dissabte, 22 d’octubre del 2016

Amanida amb peres, formatge de cabra, anacards i salsa de mostassa

Hivern 2026: 4.913 visites

Una amanida de contrasts: L'enciam, amb la dolçor de les peres, la cremositat d'un formatge artesà de cabra i el toc cruixent i exòtic dels anacards amanit amb amb salsa de mostassa. La proposta està inspirada en la recepta que fa Maria Ángeles. Ella la prepara amb formatge Brie, encara que em va dir que amb un Maó també l'agrada. La combinació de peres i formatge sempre resulta un maridatge deliciós .

Amanida: Del llatí ammannire, procedent d’una forma admanuire, romanització, en italià i català, del gòtic manwjan, ‘preparar'; arriba al català potser per via italiana.

De les amanides vaig escriure aquest post, escrivia sobre les varietats d'amanides i els enciams, la manera de condimentar-les, quina és la més adequada per cada moment, els ingredients i suggerències per cada estació.
Les amanides m'agraden, que no en faltin, pels colors, els contrasts, les combinacions i els gustos on la mà de qui la prepara s'expressa. Les amanides poden ser un entrant o un plat únic acompanyades d'un caldo lleuger.
Amanides per cada estació, tèbies, fresques, transformades, adients, cromàtiques, de festa, amb fruits secs o fruita, amb llegums, bolets, salaons, amb sardines de llauna o escabetxos. Amb cereals, herbàcies o algues, cruixents, senzilles o sofisticades.

També hi ha llibres d'amanides i en el prefaci de qualssevol receptari en podem trobar. Avui vull compartir una amanida molt atractiva i bona on les peres són un dels ingredients i es possible preparar-la en qualssevol estació de l'any, personalment la trobo adequada en aquest moment del calendari.
                                Peres de casa
De les peres també vaig escriure aquest altre post. Les primeres peres, les de Sant Joan per acabar amb les més tardanes amb alguna varietat que arriba fins als vols de Nadal. Aquesta deliciosa fruita que podem prendre en qualssevol moment o utilitzar-la en la cuina, la rebosteria, l'elaboració de licors elegants, aiguardents, vinagres i, o conservar-les en almívar per tenir-ne un bon recurs al rebost per preparar o improvisar un plat o unes postres. La costum en la cuina i en especial en la Cuina Catalana d'acompanyar carns i peixos, combinar el dolç i el salat ve d'antic perquè la pera, encara que diguin que va venir d'Orient i d'Armènia és sabut del seu cultiu en tota la Europa Mediterrània com s'ha constatat en les troballes en coves Suïsses de l'època de la Prehistòria; Al segle 9 a.C, Homer va escriure a l'Odissea que la perera va ser un regal dels Déus, així és; utilitzada per grecs i romans qui varen millorar el cultiu i la varen introduir a la península, França, Alemanya, i Anglaterra.

Aquesta amanida l'he acompanyat amb el formatge Lo Blanejat de la formatgeria Serrat Gros d'Ossera a L'Alt Urgell.
Els seus formatges han rebut premis i importants reconeixements en concursos d'aquí i internacionals que avalen el seu prestigi, recentment en el passat cap de setmana a la Fira de Formatges artesans del Pirineus ha rebut dues medalles d'or i una de bronze. Podeu veure el post que vaig escriure d'aquesta formatgeria aquí.

Lo Blanejat és un formatge de pasta tova fluida de llet crua de cabra del propi ramat, estacional i elaborat de manera artesana a Ossera/Josa de Cadí a -l'Alt Urgell- La Mercè el va començà a fer al 2014, després de diverses proves va fer-se realitat al 2015; inspirat en les “tortas”. Té forma rodona o cilíndrica. Pesa uns 200-250 gr. 

Lo Blanejat s'elabora amb quall vegetal, amb la flor de l'herbacol i de coagulació enzimàtica. Quan s'acaba l'elaboració es conserva unes sis setmanes en una cambra a 11º C, on madura, en aquest temps surt en la seva escorça, una floritura blanca i delicada que es pot consumir.
Es caracteritza per una textura cremosa, suau, flonja, sense ulls i amb una escorça florida comestible, amb records del bosc i les plantes aromàtiques on pasturen les cabres.Recorda al formatge Brie.

Té una cuidada presentació: en paper de film per protegir-lo i conservar-lo millor, i embolicat en un paper de seda dins d'una capseta de fusta blanca que recorda els formatges francesos.

