Bunyols de bacallà

Hivern 2025: 11.359 visites !! :) 

"En tots els pobles on es menja bacallà no hi ha cap plat tan comú com els bunyols d'aquest peix. A finals del segle XIX, mentre el Senat dels EUA debatia una llei sobre la puresa dels aliments, el senador George Frisbie, que ocupava la mateixa butaca des del qual Daniel Webster havia parlat sobre les virtuts de la caldereta de peix, es va posar en peu i va pronunciar un llarg discurs sobre el gust exquisit d'uns bunyols de bacallà menjats un diumenge al matí " M. Kurlansky

El post que vaig escriure sobre el Bacallà va ser la base per poder continuar escrivint sobre aquest peix que va canviar la història. Entre les moltes preparacions que podem fer amb el bacallà, els bunyols són un clàssic dels receptaris, de les cartes de les fondes, dels bons restaurants i dels bars de tapes.

Els bunyols de bacallà els trobem en tots els països amb cultura de bacallà des de Boston, Jamaica, Portugal, França, Itàlia, Espanya i, a Catalunya un dels territoris amb més consum n'hi ha fins i tot dos maneres d'anomenar-los: bunyol, crispell o crespell. Segurament les varietats de parles del Principat o pobles, en cert temps aïllats, com Cadaqués, han conservat algunes paraules pròpies de dialectes o subdialectes dins del mateix idioma.

El diccionari etimològic de Joan Coromines, “El buñuelo” es troba per primera vegada en el segle XIV derivat del català bunyol, el qual al seu torn procedeix de la paraula bony. Segons els filòlegs Warzug i Meyer Lübke, bony deriva possiblement d'una paraula pre-romana, bunia amb el mateix significat. 

Els bunyols són una massa batuda feta amb farina, aigua o llet i algun ingredient més com pot ser bacallà, ou, verdures o espècies. La massa es fregeix amb oli o saïm. Poden ser salats o dolços.

La paraula bunyol significa també una cosa mal feta o que no ha sortit bé o com esperàvem. Albert Adrià  aconsegueix uns bunyols rodonets i ben presentats introduint la massa en un motllo de silicona i congela la massa, llavors poder s'haurien de dir boletes de bacallà.:))

                                          imatge de Bacallà d'Islàndia
Els Bunyols
Aquestes petites preparacions que podem menjar amb els dits i agraden tant com les croquetes. Els bunyols igual que les croquetes poden ser dolços o salats. Els podem prendre com aperitiu, entreteniment o un pica-pica deliciós, per les postres o en qualssevol ocasió. S'han de fregir al moment i no es poden reescalfar. N'hi ha bunyols de moltes varietats: de l'Empordà, els de Quaresma, de poma, de carbassa, de diferents verdures, de bacallà, de salmó o formatge i abans es feien també de cervell.

La Teca d'Ignasi Domènech dedica un apartat del llibre amb aquest títol: com es fan tota classe de bunyols. Tant important és la manera de fregir-los com la qualitat dels ingredients que utilitzem en la seva elaboració: Un bon oli d'oliva, la farina adequada, i en els de bacallà la qualitat d'aquest peix. Encara que, en Jaume Fàbrega escriu els primers bunyols que es devien fer varen ser el resultat de les farines i trossets de bacallà restants d'altres preparacions. Possiblement fos així.

Aconseguir el punt just de la temperatura de l'oli per fregir-los, rossos i no torrats, incorporar la massa en petites porcions a una paella amb l'oli de oliva suficient amb la temperatura justa, poc a poc, per no refredar l'oli i aconseguir que no siguin oliosos és una de les maneres mes llamineres de menjar els pica-pica.

Ferran Adrià va dir que Andalusia pot presumir de ser un dels territoris que millor domina la fritura. Aquesta tècnica de cocció en la que introduïm l'aliment en l'oli calent és pròpia de tota la Mediterrània. Perquè sigui un èxit els bunyols s'han de menjar just en el moment d'acabar de fer-los.

