Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia - CECBI - Escuela de Hosteleria Leioa, millor recepta de bacallà d’Islàndia 2026.

El divendres 24 d’abril es va celebrar el V Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia (CECBI) on 18 estudiants seleccionats per les Escoles de Cuina de tot el país i el xef Luís Vinyes xef del restaurant La Venta i ambaixador d’aquesta edició s’han trobat a Barcelona, per participar en l’esmentat concurs i en reconeixament a l’Escola CETT-Barcelona guanyadora de la última edició.  

El certamen va reunir a joves cuiners de diferents centres formatius del país en una cita centrada en la creativitat, la tècnica i la reinterpretació del bacallà d'Islàndia. L'organització ha subratllat que la prova busca impulsar el talent gastronòmic, la formació i apropar els participants al producte i al seu origen. Tots els participants a través de les seves propostes han transmés la seva preparació, creativitat culinària i sensibilitat.

Fernando Sañudo, estudiant de l'Escuela de Hostaleria de Leioa (Bizkaia), ha guanyat el primer premi de la V edició del Concurso de Escuelas Culinarias Bacalao de Islandia (CECBI) per la seva  proposta “Bacallà a baixa temperatura, tripa de bacallà en dues textures amb eriçó de mar”.

“El bacallà a baixa temperatura i les seves tripes en dues textures amb eriçó de mar", elaborat per l’alumne Fernando Sañudo és una proposta de cuina d'arrel i d'avantguarda. El plat explora el concepte de la doble textura generant un contrast tècnic i gastronòmic d´alta complexitat.

Al costat del guanyador, el podi d'aquesta edició l'han completat: en segon lloc: Sarah Doukkali, de l'Escuela de Formación Profesional Altaviana i, en tercer lloc, Hamza Zahrou, de la BHIP (Escuela de Hosteleria de Bilbao). Tres propostes d’alt nivell culinari d'aquesta edició i la capacitat dels joves talents d’innovar des de la tradició.

El jurat va estar format per Luis Vinyes, xef del restaurant La Venta i ambaixador del CECBI 2026; Mikel López de Viñaspre i Iñaki López de Viñaspre, xefs i fundadors del Grup Sagardi; i Snorri Birgir Snorrason, representant d'Iceland Seafood i xef islandès amb trajectòria internacional. Els membres del jurat han valorat la tècnica, la creativitat, el respecte pel producte i la presentació final.

Més enllà de la competició, la trobada va oferir als participants una experiència formativa completa, incloent-hi activitats prèvies vinculades al coneixement del producte i l'origen, reforçant l'enllaç entre cuina, sostenibilitat i cultura gastronòmica.

La final del CECBI: els finalistes de cada escola varen presentar el seu plat davant del jurat d’experts esmentat.

En la fase inicial del concurs, cada escola de cuina va seleccionar un alumne per representar el seu talent a la gran final. Els finalistes es van traslladar a Barcelona per presentar i competir en la darrera etapa del CECBI.

L'agenda va començar el 23 d'abril amb l'arribada dels alumnes a Barcelona i la seva participació a la Seafood Expo Global, la fira mundial més gran de productes del mar, on van poder conèixer de primera mà la indústria i l'origen del bacallà.

La jornada va continuar amb una degustació de benvinguda al restaurant La Venta, on el cuiner i ambaixador del certamen, Luis Vinyes, junt amb els participants van poder compartir experiències en un entorn més distès.

El 24 d'abril, de bon matí, els finalistes es varen trobar al CETT Barcelona per concursar en la gran final, on varen cuinar en directe, per presentar les seves propostes davant del jurat. Després de la deliberació, va tenir lloc el lliurament dels premis i un còctel de comiat que va posar la cloenda al CECBI.

Kristinn Björgvin, Project Manager de Bacalao de Islandia va manifestar:
“Aquest concurs és una oportunitat per explorar i innovar les possibilitats de cuinar el bacallà i fomentar el talent gastronòmic entre els joves xefs espanyols” 

El guanyador del concurs, Fernando Sañudo, més enllà del reconeixement com a autor de la millor recepta de bacallà d'Islàndia 2026, rebrà un viatge exclusiu de cinc dies amb un representant de la seva Escola pel nord d'Islàndia. On podrà conèixer la gastronomia local i recórrer els diferents paisatges de la terra del gel i el foc, segons ha detallat la nota difosa per l'organització.