És un formatge molt versàtil acompanyat amb algunes melmelades del blog, o per exemple amb melmelada de pera, resulta una bona combinació o per acompanyar amanides com la que presento, també fos amb les cremes de verdura o una crema de carbassa com fan en el menú degustació d'aquesta tardor al restaurant el Forn de Gósol o El xef Diego Alías de Ca L'Amador, a Josa de Cadí, l'acompanya amb patates i tòfona. Marida molt bé amb un vi blanc sec o rosats.

El seu nom, blanejat, del verb blanejar, una paraula de les muntanyes gairebé en desús significa fondre's...poder com la neu quan surt el sol.

Aquest formatge es pot comprar a la mateixa formatgeria del Serrat Gros, a La Formatgeria Eugene a La Seu d'Urgell, o La Lleteria de Sant Cugat.

Anacards: El toc cruixent i exòtic d'aquest fruit sec originari de l'Amèrica del Sud i implantat a la India al s.XVI. És ric en greixos bons i fòsfor. Té forma de ronyó i es del color dels fruits secs com l'avellana sense la pell.

Preparem l'amanida de peres, formatge i anacards per 4 persones

Ingredients
  • Un enciam “trocadero” o francès és un enciam de fulles tendres i saboroses o mesclum
  • 3 peres madures Conference o de Puigcerdà
  • 200 gr. formatge Lo Blanejat
  • Un grapat d'anacards o nous del país
La salsa:
En el darrer viatge a París varem portar algunes varietats mostasses de la Maison Maille, una de les que vaig comprar és la mostassa selecció, tendra i fresca de formatge de cabra i pera!!, Així que la salsa per amanir l'he preparat amb aquesta mostassa que realça molt més el sabor. També hi la possibilitats de tallar trossets de pera i afegir-la a la salsa que es prepara per amanir.
  • 4 c/s d'oli d'oliva verge extra de Les Garrigues
  • 1'5 c/s de suc de llimona sempre és es preferible rectificar per no potenciar el sabor i es pogués el sabor
  • 1 c/c de mostassa (la varietat que més agradi, una opció és l'antiga)
  • un pensament de pebre negre molta al moment i sal
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa 

Preparació i presentació:
  • Netejar bé l'enciam i que no quedi aigua. (Recomano utilitzar la centrifugadora veure aquí)
  • Netejar, pelar i treure la grana de les peres, tallar-les en quarts. Posar una mica de suc de llimona perquè no s'oxidin metres preparem l'amanida.
  • Tallem el formatge
Fem la salsa : En un recipient posem l'oli, el suc de la llimona, una cullerada de cafè de mostassa, el pensament de sal i pebre molta al moment. Emulsionar.

Presentació:
Posem l'enciam tallat de la mida adequada, afegim les peres, i els anacards. En el moment de presentar a taula afegim les peres i el formatge i amanim.
Que vagi de gust!

Suggerències: Es pot substituir al mig de l'hivern l'enciam per escarola i els anacards per avellanes.

                                                Peres - Xavier Valls
Poema, 
Fruit of the pear - Whittaker Chambers-

Fruit of the pear — among the leaves
Wind lifts, the stiff spray of leaves,
Disclosing the hung red cheek of pear,
Last fruit the denuding autumn leaves —
Solidly sways, too firm to fall-
Reserved last plenitude of fall.
Leaves and the fruit will drop together;
But these dark leaves, before they fall,
Enrich to bloody growth apart,
Until, beneath one frost leaves part
From stems and, blackened, drop. The fruit,
Too, darkened in the bitten part,
Falls with a dull thud to the ground
Successive days. Where heels have ground
The pears to pulp late bees and yellow
Wasps fly fiercely: some are drowned.

