-la sencera, es poden afegir espècies com la vainilla, la canyella o el cardamom; aigua, licors, aiguardents; o les combinades amb altres fruites com la poma per augmentar la pectina o els cítrics per evitar l'oxidació, quan l'anem preparant, o també una manera transmetre a altres fruites neutres un color més vistós com seria incorporar maduixes o gerds al ruibarbre.

Per fer aquesta recepta de melmelada de pruna o altres ens caldran alguns utensilis: cassoles que transmetin bé i de manera uniforme la calor, el ganivet tot terreny de la cuina, el tallant, el minipimer, els bols, els cullerots, les espàtules de fusta, una llengua de silicona, una bàscula, els embuts per empotar i els pots de vidre esterilitzats, també, si en feu molta està bé comprar un termòmetre, a cau d'orella et diré que la mare ha fet conserves durant molts anys i no l'havia utilitzat.

La recepta de melmelada de prunes que comparteixo és com la fem a casa, no és gaire dolça, no embafa. La meva germana fins i tot en fa sense sucre perquè la fruita porta el seu i també queda deliciosa perquè fruita madurada a l'arbre i collida al punt no té preu, també la feina. No més cal llegir les noticies, aquests dies, del preu del raïm. És important conèixer tota la feina i l'esforç que hi ha darrera quan portem una fruita o un producte a taula.  

La proporció aconsellable per fer melmelada és per un 1 quilo de fruita neta uns 750 grams de sucre, de vegades, fructosa, pels que no poden prendre sucre. També la podem fer amb sucre integral o sucre panela.

La panela és un sucre integral de canya, el més pur que hi ha al mercat, un producte derivat de la canya de sucre, ecològic i elaborat artesanalment, sense refinar ni blanquejar. El pots trobar als herbolaris, supermercats o directament a través d'Intermon Oxfam. Fa dos anys que fem alguna de les la melmelades i preparacions amb aquest sucre, poder no queda tan vistós però el sabor és inigualable i molt més saludable.

La recepta:

   pots de melmelada de pruna de casa i prunes amb aiguardent

Els ingredients:
  • 1 quilo de pruna neta i sense el pinyol
  • 550 gr. de sucre panela o la quantitat recomanada
  • aigua mineral
Preparació:
  1. Rentem les prunes, les tallem per la meitat, girem i els hi trèiem el pinyol, les pesem i les deixem en un recipient
  2. Per cada quilo de prunes afegim en aquest cas 550 grams de sucre panela i ho deixem macerar tota la nit, un mínim de 8 hores.
Cocció:

Posem un mica d'aigua mineral a la base de cassola, el punt just perquè no se'n enganxi la fruita amb la calor, i tot seguit incorporem les prunes macerades. La posem al foc moderat i ho deixem coure entre 20 i 30 minuts. Comprovem la consistència.

No passo la melmelada pel minipimer. La melmelada de pruna amb la cocció es desfà bastant i és molt agradable trobar trossets de la fruita amb contrasts de dolços. Aquest pas al gust de cadascú.

Empotar:
  • Posem la melmelada, encara amb escalfor, amb pots de vidre esterilitzat i sense arribar a dalt de tot. Tapem ben fort i posem els pots al bany Maria durant uns 15 a 20 minuts.
  • Trèiem de l'aigua del bany Maria, deixem refredar i omplim el rebost.

Resultat: La melmelada de pruna ha quedat molt bona, el color toffe és degut al sucre panela. Un pot de melmelada és un obsequi molt especial i molt més si l'has elaborat tu mateix.

La millor manera d'assaborir-la és sobre una torrada d'un pa, de bona qualitat, amb mantega, un formatge fresc, o un formatge de cabra, o per acompanyar un pastís de formatge o amb iogurts i cereals. Deliciosa! 



Una interessant i sempre bona recomanació del cuiner Ferran Adrià seria unir la melmelada que hem preparat amb trossets de fruita fresca de la mateixa varietat per aconseguir diferents textures. Una de les propostes i recomanacions del cuiner d'un curs al que vaig assistir.