La recepta: Bunyols de bacallà

Ingredients:

• 250 gr. de bacallà del morro dessalat i esmicolat
• 40 gr. de farina de blat
• 1 ou
• 1 patata mitjana
• 1 vas de l'aigua de coure el bacallà i la patata
• 2 grills d'all
• julivert
• sal
• pebre blanca molta al moment
• oli d'oliva verge extra per fregir

Preparació, cocció, fregir

• Retem i pelem la patata, la tallem en trossets i la posem a bullir. Retirem del foc i afegim el bacallà que es courà amb l'escalfor de l'aigua, uns 10 minuts.
• Escorrem la patata i el bacallà i reservem un vas de l'aigua de coure'ls.
• En una paella o cassola posem l'oli d'oliva i l'escalfem.
• Afegim els grills de l'all, prèviament els xafem una mica amb una espàtula de fusta, els incorporem quan l'oli estigui una mica calent per perfumar l'oli. Retirem els alls.
• Posem el julivert picat i el fregim lleugerament sense que perdi el color verd
• Incorporem l'aigua de la cocció del bacallà i la patata, la farina remenen, aproximadament durant un minut i mig per coure bé la farina i sense grumolls. Retirem l'olla del foc, afegim l'ou, remenem bé amb una espàtula.
• Afegim la patata i el bacallà escorreguts continuem remenant fins obtenir la massa dels bunyols. 
• Rectifiquem de sal i una mica de pebre blanc. Ja tenim la massa preparada per fer el bunyols.
• Posem l'oli d'oliva en una paella i esperem que sigui ben calent. A continuació i amb l'ajuda de dues culleres fem com unes boletes no han de ser perfectes, la gràcia està en que surtin irregulars! També podem fer servir una màniga pastissera.
• Anem fregim, donem la volta. 

Una vegada fregits els retirem i els posem en una plata amb paper absorbent. No s'han de deixar gaire estona perquè podrien quedar humits amb el mateix oli que quedi al paper. Fets i menjats!

Es poden acompanyar amb confitura de tomàquet o una mica d' all i oli de codony

Proposta de maridatge: Raimat Chardonnay altres propostes al post del bacallà.

Bon profit que vagi de gust! És una recepta exquisida!

Trucs: Per saber si l'oli està prou calent, tirem una mica de farina a la paella i si es desfà ràpidament vol dir que ja està al punt. Abans d'agafar un altra cullera de pasta convé mullar-la amb el mateix oli perquè no s'enganxi la massa. Podeu utilitzar una màniga pastissera es més còmode.

Repassar les tècniques de fregir en el post de les rosquilles.

Estris: Cassola, paella, espàtules de fusta, ganivet, tallant escorredor i el paper absorbent.

El Bacallà a Cuina Cinc

Croquetes formidables de bacallà

Bacallà esqueixat -  Esqueixada

ICELAND

L'ortiga - Sopa d'ortigues amb formatge de cabra tou

Hivern 2025: 4.711 visites

L'ortiga va ser una de les primeres herbes que de petita vaig saber el seu nom, òbviament, també, n'hi ha que li diuen l'herba dels cecs! (perquè no cal veure-la per sentir com pica). L'ortiga formava part del paisatge i dels llargs estius de les vacances de l'escola, de bicicletes, de berenars amb pa amb xocolata, de migdiades – no m'agradava dormir- d'anar a la font i portar el berenar, de jugar sense parar: a la cuita amagat, de col·leccions de cromos, de vendre sorra i fulles dels arbres, buscar papallones i sargantanes, de tardes de pluja i cargols, rascades als genolls, d'anar al riu i trobar els crancs sota les pedres, de picades, de dos hores de repàs i de mirar les aranyes com teixien la seva tela i anar a les 7 a buscar la llet acabada de munyir, les vaques, l'olor a farratja i l'herba acabada de tallar.

                                                                               imatge Viquipèdia

L'ortiga aquella herba que als estius ens picava les cames quan anaven amb bicicleta, quan entraven a l'hort sabien tots els racons i els llocs on era: a la vora dels camins, als marges, als vols dels horts i els jardins, de vegades, sorpresa inesperada quan descobrien territoris estranys, cada any, allà hi era tant dreta, tant singular, on decideix créixer, sempre, en el mateixos llocs. La picada “elèctrica” fins l'últim pel del cap, aquella barreja d'emocions que ens retrobava estiu rere estiu allà d'on venim.