Visitar els artesans i productors d'Ossera i Josa de Cadí, com les conserves de Cal Casal, L'Herbolari d'Ossera a L'Alt Urgell i els restaurants: Forn de GósolCa L'Amador

Altres amanides que us poden agradar:



























diumenge, 9 d’octubre del 2016

La Taverna del Clínic

Hivern 2024: 1.763 visites

Antonio Simoes, el xef, premi al millor cuiner i emprenedor jove del 2014 de l'Acadèmia Catalana de gastronomia amb el seu germà, Manuel, cap de sala i sommelier, i el seu equip atents, amables i sense ficció, fan la seva feina amb entusiasme i de manera excel·lent. Els seus referents: La cuina que varen aprendre del seu pare; sense oblidar els seus orígens, Galícia; la formació a l'Escola d'Hostaleria de Barcelona; el gust de la memòria i el mestratge de Santi Santamaria, Can Fabes, a Sant Celoni, El Montseny, és trasllada en els seus plats, “platillos” i tapes. Una cuina molt ben feta, saborosa i amb gust, una cuina artesana i delicada on expressen el seu amor per la cuina i l'enologia.  
El local està situat al centre de Barcelona, l'Eixample, molt ben comunicat, davant del Clínic. Reformat i ampliat al 2006. Té diferents espais, amplis i confortables, una barra on pots improvisar i prendre la millor de les tapes i provar un vi recomanat per aquell moment. L'extensa carta de vins en un iPad seleccionada per Manuel, amb més de 700 referències de vins, caves i xampanys d'aquí i d'arreu del món. Una preciosa vitrina omple tot un pany de paret on es poden veure algunes seleccions.
Una cuina sincera, amb salses, fondos, reduccions d'elaboració artesana, de veritat, del producte de temporada: els bolets, aviat, les tòfones, els peixos i els millors crustacis, directament de les Rias i dels millors ports, un pernil ibèric de primera o productes recuperats, exaltats, on el cuiner s'expressa a traves del seu bon fer. Un “carro” de formatges artesans extens de productors petits i difícil de mantenir en qualssevol restaurant.
Aquest va ser el sopar, d'una petita celebració després d'un dia llarg:
Carxofes del Prat confitades al buit amb escopinyes de la Ria de Muros.

Anxoves
del Cantàbric sobre fina làmina cruixent i gelatina de tomàquet amb escalunyes
Una deliciosa crema de castanyes de Viladrau amb llamàntol i raves confitats.
Cua de toro, cuinat a molt baixa temperatura, desossat amb vi del Priorat i/o pastanagues o cebes babe.
Cada un dels plats són deliciosos i saborosos, una cuina molt ben feta de veritat. Cuinat amb mestria, professionalitat i també amb paciència i humilitat.
Excel·lent i gormanda carta de les postres. No varem prendre postres perquè era tard, i per fer els sopar una mica més lleuger!

Bons cafès!..no renuncio.

Tots els plats presentats en peces i recipients moderns, elegants i actuals.

                                            copes Riedel
Els vins que varem prendre:
Copa de Rosat-Blanc LXV 2013 Xarel·lo vermell 100% Penedès varietat autòctona recuperada, recorda als rosats pell de ceba de La Provence. Elegant, les herbes aromàtiques com el llorer, el timó, un punt sec, agradable.

Copa de vi negre IMÔ del Celler Joan Ametller, a La Morera de Montsant, elaborat amb Garnatxa, i petites proporcions de Cabernet sauvignon i Merlot de vinyes antigues. Un vi complexa i equilibrat, molt bo, minerals, Mediterrani.

"Para ser buen cocinero, primero hay que ser buena persona", Antonio, el xef.
Feia molt temps que volia anar-hi, tornarem!. Una ressenya a Instagram, va passar al Facebook i després vaig pensar de traslladar-la al blog.
Felicitats grans persones - grans professionals!! i, en conseqüència una cuina molt bona i saborosa. L'estela de Santi està assegurada.

Altres reconeixements:
Premi millor Carta Vi 2013, 2015 per l'Associació Vinícola Catalana.
I un Sol Repsol 2016 il·lumina aquesta casa i reconeix la trajectòria.

www.latavernadelclinic.com
C. Rosselló, 155, Tel. 934 104 221
08036 Barcelona


Pot interessar:

