diumenge, 14 de desembre del 2025

Crumble de poma i codony amb crema anglesa - 14 anys de blog -

El passat 29 d’octubre aquest blog va fer 14 anys de la publicació del primer post i, com és habitual, cada any, quan arriba l’aniversari comparteixo una recepta on el codony és el protagonista.



Josep Carner va escriure al 1906 el poemari Els Fruits Saborosos on l’autor dona el nom d’un fruit a cada poema i alhora reflexiona sobre el pas del temps. En aquest poemari no falten els codonys, una fruita tardoral i amb tantes possiblitats. D’aquell poema em quedaria amb la última estrofa quan el poeta escriu: 


“Llavores el codony qui’s feu vell a la branca

Dintre’l calaix perfuma la nostra roba blanca;

I si l’amorosím al caliu de la llar

I l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar!


Aques paràgraf, també, acompanya el llibre d’El codony que vaig escriure al 2013 per la col·lecció Productes de Mercat de SD Edicions.


Narcís Comadira, també, escriu algun article dedicat als codonys quan arriba la tardor. El codony, és una fruita resistent i romàntica si la sabem valorar. “Una fruita que té vida, una vida llarga. I ens fan companyia tota la tardor i bona part de l’hivern, una companyia perfumada i al·legòrica” 


El cuiner Santi Santamaria era un entusiasta del codony. Va escriure sobre les qualitats i les propietats d’aquesta fruita en si mateixa o com acompanyant de plats de cacera. Si et fixes el codony coincideix amb la temporada de caça. El codonyat és la confitura que fem amb aquesta fruita, el codony transformat en confitura, compota o gelea és, també, un dels millors "maridatges" per acompanyar els formatges, des dels més tendres fins als més madurats fent un recorregut per tota la geografia. 


La primera recepta amb codony que vaig recollir en el blog no podia ser un altra que el codonyat una de les millors maneres de conservar aquesta fruita i segurament una de les més antigues recollides al Libre de totes maneres de confits, del segle XV, i, també a La cuynera catalana, recollida en el pròleg del llibre del codony. La confitura de codony es conserva i ens acompanya, sense cap classe d’additiu i conservant, fins que poguem recollir els codonys de la propera temporada.


Aquesta any, la recepta que he triat és un crumble de poma i codony. Una recepta esplèndida cuinada en dos temps i molt fàcil de preparar. Inicialment havia pensat preparar una altra recepta però, aquest any, el codonyer de casa, gairebé, no ha donat fruits. No sé si s’ha fet vellet o les altes temperatures d’aquest estiu i alguna pedregada quan estava en plena floració va malmetre el que seria el fruit. Per això, he acompanyat els codonys amb poma. Sempre versàtil i de la mateixa família que els codonys.


El resum d’aquest any al blog és positiu, continúen les visites de diferents països, malgrat tot passi per les imatges, amb un promig de 700 a més de 1.000 visites diàries, de diferents països com EEUU, França, Austria, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, els Països Nòrdics, o, també, de més lluny com el Japó, Xina, Singapur, Sudàfrica o Sudamèrica. No he pogut publicar tant com voldria perquè havia d’entregar abans de l’estiu el llibre Els millors 25 bolets que es va publicar el passat 3 de setembre i del que pots recuperar el post de la ressenya que vaig escriure aquí.


L’any va començar amb una formidable sopa de fredolics o fredolucs, “els bolets que venen del fred”, tant adequada pels mesos d’hivern.


Vaig escriure un post dedicat al bacallà a la Talamanquina, recollida, també, en El llibre del bacallà i alhora destacar la importància de les receptes de bacallà pròpies de la comarca del Bages i la presentació del llibre del bacallà en aquesta població. Una entrada més en aquest blog dedicada al bacallà.


Al mes d’abril es va celebrar a Barcelona el Concurs d’Escoles Culinàries Bacalao d’Islàndia on 16 estudiants de diferents Escoles de Cuina de la península, amb un gran nivell, s’han trobat a Barcelona, com a reconeixament a L’ESHOB, guanyadora de l’anterior edició. Aquest any ha resultat guanyador Bryan Quintero, alumne del CETT, de Barcelona. Així que, el 2026 el Concurs es celebrarà de nou a Barcelona i en aquesta escola i d’aqui aquest post.


Després vindria una Torta Caprese All’Aranja, un pastís tradicional i formidable de la rebosteria italiana i com la majoria de preparacions de la cuina italiana s’han adoptat per la cuina internacional. Al meu entendre aquest post va passar desapercebut, sino el vares llegir m’agradaria que el poguessis recuperar. Es tracta d’una un tortada suau i lleugera amb xocolata de molt bona qualitat i amb l’aroma dels cítrics que ens transporta a Itàlia. La recepta està documentada en el llibre El país donde florece el limonero - La historia de Italia y sus cítricos - El llibre té post al blog, també.


Un dels objectius de la DOP Pera de Lleida és aconseguir que la pera de Lleida s’integri en la nostra cuina i alimentació més enllà d’unes postres, per això, aquest any, des de la DOP Pera de Lleida han fet una campanya per afavorir el consum d’aquesta fruita amb el sufragi de fons de la Comunitat Econòmica Europea. Així quan, la DOP Pera de Lleida em va proposar una col·laboració em va semblar interessant escriure i fer una amanida de peres amb anxoves, avellanes i l’oli d’oliva verge de la varietat arbequina, grans productes de la cuina mediterrànea i de proximitat, unint el mar i la terra i que vaig maridar amb Auzells de Tomàs Cusiné de la DO Costers del Segre.


Aquest any he escrit dos posts de dos restaurants: Compartir Barcelona, cuina mediterrània moderna, on varem anar per celebrar aniversari i que post recuperar aquí i un post de L’Hostal de Ca l’Enric, la proposta del menú diari a La Vall de Bianya. Aquest mes desembre, sinó hi ha cap imprevist, escriuré un nou post dedicat a un restaurant…lluny d’aquí, al centre d’Europa.


Un post que em va agradar molt escriure i, pendent de fa temps, és el que vaig publicar en plena canícula: Cafè fred, cafè amb gel de cafè -una tarda a Sícilia. On vaig compartir una de les millors begudes per apaigavà la set i que va agradar molt.


L’últim post publicat al blog, fins ara, és la ressenya del llibre Els Millors 25 bolets -Guia per trobar-ne i per cuinar-ne- De Sidillà Edicions i del que sóc coautora.


La recepta de l’aniversari del blog és aquest crumble de poma i codony. Una proposta amb el punt just de dolçor, acidesa i alhora reconfortant pel contrast dels ingredients per aquests dies de tardor quan les temperatures més fredes ens comencen acompanyar. Anteriorment i, també, en un post d’aniversari, havia combinat la poma i el codony per un pastís del tercer aniversari del blog i que pots recuperar aquí.


La primera vegada que vaig veure prepapar el crumble va ser quan va venir a visitar-nos una amiga alemana. Ella cuina de meravella i amb gran sensibilitat. És molt metòdica. Només utilitza productes ecològics i de proximitat. En aquella ocasió va preparar un crumble amb prèssec acompanyat d’una crema anglesa. Deliciciós contrast!


El que he fet és seguir les indicacions de la nostra amiga però en comptes de prèssec he posat poma i codony. Obviament el codony necesita més temps de cocció que la poma que es  cou deseguida.


La versió clàssica del crumble és la que s’acompanya amb poma, encara que és possible preparar infinitat de combinacions, dolces o salades; amb fruits vermells, amb peres, prunes, figues o verdures com les bledes, els espinacs o les endívies amb formatge o fins i tots peix o carn. Em va semblar interessant incloure el codony per ser unes postres associats a la tardor i perquè el codony pertany a la mateixa família de les pomes.


Hi ha alguns llibres anglesos dedicats al crumble. Aquesta preparació anglesa ha traspassat fronteres i s’ha fet internacional i la trobareu en la majoria de receptaris dedicats a la rebosteria.


El Larrouse Gastronòmic descriu el crumble com una especialitat britànica que es prepara amb pomes amb pasta o “galeta” esmicolada. En realitat seria una galeta desfeta. Per tant es senzilla i fàcil de preparar i el resultat a taula sempre és esplendid. Imagino l’origen d’aquesta preparació seria un excedent de fruita i una manera de preparar-la a més a més de la conservació amb  melmelades i confitures.


“Aquesta galeta” esmicolada és fa amb tres ingredients: farina, mantega de bona qualitat molt freda i sucre moré. És possible que trobis receptes en les quals s’afegeix civada o fruits secs. He afegit unes avellanes “trencades”, lleugerament, amb la mà del morter per donar un punt cruxent i més saborós.


Per fer aquest recepta, sincerament, he seguit, en gran part, la meva intuició per la cocció de les pomes i els codonys i he respectat les quantitats del crumble. 


En molts receptaris trobaràs que posen la fruita crua, sempre dependrà del tipus de fruita, i tot seguit cobreixen la fruita amb el crumble i fornejant la preparació. Al meu entendre la fruita l’hem de coure lleugerament previament abans d’enfornar amb el crumble. No és el mateix unes prunes que practicament es desfan i es couen rapidament que el codony que vol molt més temps de cocció.






Ingredients (per a 4 persones)


Per la fruita:


- 3 codonys

- 3 pomes de la varietat Golden Delicious

- Sucre moré

- Una branqueta de canyella

- L’aigua necessària 

- El suc de mitja llimona

- Una branqueta de canyella


Per el crumble:


- 100 gr. de farina

- 100 gr. de mantega de bona qualitat- He utilitzat Cadí. Molt freda

- 80 gr. de sucre

- Un grapadet d’avellanes




Podeu acompanyar el crumble amb un gelat de vainilla o una crema anglesa


Preparació i cocció de les fruites

Netegem el borrisol dels codonys amb un drap, els pelem, treiem la grana i els partim en quarts. Afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació.

 

Posem els codonys en una cassola i afegim una cullera petita de sucre per cada peça de fruita. Cobrim amb aigua. Tapem i anem controlant vigilant que no s’enganxin.


Deixem coure els codonys lentamente fins que estiguin una mica tous. Uns 35 minuts, aproximadament. Reservem. Recorda que acabarem la cocció al forn quan posem el crumble per sobre.


Mentre es couen els codonys netegem les pomes, les pelem, els hi treiem la grana i les partim en quarts. Com hem fet amb els codonys afegim un raig de llimona per evitar l’oxidació. Posem en una cassola amb una mica d’aigua, el punt just perquè no s’engantxin. Les pomes treuen els seus propis sucs. No poso sucre a les pomes. Deixem coure, lentament, com si fos una compota però la meitat dels temps. Es a dir només coure uns 10 minuts. Recorda que, després, acabarem la cocció quan enfornem. Reservem.


Per fer el crumble


En un bol, posa la farina, el sucre i la mantega molt freda en trossos, barreja amb les mans, lleugerament, tots els ingredients. No ho desfacis gaire. No té que quedar una pasta.

Afegiu les avellanes trencades. Reserva a la nevera.




Enceneu el forn a 180ºC.


En una safata per anar al forn posem la poma i el codony que hem cuit, superposeu les fruites a la safata i afegiu un polsim o un "pensament" de canyella en pols.


Cobriu les fruites amb el “crumble” i enfornem durant uns 30 - 35 minuts o fins que el “crumble”estigui lleugerament daurat.

Assaboriu tebi és deliciós!

Presenteu a taula acompanyat d’una quenelle de gelat de vainilla o una crema anglesa.

Crema anglesa

Ingredients:


 -1 ou

- 125 gr. de sucre

- 30 gr- de mantega

- 1/2 llimona


Elaboració i cocció


Bateu l’ou en un bol. Afegiu el sucre. Remeneu fins que quedi integrat. Afegiu un raig de llimona i la mantega.

Poseu al bany Maria i sense parar de remenar perquè us quedi una crema fina. 

Coure uns 10 minuts.

diumenge, 26 d’octubre del 2025

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne -


“Els pobles que no coneixen els bolets es perden una sèrie de textures i aromes singulars i que entre les més potents línees de la cuina catalana actual, tant la casolana com la professional, els bolets són una de les màximes aportacions a la gastronomia més internacional.” Llorenç Torrado. 

Des del dia 3 de setembre d’enguany pots trobar a les principals llibreries, on line i a les diferents fires de llibres Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - del que som autors Josep Maria Vidal, llicenciat en Ciències Biològiques (especializats de Botànica i Biologia Fonamental) per l’UAB i jo mateixa, llicenciada en Dret per la UB, autora d'aquest blog, actiu des del 2011, i d’alguns altres llibres. 

Els millors 25 bolets ha estat editat per Edicions Sidillà, de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, dins de la col·lecció Quèviures, 10, 2025, La Bisbal de l’Empordà ( Baix Empordà ). Imprès per la Imprenta Pagès d’Anglès ( La Selva ) en ple estiu, tot esperant les pluges de la tardor. 

Els millors 25 bolets - Guia per trobar-ne i per cuinar-ne - És un volum de 16 x 16 cm i de 166 pàgines. La portada està plastificada en acabat mate i l'enquadernació ha estat cosida amb fil. 

La maquetació a càrrec dels editors Judit Pujadó i la corrección del text de Xavier Cortadellas. 
ISBN: 978-84-129806-4-6

Les fotos del llibre són de diferents autors, la majoria de les fotos de les receptes sóc l’autora. De la selecció de les fotos m’ha agradat l’encert de les dues fotos de la contraportada, un ofegat de verdures amb múrgoles, bolets de primavera i, un fricandó, un plat de la cuina catalana, acompanyat de cama secs i, que podem preparar durant tot l’any, tant en primavera com a la tardor i, també al mig de l’hivern quan els cama secs s’han conservat assecats.

Els millors 25 bolets, Guia per trobar-ne i per comprar-ne, va ser una proposta de l’editorial Sidillà qui va pensar fer un llibre que fos pràctic on es poguessin recollir els millors 25 bolets dels boscos de Catalunya i una selecció de les millors receptes per acompanyar-los. 

Per això, varen pensar en en Josep Maria Vidal, un dels millors micòlegs del país i, autor d’una extensa bibliografia sobre el tema demanant li que fes una selecció dels millors bolets ( la múrgola, el rossinyol, el camagroc, el cep, la sabatera, l’escarlet, la llanega, l’ou de reig… i així, fins arribar als 25) i de cada un dels bolets fes la descripció, l’entorn on els podem trobar, les seves característiques i qualitats, fins i tot alguna proposta per cuinar-los. A partir d’aquesta tria, els editors em varen demanar si voldria col·laborar preparant un receptari per cada un dels bolets. Quina va ser la raó? Des de l’inici del blog CuinaCinc els bolets, tant de tardor com de primavera, han tingut un lloc destacat amb plats propis de la cuina catalana, receptes familiars i propostes innovadores de cuiners de prestigi.

En el llibre trobareu alguns consells pràctics i recomanacions i, també, les diferents maneres de conservar els bolets, una manera d’allargar la temporada quan aquesta ha estat bona. Una de les millors maneres de conservar els bolets és assecant-los. Un pols de cep pot convertir-se en un sopar formidable acompanyant la pasta fresca, arrodonint un arròs o atorgant personalitat a un guisat. 

Els bolets els podem assaborir de moltes maneres: a la brasa, fregits, ofegats, acompanyant guisats o un senzill remenat d’ous; els bolets són molt versàtils combinen amb diferents productes com les verdures o les hortalisses; uns rovellons a la brasa amb un fil d'oli i all i julivert són una excel·lent manera d'assaborir-los; o acompanyant llegums, pasta o arrossos, podem preparar sopes, cremes o amanides; bolets combinants amb diferents fruites de tardor com una deliciosa crema de castanyes amb ceps o sabateres, una recepta improvisada i d’amor; uns rossinyols per acompanyar un peix de montanya com la truita o una orada o llobarro de la costa, o uns cama secs per un formidable fricandó. Recordant aquí el que diu el micòleg "els bolets amb arrossos o pasta són una de les millors maneres d’assaborir-los."




He inclòs en el llibre receptes d’aquí i algunes de la cuina italiana; receptes familiars i receptes de grans cuiners com unes anxoves amb ceps, mel de xiprer i tòfona negra del restaurant Compartir, des d'aqui agraeixo la seva generositat; una amanida de pomes, castanyes i ceps del Motel Empordà; també, he inclòs una recepta de bacallà, no podia faltar, amb favetes i bolets (carlets, mocoses, o llenega negra) del cuiner Ferran Adrià molt fàcil de fer i que podeu preparar amb antelació; he elaborat una recepta exquisida, gairebé un homenatge a la bleda, una verdura senzilla, acompanyant unes girgoles i, que vaig descobrir en un bar de tapes d’Haro, la capital del vi de La Rioja. El moixernó, es coneix tradicionalment com bolet de primavera, també, podeu trobar-ne a la tardor; el moixernó no va ser seleccionat per en Josep Maria Vidal perquè el micòleg va considerar que no calia promocionar-ne la recerca. Tot i així, vaig insistir en presentar-lo acompanyat d’un remenat d’ous; tampoc he oblidat unes postres amb bolets resultat de combinar un recuit de drap amb la mel i camagrocs i, així fins una trentena de propostes.



El llibre conclou amb una bibliografia selecta o bibliografia per anar més lluny com ens deia un catedràtic de Dret.

Aquesta nova Guia dels millors 25 bolets serà molt útil a la teva biblioteca tant des del punt de vista científic com des del punt de vista gastronòmic. Des del punt de vista científic per identificar els bolets i estar segurs de que és una espécie comestible i, si tens un mínim de dubte l’has rebutjar i, des del punt de vista gastronòmic oferir-te diferents possiblitats per cuinar els bolets de moltes maneres perquè la cuina del bolet és senzilla i també exquisida.

Bona temporada!

dimecres, 24 de setembre del 2025

L'Hostal de Ca l'Enric a La Vall de Bianya - la Garrotxa -

La Vall de Bianya és una de les poblacions més grans de la comarca de La Garrotxa, formada per diferents i dispersos nuclis de població al voltant d’esglèsies romàniques i un conjunt de valls, boscos i rierols que van canviant de color en cada estació de l’any. No és gaire coneguda si la comparem amb altres comarques malgrat tenir un dels paisatges més bonics i interessants de Catalunya. 

El paisatge, la terra i la cuina amb productes propis i excepcionals gràcies a la qualitat i les propietats d’una terra volcànica i generosa amb el tarannà singular de la gent que la conforma i transforma a través de la cuina.




De fet, des d’Osona, una de les comarques limítrofs de La Garrotxa, per referir-se a la gent de la Garrotxa, des de sempre, han dit  amb admiració: “els de l’altre cantó” per la situació geogràfica i l’orografia que conforma la Serra de Cabrera que separa les dues comarques.

Aquí, a La Vall de Bianya es troba Ca l’Enric, un dels restaurants de més pretigi del país pels veritables gastrònoms.

Com descriu la web de Ca l’Enric a l’any 1882 Joan Juncà va obrir un hostal per a passavolants amb tres habitacions i una petita botiga per abastar els pagesos de la zona. 

A l’any 1965 prenen el relleu el seu fill Desideri i la seva dona Dolors i comencen a preparar platillos, cassoles i el cap de setmana incorporen la brasa. Actualment tot un restaurant. Des dels anys 90 al front de Ca l’Enric, els seus fills: Joan, Isabel I Jordi Juncà.

Va ser a l’any 2019, com aquell qui retroba a un amic, varem assitir a una classe magistral dedicada a la becada i altres plats històrics de Ca L’Enric impartida per la Isabel i en Jordi Juncà, dins de la Fira Orígens, a Olot. La becada és, tambe, el logo de Ca L’Enric. Segurament la saviesa, el coneixament i el respecte en l’elaboració d’aquesta au i el refugi de caçadors gastrònoms varen ser els responsables d’aquesta elecció. 




La becada - Scolopax rusticola - és un au misteriosa i aristòcrata, lligada profundament a la natura i només aquelles terres no contaminades. La becada és l’emoció continguda del bon caçador per aquell que la caça és el seu compromís respectuós amb la natura com regulador de l’equilibri del medi natural i no un esport. De fet, actualment, no hi ha relleu generacional per aquesta activitat. Les persones que s’hi dediquen o dedicaven s’han anat fent grans I les noves generacions no hi interès o n’hi ha poc per aquesta activitat. Però això seria objecte d’un altre post. 

En aquest blog he escrit sobre la caça i he recollit alguns dels plats més representaius d’aquesta activitat. La mare ens ha ensenyat els plats de cacera que ella preparava i cuinava magistralment. He recordat i he escrit el que m’han transmés, escoltant aquelles converses quan es preparava amb entusiasme un dia de caça, escoltant al pare, els seus amics i els companys de la colla dels caçadors quan preparaven una sortida i, també l’esperada l’arribada amb aquella illusió. Segurament no podré escriure un post d’un dia de caça de la becada com havia pensat però si tindré els records per escriure les seves vivències. 

El pare va marxar massa aviat i, l’últim amic i company caçador va marxar, de manera sobtada, no fa gaire. Haviem planificat una sortida quan fos temporada de la becada, quan el fred arriba al Nord Europa i aquesta petita au inicia l’emigració a terres més càlides del Vell Continent, com també, el coneixement de la cuina de la becada i el seu ritual. 

Tot això venia pel que simbolitza per a molts el Restaurant Ca l’Enric i fent aquest parentesi, al meu entendre, és una manera de transmetre l’estima i l’admiració al pare i els seus amics de colla com va ser aquella classe magistral dels germans Juncà que varem poder assistir al 2019 a Olot.

Poc mesos després d’assistir aquella classe vindria “la parada obligatòria” de la pandèmia del 2020, la cuinera i propietària de Ca l’Enric, l'Isabel Juncà junt amb la seva família varen habilitar una part de l’espai destinat a celebracions i events obrint L’Hostal de Ca l’Enric, a molts pocs metres del Restaurant Ca L’Enric. 

Segurament una manera de tornar als seus origens i a uns preus més assequibles. Aquí l'Isabel Juncà, dirigeix la cuina, i amb el seu equip elaboren plats tradicionals, majoritàriament amb productes locals i de temporada, sempre actualitzats. La àmplia sala a càrrec de Jair Rodríguez i un equip jove, amable i atent. 

L’espai on està ubicat L’Hostal de Ca l’Enric és un descobriment i la sensació d’endinsar-te en un preciós bosc de bedolls amb continuïtat que arriba al menjador creant un entorn agradable per la decoració interior i un respir en els mesos de molta calor i la calidesa de la tardor i l’hivern en cada canvi d'estació.

A l’Hostal trobaràs un excellent menú diari, de dimecres a divendres a 25 euros, aigua, pa i IVA inclòs. Aquest menú s’elabora setmanalment, i et permet triar entre quatre primers, quatre segons i quatre postres, sempre acompanyat d’un snak de benvinguda. També, tens l’opció de la carta. Tenen un ampli celler amb vins sorprenents i interesants on trobaràs moltes DO d’aqui, del resta d ela península com internacionals. Destaca l’apartat dedicat als vins naturals. 




Aquest va ser el menú diari d'un dia d’aquest estiu:

Snak de crema de carbassó amb alfàbrega



Brandada de bacallà


Costelló de porc a la brasa amb parmetier i endívies escalivades


Per mi vaig demanar un únic plat de la carta consisten en una varietat de tomàquets de l’horta, amb salmorejo, bonítol i encortits. Quan els tomàquets estan en el millor moment.


Per les postres un semifred de maduixes i unes maduixes presentades en un bol a manera de macedònia.


Acompanyat en aquesta ocasió del vi de la Ribera del Duero, Lumbreon, elaborat amb la varietat de raïm 100% tinta fina (ull de llebre) de vinyes situades a Pesquera de Duero i Peñafiel. Un vi fresc i afruitat adequat pel dinar i per aquest dies.



L’aigua Sant Aniol de la Garrotxa i el pa de la petita fleca Nàsia de La Vall de Bianya.


Destacar l’excellent qualitat de cafè Callís



Des de que va obrir L’Hostal de Ca L’Enric hem anat cada estiu. Anar-hi sempre és un encert.


Totes les cases haurien de tenir una Isabel.


Després podeu visitar Sant Joan de les Abadesses o passar per les Preses i comprar productes locals com el pa artesà i ecològic que podeu trobar al Forn La Fogaina. Guanyador de la millor coca de forner a la Fira Orígens d'Olot en l'edició del 2021. 



L'Hostal de Ca l'Enric

Carretera de Camprodon, N-260, Km 91, La Vall de Bianya, Catalunya

972 291 206 (reserves de 9:00 a 13:00 h)

Obert migdies de dimecres a diumenge i el dissabtes nit