La cuina de pagès i conventual saben o sabien de les propietats guaridores, curatives o verinoses de les plantes. Maig i juny són els mesos de plegar les herbes remeieres, avui diumenge es celebra en molts indrets la diada tradicional d'una festa pagana que la tradició catòlica va dedicar a Sant Ponç i les herbes remeieres, les fruites confitades, l'arrop i la mel, festes de primavera. La més coneguda i reconeguda és la Fira de Sant Ponç, del carrer del carrer Hospital de Barcelona. Aquí es pot veure les fotos i llegir el post.

Dones sàvies, expertes i coneixedores de remeis, les trementinaires feien llargs camins de la muntanya al mar per portar i vendre els seus preparats guaridors. Varen recollir un llegat i cal conservar. Avui es vol retrobar i recuperar tot allò que gairebé hem perdut. Esperem que sigui així.

L'ortiga és una herba emprada des de temps remots, de llarga tradició i amb moltes propietats, bona pel bestiar, pels camps i per l'home, l'agrada tant la seva companyia que tants sols creix quan està prop d'ells.:))

Nom, descripció i utilització: Urtica. L'ortiga és una planta herbàcia remeiera, de la família de les urticàries amb fulles dentades, pot arribar a un metre d'alçada, les seves flors petites i diminutes floreixen de la primavera a la tardor, disposades com un raïm, la característica essencial i de com es coneix és la picor que produeixen els seus filaments en contacte amb la pell. Poc conegudes i són moltes les seves propietats i utilitats: terapèutiques, cosmètiques, medicinals, alimentaries, afrodisíaques,  tèxtils, per fer paper, excel·lent compost per la terra o repel·lent de les cuques.

Aquesta herba és realment una panacea: Tisanes d'aigua d'ortigues per les sangs, per les dones que alletaven, per l'anèmia i enfortir, per aturar hemorràgies, digestiva, astringent, rica en minerals, vitamines, i oligoelements. Té més vitamines i ferro que els espinacs s'assembla bastant en seu sabor. Té molta clorofil·la destaca la gran aportació d'àcid silici.

Varietats: Existeixen moltes varietats destacar les més comuns, la gran Urtica dioica i la petita Urtica urens

Habitat: A prop de camins, als horts i camps humits i ombrejats. Sempre al costa de l'home i els animals. L'ortiga s'utilitza en la cuina dels territoris humits com Galícia, (Hi ha un poble preciós que es diu Ortigueira), el País Basc, al Pirineu Aragonès i, la Catalunya, prop dels Pirineus i rural, a Centreeuropea, França, Luxemburg i els països Balcànics o els pobles Víkings.

Recol·lecció: La primavera, és el millor moment, fins la tardor. Les seves fulles tendres, dentades i petites per amanides, sopes, i cremes. S'utilitzen totes les seves parts: les tiges, l'arrel i les fulles. Assecades ja no piquen.

Equip imprescindible: Uns guants, estisores i pantalons llargs

A la cuina: truites o remenats, sopes, cremes, amanides, com un altra verdura bullida, acompanyada de patates, cebes o porros, arrebossades, galetes, pastissos, per acompanyar el peix, amb formatge, amb pasta, vinagre d'ortigues, infusions o tisanes, condimentar o fins i tot cervesa!

Important: Quan recollim les ortigues el temps d'espera des de que les collim fins que les utilitzem a la cuina té que ser molt curt perquè és marceixen molt ràpid. Una vegada cuinades no hi problema es comporta com una verdura. Sempre és millor collir i cuinar. Km. "0":))

En Jaume Fàbrega ha escrit una sopa d'ortigues i en el llibre infantil Cuinar és cosa màgica que vaig recomanar en el Sant Jordi 2013 recull entre altres exquisides receptes una sopa d'ortigues per la nit de les bruixes.

Els xefs Patxi Moliá, guipuscoà, Martin Àlvarez de la Nova Cociña Galega han treballat, i preparat nous plats, redescobrint i conservant els valors d'aquesta herba tant rica i extraordinària.