diumenge, 25 de setembre del 2016

Les Prunes i un Pastís de prunes amb ratafia

Hivern 2024: 4.989 visites

Suau
Comença el dia
En la flor blanca de la prunera

Ella volia tenir prunes durant tot l'estiu. Per això, va plantar pruneres de varietats diferents: Les primeres, les grogues, les de la Verge del Carme o prunes Japoneses, després, les clàudies franceses, a principis d'agost, la tercera setmana d'agost les clàudies reines i les últimes, les blaves, les damascenes ben entrat el setembre. Totes delicioses dolces i sucoses, madurades a l'arbre, lentament. Va convertir aquella terra en el seu país estimat i en aquell jardí refà la seva vida. Havia perdut l'oïda, canta baixet quan cuina i quan arregla les flors, les plantes i els arbres.
Entestada en tenir fruita i que era possible ho ha aconseguit. Té molta traça amb les plantes i els arbres, els estima, l'agraden i fa que creixin i visquin en cada torratxa i en cada tros.
Varem collir les últimes prunes fa dues setmanes. Menjades de l'arbre, al fruiter, hem fet confitura, melmelada, compota, hem conservat en aiguardent i també, macedònies, pastissos o acompanyades al vespre amb un tros de pa i formatge
La millor manera de menjar la pruna és directament de l'arbre. Apreciada aquí i en molts altres països: França, Itàlia, Alemanya i els països anglosaxons on elaboren pastissos de fruites que prenen el nom de la pruna per referir-se a qualssevol pastís fet amb fruites -Plum-cake- la pruna assecada que ajudava passar els mesos d'hivern i utilitzada a la cuina, la rebosteria, o les prunes conservades amb armagnac; recordo l'armari de les espècies de casa dels meus pares on havia un vaset de vidre amb prunes macerades amb aquest brandi i una cinta amb els colors de la bandera de França per ocasions especials o l'elaboració de licors i aiguardents com aquesta ampolla d'Alemanya d'aiguardent casolà de prunes que elabora un amic.
Coincidint i com seria un post de prunes vaig trobar una recepta de Dani Muntaner que va fer pel supermercat Bon Preu. Teníem moltes prunes i la nova ratafia de casa estava al punt. Així que vaig saber quina seria la recepta per aquest final d'estiu on un dels ingredients és també la nova ratafia. Aquesta any escriuré sobre les prunes i aquesta recepta: Un Pastís de prunes i ratafia molt fàcil de fer i molt bo

El producte:
Nom: La Pruna “Prunus domestica” és el fruit de la prunera, té forma rodoneta, algunes ovalades, entre 2 i 6 cm de grandària, la seva pell pot ser de diferents colors segons la varietat (groga, verda, blava o vermella) i la polpa també pot ser de diferents colors i amb un pinyol interior. Pertany a la família de les rosàcies com el codony, les pomes o les peres.
Originaria: De Síria, Pèrsia, el Cacaus, Mesopotàmia. Els romans fein empelts i també les assecàvem, també eren conegudes pels grecs i els àrabs. Pel Renaixement va ser quan es varen expandir en nombroses varietats.

Cultiu: És habitual tenir-ne a pagès, de vegades se'n trobem a la vora dels camins, al costat de rierols passen desapercebudes com qualssevol arbust. El pruner floreix abans de treure les fulles, simbolisme efímer de la vida i de l'arribada de la primavera. Al Japó té el mateix significat que la floració dels cirerers.

Són probablement els arbres fruiters més soferts, aguanten bé els terrenys humits. La Rioja, Lleida, Barcelona, Saragossa, Múrcia, Mallorca, Alemanya, França, Anglaterra i EEUU són zones de producció. Molts productors aposten per cultius biodinàmics com una manera d'entendre els conreus, la natura i l'home.