Bacalao de Islandia
Bacallà d´Islàndia és una iniciativa impulsada per Business Iceland en el marc del projecte Seafood from Iceland, una col·laboració d´empreses pesqueres que treballen conjuntament per promoure els productes del mar d´Islàndia sota una marca comuna d´origen.

Amb el suport del Govern d'Islàndia, el projecte es basa en els pilars de la qualitat, la tradició, la puresa i la pesca responsable, i té com a objectiu enfortir la imatge i el posicionament dels productes pesquers curats d'Islàndia als seus mercats clau -Espanya, Itàlia i Portugal- mitjançant la promoció del seu origen i de la seva alta qualitat, procedent de fonts sostenibles dels mars d’Islàndia.

En aquest blog pots trobar diferents entrades dedicades al bacallà: un post genèric, algunas receptes, el viatge del bacallà, tres posts d’Islàndia, els concursos, bibliografia recomanada i, també El llibre del bacallà.

Faves a la catalana, faves ofegades, faves estofades. Les faves per primavera

“És un fet obvi i acceptat que el català és un devorador de faves, cuinades a la manera del país, o sigui: de faves a la catalana.” Josep Pla.

Aquest plat no ha faltat a casa per primavera. Ara, podem trobar faves durant tot l’any, envasades o congelades. Però no hi ha res millor que unes faves per primavera. Les recordo com una de les preparaciones preferides del pare. Cadascú o cada casa té la seva manera de preparar les faves. 

A casa acompanyem les faves amb trossets de botifarra negra, abans era una mica curada perquè la botifarra negra s'havia embotit al febrer. La mare acostumava a fer les faves els dissabtes quants els dies començaven a ser més llargs. Segurament perquè els dissabtes havia més temps i dinavem tots junts. Fins i tot, recordo la cassoleta de fang on les cuinava i, que després presentava a taula per conservar el plat calent. Un detall molt important. Avui, quan he repassat amb ella com les feia m’ha dit: “també, es poden fer en una cassoleta que no sigui de fang.”

Les faves s’han d'acompanyar de menta, una herba aromàtica, digestiva i inseparable d'aquest plat. De fet, en algunas paradas del mercat i altres establiments ofereixen les faves fresques, tendres i desgranadas amb una branqueta de menta. La menta té propietats digestives i ens ajuda a que el dinar s’hi posi bé. 

Les propietats d’aquesta herba aromàtica les pots ampliar aquí. Pius Font Quer, destaca de la menta com una planta molt arrelada a la tradició culinària del Mediterrani. La menta no pot faltar no tant sols des del punt de vista botànic i medicinal sinó des del punt de vista culinari. També es pot afagir una branqueta de farigola i una fulla de llorer. “De res, massa”

Les faves les cuinen a l’horta de València acompanyades d'arròs, truita i altres verdures de primavera com els pèsols, els alls tendres i per suposat amb carxofes. Llavors, tindrem la primavera al plat.

La cassoleta de faves de la cuina valenciana a més a més dels ingredients descrits anteriorment s’acompanyen amb ametlles torrades o fregides qui sap si és el darrer testimoni d’aquelles faves tendres amb llet d’admetlles, recollida al Llibre de Sent Soví (1324) i aquella costum no escrita dels ametllers i els codonyers en gairebé tots els camps i hortes amb clima Mediterrani.

Fra Valentí Serra de Manresa recull en diferents llibres les posibilitats i les maneres de cuinar les faves: “les faves tingueren un lloc eminent a la cuina pairal i conventual ja que les faves es poden prepararar una gran diversitat de menges quotidianes entre els que destaca els guisats de faves i carxofes descrit en un vell receptari divuitesc de la cuina caputxina."

Pep Salsetes en els seus llibres, també, ens recorda i explica com cuinar de manera senzilla i accesible les faves a la catalana i molts altres plats.

A Mallorca també cuinen les faves de moltes maneres, no falten les faves amb carxofes i ou dur.

MVM escrivia: “les faves a la catalana és una de les columnes gastronòmiques del país, al costat de l’escudella i la carn d’olla i de la botifarra amb seques.”