Aquest estiu hem fet melmelada de groselles, cireres amb cardamom, ara, les prunes i queden les peres amb almívar i poder més endavant compota de poma, pots veure les fotos a Instagram i la que presento avui.

Que vagi de gust!

Una companya de l'escola em va escriure, a principis de juliol, per preguntar com quedaria la melmelada de les seves prunes petites sinó treia el pinyol. Havia tingut una bona collita i no donava  a l'abast, per això, va pensar en conservar-les. Havia llegit i consultat els posts de les melmelades del blog i estava contenta del resultat. En realitat aquell pinyol era com una ametlla, tendre i bona que no va interferir en el seu gust exquisit.

Sempre s'ha de provar, intentar-ho i no defallir. 
Gràcies!

dimarts, 30 de juliol del 2019

El Ferrer de Tall a Vilanova de Sau i els astres s'alinearen

Hivern 2024: 1.576 visites

Aquesta primavera, coincidint amb la Lactium 2019, vaig anar a la casa de menjars El Ferrer de Tall, a Vilanova de Sau, a l'espai natural Les Guilleries, a la comarca d'Osona. Tenia ganes d'anar-hi per conèixer la cuina de Maria Nicolau, una xef que sovint surt als mitjans de comunicació. 
El Ferrer de Tall és una casa de menjars i és, també, el nom de l'ofici de la persona que fabrica objectes de ferro o que treballa el ferro i, del tall, qui fa coltells i altres eines tallants. Aquest era l'ofici de l'avi de la Lídia, la propietària actual. Algunes de les eines que feia l'avi de Cal Ferrer estan emmarcades i decoren les parets a l'entrada del restaurant, l'espai destinat a cafè i bar del poble, el lloc on es troben els veïns per petar la xerrada o jugar a “la botifarra”. Ben segur s'han conservat en memòria de l'avi i en record de la seva feina, poder d'aquells oficis que un dia deixaran d'existir.
Han passat més de seixanta quatre anys des de que l'avi La Lídia va venir des de Barruera, a La Vall de Boí, fins a Vilanova de Sau, on va continuar l'ofici de ferrer. Aquí va conèixer a l'àvia qui tenia “la botiga del poble”, aquells petits establiments allunyats de les localitats amb mercat i sense bona comunicació que proveïen de la intendència i el mínim necessari a la gent del poble o als primers excursionistes pel seu avituallament. Allà podies trobar una mica de tot: des d'una capsa de mistos, una pastilla de sabó o una ampolla d'oli d'oliva.
Aquella botiga, poc a poc, com ha passat en altres llocs, es va reconvertir en el bar del poble, el lloc de trobada, per fer el cafè o la cervesa i una casa de menjars on es preparaven: entrepans, platillos, plats senzills, elaborats amb bons productes dels horts i de la comarca. Així, els veïns, visitants, excursionistes, caminats, ciclistes i moters podien i poden fer també un esmorzar de forquilla per refer-se de l'esforç o pel plaer de compartir una estona amb la colla.

Els avis, els pares i ara, la Lídia, la néta del ferrer i el seu marit, en Joan, qui l'ajuda al menjador, en totes les estones que li deixa la seva feina de fuster i d'Alcalde de Vilanova han continuat el restaurant on trobareu una cuina tradicional i de sempre.
I és aquí on sumar, com deia Santi Santamaria, sempre millora les coses. Fa uns dos anys, va arribar a Vilanova de Sau, la Maria Nicolau, reconeguda cuinera i amb una trajectòria professional que l'avala. Ella havia vingut a Vilanova per un projecte engrescador que finalment no es va dur a terme.