Martín Álvarez, quan va escriure el llibre era professor de Cuina del IES de Vilamarín (Ourense) i president de l'Asociación Cultural As Ortigas, porta molts anys experimentant i investigant els valors nutricionals i gastronòmics de l' ortiga va escriure el llibre 45 RECETAS CON ORTIGAS A proposta máis imaxinativa da Nova Cociña Galega  Un llibre que recull un receptari imaginatiu d'aquesta herba poder menyspreada. La feina, d'investigació del xef, labor divulgativa d'aquest llibre únic va merèixer al 2006 dos premios Gourmand i “Mención de Honra” del jurat internacional, Medalla de Plata.

L'autor diu del seu llibre:“Mi libro nos brinda la oportunidad de acercarnos a las recetas tradicionales gallegas pero con un elemento diferenciador –señala–, además de estar estas enriquecidas en su valor nutricional. 45 receitas con ortigas es la demostración del potencial gastronómico de la ortiga y su versatilidad como ingrediente culinario”.

La recepta que acompanya aquest post és una sopa d'ortigues, la més senzilla que trobareu, sense mides, assilvestrada, tal com l'he fet, i el que em deia la inspiració. Hi ha altres varietats que incorporen patates, ceba, porros. La que he preparat porta simplement ortigues (com una mena espinacs) i he afegit per acompanyar-la un formatge de cabra tou o el que mes us agradi.

En Jaume Fàbrega diu que és essencialment depurativa i s'estima més prendre-la sense gaires ingredients.

Suggeriment qualssevol formatge de productors que trobareu aquí o un cabra fort de la Gomera em sembla molt apropiat.

Una sopa brillant d'ortigues

Ingredients

• Un grapat de fulles tendres d'ortigues collides per nosaltres, uns 600 gr. Pot ser una quantitat adequada. (és important conèixer el lloc on anar a buscar-les)
• Aigua mineral la quantitat necessària per cobrir les fulles de les ortigues. Es pot posar, també un caldo suau.
• Sal marina
• Pebre en gra molt al moment
• Oli d'oliva verge extra
• Formatge de cabra tou per acompanyar. Podeu consultar productors locals al blog

Preparació i bullir:

Hem anat de bon matí a collir les ortigues amb l'equip (guants i tisores)

1. Rentem les fulles tendres de la primavera, trèiem les tiges més gruixudes
2. En un cassó que ens hi càpiguen una bona quantitat, almenys, per dos persones posem l'aigua, la sal i les fulles i portem a ebullició. Quan comença a bullir compteu 10 minutes més 5 minuts més.
3. Triturem les ortigues bullides, afegim una mica d'oli i fem un puré amb el minipimer veureu quin color tant bonic, verd intens i brillant ple de clorofil·la! Com si fos el color dels espinacs però més intens. Posem una mica més d'oli extra verge com quan s'amaneix una verdura. Afinem de sal i pebre molta al moment.
4. Si creieu que té fibra passar pel xino
5. Emplatem i acompanyem amb formatge de cabra tou i un fil d'oli d'oliva.

   el formatge com si fos un iceberg!

Bon profit!

Suggeriment: acompanyar amb crostons de pa torrat untats amb all. Bullir una patata o una ceba i mixar amb les ortigues bullides

Proposta de maridatge: Un vi rosat o blanc una mica dolç, afruitat, floral. Un Viña Esmeralda per exemple o els bons vins d'Alsàcia i el Rhin

Us agradarà veure:
Sopa d'all

Sensacions al plat

Herbes remeieres, Sant Ponç

Dracs, princeses, roses, llibres."Post" Sant Jordi 2014. Pastís de formatge amb melmelada d'aranyons

Primavera 2023: 2.018 visites

”La vida no és como uno la ha vivido, sino como la recuerda para contarla.” Gabriel García Márquez 

Vaig buscar les seves roses preferides, com papallones grogues en un cel blau, Roses grogues. Vaig buscar-les en els jardins de la ciutat.

Roses d'Unicef, roses de Médicos sin fronteras, roses contra l'oblit, roses per viatges de final de curs, roses per estimar, roses a la feina, roses al mercat, la primera rosa en sortir de l'Hospital.