Sempre trobareu una recepta de faves a la catalana en tots els llibres de cuina catalana i en la carta de molts restaurants. A mi m’agraden les que fem a casa i, també, les que preparen a la Fonda Sala d’Olost , a Can Rin de Cabrils i les faves de Can Duran a Alella amb un toc d’anís o vi ranci. Si n’hi ha sempre en demano.

 
M’agraden molt les favetes en amanida i menta fresca, aquella amanida que va idear Josep Mercader del Motel Empordà. Un dels plats més emblemàtics de la “nova cuina catalana” i al que vaig dedicar una dels primers posts d’aquest blog al 2012.

Les faves amb el nom botànic de -vicia faba-

De la família de les lleguminoses, conreada com aliment pel seu fruit i les seves llavors que es troben alineades dins de les tavelles de 9 cm o més sobre el llit avellutat de l'interior de les beina. Les favetes tenen forma arronyonada i planeta. Són molt bones les faves tendres, encara que, també, es consumeixen seques i amb cella.

Són originàries de l'Àsia Central i de tota la riba mediterrània, des de Turquia, Grècia i Roma. 

Nèstor Luján va escriure que a Grècia eren consumides a mans plenes, a excepció dels pitagòrics, els quals els havien prohibit, possiblement per la malaltia anomenada "favisme", que era una mena d'anèmia hemòlitica produïda per la ingestió de faves.

Actualment es conrean a tot el món. Especialment en zones fredes i temperades.  A França era la llegum, abans de l'arribada de les mongetes d'Amèrica, amb la que s'elaborava el cassoulet.

Pel que fa a les seves propietats són riques en vitamines i minerals. Dins dels minerals que contenen les faves cal destacar el fòsfor perfecte pels nostres ossos així com la vitamina K.

Les faves són recomanables per persones amb colesterol. A més a més, és una de les verdures amb més calories, unes 70 calories per 100 gr. quan són tendres i que es multipliquen si les faves són seques. Les faves junt amb els pèsols són de les poques verdures que en la seva composició tenen proteïnes, la qual cosa és positiva per les persones que són poc amants de la carn. 

La Dra Senpau recomana complementar amb cereals integrals si no es menja un segon plat per exmeple afegir un iogourt amb cereals o acompanyar les faves amb una torrada de pa integral.  Les faves no serien recomanables a les persones que tenen tendència a tenir gasos.

Varietats: sevillana, granadina, reina mora, fava de Mutxamel, també, he trobat una varietat pròpia de fava de Maó. Segurament hi ha moltes més en tota la Mediterrànea.

Temporada: en moltes regions s'inicia al gener, com els pèsols, encara que els pèsols i les faves sempre seran un testimoni de la primavera. No sé si tindrà a veure amb el canvi climàtic. La temporada de les faves és molt curta, per això, segurament són molt apreciades. 

A la cuina es poden fer de moltes maneres i acompanyar amb altres verdures i hortalisses de la seva temporada. Les faves són un plat molt apreciat a tota la cuina mediterrànea.

Ara escriuré la recepta de les faves a la catalana com la fem a casa, més lleugera, sense llard, adaptada als gustos actuals, en definitiva, com la faria pels de casa.

Ingredients per a 4 persones 

• Per un quilo de faves amb pell et sortiran uns 200 a 250 gr. de faves fresques, tendres i desgranades. 
• Dos alls tendres.
• Tres carxofes
• Un tall de cansalada virada
• Botifarra negra 
• Una branqueta de menta
• Una branqueta de farigola del jardí
• Una fulla de llorer de casa
• Mig vaset de vi ranci o anís sec
• Oli d'oliva verge extra Molí del Set - Ecològic de la varietat Koroeiki
• Sal i pebra

Opcionalment podeu afegir botifarra del perol, botifarra blanca o uns trossets de costella de porc confitada.  (En talls d’un cm). Quedaria un plat més complert.

Podeu posar-hi pèsols del Maresme i una ceba tendra. El temps de la cocció variaria.

La quantitat de faves dependrà si es tracta d'un plat principal o d'acompanyament, 200 gr. de faves tendres i desgranades per persona estaria bé.