La Maria es va trobar amb la seva nena, lluny d'aquelles ciutats que havien estat llocs de projecte de vida, d'expansió i de treball amb tot per oferir. Les ganes de seguir mai li varen faltar, malgrat l'adversitat i, com si l'estesin esperant a Cal Ferrer, la Lídia Mongay, en Joan Riera i la Maria Nicolau es varen trobar i varen parlar, es posaren d'acord i els astres s'alinearen.

La Maria cuinaria al Ferrer de Tall, la cuina de sempre, perquè era el que agradava, on anaven els clients de tota la vida i ha aportat tot l'entusiasme, els seus coneixements, ha assimilat l'entorn rural, el descobrint d'uns paratges propers, aportant excel·lents elaboracions amb el bon producte de la comarca d'Osona i la percepció personal d'una dona inquieta, amb afany i ganes de descobrir, escoltant i sempre aprenent. Us agradarà visitar la seva pàgina web on descobrireu una part del seu univers.

Quan vaig arribar al Ferrer de Tall, a la terrassa algunes persones prenien cafè i feien la sobretaula, també la coincidència de trobar un amic que sortia de dinar i em va dir: “Dinaràs molt bé, t'agradarà!. Vinc sovint amb la família i amb la colla quan anem d'excursió” i així va ser.

Al Ferrer de Tall, trobareu una carta que es va adaptant a la temporada i a les estacions, amb productes de la comarca d'Osona i quilòmetre 0, com el xai d'en Joan de Les Viles, una explotació familiar que es dedica a la cria d'ovelles, des de fa més de quaranta cinc, a Rupit, al Collsacabra; la mare, Rosa March, la propietària, fa dos estius va presentar el llibre El xai a taula, un receptari amb tradició i de consum habitual a la comarca i tot el Mediterrani. A l'Instagram de CuinaCinc pots veure algunes fotos i el post del dia de la presentació.

Al Ferrer del Tall, la Maria presenta el xai o la botifarra a la brasa, una de les maneres més populars i tradicionals de cuinar-lo i poder a la que estem acostumats. Tan el xai com la botifarra es presenten amb verdures i hortalisses de temporada, patates al caliu o mongets sortint de l'olla. Acompanyats amb un morter individual amb all i oli.


La botifarra és de la cansaladeria Suriñanch a Folgueroles, un establiment consolidat, amb més de vint anys d'ofici, amb productes de proximitat i de gran qualitat, a pocs quilometres del restaurant. La carn de la botifarra és de raça de porc Duroc. A Can Suriñach controlen tot el procés de criança i producció del bestiar per poder oferir productes de màxima qualitat.

Aquests són només un exemple dels productes que podeu trobar a la carta on tot porta l'origen de la casa i on es fa. Cada vegada més, les cartes posen els productes de la pròpia comarca i el nom del productor local, sinònim de garantia i de confiança. Però, clar, també podeu trobar un bacallà amb samfaina o algun formatge artesà que els ha agradat, volen oferir i compartir aquell descobriment.

Al costat de la cuina tradicional, trobareu algunes elaboracions com la “Porchetta” orgull de la xef. Compartida a taula, cruixent i saborosa, imagino aromatitzada amb les herbes aromàtiques de la Vall de Sau i Les Guilleries. A Vilanova es celebra al mes de juny la Fira de les herbes remeieres i productes artesans.

La famosa ratatoullie, embolicada en si mateixa com si fos una flor de colors que vaig destacar i compartir a Instagram el dia que vàrem anar (albergínia, carbassó, pastanaga, carbassa...) o verdures rostides en espiral amb la seva salsa.

Podeu provar les mandonguilles amb tel o mantellina, una delicadesa que tan sols es podia tastar i trobar a les cases un cop l'any, coincidint amb la matança del porc, acompanyades amb una salsa saborosa. A casa, aquell dia, les acostumàvem a fer soles, tan sols fregides i poder acompanyades amb escarola al mig de l'hivern. És el que recordo.