Ha passat Sant Jordi 2014, aquest SJ'14 que continua amb celebracions gairebé fins a final de mes com si costés resistir-se a deixar la festa i esperar un any més. Perquè els llibres interessants no tenen data de caducitat ni tenen modes ni coneixen del temps. Continuen les celebracions de SJ i la gent va amunt i avall, encara, amb les roses i llibres per regalar per portar-los aquí i allà. Gairebé la majoria de les llibreries mantenen els descomptes tota la setmana. Malgrat que les vendes d'aquest dies representant un 6 % de la totalitat de l'any.

En el primer Sant Jordi vaig escriure sobre aquesta Diada que ha traspassat fronteres, i tant agrada, des de qualssevol racó de món saben que hi ha un país que s'inunda de flors, llibres, d'amor en majúscules, que té una festa exportable, la tradició dels dracs, les princeses, i sobre tots els llibres que ens fan créixer, conèixer, somniar. Aquesta festa que any rere any no em deixa de sorprendre la gran capacitat de convocatòria. Un SJ brillant, esplèndid, regalant optimisme a cada pas.

Sant Jordi, protector Verona, de Pisanello, imatge enviada per Monica  de Zuccheriera

L'any passat vaig escriure com la crisi i un IVA dels més alts d'Europa afectava al sector llibreter i de les llibreries que havien tancant. Sempre és trist que tanqui un projecte, sempre ho és una llibreria. En aquest SJ'14 que va de Sant Jordi a Sant Jordi, ha tancat la llibreria Boquer del Passeig de Gràcia, davant dels Jardinets, la foto de la carpa blanca del post de l'any passat era d'allà. L'emblemàtica La Tralla de Vic. Una de les grans llibreries de les comarques d'aquest país.

                                            Il·lustració d'Agustí Roca
Però també hem de celebrar l'obertura de noves llibreries i nous projectes de persones valentes capaces de tirar endavant el seu projecte personal com la llibreria No llegiu, al Poble Nou i a un carrer que porta un nom que ho diu tot: L'Amistat. Em va semblar que caminava pel barri de Gràcia. En aquesta feina o treball de camp vaig acostar-me i veure in situ que passava per allà i vaig trobar al Xavier il·lusionat, optimista i treballant de valent amb la seva família i ultimant el SJ'14.

De Poble Nou a Sarrià per visitar un altra llibreria: a peu, de pàgina , al capdavant la Gemma. Sembla una llibreria de conte. Activitats, propostes, una bona oferta infantil, editorials petites, que aposten per la cultura i omple el buit de lectura d'aquest barri.

A l'Eixample, La Impossible tres amics, l'Olga, el Tono i la Mireia amb llarga experiència en el sector llibreter varen decidir tirar endavant, també, el seu projecte: crear la seva Llibreria, després de tancar la llibreria Proa. (podeu llegir el post de l'any passat). La Impossible petita, acollidora té tracta directe i personal  on troben una bona oferta literària, assaig i especialitzada en català. 

Jaimes, que el dia de Sant Jordi va tornar amb un estand al Passeig de Gràcia on va ser-hi més de 61 anys. Jaimes continua sent un dels referents de les llibreries i de la cultura a Barcelona.

La llibreria Laie, una gran llibreria, contingut en humanitats, cine, música, un cafè-restaurant, il·lustracions, concursos, pintura, gastronomia i replena d'activitats.

No podia faltar Documenta on en Josep continua sent l'ànima i entre els mitjans té temps per aconsellar-te aquest llibre i explicar-te històries infinites. El seu equip, essencial que t'atén com si estiguessis en família i et dedica un somriure.

L'emblemàtica llibreria Ona que ha reobert aquest any a Gràcia i ha celebrat amb èxit el seu primer Sant Jordi. 
La Llibreria Calders, llibreria especialitzada en llibres.:)) Un altra  de les noves llibreries al Passatge del mateix nom, al barri de Sant Antoni. Un espai de treball per traductors, lectors amb exposicions, activitats i molts llibres en una antiga fàbrica de botons. 
Grup del Llibre, petita amb moltes sorpreses agradables, farcida de llibres en català. 
La Casa del Libro, altres grans superfícies, multinacionals amb tota l'oferta. El FNAC amb les reivindicacions dels treballadors pels salaris baixos.