Nota: vaig comprar les faves i els alls (de les hortes de Sant Boi de Llobregat) a la parada de Fruites i Verdures Rovira de la Marta al Mercat del Ninot de Barcelona. Us recomano que hi aneu per la qualitat de tots els productes, per la amabilitat i els consells de la Marta i la seva família.

Les carxofes són del Prat de Llobregat d'Estapé 1920. Productor de carxofes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Vaig anar-hi un divendres per la tarda a veure els camps de carxofes que es conreen al Delta. La carxofa té aquest post al blog per anar més lluny. 

Vaig fer aquest plat abans de Setmana Santa! No l'havia pogut escriure i publicar fins avui. Però les faves o els pèsols saltats encara que sigui només amb els alls tendres no falten, cada setmana, per primavera. 

Preparació i cocció:

• Netegem les carxofes de la manera habitual i les tallem en quarts.
• Desgranem les faves.
• Pelem els alls tendres, els hi treiem les arrels i els tallem en rodanxes.
• En una cassola, que ens hi càpiguen tots els ingredients, posarem l’oli i, quan estigui calent sofregirem la costella, (si decidim posar-ne) i, els talls de cansalada virada, salpebrada i tallada en trossets. Fregirem fins que estigui daurada. 
• Donem un parell de voltes amb una cullera de boix. Es recomanable tenir una cullera de boix a la cuina de casa.
• Incorporem els alls tendres, tallats en rodantxes, a la cassola, les carxofes tallades ens quarts, i el vaset de vi ranci o anís fins que estigui daurat, uns cinc minuts. 
• Tot seguit incorporem la branqueta de menta, la farigola i la fulla de llorer,
• Afegiu les faves tendres, salpebreu, i mig tapeu la cassola. Deixeu coure uns 8 minuts, depenent si les faves són petites i tendres o estan més fetes. Controleu, sacsegeu i comproveu. Si convé podeu posar mig vaset d'aigua.
• Mentrestant talleu la botifarra en rodantxes.
• Cinc minuts abans d’acabar la cocció afegiu la botifarra negra tallada i una altra branqueta de menta fresca. Si voleu retireu la fulla de llorer i la farigola i presenteu a taula sempre calent. 

Aquest és un plat, com altres, que estarà més bo a l'endemà,

Proposta de maridatge: Set de Fosc 2016 del Celler Testuan. D.O Montsant. Sempre és un encert. Un vi negre de la varietat Samsó (Carinyena). Terroir de Licorella i molt adequat per aquest plat. Té el valor afegit de ser ecològic i la verema manual. Podeu llegir l'anllaç. és vi expressiu, intens i avellutat d'una acidesa extraordinària. Té un color cirera molt bonic.

Testuan és un celler format per un grup d'amics catalans i francesos que elaboren vins amb passió i respecte per la vinya i el territori des del 2010. Avui elaboren vins de la DO Alella, DO Montsant i DO Catalunya Terra Alta. 

Ens agraden tan els vins blancs com els vins negres que elaboren.

Que vagi de gust!

I, si voleu anar més lluny i trobar diferents propostes per cuinar les faves et recomano el llibre de les faves de Jordi Cervera de SD Edicions i del que trobaràs un post aquí. No oblideu el pròleg on trobareu informació detallada de les faves.

Restaurant Au Pont Corbeau -La Winstub-

Molt a prop del Museu Alsacienne, travessant el Pont du Corbeau, un dels ponts del riu Ill, el que comunica el centre històric (on està la Catedral) amb el barri de Krutenau i amb el mateix nom, allà on a l’Edat Mitja es llençaven els comdemnats per delíctes, es troba “el restaurant” Au Pont Corbeau, una autèntica Winstub situat al Quai Saint-Nicolas.

El propietari, Christophe Andy va obrir aquest restaurant farà uns 40 anys i ha aconseguit convertir-se en el o la Winstub més genuïi de Strasbourg, tot un referent i respectat per tots els strasbourguesos. Aquí es conjuga el ser a través de la tradició i la innovació. 

Actualment la filla dels propietaris, Coralie Andy, va recollir el llegat dels seus pares, Christophe i Martine, a més més d’aprender i treballar en diferents establiments de renom és qui està al front d’Au Pont Corbeau. 

Aquí, persones de tota classe i condició es troben atrets pel que significa menjar bé i com a casa. L’èxit o la fòrmula, a més més, de la cordialitat, el bon fer i l’hospitalitat és la utilització de productes de proximitat i de temporada seguint les estacions. Tant és així que pots trobar plats de caça en temporada. La seva carta compta amb els plats alsacians de sempre; les postres “fets a la maison” per Coralie i, un celler formidable amb la gran varietat de vins de la regió i d’altres regiones franceses, apostant majoritàriamentt pels vins naturals i de petits viticultors. 

L’ambient és informal, les taules properes de manera que pots aillar-te, si pots! o animar-te a conversar amb els veïns de taules properes o escoltar la confidència del teu veí que t’explica que fa anys que hi va i sempre és una aposta segura.

La decoració de l’interior és acollidora i confortable, les parets cobertes amb fusta, la sobrietat i l’elegància de les taules molt ben parades i unes cadires fermes i còmodes. El servei de taula és alegre i impecable. La decoració regional s’acompanya amb la ceràmica característica d’Alsàcia, algunas obres d’art…; al costa meu un dibuix d’un elefant damunt del món ens explica “el difícil equilibri europeu”. L’entrada, amb el nom del restaurant, de ferro forjat i una vidriera construïda amb l’encaix de culs d’ampolla et convida a entrar en un ambient íntim i acollidor. 

La carta és àmplia tant al migidia com al vespre. Destaca la Formule Déjeuner, no arriba als 20,00 euros, on pots triar entre 4 plats de primer i 4 plats principals complerts i deliciosos.

Aquest va ser el nostra dinar:

Entrans:

Filets d’areng amb amanida de llenties.

Quiche de carbassa amb formatge blau i nous. També amb Munster. (té post al blog)

Plats principals:
Filet de salmó tallat en bloc damunt de choucrout amb sauce façon “matelote” salsa clásica de la cuina francesa per acompanyar els peixos. S’elabora a partir de la reducción de fumet de peix amb vi blanc, I un roux.

Una Choucroute Nouvelle Garnie. No ens la podium perdre. La característica d’aquesta choucroute és la variant estacional, es prepara amb les primeres cols collides al mes d’agost i setembre. S’acompanya amb la formidable xarcuteria alsaciana dels embotits, la carn de porc tant ben cuita i amanida, i la cansalada lleugerament fumada.

Varem acompanyar el dinar amb una cervesa artesana i un deliciòs i aromático Riesling presentat en una gerra de ceràmica alsaciana i servit en les copes de la casa amb el dibuix del corb que tants bons auguris ha portat a la casa dissenyat per Coralié Andy.

Les postres, “els desserts maison”; son tots una delícia, elaborats a casa, veritablement artesanals per 7,00 euros destaco de la carta: La Tarta de mirtills salvatges, el savarin amb rom i chantilly, pastisssos com el de poma i melmelada de ruibarbre; (amb post al blog); diferents sorbets i gelats; crema de xocolata Valrhona, la pannacotta (té post al blog) acompanya diferents fruites, els crumbles de fruites o la crema de caramel.

També, tens a la carta una àmplia selecció de begudes digestives. Les cireres han donat aquesta regió el famós Kirsch; pots trobar l'eaux-de-vie, dels que aquesta regió té renom i grans creacions, de licors, cremes de fruita de prunes, peres, mirabelles o de codony.

Varem acabar el dinar amb un cafè expresso perfecte. El somriure, l’amabilitat, l’atenció fins sobretaula de la persona que ens va atendre durant el dinar fill de La Cerdanya. 

Per tot això, i molt més et recomano Au Pont Corbeau en el teu viaje a Strasbourg on trobaràs l’essència i la història de la ciutat. Allà on es conserva la tradició sense oblidar l’actualitat. On somrius pel plaer de ser-hi.

Au Pont Corbeau forma de Bib Gourmand a la Guia Michelin.
Srasbourg preciosa ciutat, ciutat europea, ciutat resistent, al cor de la meva estimada Europa….amb una gastronomia pròpia i orgull del país.

Au Pont Corbeau
21 Quai Saint-Nicolas

+33 3 88 35 60 68

67000 Strasbourg, França

http://www.aupontcorbeau.fr/

T'agradarà veure el post anterior de la ciutat d'Estrasbourg que pots veure aquí.