L'escalivada sempre bona, acompanyada de “patata tova”, amb delicioses anxoves, i les olives negres del sud o l'Aragó. M'agrada aquest plat, senzill i tan ben fet.
Em sembla tot un detall la “tasseta de caldo” en arribar, reconfortant, ara, amb el bon temps i la calor es substitueix per una sopa freda com un gaspatxo de síndria i tomàquet. Em recorda alguns restaurants de La Rioja.

Les postres casolans com la crema catalana o un deliciós mató de Can Pujol de Calldetenes acompanyat de la mel de Can Morató de Folgueroles i quatre nous, unes postres que mai fallen. La xef es pregunta que passarà quan aquests productors es jubilin...tan de bo tinguin relleu!


El cafè és natural de la varietat aràbic de Cafès Gener, cafeters des de 1950, és sempre important per un bon dinar.
Destacar:
  • El preu del menú 21,00 Euros
  • La gran qualitat del pa de pagès, elaborat amb llevats naturals -massa mare- i fermentacions lentes el porten d'Oristà.
  • L'oli d'oliva i el vinagre de les setrilleres són Riera Pintó, l'oliaire de Roda de Ter, de tants anys i de “tota la vida”.
  • Una nova carta de vins. Per les especials característiques del lloc, no és una casa que venguin molt vi, però després de molt temps i coincidint amb la arribada de la Maria, han decidit amb l'assessorament d'en Jaume Jordà, fer una nova carta de vins amb vins naturals, vins d'origen ecològic, sense additius de cap tipus i com diu la carta: “vins exposats a les inclemències del temps i gràcies al treball de les persones es presenten a la copa amb caràcter propi...vins que canvien i es transformen.” Hi ha la possibilitat de prendre el vi per copes o triar el vi de la casa com s'havia fet sempre presentat en gerra o porro per donar tot el valor. Clos Médol blanc i negre de Nou de Gaià. Tarragona. Vi ecològic.
Passejar per Vilanova, descobrir els boscos, admirar el paisatge, la vegetació, les cingleres, i gaudir. La ginesta era florida i els veïns es trobaven al Ferrer de Tall, un lloc per tornar, tornar a la cuina de sempre amb bones propostes o quan els astres es varen alinear.

El Ferrer de Tall
Passeig Jacint Verdaguer, 6, 
08519 Vilanova de Sau-Barcelona
Tel. 938 847 031 



                     Església de Santa Maria a Vilanova de Sau
Acabo de fer i escriure aquest post i m'adono que ens els darrers sis mesos tres posts del blog tenen molt a veure amb Les Guilleries. 

dissabte, 29 de juny del 2019

Cabra Roi

“És un reconeixement a la feina feta durant tots aquests anys” Marc Collell

Roi és el formatge de llet de cabra pasteuritzada que elaboren des de fa dos anys en Josep i la Glòria a la casa familiar i formatgeria Mas Llavina a Centelles a la comarca d'Osona. A l'any 2018 va ser reconegut com el millor formatge artesà de Catalunya a Lactium.
                                    Formatges de quallada mixta- Cabra-Roi, millor formatge artesà de Catalunya 2018
En aquesta formatgeria familiar i artesana es varen començar a elaborar formatges, fa més de 32 anys, quan tot just alguns petits productors varen iniciar el que seria la gran transformació del món dels formatges a Catalunya, el gran esforç personal i les fires varen ajudar al reconeixement de la feina que s'estava fen. Ells són els creadors del primer formatge blau de Catalunya al 1997, elaborat amb llet crua de vaca de raça frisona, considerat un dels millors dels formatges artesans blaus de Catalunya anomenat Cingles de Bertí, Blau de Centelles o Blau Molí de la Llavina i amb un post al blog que podeu veure aquí. Al Molí de la Llavina elaborant diferents formatges amb llet de cabra i de vaca: madurats, tendres, frescos, mató o pastís de formatge i que podeu veure a la seva web. Entre els més nous hi trobem: l’Esgratinyat de vaca de pasta cuita amb ratafia i el Roi de cabra.

