Delicioso - Délicieux

“Sensual i romàntica, aquesta magnifica pel·lícula és un elogi a la cuina” La Croix

Quan vaig llegir al diari la noticia de l'estrena de la pel·lícula Delicioso (Délicieux) no vaig dubtar d'anar-hi: M'agrada el cine, la història, la gastronomia i segurament el bon fer del cine europeu.

L'acció és situa a França, a finals del s. XVIII, en els inicis del de la Revolució Francesa.

La pel·lícula va sorgir quan el director, Éric Besnard, s'estava documentant sobre el segle de les llums i va trobar l'origen dels primers restaurants coincidint amb l'abolició dels gremis i l'alliberació del comerç.

El restaurant i la gastronomia, diu Éric Besnard, director i coguionista amb Nicolas Boukhrief de Delicioso, és l'ADN de França, és un patrimoni. El restaurant és un lloc de trobada, d'entaular-se, gaudir i de compartir.

En aquest context històric, una ambientació i uns paisatges bellíssims es situa l'acció on l'únic poder establert és l'església i l'aristocràcia. I el rei? allunyat de la cort. Un rei que els seus predecessors varen cometre l'error de creure que ells eren l'Estat. 

El nobles es diverteixen, i a la seva taula seu l'església. No havia guerres que els ocupessin i es distreien organitzant banquets esquists on no es permetia cap tipus d'innovació a la cuina que no fos supervisada per ells. El poble, "s'alimenta" i també passava gana.

El cuiner és un servidor d'ells com podria ser el jardiner del palau i ha de seguir el guió establert on no es permet cap innovació. I, és aquí com s'inicia la pel·lícula quan el protagonista decideix innovar i presentar un petit pastisset al banquet del Duc de Chambort.

Maceron, Grégory Gadebois un gran actor de teatre, és el protagonista principal amb el paper de cuiner. Va ser triat pel director per la seva presencia, el seu bon fer, la tendresa i la sensibilitat.

Maceron és cridat a la taula de la noblesa perquè expliqui, davant de tots, que és el pastisset que ha presentat, amb quins ingredients s'ha elaborat i quin nom té perquè tots el troben “deliciós” excepte una persona.

Els ingredients d'aquest pastisset són patates i tòfona, productes que creixen sota la terra, i només estan destinats al bestiar. Pel cuiner són bons productes perquè recullen l'essència de la terra.

El cuiner es víctima de la seva classe social i és acomiadat pel Duc de Chambort, l'actor Benjamin Lavernhe,  per no demanar perdó. Ell, està convençut que ha fet una cosa bona i així és.

En aquest moment l'acció es trasllada del palau del Duc al camp, a la regió de Cantal, a la casa humil del cuiner on viu el pare. Una preciosa fotografia acompanya l'ambientació. En aquest paisatge sublim, de la França interior, Maceron es retroba i recupera la il·lusió per la cuina gràcies al seu fill Jacob, i a la inesperada visita de Louise, l'actriu Isabelle Carré, l'aprenent de cuina que s'entesta en ajudar en tot el que faci falta, creant equip, fins que sorgeix la química.

Fins aquí voldria explicar, la resta vagin a veure-la.

La pel·lícula és una metàfora per explicar els nous canvis socials i de pensament d'una època com a conseqüència de la la Revolució Francesa i poc temps abans de la Declaració dels drets dels homes i dels ciutadans.

Deliciós és una pel·lícula preciosa escrita i feta des del cor.