Aquest any, editorials petites, llibreters amb empenta, treballadors i treballadores que no s'espanten i han decidit, com fan cada any posar totes les ganes i buscar l'enteniment a través de la lectura. 
Gairebé, cada post va acompanyat d'un llibre. Aquest SJ'14 conté llibres que poder no trobem en totes les prestatgeries, he seleccionat alguns llibres que no són novetat, desconeguts o d'altres anys, altres llibres si són novetat i han anat acompanyats de bones campanyes als mitjans. 

Un dels llibres que tenia i ha tingut més bons pronòstics de venda era la Cuina amb Joan Roca on el xef vol apropar la Cuina a les cases. Tècniques, estris, coneixements, productes, preparacions acompanyat de unes vuitanta receptes explicades per un dels millors xefs i el seu equip de manera didàctica.

L'opinió dels llibreters era diversa uns deien: “S'ha començat a vendre abans de Sant Jordi o costarà vendre perquè es car...”. S'ha vengut i és trending topic. L'any passat vaig presentar el seu anterior llibre. El llibre!

El llibre de Josep Lladonosa. Un nou llibre de capçalera recopilatori d'edicions anteriors, renovat, amb les receptes de sempre, clàssiques de La Cuina Catalana on el cuiner i escriptor explica de manera detallada, amb consells, suggeriments, molt curós les receptes de la Cuina Catalana de sempre

A comer y a beber de Guillaume Long – con las manos en la masa – L'autor que va néixer a Ginebra on la xocolata i el formatge són senyes d'identitat i entre articles, contes, té encara, temps de cuinar amb bon sentit de l'humor. Un llibre molt divertit, algú sap a qui li dedico....:)) em sembla genial, entretingut i que a més a més proposa receptes de plats, aperitius, com fer servir els utensilis, fer els entrepans o com es fa aquell pesto que convertirà la pasta en un dinar extraordinari.

Aquest llibre/còmic és una continuació del blog a Boire et a menger que manté l'autor en la secció gastronòmica del diari Le Monde. Propostes apropiades, quan a vegades no sabem com es fan, que agraden i a més a més de riure podem preparar receptes ben fàcils i bones.

Sd edicions té la col·lecció Productes de Mercat. Uns llibres d'edició molt cuidada, amb uns colors molt bonics, i il·lustracions de Lluïsa Jover. El producte és explicat en 10 receptes i a vegades + 1 de manera senzilla per un expert, un cuiner, un escriptor, una mestressa, o un amant de la gastronomia.

Els darrers llibres publicats: El kiwi de Jackie Emery, aquesta fruita que va venir d'un país llunyà, Xina i Nueva Zelanda, amb tants bones qualitats per l'organisme, cromàticament tant bonica i moltes possibilitats a la cuina; Els bolets de Bàrbara Beaumont, professional de la cuina, propostes boletaires per la tardor i la primavera; El lluç de Margarita Sales, aquest peix tradicional de la nostre cuina preparat de manera senzilla o de manera exquisida; El curry de Conxita Sal·lari que dir d'aquest preparat? Diuen que a la India es preparar de diverses maneres i es mira el cel, el temps i l'estat d'ànim de qui el fa o per qui el prepara; El codony de Fina, qui fa aquest blog, el meu primer llibre de cuina. Gràcies per aquest oportunitat. He recollit receptes de casa dels meus avis, de la mare o reformulades per mi, molt fàcils tot redescobrint o recuperant aquest fruita tant antiga en la nostra cuina i que li vaig dedicar el primer post

D'aquest col·lecció tinc uns quants llibres. Al blog podeu trobar el post de l'ànec i a la presentació dels llibres. La pasta, la ceba, el formatge de cabra o el peix de roca.

L'any passat per Sant Ponç vaig presentar el llibre Els caputxins i les herbes remeieres de Fra Valentí Serra aquest any, Fra Valentí ha escrit Les Hortalisses i flors remeieres de l'Editorial Mediterrània. El llibre és un tractat complert del que es coneix, ara, com els hort urbans on l'autor escriu i recull la llarga tradició d'aquesta ordre en el cultiu de les hortalisses. Un llibre amè i molt ben documentat. Gràcies Fra Valentí per tant.

Salsas más de 300 recetas saludables y sabrosas. Karin presenta un tercer llibre exquisit i tercer d'aquesta autora que ha decidit que l'edat no es cap impediment per continuar treballant i seguir creant de manera meravellosa. Receptes bàsiques, fons o salses sofisticades.

La Cuina i terra de la Vall de Boí, amb il·lustracions molt maques d'Alex Fraguas de l'Editorial Meteora. Aquest llibre recull les receptes tradicionals porta a porta dels veïns d'aquesta Vall declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Fragment del llibre de la primavera. 

Pica-pica de l'Editorial Cossetània de Toni Monné, fotografia Xabier Mendiola. Propostes de cuina que tant agraden, improvisada, que fa festa, sense necessitat d'entaular-se. Recomanat per tots els llibreters. Un tastet:))
Vinos naturales en España de Joan Gómez de RBA del blog Devinis. El Blog de referència pels amants del vi.

I per últim, tres novel·les que vull recomanar que girant al voltant de la gastronomia, el producte i l'enologia:

Amb motiu del 25è aniversari de la pel·lícula El Festín de Babette, NórdicaLibros, va publicar la novel·la a d'Isak Dinesen amb il·lustracions de Noemí Villamuza. Una gran novel·la en una edició molt acurada. Aquí el post de la pel·lícula.

Una de les entrades que desperta més curiositat al blog va ser va ser una senzilla tassa de xocolata desfeta, tant habitual a casa, per això, quan vaig veure la novel·la Desig de xocolata vaig pensar en anomenar-la, guanyadora del premi Ramon Llull i amb un gran desplegament mediàtic. Una xocolatera de porcellana serveix per unir en el temps tres dones en diferents moments.

Quan en dèiem xampany de Rafel Nadal s'endinsa amb nostàlgia en la història familiar, trobar una vida millor a França, les guerres europees, i tot això al voltant del suro i el xampany.

“De manera que ara, quan sento destapar una ampolla de xampany o de cava, se’m dispara la nostàlgia per tots els brindis que hem fet amb la baba Teresa, els pares, els germans, els fills, els néts i tots els de casa, i recordo la taula parada a la plaça de Santa Llúcia de Girona, a la Fosca o al mas d’Aiguaviva i la baba ordenant que es destapin les ampolles i el pare reclamant el tap de suro per sentenciar: No és gaire bo. De seguida he vist que no era de casa."

Finalment els llibres que he triat pels nens són uns llibres delicats i sensibles que arriben al cor del grans i a l'anima dels nens al meu entendre:)

El cirerer de la col·lecció "El dodo bobo" amb il·lustracions de Alba Garcia. A la Mariona li regalen un cirerer petit i ha aprendre a cuidar-lo tot cultivant la paciència. L'arbre donarà unes fruites petitones i vermelles a la primavera i principi d'estiu.

Mis platos preferidos, un llibre pràctic, que agrada, que es pot tocar sense embrutar-se i explica com fer 22 plats divertits, fàcils, senzills i bons.

La Florentina es constipa en aquest conte la vaqueta descobreix que això de estar malat no està malament perquè la cuiden amb molt amor. Autor: Steffensmeier, Alexander
El dia de Sant Jordi vaig tenir la sort de trobar al Passeig de Gràcia a la Judit d'Edicions Sidillà, un altra editorial petita que aporta i aposta per la qualitat en l'edició. Varem parlar del llibre que havia triat Cabretes al país de les meravelles 

Un llibre preciós en el missatge, en el text i les il·lustracions. El text de Montse Vila, i les il·lustracions de Montse Mayol.
Fa molts anys, molts, es sabia de l'existència d'una raça de cabra autòctona de Catalunya. Sempre hi ha un racó de món lluny de contaminació, aïllat, que cal preservar. Havia una raça que es va donar per extingida però gràcies al moviment Slow Food es va trobar al Montsec un ramat de cabres d'aquesta raça d'Antoni Pellise que havia preservat, a partir d'aquest fet el conte imagina una bella història.

Pot l'amor alimentar l'ànima? La sopa de l'avi, amb text de Mario Satz i il·lustracions de Albert Asensio de Babulinka Books.
Sempre he dit que si hi ha una menjar que arriba a l'ànima aquest és la sopa. Les sopes ocupen un espai espai especial al blog: reconforten, treuen el fred i també refresquen, poden ser un aliment complert, gairebé agraden a tothom. Així que quan vaig descobrir aquest conte no vaig dubtar en incloure'l. Una història d'amor i de com l'amor de l'avi i la seva néta que pateix anorèxia pot curar-se amb un plat de sopa.

Un llibre que va ser una sorpresa i em va agradar de veritat és el llibre que em varen regalar a casa Libro del Arte de Cocinar de Fray Sever d'Olot. Primera edició d'un manuscrit gironí de 1787. Palau de Perelada, 1982. L'autor un gran coneixedor i esperit il·lustrat de l'època. La seva obra va servir com a base d'altres llibres com "La cuynera catalana" publicat al 1835. L'autor es coneix el país, el producte i la cuina des del Pirineus fins a la costa i les comarques d'interior, consells receptes, formules, receptes de grans cuiners de Catalunya: Jaume Subirós, Motel Empordà; Domingo García, Castell de Perelada; Lluís Duran de l'Hotel Duran de Figueres.

I com cada any acompanyo el Sant Jordi 2014 amb una recepta. He preparat una recepta molt fàcil del llibre d'Amanda Laporte, la tercera!

Pastís de formatge amb melmelada de aranyons 

A finals d'estiu arriben els aranyons i les móres vaig fer melmelada, així que aquest fons d'armari que omple el rebost i amb la feina avançada preparo aquest pastís.

Ingredients per 4 persones. Fàcil. Preparació 1 hora

Per la base:

• Un paquet de galetes Maria + 4
• 100 gr. de mantega a temperatura ambient

Pel farciment:

• 2 terrines de formatge fresc (400 gr.)
• 6 c/p de sucre
• 1/2 litre de llet
• 3 sobres de quallada (Royal)
• la melmelada necessària per cobrir

c/c = cullera de cafè

c/p = cullera de postra

c/s = cullera de sopa 

Elaboració i cocció:

1. Triturar les galetes amb un robot de cuina o el 1,2,3. fins que quedin les galetes molt fines.
2. Barrejar amb la mantega i una cullerada d'aigua fins obtenir una massa homogènia.
3. Posar aquesta massa en un motlle de 18/20 cm que cobreixi la base i una mica les parets.
4. Batre el formatge, el sucre, la llet i la quallada amb el minipimer o la batedora a mà. Que no quedin grumolls.
5. Abocar aquesta preparació en el motlle damunt de la base de la massa de la galeta.
6. Preescalfar el forn a 180º C. Coure el pastís uns 25 o 30 minuts fins que hagi quallat.
7. Deixar refredar, cobrir amb la melmelada d'aranyons. Reservar a la nevera unes hores perquè sigui més fàcil desmotllar.

Proposta: Presentar amb la melmelada com si fos una salsa i servir al gust.

Bon Profit!

Estris: Batedora, motllo de 18/20 cm, espàtules, robot cuina.

He començat aquest SJ'14 amb Gabriel García Márquez i tanco l'article amb la noticia d'un altra flor, un home discret, Tito Vilanova i totes les flors anònimes que fan dia a dia un món millor.

"A qui estimes
dóna-li ales per volar
arrels per tornar
i motius per quedar-se"
Dalai Lama

Any Joan Vinyoli...:”i la teva vida mesclada amb ells”

Cuinar amb roses.

Un cava: Agustí Torelló Roca Rosat  40% Monastrell, 10% Garnatxa, 50% Macabeu. Fi, elegant, afruitat, aromàtic. Per "disfrutar" a qualssevol hora del dia. A l'enllaç la fitxa del celler.