Són partidaris de produccions petites amb la màxima qualitat. El resultat són diversos premis i reconeixements com el de “Mestre artesà” al 1998.
Roi s'elabora amb la llet de les cabres de raça alpina del ramat veí. Una raça valenta i que a més dóna a molta llet. Les cabres surten cada a dia a pasturar i s'alimenten d'herbes, cereals i farratge. L'alimentació del bestiar condiciona molt la qualitat de la llet i en conseqüència el formatge que s'elabora. La manera de fer, la ma de l'home, el clima, o una fruita i la cava on maduren, l'evolució dels llevats són alguns dels factors que van sumant per aconseguir formatges singulars i únics.
                               Aquesta imatge cedida per Cabres catalanes
El Moli de Llavina té una cava natural recuperada de pedra tosca primigènia de la casa, amb unes condicions d'humitat i oxigenació que permet millorar la maduració dels formatges.
La cava rep continues filtracions de la bassa que té el mas al costat junt amb les corrents de l'aire que travessen el túnel subterrani de la casa i responsables del desenvolupament dels fongs i dels llevats que fan la transformació de l'interior en un formatge suau, cremós i alhora intens. L'escorça es renta i es volteja sovint, la maduració entre 30 i 90 dies en aquestes òptimes i afavoridores condicions s'obté un formatge excel·lent.
Roi, va ser el nom que varen triar pel color de l'escorça i que dóna nom al formatge, vermell, amb tendència a groc o color argila o palla, o roig en parla pallaresa. Per dins és de color blanc amb tendència a crema, de textura cremosa, suau, fonent i alhora intens, característic que l'atorga la llet de cabra. Es va transformant i millorant amb els dies. Com diria la Mercè del Serrat Gros, el formatge és viu!

Té forma cilíndrica, pesa uns 300 gr., un diàmetre de 11,5 cm. i, una alçada de 2 cm. Aproximadament, com és un formatge artesà les mides no sempre són precises. Com tots els formatges de cabra és un formatge de temporada, el podem començar a degustar a la primavera fins als vols de tots Sants com diu la tradició francesa. Haig de dir que l'he provat la primera setmana de desembre i estava perfecte.

Maridatge: el vi que mes us agradi, personalment m'agrada un vi jove, fresc, ampli o un vi de la varietat de raïm Trepat de la Conca de Barberà.
Proposta: vi negre de Josep Foraster, anyada 2018. Un vi elaborat amb la varietat de raïm més autòctona, el trepat, de cultiu ecològic i de veremes tardanes. Un vi únic, elegant, afruitat on destaca la seva frescor. Recomanable en formatges cremosos com seria Roi.

Si preferiu un vi blanc, del mateix celler recomanaria el Brisat de Coster, un vi natural que ens retroba en maneres d'elaboració antiga. La varietat del raïm és 100 % Macabeu, ecològic i de vinyes de més de 45 anys. Té una aroma de fruita i cítrics, un color blanc or i un tast suau i acompanya molt bé els formatges cremosos.

Podeu assaborir el formatge amb una melmelada d'albercoc o de cireres, recent feta, codonyat o la confitura vieux garçon que trobareu aquí i aquest dies he recordat a Instagram i un pa de cereals o també com un dels ingredients per preparar una amanida amb peres que trobareu al blog en aquest enllaç.

Compra: el formatge Cabra Roi es pot comprar directament a la Formatgeria Mas Llavina.
Masia Molí de la Llavina, s/n 08540 Centelles Barcelona
Als mercats mensuals que es fan a Barcelona:
El primer dissabte de cada mes al Poblenou
El segon dissabte de cada mes al carrer Rogent
i l'últim divendres de mes al Passeig de Sant Joan
La Selecta a Manlleu
El vins de Josep Foraster els trobareu a Vilaviniteca

Segur que us agrada! que vagi de gust i bons formatges.

Et pot interessar l'Amanida amb peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa