divendres, 11 de setembre del 2020

Compota de poma -dolça o no-

Hivern 2024: 6.374 visites!

Moltes vegades busquem preparacions senzilles, sovint oblidades, i no les trobem en els llibres de cuina ni en cap receptari habitual, dels llibres que tinc a casa, només he trobat la compota de poma en tres, quatre, cinc, poder per la seva simplicitat no s'ha pensat que fos necessari escriure-la. Per això, hem de recórrer a alguna monografia, o la memòria i la saviesa de les mares, les tietes, les veïnes del poble, algun amic o amiga que ho recordi o poder tan simple com posar el nom a Google per veure que trobaríem. Cadascú té una manera de treballar.

La compota és una d'aquestes preparacions que, a més a més de permetre conservar la fruita i fer una mica de rebost, acompanya altres plats; infal·lible també per aquells dies que no ens trobem prou bé al costat de menjars suaus i lleugers, dietes per posar-nos “a puesto” amb pernil dolç, pa torrat, arròs bullit. També és deliciosa pel contrast amb diferents textures i sabors amb algun formatge, nata àcida, un gelat de vainilla o un mató; per escalfar l'ànim i el cos en un sopar lleuger.

La compota de poma la fem sovint a casa, sempre he pensat que la manera de cuinar té molt a veure amb el nostre entorn i el que hem viscut.




La mare va ser una nena de la postguerra i té molt present aquella frase: “A casa no llencem el menjar”. Ha fet conserves, confitures i melmelades, així recollia, preveia, conservava i m'ha tramés aquesta manera de fer.

Recordo la casa de la iaia materna, havia una estança, devia ser la més fresca de la casa, on es guardaven les pomes esteses al terra, aquella olor que no oblidaré. També, en Ton, un cosí germà del pare, cada any, quan arribaven les primeres pomes, anava fins a Torroella de Montgrí a comprar una saca de pomes, l'excusa necessària per anar a fer un bon dinar a l'Empordà i visitar algun amic. Pots llegir, si vols, l'últim paràgraf d'aquell post...estimat Ton. 

Que té la poma que no falta a les cases?

Josep Pla va escriure que aquesta fruita, la poma, no té cap atractiu, malgrat que reconeixia l'èxit de les pomeres a l'Empordà i en l'àmbit de la salut. “Sempre serà una fruita de compota, que en el millor dels casos serà presentada en forma de tarte aux pommes que si més no té un al·licient.”

L'escriptor empordanès reconeix que “Les pomes, són bones: no es pot negar", "per les persones a qui li agraden són excel·lents”

Ara, a finals d'estiu, van arribant les primeres pomes, pomes de Lleida, de Girona, on fa unes setmanes es va presentar la primera poma, o d'altres comarques i països veïns, amb diferents varietats, totes boníssimes, de França, Anglaterra, Alemanya o Itàlia, per anomenar els països dels nostre entorn, les pomes de muntanya o les pomes de l'hort i les pomes del jardí.

Pomes bones, dolces, farinoses, àcides, "rovellades", antigues, de varietats oblidades, gustoses, cruixents que ens acompanyaran els dies de tardor i durant tot l'hivern i amb un preu accessible com deia un cuiner francès.

La poma, al costat de la taronja, eren les postres de l'escola, dia si dia no. La poma, la fruita perfecte per mig matí, per treure la gana, per fer pastissos, bescuits, amanides, sucs, vinagre, gelats, sidra, confitures, macedònies, melmelades, gelees, farcides, cremes, salses, all i oli, pomes decorant les taules, per acompanyar i netejar la boca en els concursos de formatges, amb tantes varietats i moltes possibilitats, en qualssevol cas sempre deliciosa i collida de l'arbre són un tresor.

En aquest blog trobaràs informació d'aquesta fruita, les varietats, la IGP, els consells de compra, la conservació, així com les possibilitats a la cuina, algunes receptes, bibliografia, la poma com a símbol i emblema, la poma il·lustrada o la poma en la història i a l'art.

La proposta i la recepta:

La compota és una preparació de fruita neta, fresca o seca, cuita amb aigua i sucre, pots substituir el sucre per fructosa, panela o sense i aromatitzada amb alguna espècie com la canyella o la vainilla.

Habitualment, la compota, es fa amb pomes, peres, codonys o una combinació d'alguna d'elles però bullides separadament.

La compota de poma no tan sols poden ser unes postres, un berenar o un esmorzar, també és un excel·lent guarniment per acompanyar per exemple la carn de porc com podria ser una llonza de llom fumat,  botifarra bona, en aquest cas no posaríem ni sucre ni canyella. També pot acompanyar un plat de mar i terra com seria el bacallà amb sobrassada i mel. Actualitzo aquest post amb la recepta publicada el 29 de desembre de 2021. 

Aquestes pomes són d'una pomera de casa, recollides fa una setmana, el diumenge al matí. Tenim uns quants fruiters, no gaires, només pel consum de casa, amb tot l'esforç i dedicació que comporta, poder el darrer testimoni de com eren les cases abans.


La fruita de casa no té cap tractament químic, només la cura, el reg, aclarir, esporgar quan és el temps, cada any és una sorpresa. Els ocells, les vespes, les abelles, la pedra o els amics del que no es seu poden fer que no arribin a madurar. Amb les pomes recollides he fet un pastís de poma, hem guardat algunes per prendre com fruita fresca i amb la resta he preparat aquesta compota.

Ingredients:

  • 6-8 pomes segons la mida.

  • L'aigua mineral necessària per cobrir les pomes una vegada netes, tallades i posades a la cassola.

  • El sucre, depèn del gust de cadascun i de la varietat de la poma, com orientació podeu posar una cullera petita de sucre per cada poma.

  • La meva proposta: una vegada estiguin les pomes netes, trossejades i posades a la cassola, on faràs la compota, pots empolsar lleugerament amb sucre. Menys sempre és més.

  • Una branqueta de canyella o de vainilla.

  • Un trosset de pell de llimona.

  • El suc de mitja llimona   


Preparació:

  • Netejar les pomes, pelar-les, treure el cor, la grana i alguna part malmesa, a continuació tallar-les en quarts.

  • Esprémer el suc de mitja llimona i posar la quantitat necessària per evitar l'oxidació.

  • Afegir la branqueta de canyella o vainilla segons el gust.

  • Posar les pomes, a foc mig-baix i portar a ebullició. Coure fins que la poma estigui cuita, uns 20 minuts aproximadament.

  • Remoure, de tant en tant, amb una cullera de fusta.

  • Retirar la cassola del foc.

  • Degustar temperat o esperar que es refredi i empotar en pots de vidre prèviament esterilitzats.

  • Duració aproximada un mes a la nevera. Si voleu conservar-la durant més temps pots posar els pots de vidre al bany Maria i conservar.

Utensilis:

  • Cassola ampla, espàtula, cullera, ganivet, tallant, pots de vidre esterilitzats per empotar.

T'agradarà!

6 comentaris:

  1. Fina,
    quants records em venen al cap amb aquest post!
    A casa, primer la tieta i després el pare i la mare -el pare triava, pelava i trossejava i la mare feia la cuita- feien compota de poma, amb alguna pera, amb les fruites que els donava del seu jardí una veïna, que no donava a l'abast a fer-ne per a ells. Eren pomes petites, moltes amb alguna malura, i una mica insípides o força àcides. Fent-ne compota milloraven enormement. La recepta de casa era com la teva, exactament. I la prevenció contra l'excés de sucre, també.
    Aquest any la jove de la veÏna, ella ja fa anys que va morir, ha recollit totes les pomes d'una tacada. Verdes i madures. Un altre veí li va dir que si no treia d'allà totes les pomes no acabaria amb les vespes que li inveÏen el jardí i la casa, la seva i les dels costats. No sé pas què va fer amb les pomes, però m'ho imagino.
    La cosa és que es va acabar el problema de les vespes i que no hi ha hagut compota, aquest final d'estiu...
    Si ens hagués donat les pomes, m'hagués tocat a mi aquest any. La mare ja no hi és i el pare, pobret, no està en condicions de fer res. Fer compota amb pomes comprades no em fa il·lusió, com tu dius és sobretot una cuina d'aprofitament. I a més, segur que no tindria el mateix gust!
    Amb tot, gràcies per la recepta. Al final, si arreplego pomes d'un altre jardí (ep, regalades o comprades, no pas furtades) o d'una pomera silvestre, potser encara m'hi animo. Una abraçada
    Marta


    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta,
      Havia escrit el comentari i no sé que ha passat sembla que s'ha esborrat...(?)
      Gràcies per compartir i escriure tantes vivències i descriure-les tan bé!
      Poder podries explicar a la nova veïna la teva experiència i poder a ella també l'agradaria conèixer. Qui sap si el proper any podeu fer compota o altres receptes.
      Aquest any, ha estat estrany, trist i sorprenent i els arbres també ho han notat.
      Compro sovint pomes per la feina per mig matí i altres receptes com la compota.
      Les de casa són especials sens dubte per moltes raons.
      Una abraçada
      Fina




      Elimina
    2. Gràcies Fina, per la resposta i pels afalacs. Sempre van bé per a l'autoestima! hehehe
      Si acabo fent compota, aquesta tardor-hivern o l'any vinent, segur que serà amb la teva recepta (indiques proporcions dels ingredients i temps de cocció, cosa que a casa mai et sabien dir pq tot ho feien a ull). Aleshores, ja t'explicaré el resultat. Una abraçada. Marta

      Elimina
    3. Gràcies Marta,
      Una abraçada i bon cap de setmana :)

      Elimina
  2. La meva fruita preferida (quan no tenim préssec o nectarina) i la meva companya diària d'esmorzar! Mai en falta a casa meva. Gràcies per la recepta de compota casolana, segur que la provo a l'hivern!
    Genial post, com sempre. Familiar i acadèmic en el punt just! Records Fina!
    Amancay

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé Amancay! És molt bona i té moltes possibilitats.
      Me n'alegro que t'hagi agradat...
      Gràcies per la teva descripció i les teves paraules. Gràcies!
      No estava previst aquest post. Vaig pensar i perquè no?
      La compota la trobo excel·lent i bona companya amb formatge fresc o iogurt, sola deliciosa :)
      Gràcies per tot.
      Ens veiem ben aviat,
      Fina

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!