Compra i conservació: Les prunes s'han de comprar que no estiguin malmeses, durant molt pocs dies és millor posar-les en un fruiter i en un lloc fresc fora de la nevera.
Varietats: Hi ha moltíssimes varietats a tot el món i és impossible anomenar-les a totes perquè hi ha moltes d'autòctones i pròpies de cada comarca, algunes molt locals com la pruna de Rupit o la pruna de frare (que pot tenir diferents tonalitats), o la pruna borda, per elaborar el patxaran, la mirabelle, que tan agrada al francesos per preparar pastissos; la groga, la golden, japonesa o de la Verge del Carme, rodona, groga, perfumada i sucosa; la pruna clàudia de color verd, la pell i la polpa, dolça i sucosa, quan les vespes i les abelles llamineres s'apropen i absorbeixen la fructosa ha arribat el moment de no badar; La Santa Rosa, rodona i gran de pell vermella i per dins sucosa amb molta aigua i de tonalitat ataronjada; la clàudia reina, una mica rovellada, llàgrimes de sucre s'amunteguen, exquisida i dolça com la mel; la pruna blava -així li dic jo- podria ser la damascena és la última en arribar, almenys a casa, té una forma ovalada, amb cromatismes excepcionals, per fora, un blau intents, pell astringent i aspre, per dins un cor dolç i ferm de color verd molsa i el pinyol el color del suro.
Propietats: Té moltes propietats beneficioses per l'organisme: molta fibra i aigua, diürètica i laxant. Encara que té molta fructosa té molt poques calories, només 51 per 100 gr., per tot això és recomanable en les dietes d'aprimament. La doctora Senpau l'aconsella per fer la neteja de l'organisme en un capítol que titula fem dissabte! És rica en antioxidants, fibra, vitamines sobre tot del grup B, zinc, potassi i ferro i a més a més regula el colesterol.
La pruna passa és molt bona no tan sols en la cuina i la rebosteria sinó per incorporar-la en la dieta diària acompanyades de cereals, iogurts, i aigua. Les prunes seques tenen les mateixes propietats que les fresques però més concentrades. Nalda és una població de La Rioja coneguda per tenir una festa dedicada a les prunes i on tenen unes prunes seques excepcionals amb permís de les de Califòrnia.
Un consell per la compra de les prunes seques: que siguin brillants, negres i que no estiguin enganxades unes amb les altres. 
Cuina: Amb les prunes podem preparar melmelades, confitures o gelees. Algunes de casa són tan dolces que les hem preparat sense sucre només amb la pròpia fructosa així tenim un petit rebost per uns quants mesos. Les prunes també podem acompanyar el pollastre a “la catalana” amb prunes, panses i pinyons, el bacallà o la botifarra; en molts països d'Europa com Dinamarca i Polònia acompanyen la carn de porc; el xai en els països àrabs, o un formatge amb prunes que vaig veure en una fira de formatges, o les prunes farcides d'un formatge blau i és també l'ingredient indispensable en la rebosteria: el plum-cake que pren el nom aquest pastís de fruites del nom de la pruna en anglès, les compotes, bunyols, salses, sorbets o chutneys o els delicioses pastissos que prepararen en la cuina francesa i alemanya, entre altres, o aquest licor amb aiguardent cassola fet per uns amics alemanys.

La recepta és un pastis de massa brisa amb prunes damascades i ratafia
                               ampolla de Vichy reciclada :) per conservar la ratafia!
Ingredients per a 6 persones

Per la pasta brisa:
  • 125 gr. de farina
  • 75 gr. de mantega
  • 1 pessic de sal
  • 2 cullerades d'aigua freda
Pel farcit:
  • 150 gr. de ratafia
  • 80 gr. de sucre morè de canya
  • 5 prunes (segons la recepta) He posat tantes com m'ha permès al diàmetre del motllo.
  • 1 ou de gallines ben cuidades i felices
  • 2 rovells d'ou
  • 300 ml de nata líquida l' he substituït per la llet evaporada Ideal per fer-ho més lleuger.
Elaboració

Preparació de la pasta brisa
  • Aconsello preparar la massa el dia abans
  • Barregem tots els ingredients amb les mans fins aconseguir una massa uniforme.
  • Formem una bola, emboliquem la massa amb paper de film i deixem a la nevera.
  • A l'endemà, enfarinem una mica la taula de treball i estirem la massa amb un corró. Té que quedar un gruix d'uns 5 mm. Posem la massa en un motlle de 18 cm de diàmetre (prèviament untat amb mantega i enfarinat) i l'adaptem amb les mans. Punxem la massa amb una forquilla.
  • Posem a sobre un paper del forn i a sobre uns cigrons crus. Enfornem 10 minuts a 180º C
  • Retirem els cigrons i el paper. Reservem

Per fer el farcit:
  1. Rentar, tallar les prunes per la meitat i treure el pinyol.
  2. Escalfar la ratafia amb dues cullerades de sucre fins que es dissolgui. Afegir les prunes. Coure 2 minuts, apagar el foc i deixar-ho refredar.
  3. Batre l'ou amb els rovells i el sucre restant. Escalfar la llet evaporada i, quan estigui al punt d'ebullició, incorporar-la als ous sense deixar de remenar amb una cullera de fusta. Colar les prunes de la reducció de ratafia i poseu-les sobre la massa seguint el diàmetre del motllo, vesseu-hi la crema per sobre i enfornar-ho 30 minuts a 160 ºC.
  4. Deixar refredar. Presentar a taula amb una mica d'almívar de la ratafia.





Que vagi de gust!

Un poema: Les prunes d'or de Josep Carner 

                                "Guardant les prunes"

T'agradarà veure:

La melmelada de prunes




















Receptes amb ratafia